dilluns, 18 de maig de 2009

CABRILS, L'ÀNIMA D'UN POBLE.


El passat 9 de maig es va presentar, al Centre Cívic, davant la ciutadania un primer document de memòria històrica enregistrat d’un projecte cultural i d’història del municipi de Cabrils. Cabrils: l’ànima d’un poble.

Aquest projecte de tenir una part de la memòria històrica enregistrada i recollida en tres documents ha estat una proposta del Regidor de Cultura Miquel Ponsa i recolzat pel govern, on es repassa els canvis de costums, territorials i paisatgístics del poble que veu com la seva economia tradicional, l’agricultura, va deixar pas a un monocultiu d’estiueig i, posteriorment, a un poble dormitori dins l’àmbit de la metròpoli de Barcelona.

Em va emocionar molt veure aquest document, fet que també ha d’emocionar a totes les persones de Cabrils i a les que tinguin un sentiment cabrilenc quan el vegin i el puguin gaudir, però sobretot, a totes les persones que hi han participat. Crec que a qualsevol poble o ciutat és interessant tenir un document gràfic i oral de la seva història.

Em va emocionar la seva projecció compartint-t’ho amb les persones que hi van participar, però a la vegada se’m van negar els ulls per dos fets; el primer és perquè una vegada vist el DVD, m’he fet la pregunta o la consideració de per què no ho vam començar a fer-ho deu anys enrere?, només per la quantitat de cabrilencs que ens ha deixat i que hi trobo a faltar, i l’altre fet, és perquè hi trobo a faltar veïns que, com els partícips, i que són valuosos arxius d’història, per diferents raons no han participat. Crec que aquest projecte ha volgut i vol recollir una part de la memòria històrica d’una població en aquest cas Cabrils, des de la mirada, de les vivències i punts de vista de cadascun que hi ha participat.

El treball ha anat creixent, s'ha anat construint i desenvolupant al llarg de molts mesos, sense aturar-se, i sempre, en constant diàleg amb els verdaders, protagonistes d’aquesta recerca." Fer present la memòria" va néixer amb l'objectiu de recollir i difondre les diverses vivències de totes aquelles persones que volguessin recordar i exposar els seus records i històries personals.
Aquest primer document, recull aspectes de quotidianitat de Cabrils, records diversos des del context de la guerra, de la dictadura franquista, de la repressió, del control social, els drets humans, la ideologia política, el paper de la societat civil, la família, l'educació, el treball i la vida quotidiana o la religió, entre d'altres. A partir d’ara, una de les principals objectius de futur, serà preparar el següent document, i difondre el projecte a la comunitat cabrilenca, mitjançant entitats, associacions, l'organització de conferències, debats, i preparació de material divers per a les escoles.

Felicito el treball a totes les persones que hi han participat, i un record especial a les que ens han deixat perquè sense vosaltres no hagués estat possible tenir aquest document on es fa palès que la memòria és necessària per a recobrar la raó, el sentit comú i el sentiment d’un poble.
No podem menystenir la força de la memòria com a símbol permanent a favor de la tolerància, i ha de servir a la societat per a reafirmar la dignitat i l’actualització a diari dels valors democràtics per trobar amplis espais comuns de convivència.

La recuperació de la memòria no vol ni busca res més que aglutinar qualsevol poble o ciutat al voltant d’uns valors, que ens facin més lliures, més compromesos amb la convivència i la cohesió social, on la convivència cívica garanteixi la integració, per a una ciutadania cada cop més diversa, una ciutadania que troba en la cohesió, la llengua, la cultura i els valors democràtics, uns referents sòlids.

diumenge, 10 de maig de 2009

L'OLIVERA COMPROMESA AMB L'ECOLOGIA

Aquest curs 08-09 l’Escola Olivera ha decidit desenvolupar un projecte d'Educació Ambiental que ofereix i subvenciona el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya amb la col·laboració de l'Ajuntament de Cabrils.

Perquè aquest projecte d’Educació Ambiental compleixi els seus objectius és evident que necessita de la implicació de tota la comunitat educativa, és a dir, mestres, alumnes, institucions i com no, els pares i mares.

És per això que aquest passat divendres 8 de maig un dels actes programats per l’Escola Olivera, va ser la brillant xerrada que ens va oferir a la Biblioteca de Cabrils, el reconegut periodista ambiental i veí de Cabrils, José Luis Gallego.

En José Luis, va presentar un dels seus darrers llibres; Això on va?. Gran guia pràctica del reciclatge que ha estat i és un èxit de vendes a les llibreries per la qual cosa felicito, tenint en compte que competeix amb temàtiques més comercials o de mediàtica social ben diferent a la de l’Educació Ambiental. L’objectiu de la xerrada i del projecte de l’Escola, és promoure la capacitat de mantenir actituds responsables amb el medi ambient tot treballant les 3R entre d’altres accions. Hem de REDUIR les deixalles, REUTILITZANT materials, mitjançant el RECICLATGE.
En Ferran, mestre de l’Escola Olivera i promotor d’aquesta xerrada, va fer la introducció a la xerrada i va explicar alguns trets del projecte per finalment optar a assolir el distintiu d’Escola Verda. És evident i molt clar el compromís d’una part de la comunitat educativa. El mateix divendres a la tarda, els pares podien visitar a l’escola Olivera els treballs realitzats pels escolars i comprovar algunes de les actuacions que es duen a terme a l’Escola com són el reciclatge de materials i residus escolars, la creació i manteniment d'espais verds com l'hort o els jardins, i promoure la utilització responsable de l'aigua, entre d'altres.

