dijous, 17 de juliol de 2008

ESPEREM QUE SIGUI AIXÍ

Aquest final de juliol i principis d’agost és cabdal per Catalunya. S’han iniciat uns dies plens de reunions i contactes entre el Ministerio de Económica y Hacienda i la Conselleria d’Economia de la Generalitat de Catalunya, per acabar de concretar la execució del finançament segons marca l’Estatut que vam aprovar. Reunions que marcaran i dibuixaran les línees generals de treball i sentit del que ha de ser una entesa de les postures que des de la Generalitat, encapçala el President Montilla i en aquest cas tant important del finançament, el Conseller Antoni Castells.

És fonamental arribar a l’entesa i al diàleg per executar el que recull l’Estatut en matèria de finançament però també la importància de seguir mantenint amb gran fermesa la consecució dels temes pactats i aprovats al Parlament de Catalunya i al Congrés dels Diputats, on l’Estatut va ser aprovat per la majoria de grups representats. Som optimistes de cara el desenllaç final de les esmentades reunions i del resultat futur de les mateixes. El missatge del President de la Generalitat al President de l’Estat ja va ser prou contundent, estimem més a Catalunya i lluitarem per tenir el millor pel país.

dijous, 3 de juliol de 2008

RUTA DEL CARRILET (Amer/Olot/Amer)


Feia temps que anava darrera de fer aquesta sortida en BTT, l’enomenada ruta del carrilet (Amer-Olot-Amer). Es tracta d’un tram de l’antiga via que uneix Olot amb Girona conegut com la Ruta del Carrilet i que avui dia, funciona com a Via Verda adaptada pels amants del cicloturisme i de les caminades envoltats d’un preciós entorn natural.


A cavall de les comarques de la Selva i la Garrotxa, aquesta agradable excursió transcorre per unes vies òptimes per gaudir d’un dia en família a l’aire lliure, on hi trobem una perfecta combinació d’esport i natura, en un entorn natural totalment privilegiat.
L’itinerari que vaig fer comença a la vila d’ Amer, petita població de la Selva, que delimita amb la Garrotxa i que està a uns a 28qm d’Olot. Només sortir, prop del quilòmetre 28, et trobes un trencant a la dreta que t’acosta fins a la Font Picant, de Fonter. Un brollador natural que proporciona diàriament milers de litres d’aigua picant que són embotellats i distribuït arreu del país.


Segueixo la ruta direcció a les Planes d’Hostoles, primera població que arribo i travesso en un dia calorós i sense cap núvol; sort que el carrilet passava pel mig de boscos, bàsicament, de roures, castanyers i alzinars i en molt trams vorejant el riu, uns escenaris naturals de privilegi. El camí de constant però suau pujada em permet anar observant i gaudint del paisatge fins arribar a Les Planes d’Hostoles, vila garrotxina que descansa sobre les restes basàltiques d’una forta erupció del volcà Traiter fa més de 44.000 anys.


Continuant l’excursió que és prou coneguda pels paratges de gran contingut paisatgístic, ecològic i cultural, on gràcies al sòl i el clima observem una variada vegetació, amb alzinars, rouredes i fagedes de gran valor natural i paisatgístic.Sense deixar el cop de pedal, em dirigeixo a Sant Feliu de Pallerols, on s’inicia la zona Volcànica de la Garrotxa seguint el recorregut de l’antic tren de via estreta.

En aquest punt m’endinso per la zona volcànica de la Garrotxa, on hem de tenir en compte que aquest parc és el millor exponent de paisatge volcànic de la península Ibèrica. Podem veure-hi una quarantena de cons volcànics i gairebé una vintena de colades de laves basàltiques. Continuant la ruta, travesso antics ponts de fusta i conreus amb el riu Brugent al costat fins arribar a la vila de Sant Feliu de Pallerols al bell mig de la Vall d’Hostoles. Població que data del Segle XI, i que a néixer al voltant de l’església.


A partir d’aquí, la via s’enfila una mica més... però totalment suportable, arribo i m’aturo a St. Miquel de Pineda, per fer una remullada en una aixeta que trobo i unes fotos. M’enfilo cap el darrer tram de pujada fins al Coll d’en Bas, el punt més alt del recorregut a 620 metre d’alçada respecte del 187 m, d’Amer.

És en aquest punt on descobreixes la magnífica Vall d’en Bas, una vall dedicada al cultiu del blat de moro, pasturatge del bestiar, al fons el Puig de Calm. A partir d’aquí el camí fa una suau baixada fins a Olot (a