Una gran tasca i compromís de l’escola, però a la xerrada a la Biblioteca, hi vaig trobar a faltar la representació de molts dels pares de l’Olivera. No entenc el perquè d’aquesta manca d’assistència, potser per l’hora, el lloc, la temàtica?. Aquesta manca d’assistència per no nomenar-la de nul·la, per a mi va ser una manca de respecte a l’Escola i al mateix ponent.

Espero i desitjo en propers esdeveniments d’aquesta qualitat i interès, una major afluència de gent, doncs amb l’explicació tant didàctica i pedagògica que va fer en José Luis Gallego, de ben segur, que molts dels dubtes del perquè hem de reciclar, i de com, i sobretot de lo important que és el nostre compromís amb el medi ambient haguessin quedat resolts.

Gràcies a l’Escola Olivera, gràcies a en José Luis Gallego per la vostra tasca tant important que feu davant d’una societat que ha de créixer encara molt més amb el seu compromís amb el medi ambient i l’entorn natural, entre d’altres coses. Crec que amb la constància i tenacitat de tots els que creiem amb l’ecologia i en la cura del medi ambient i entorn natural, com diu el títol d’un llibre d’en José Luis Gallego, Encara hi som a temps !.

dimarts, 5 de maig de 2009

ELECCIONS A EUROPA


El proper dia 7 de Juny es decideix la nova configuració del Parlament Europeo. Aquest eleccions tenen una transcendència molt important per Europa, pels països membres i per tots els països en general. La gent veu en Europa un no sé què molt llunyà i avui per avui és una referència política, cultural, social i democràtica per milions de ciutadans del planeta que veuen en el continent europeu la línea a seguir en conceptes tant essencials en igualtat, justícia i sobretot, llibertat.

La majoria conservadora que avui controla la Cámara europea ha donat clares mostres de no haver tingut la capacitat de liderar un projecte pel continent europeu estable, solidari, o de gran contingut polític. Hem pogut veure el notori conservadorisme retrògrad en les polítiques i gairebé nul·les en el terreny de les relacions externes; sobretot en ajudes al tercer món, en qüestions laborals i en l’àmbit econòmic. Mirant els mitjans de comunicació de mesos enrere o l’hemeroteca dels darrers cinc anys, veurem i no se’ns oblida l’intent de canvi de la jornada laboral a 65h, la por en tractar diferents problemàtiques tant en Palestina com a Kosovo, o la incapacitat de fer front o donar una resposta contundent en els inicis de la crisis econòmica global i molts més temes importants per la societat no tant sols d’europa, si no d’altres continents.

Aquesta política conservadora de la Càmera Europea fa que es gestioni Europa amb un rumb clar de política de dretes. És per això que desitjo que hi hagi un canvi majoritari cap a l’esquerra, fet que donaria al Parlament una major força per fer una política més d’esquerres, de progrés, en un clar tendència a la política social, amb més compromís amb els més febles.

És veritat que l’esquerra Europea no està en els millors moments. Podem veure com en gairebé tots els països membres, els partits socialistes, o no estan en el Poder o estan dividits amb grans problemes interns. Però aquest fet, fa que els socialistes, catalans i espanyols, tinguem una major responsabilitat el proper 7 de Juny. Podem recordar en els mítings en la campanya de les eleccions franceses del PSF quan els companys francesos cridaven el nom de Zapatero, Zapatero,... Aquest fet ens fa reflexionar a que aquest referent polític que demanden, és una alternativa que Espanya disfruta i que els catalans, en gran mesura també, tot i que nosaltres molt contents no estem, però millor Zapatero que Rajoy. És evident i en aquesta línia treballa amb fermesa el President de la Generalitat José Montilla.

Doncs d’aquí la importància a aquestes eleccions a Europa. La gent no n’és conscient i al mateix temps aquesta victòria socialista a l’estat espanyol reforçaria el posicionament intern del socialisme català i espanyol, sent una gran satisfacció i a la vegada un estímul afegit, i evitaríem el treure pit de la dreta del PP i més en els moments actuals. Però lo important és participar en un projecte de futur europeu amb nova ilusió de progrés i d’esquerres, deixant de costat a la dreta més conservadora com la del Sr. Rajoy. En aquest cas, els socialistes catalans hem de creure i recolzar de valent a la companya Maria Badia gran coneixedora d’Europa. Endavant Maria...

dissabte, 11 d’abril de 2009

30 ANYS DE DEMOCRÀCIA MUNICIPAL; 30 ANYS D’AJUNTAMENTS DEMOCRÀTICS

Durant aquests dies els ajuntaments estem celebrant els 30 anys de les primeres eleccions municipals democràtiques. El dia 16 d’aquest mes es va fer un acte institucional al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona i a Cabrils ho farem el dia 25. A continuació de l’acte dels 30 anys tindrà lloc es signarà el Pacte Cívic i Polític de Participació Ciutadana amb les Entitats i els Partits Polítics del municipi. (Foto dels 25 anys)

Resumir el que han estat 30 anys de democràcia en la majoria de pobles i ciutats d’arreu, no ha de ser fàcil. Aleshores jo, tant sols tenia 11anys, però recordo bastant com es vivien els comicis electorals del moment i és obvi, que a mesura de que em vaig anar fent gran m’hi vaig anar interessant més. Recordo que a casa es respirava una il·lusió demòcrata que prometia i també, de quan en quan es reunien un grup d’homes i dones disposats a treballar pel municipi des de l’ajuntament, i finalment aquestes reunions varen esdevenir una Agrupació Electoral Independent decisiva pel futur polític del municipi. En aquests anys, també ha estat evident la transformació que ha patit el municipi, la comarca i el país, en tots els àmbits i sectors. Només cal veure diferents hemeroteques i estadístiques, i analitzar com estaven els pobles, la comarca i la pròpia capital, i comparar-ho amb l’actualitat.

La situació actual és ben diferent a la de fa 30 anys. Hem d’adonar-nos i agrair, la dedicació i esforç, amb encerts i errades, que han i hem tingut els diferents alcaldes i regidors durant aquest període, també a tota la gent vinculada a les llistes electorals, entitats i associacions, que de ben segur moltes coses podien haver estat millor, però sempre cal posar-hi el primer gra de sorra. Sense aquestes primeres passes i compromís hagués estat complicat arribar a l’actualitat.

A Cabrils, en els darrers 15 anys, la gent implicada a l’ajuntament en els inicis de la democràcia han anat plegant i deixant pas a nous càrrecs electes per algun fet o altre. En canvi, en diferents pobles del territori encara hi trobem gent que està al capdavant des dels primers comicis electorals, però puc afirmar, que hem estat molts els testimonis de la transformació que ha patit el nostre municipi i el mateix país en tota la època contemporània. Tots podem recordar que mai s’havia tingut un temps tant perllongat de democràcia i tampoc s’havia disposat dels mitjans necessaris per poder canviar les situacions heretades. Herència, que quan mires enrere o a pobles veïns, molts dels ciutadans es pregunten el perquè de les infraestructures inexistents o obsoletes, o el perquè del dèficit d’equipaments o insuficients, i amb tot això, la precarietat d’alguns serveis bàsics o essencials.

Recordo escoltar en alguns dels comentaris o discussions dels més grans en aquells temps. El que si demostraven, era empenta i il·lusió en aquells primers anys vuitanta treballant en unes condicions difícils i amb incertesa però si més no, amb tota la intenció de posar en solfa diferents serveis del municipi. Hi va haver qui va saber espavilar-se per trobar diners, o ajudes extraordinàries per dur a terme qualsevol necessitat. Amb el temps, s’ha pogut comprovar a cada poble si els primers anys de democràcia varen ser o no útils. Crec, tot i no ser gaire conscient en aquells moments, que els ciutadans van notar el gran canvi de la dictadura cap a la democràcia, i sobretot, de la mà dels ajuntaments que varen ser els grans protagonistes i transformadors de la realitat del país.

Els ajuntaments varen treballar al costat dels ciutadans fent possible una substancial millora en la qualitat de vida dels ciutadans. També hi van haver alguns alcaldes i regidors que varen tenir poca visió de futur i van voler començar la casa per la teulada, potser sense ser conscients, però es va deixar construir per obtenir més ingressos sense pensar en ordenar i fer sostenible el municipi; en tenir equipaments vistosos, abans de pensar en els més urgents; en no construir equipaments per donar serveis, etc... Avui mateix encara tenim àmbits i poblacions que encara tenen problemes d’aigua, o de clavegueram, d’enllumenat, de vials, o de manca de serveis i equipaments. D’altres que disposen de magnífiques piscines o pavellons i en canvi d’altres que hem tingut que córrer per tenir més equipaments escolars, en gestionar per poder tenir-ne d’esportius, en tenir una visió de futur del municipi per tal d’analitzar les mancances que pot tenir el municipi i endegar-les com per exemple, tenir un nou centre de salut, garantir la seguretat del poble amb el Cos de la Policia, en millorar els manteniments del municipi i serveis, en tenir més equipaments,etc.

Avui dia, trenta anys després és el moment just per reconèixer la gran aportació dels ajuntaments, del municipalisme que ha deixat, deixa i deixarà empremta en els pobles i ciutats gràcies a la democràcia, tot i que avui estiguem patint aquesta crisis de manera global sense precedents que més tard o aviat passarà i retornarem d’alguna manera o altre a una certa normalitat. El municipalisme ha estat un veritable motor del desenvolupament social i polític a Catalunya i crec que els ajuntaments no hem estat prou escoltats i reconeguts. Després de 30 anys dedicats al “sanejament i consolidació”, ara s’obre una nova etapa pels als ajuntaments marcada per un marc de confiança i lleialtat política i institucional «i, al mateix temps, una etapa d'exigència i ambició compartida amb la Generalitat i l'Estat, que vagi cap a «una major distribució dels recursos» i que es creï «infraestructura a tots els territoris per combatre els desequilibris territorials i socials»

Aquests 30 anys han de servir per recordar el passat i preparar-se pel futur. Els ajuntaments han sigut molt importants, s’ha fet molt, però això no s’acaba mai, encara queda per fer. Només cal que les institucions superiors ens donin les eines adients, i els recursos necessaris perquè tothom en surti beneficiat.

dimecres, 8 d’abril de 2009

TEMPS DE LA POLÍTICA

Pot semblar agosarat en l’actualitat, i en sóc conscient, reivindicar el paper fonamental que ha d’exercir la política en aquests moments tant complicats i de dificultats.
És d’una gran complexitat avui dia, buscar arguments convincents per combatre la desconfiança d’una ciutadania centrada en els seus esforços en sortejar de la millor manera possible aquesta situació de crisis, anomenada global, mundial,...

La gent està farta d’escoltar als uns i als altres, la gent vol solucions i penso que en aquestes circumstàncies és més necessari transmetre a la societat amb molta claredat, les mesures, els fets i les solucions que els governs han posat en marxa per pal·liar els efectes negatius d’aquesta situació tant adversa.

Per tot això és molt important i de vital importància que la política sigui present amb lletres majúscules, que els ciutadans puguin percebre d’una forma clara i nítida que compten amb el recolzament, y amb la protecció necessària per afrontar amb certes garanties aquesta nova tessitura. És el moment per impulsar el lideratge de lo públic, per reafirmar els valors d’un govern progressista que té que estar sempre al costat de qui més ho necessita.

El govern de l’estat és el que ha de ser el motor que impulsi en seu projecte diferent al de la dreta, més sensible a la ciutadania i ho ha de fer de la ma dels governs de les Comunitats autònomes i fent-ho de manera eficaç i sobretot, eficient de las possibilitats i de las potencialitats de la llei de la Dependència, de les polítiques socials, de l’atenció de les persones grans com a conseqüència d’una societat que avança en el temps. És un bon moment per aprofitar las noves eines que ens proporciona la nova societat de la informació, i del coneixement. Un moment necessari per fer de l’educació de qualitat una inversió pel talent i pel futur. També per apostar pels nous sectors econòmics que ens permetin no dependre d’aquells que hem explotat excessivament, fins i tot, per sobre de les seves possibilitats reals.És el moment d’apostar per les energies alternatives.

És un moment que també hem d’aprofitar l’oportunitat de re-inventar un nou model que sàpiga corregir els errors comesos i les deficiències que ens han portat a la situació actual, fet que si es fem be els deures estic convençut que ens en sortirem tots plegats, però de manera conjunta. Ciutadania i polítics.

divendres, 27 de març de 2009

UN ANY TREBALLANT PER CABRILS

Ja ha fet un any de Govern d'esquerres a Cabrils i crec que hem de donar compte de les principals gestions, decisions, iniciatives i actuacions dutes a terme, per tal de millorar la gestió del municipi.

Sens dubte, la nostra arribada al Govern no ha estat fàcil, però si responsable. Després dels comicis electorals del 2007 la força més votada, CIU, no va poder establir un pacte de Govern que garantís estabilitat política, una majoria per tal de dur a terme iniciatives importants per Cabrils, ni tant sols promoure un diàleg fluid i sincer, per tal de garantir una bona acció de Govern. El que si va ser capaç de provocar el Govern de CIU i VIC, va ser la unió, gairebé, de la majoria de les forces polítiques de l’oposició. Aquest fet, després de nou mesos d’un inoperant Govern liderat per CIU, va provocar un legítim i responsable canvi de Govern a Cabrils, tot i que CIU i VIC a data d’avui encara no ho hagin paït. Dic que no ho han paït, perquè han dedicat i dediquen els esforços a tergiversar informació, insultar, desprestigiar i provocar als membres del Govern, entre altres actituds. En cap moment han plantejar qüestions, accions o iniciatives beneficioses pel municipi i pels seus ciutadans en canvi, han tingut un gran objectiu, la de malmetre la imatge del Govern davant de la població.

Aquest any, no ha estat un camí de roses, doncs, ens hem trobat un munt de gestions pendents de fer, a conseqüència del trist pas per l’alcaldia del Grup Municipal de CIU en els darrers anys, on mateixos regidors de CIU van fer boicot al seu alcalde i cap de files del moment i només aquest, va tenir el recolzament d’altres regidors d’altres partits (PSC i GEC).

Però anem al gra i deixem enrere aquest antecedents, perquè el Govern d’esquerres del PSC, GPC, ICV i ERC-Consens hem fet molta feina, tot i l’escenari de crisi global en el qual estem immersos de manera molt preocupant. Crec que estem fent be els deures i prova d’això són les accions, decisions i iniciatives que estem duent a terme, arrel del treball intens i apassionant realitzat pels regidors de Govern i també pels treballadors municipals.

Cabrils va endavant en molts aspectes tot i que és del tot cert, que la crisi ha aparegut en un moment que de ben segur, dificultarà la construcció de noves infraestructures d’equipaments per donar millors serveis als ciutadans de Cabrils. Tot i això, continuarem treballant fent polítiques socials, en promoure el comerç i restauració, i l’activitat econòmica, en una millor gestió i manteniment del territori, en garantir la seguretat ciutadana, en millorar els serveis, en una aposta per l’educació, cultura i festes per tal d’enfortir la cohesió social.

El Govern valora positivament el primer any de Govern del mandat 2007-2011 a l´Ajuntament de Cabrils. La tasca que ha fet, en un any, des de diverses regidories fa evident la gestió i accions que s’han fet al municipi en només un any.
L'esforç ha estat en tots els terrenys, hem desenvolupat una tasca amb tota normalitat i ben sintonitzada entre tots els regidors i les regidores dels diferents grups que composen el Govern. Una política responsable amb compromís amb el ciutadà, treballant pel municipi i amb poc soroll, per part del Govern.

Hem actuat en el territori invertint en el manteniment de la via pública i en les urbanitzacions (barris) recepcionats i reparacions en equipaments. També treballem en gestionar els tràmits per la recepció de urbanitzacions històriques, aturades durant el Govern de CIU i VIC, i en la gestió del manteniment d’enllumenat i neteja viària per donar una resposta més immediata al ciutadà. També hem actuat en la neteja i manteniment de zones verdes del municipi.

En l’àmbit de gestió econòmica i de rigor pressupostari, hem tancat comptablement els exercicis dels anys 2006 i 2007, i properament el 2008 per tal de tenir al dia la gestió comptable, gestió que ens vam trobar per fer. Estem treballant amb molta cura la gestió del pressupost per tal optimitzar i ser més eficients en la gestió dels recursos pels diferents serveis obligatoris que hem de donar als ciutadans, per tal de que no quedin minvats, i al mateix temps gestionar l’obtenció de més subvencions d’altres administracions per poder executar més inversions.

En el terreny de la seguretat, estem treballant per tal d’aconseguir la culminació del total del cos de la Policia Local i continuar el treball conjunt amb els Mossos d'Esquadra per atendre a la ciutadania i garantir la seguretat en el nostre municipi en diferents aspectes.

En les polítiques d’atenció a les persones i serveis socials, hem treballat en l’àmbit d’educació per finalitzar la construcció del CEIP Mas Maria per no endarrerir més la posada en funcionament del nou IES Cabrils, treballem en les millores dels equipaments i relacions amb els CEIPS i gestió de l’Escola Bressol; en Serveis Socials estem gestionant la millora en la gestió de la Llei de Dependència, entre altres gestions i la tasca de l’educació de carrer; estem gestionant una millora de l’equipament de Salut, en espera la construcció del nou CAP, també treballem en iniciatives de gestió tràmits per Internet per millorar la qualitat de l'assistència al ciutadà i una millor gestió en la cultura i festes com a símbols d’identitat; en el terreny d’esports, treballem per la construcció d’una piscina coberta i pavelló i en millorar els equipaments existents, entre d’altres.

Segurament hi hagut gestions a millorar i decisions poc encertades, però ha estat amb l’afany de voler servir i donar resposta als vilatans de manera més ràpida i ferma possible. Els continguts dels plens i de les Juntes de Govern Local demostren el volum d'activitat en la gestió i la nostra orientació cap el servei al ciutadà.

Les activitats i actes organitzats per entitats i Govern, s’han desenvolupat complint les expectatives que teníem previstes, amb una bona participació dels vilatans de Cabrils, refermant la vida municipal i la cohesió social del municipi.

La feina feta aquest primer any de Govern d’esquerres, augura un mandat fructífer amb uns reptes de futur importants i beneficiosos pel municipi de Cabrils, que revertiran en una millora substancial dels serveis cap els ciutadans.

Un exemple d’aquets projectes de present i futur són:
- Redacció del nou POUM.
- Recepció i manteniment de les urbanitzacions pendents de recepció.
- Construcció del IES Cabrils. (institut secundària).
- Construir l’àmbit de Can Botella (Habitatges, locals, aparcament i CAP Salut)
- Construcció d’equipament esportiu.

Cal afegir també, la tasca realitzada per part del Govern Municipal i dels tècnics, per tal d’obtenir els recursos atorgats pel Govern de l’Estat en el Pla del Fons d’Inversió Local de l’Estat amb una quantia de gairebé, 1,2 milions d’euros i que amb ells s’executaran diferents obres que dotaran al municipi d’un equipament per les entitats, l'acabament del Museu, la millora de vials del casc que afavorirant la mobilitat dels vianants resolent importants problemes de barreres arquitectòniques i de seguretat del ciutadans.

Com podeu analitzar, aquests projectes requereixen molt, de la complicitat, participació i suport de tots els cabrilencs i cabrilenques per tal de poder tirar-los endavant.

De ben segur, l’oposició farà un balanç més crític, potser és el que toca, però, només hem de veure què van fer amb nou mesos al capdavant del Govern. En aquest any de mandat del Govern del PSC,GPC,ICV i ERC-Consens, hem pogut veure, a part del desgavell a CIU ( renúncies de regidors i conflictes internes en l’agrupació local) i VIC (renúncia d’un regidor), un any on l’oposició no ha dubtat en desestabilitzar el Govern utilitzant el desprestigi, tergiversació i crispació de la forma més absurda i fins i tot, menyspreant a treballadors municipals.

En resum, hem pres decisions i iniciatives posant sobre la taula totes les capacitats dels membres del Govern amb l’objectiu d’assolir els nous reptes proposats, però al mateix temps, convençuts en que les prioritats per Cabrils que ens hem marcat per aquesta legislatura siguin necessàries i encertades.

Tot i estar en un escenari complicat econòmicament, el Govern de l’Ajuntament de Cabrils, té prou empenta i il·lusió per fer front a aquesta etapa actual, i continuarem treballant fins al final del mandat amb el propòsit d’assolir els nostres objectius en benefici dels ciutadans de Cabrils.

És per això que des de l’Alcaldia i conjuntament amb el Govern, us demanem la vostra confiança i implicació per construir el Cabrils que tots volem pel present i futur.

dimarts, 10 de març de 2009

LA SRA. TOMASA, ÀVIA CENTENÀRIA

El dissabte 7 de març, la Sra. Tomasa Carreras va fer cent anys. Aviat és dit això... Al voltant del migdia, vaig anar a felicitar-la acompanyat del regidor de la Gent Gran, Jordi Serra, i de membres de la Junta de la Llar de la Gent Gran de Cabrils. La vam obsequiar amb un ram de flors i una petita nota en nom de l’Ajuntament de Cabrils.

Arribats a casa seva, ens va rebre la família. No estaven pas sols, hi vam trobar el grup de visitadors de malalts de la Parròquia de Cabrils amb el mossèn, Antoni Babra. Aquest grup de persones, en Jaume, l’Anna Mª, l’Eulàlia i la Isabel entre d’altres, des de fa molts anys van de visita per les cases de manera voluntària, una bona tasca agraïda i sobretot, de companyia.

Vam fer les fotos de rigor i la família ens va oferir un refrigeri per celebrar-ho. La Sra. Tomasa, envoltada en aquell moment de la neta i de dos besnéts estava emocionada tot i no veure-hi gaire. Aragonesa de naixement, i catalana d’adopció com es diu, fa cinc any que és veïna de Cabrils i en aquests moments, és una de les ciutadanes de més edat del municipi. Agraint-nos de manera molt amable la visita, li vaig dir que era un privilegi arribar als cent anys, i que no tothom hi arribava.

Des d’aquest espai personal, li desitjo MOLTES FELICITATS a la Sra. Tomasa.

diumenge, 8 de març de 2009

DIA INTERNACIONAL DE LA DONA

Avui es commemora, el Dia Internacional de la Dona i, tenim el deure, com cada any, de continuar la feina desenvolupada per milions de dones que van contribuir amb el seu treball, molt esforç i en molts casos vides, en la defensa del feminisme i dels drets de les dones.

Crec, que la societat actual del coneixement i de la informació ha de donar un pas endavant més ampli. Actualment, penso que la majoria de les generacions masculines dels anys 40 fins l’actualitat, i em costa molt creure, no reconeguin la igualtat i els drets de la dona actual i de les seves capacitats. Si que és ben cert, que en països més pobres, (foto a Perú, la dona és un pilar fonamental i comencen des de ben petites) on la cultura i l’educació escasseja hi ha molta dificultat en educar i fer entendre a la part masculina que els homes i dones som iguals, i que no cal escriure el que som capaços de fer, tant les dones i com els homes. Això però, no vol dir que en els països desenvolupats, segons les Nacions Unides, la majoria dels països d’Europa, Nord-amèrica (excepte Mèxic), Austràlia, Nova Zelanda i Japó, no es tingui que fer aquesta tasca de educar a la part masculina i reconèixer la igualtat real entre home i dona. Sovint ens podem fer creus de les dades que els mitjans de comunicació difonen al respecte, fet per a mi, difícil d’entendre. En la transformació de qualsevol país i societat, crec que és necessari i imprescindible la figura de les dones; per la seva experiència, per els seus coneixements, per la seva visió femenina i, sobretot, pels seus valors. No ens podem permetre el luxe de perdre aquest valuós potencial. Una societat moderna definida com democràtica, no pot prescindir, en cap cas ni escenari, ni del talent, ni dels valors i capacitat, ni de la formació de la meitat de la seva població, és a dir de les dones.

Amb la tenacitat i l’esforç que han fet les dones, col·lectivament, en el passat i en l’actualitat, hem de reconèixer que s'han aconseguit grans fites, però encara queda molt per fer i per recórrer i d’aquest fet, hem de ser conscients. En els darrers anys, la societat s’ha dotat d'instruments legislatius necessaris i fonamentals per tal d’evitar injustícies i per això, convé caminar plegats, homes i dones. Per exemple, l'actual situació de crisi econòmica, perjudica tant a homes com a dones, i aquesta situació fa que els esforços hagin d'anar junts, agafats de la mà, i penso que no pot ser de cap altre forma per tal de poder superar un moment tant delicat com aquest, si ho fem així, aconseguirem pel bé de la societat una millor la cohesió i justícia social. Per tant, hem de continuar i mantenir l’actual tasca que fa la societat, envers les accions i iniciatives pel manteniment de les dones i el seu accés en el mercat laboral, en igualtat d’oportunitats, en condicions salarials i qualitat en l'ocupació, en l'accés als llocs de responsabilitat en les empreses, en fomentar la sensibilització sobre coresponsabilitats i conciliació de la vida laboral i personal. Només d’aquesta manera i treballant en aquest sentit podrem avançar i apropar els homes i dones a la igualtat real.

Per tot això, hem de crear l’escenari i construir els fonaments d'un nou i necessari model econòmic i social més equitatiu i més igualitari. La crisi econòmica actual ha posat de manifest la insuficiència d'un sistema en el que, entre d’altres problemes, són notòries les escletxes en qüestions de gènere. Per tant, estem en un moment clau i en un millor escenari per fixar i crear les bases per tenir un nou model econòmic i social, que prioritzi i es centri en les persones i en el seu benestar.

dissabte, 28 de febrer de 2009

MESCLADÍS; restaurant compromès amb la societat.

En una de les meves habituals passejades, amb bici per Barcelona, fa temps vaig descobrir un restaurant molt compromès i anant més enllà del que significa obrir les portes per donar de menjar als seus clients.

Mescladís és el seu nom i el trobem ubicat a Ciutat Vella, més concretament al barri de St. Pere, Sta. Caterina i La Ribera, una de les zones amb més mestissatge de la ciutat de Barcelona, però a la vegada encantador.

El restaurant, un local petit però acollidor, ofereix una varietat de plats d’arreu del món, però amb una especialitat diferenciada quan es tracta de plats africans i argentins, i per acabar d’adobar-ho, a l’abast de moltes butxaques, és a dir barat i s’hi menja,...
Però com he dit abans, la seva funció no només és la de la restauració si no que, a la vegada aquest restaurant té un paper de compromís social en aquest barri. Té un dossier que explica el que hi pots menjar i el que ofereix com per exemple el desenvolupament de projectes d’inserció sociolaboral, com cursos de cuina per joves del barri que no tenen feina o no en troben, per dones de més de quaranta-cinc anys, venen productes de cooperatives locals, de comerç just, i una tasca que em va entusiasmar quan ho vaig llegir que és la de cursos de cuina adreçats a nens i tallers que combinen l’art i la cuina per a la gent gran.

També, de manera esporàdica hi organitzen nits temàtiques barrejant la música en viu i els menjars típics d’un país concret i, si s’escau algun cop inclouen algun documental.

Felicito a Mescladís, per aquesta idea i per aquesta tasca tant compromesa amb la societat i si un dia teniu oportunitat, us ho recomano.

dimecres, 25 de febrer de 2009

GOVERNEM AMB RESPONSABILITAT,GOVERNEM PER CABRILS

Els resultats electorals de les municipals del 2007 van donar representació política als set grups polítics que es van presentar. Aquest gruix de partits polítics és un fet habitual a pobles petits però no gaire operatiu alhora de poder-los gestionar. Tot i això, s’ha d’acceptar i conviure-hi de la millor manera possible, i de la mateixa manera, tots plegats hem d’acceptar i respectar les normes legislatives actuals per constituir un Govern Municipal.

Gairebé fa un any del nou Govern d’esquerres i em dic; què n’és de fàcil estar a l’oposició i limitar-se a criticar, tergiversar tot el que fa l’Equip de Govern!.
El Govern del PSC, GPC, ICV i ERC-Consens ens vam presentar a les eleccions per ser responsables i vetllar pels interessos de Cabrils, i per gestionar les necessitats dels seus veïns. Però als partits de l’oposició (CIU, VIC i PPC) també se’ls ha d’exigir responsabilitat en els seus actes i en les seves declaracions. Trobo i és lícit que l’oposició opini i s’expressi sobre l’actualitat municipal, i hi hagi discrepàncies, però és intolerable la distorsió dels fets. El que no farem els grups del Govern és entrar al joc de contestar les acusacions a tort i a dret pel simple fet de voler erosionar a un Equip de Govern que té molta feina en millorar els serveis i les necessitats de la ciutadania de Cabrils.

CIU i VIC, van tenir l’oportunitat de governar i tirar endavant el poble de Cabrils, però la seva poca capacitat de garantir una bona estabilitat política per la vila, la manca de diàleg per arribar al consens i la prepotència en minoria, els van portar a l’oposició. En aquest episodi cal afegir la renuncia de càrrec electe de dos regidors de CIU i VIC, i també en el Grup Municipal de CIU, la renuncia del grup d’un regidor que, amb responsabilitat política vota en els plenaris el que creu convenient per Cabrils.
Amb això vull fer palès i evident, que la gestió del Govern de CIU i VIC va ser nul·la i un gran endarreriment pel municipi en diferents àmbits com en educació, en equipaments, en serveis, d’urbanitzacions, de gestió econòmica, en gestió de personal, en l’àmbit de seguretat ciutadana, en el d’urbanisme,...i d’altres que no cal entrar-hi a fons.

Ha estat un any que els membres de CIU i VIC, no han paït el canvi de govern, només s’han preocupat de buscar mal estar, provocant conflictes, fins i tot on no n’hi ha, amb actituds en moltes ocasions que es podrien titllar de rancoroses i cíniques, de mal educades i poc respectuoses. Quan es difon una informació que tergiversa la realitat amb la finalitat de malmetre la imatge del Govern davant de la població, aquest fet se’n diu intoxicar. És evident que CIU i VIC entenen i interpreten les lleis segons els hi convé, no tenen memòria en el seu trist pas pel Govern. L’únic que pretenen en els Plens Municipals és provocar crispació, sense presentar cap suggeriment en la gestió de política local i en canvi, intenten desgastar l’Equip de Govern en les seves intervencions, en escrits a les seves webs i fulletons, i enviant notes de premsa enverinades a mitjans de comunicació, provocació a la que el Govern no entrarà, ni contestarà, en canvi, anirem avançant amb feina en diferents àmbits que aquest és el compromís que tenim amb tots els cabrilencs i cabrilenques.

Per tant, per millorar la política local cal millorar el comportament i el diàleg, i per arribar ha tenir un diàleg fluid i normal, qualsevol persona ha d’entendre i tenir en compte, que el diàleg és el pont que pot fer possible un bon escenari per trobar una solució, sempre que aquest sigui sincer, respectuós, amb un to adequat que s’escolti abans de respondre i no parlar tots a la vegada. Només d’aquesta manera el diàleg es converteix en una bon eina per facilitar la convivència i la cohesió social.

Recomano pel bé de la política municipal als partits de l’oposició que reconsiderin l’actitud i que recordin que, per damunt dels interessos partidistes hi ha el bé pel municipi, i que per arribar fins aquí, hi ha d’haver una bona relació local. No es pot crear un ambient al poble quan no és cert, confonent l’aplicació de les regles del joc democràtic amb la dictadura i aportant mitges veritats o dades interpretables, que només fan que encendre alarmisme i malbaratar el nom de Cabrils, sent també del tot inadmissible l’abocament de crítiques embrutant el nom i cognom de ciutadans.

Aquestes actituds desprestigien la política i als mateixos que hi participem. Als ciutadans no els agrada gens aquests afers, el que volen són fets, i que els polítics treballem. Això és el que fem i farem els membres del Govern de PSC,GPC,ICV i ERC Consens per al municipi de Cabrils.

divendres, 20 de febrer de 2009

LLEI EDUCACIÓ DE CATALUNYA


Prop de 200 alcaldes i regidors del PSC vam explicitar el suport al titular d'Educació, Conseller Ernest Maragall, i de la llei d'educació de Catalunya, en un acte a la seu del partit.

La LEC és tot un repte i una novetat històrica, cal tenir en compte que mai hem tingut una llei exclusivament catalana d’educació. És evident que qualsevol canvi comporta crítiques, malestars, es generen debats i és bo que així sigui per tal de poder assolir el major consens possible, quan hi ha aquesta voluntat en totes les parts. N’hi ha però d’oportunistes que pugen al vaixell de la crítica com CIU quan aquests, han estat governant durant 23 anys i no han estat capaços de fer-ho.

Davant aquest escenari i en una demostració de força, el responsable de política municipal del PSC i Alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va posar de relleu l'aval a la norma, a les idees i valors que conté, i sobretot, un bon instrument de cohesió social.
L'alcalde de Sabadell i president de la Federació de Municipis de Catalunya, Manel Bustos, va emplaçar el conseller i el seu equip a fer com els alcaldes i escoltar els que estan al capdavant dels centres educatius.

Per tancar l’acte, el titular d'Educació va instar als assistents a "navegar ferm i arrossegar tothom”. Va afegir que "estem obligats a pensar en l'educació i en Catalunya". Maragall va demanar ahir, a través del tripartit, una pròrroga extraordinària per poder presentar noves esmenes a la llei durant el tràmit al Parlament, cosa que reforça un interès especial de Maragall per seguir conversant.

dilluns, 16 de febrer de 2009

Patxi Lehendakari, Touriño President


A Galicia i al País Basc estan de campanya electoral per tal d’elegir al President de la Xunta de Galicia i al Lehendakari en el País Basc. Pérez Touriño a Galicia i Patxi López en el País Basc són els candidats del PSOE.

A Euskadi és l’hora del canvi, i aquest canvi arribarà de la ma de Patxi López. Avui, aquesta Euskadi amb més diàleg, més sostenible, més igualitària i sobretot, pacifista, està més a prop i desitjo que aquest fet a Euskadi sigui una realitat el proper 1 de Març. Crec que és un, i el moment d’encetar una nova etapa que garanteixi i vetlli per una Euskadi amb més llibertat, és el temps de la Euskadi diferent, millor i més social. Encoratjo als companys del PSE a continuar treballant per aquest canvi en uns indrets on no és gens fàcil fer-ho. Abans de les festes de Nadal, vaig conèixer a companys del PSE i vaig aprendre i admirar com treballen per aquest nou model per a Euskadi liderat per Patxi López i com transmeten que una altre Euskadi és possible, per aquesta nova opció treballen i desitjo que aquesta alternativa que és diu PSE guanyi.

Pel bé de la ciutadania i comunitat gallega, a Galicia cal la continuïtat de Pérez Touriño per seguir avançant com ho ha fet en aquests últims quatre anys, emprant polítiques de progrés i construint infraestructures en una Comunitat que estava a la cua d’altres Autonomies arrel dels governs de dretes, fosc i poc transparent.
Aquets darrers dies el to de la dreta, que va arribar al PP Gallec de la ma de Manuel Fraga, ha anat augmentant i hem vist en els mitjans de comunicació com alguns candidats del PP han jugat brut, amb la feina que tenen dins a casa seva.Fa quatre anys Galicia ja va dir NO al PP, i confio que el proper 1 de març torni a repetir-se el mateix perquè la Xunta de Pérez Touriño segueixi treballant per millorar els dèficits de Galicia.

Força Patxi i Touriño...

dijous, 5 de febrer de 2009

L’EDUCACIÓ PROIRITAT A CABRILS

Moltes vegades, tot i que no sigui de competència municipal, en l’àmbit d’Educació, des de l'Ajuntament hem d'anar més enllà; tenir una visió de futur, i aconseguir resoldre problemes que puguin afectar a gran part de la ciutadania. Des de fa molts anys, concretament des del 2001 en l'àmbit de l'Educació hem lluitat perquè Cabrils tingués els equipaments escolars adients i en consonància de l’augment demogràfic que es podia preveure en el Pla Urbanístic una vegada es construïssin les vivendes previstes a l’any 90. Per tant preveient aquest augment de població calia planificar quins equipaments calien per millorar l'ensenyament al nostre municipi.

Ha estat un camí massa llarg i feixuc per arribar a tenir els equipaments públics que gaudim i gaudirem en el futur. La primera de les evidències d'aquesta aposta i col·laboració amb el Departament d’Educació, s’ha vist palès en l’inici d’aquest curs amb el funcionament del nou edifici del CEIP Mas Maria i que malauradament, per una mala gestió del Govern de CIU i VIC no es va poder iniciar el setembre passat, de manera provisional, l’inici del nou curs de 1er d’ESO. Tot i aquest incident, el Govern del PSC,GPC,ICV i ERC Consens estem treballant perquè el Departament d’Educació continuï amb els tràmits per a la construcció de l’edifici pel nou IES i a la vegada, perquè es pugui començar el proper mes de setembre amb l’ensenyament dels cursos de 1er i 2on d’ESO de manera provisional en l’edifici de l’antic Mas Maria.

Pel proper curs doncs, l’oferta educativa a Cabrils serà des de lactants fins a 2on d’ESO, fet insòlit que crec que feia molts anys que Cabrils necessitava.
Aquesta nova oferta es tracta d'una feina que no ha estat fruit de la improvisació si no, que hi han hagut moltes persones treballant i estudiant les millors maneres per tal d’arribar en aquest punt. Em sento molt agraït per la tasca que s’ha fet i és que de fet, l'educació és un dels pilars fonamentals per el desenvolupament de qualsevol municipi, i en aquest cas perquè Cabrils s’enforteixi socialment des de la base.

divendres, 23 de gener de 2009

OBAMA, PRESIDENT

Aquest mes de gener passarà a la història per un dels esdeveniments més desitjats en els darrers temps, la investidura de Barack H. Obama després de l’aclaparadora victòria electoral. De fet, i és obvi que a EEUU els ciutadans estan molt il·lusionats amb aquest canvi de president, però també arreu del món s’esperava si més no, un nou tarannà i sobretot una nova gestió política. Obama, ha estat el polític que ha sabut i de quina manera, il·lusionar en temps del descrèdit polític a milions de persones, americanes o no, amb la frase coneguda i corejada per tothom “yes we can”.

No hi ha cap mena de dubte que Obama, ha seduït el món, crec per la seva oratòria, pel contingut dels discursos, els seus compromisos, la energia que ha transmès i segurament d’altres qualitats. No hi ha dubte que analitzada la situació del planeta, com a President de, ens agradi o no, l’ encara primera potència mundial, necessitarà tota l’energia per dirigir aquest gran vaixell com és EEUU per un camí millor del que ha navegat fins ara.

De moment, ja ha començat a prendre decisions i moltes més que haurà de prendre a partir d’ara per recuperar la esperança per un món millor. Hi ha prous motius per estar il·lusionats i crec que Obama està envoltat d’un gran equip polític i de professionals per obrir un nou període polític a EEUU i en conseqüència, al món.

Passi el que passi, que sigui el millor o el pitjor president de la història dels EEUU, el passat dia 20 serà un dia recordat per tothom.

“un nen que no pot llegir m’importa encara que no sigui el meu fill, un avi sense diners per comprar medicines empobreix la meva vida encara que no sigui el meu avi. Una família immigrant expulsada sense el benefici d’un advocat atempta contra les meves llibertats”

Barack H. Obama

divendres, 2 de gener de 2009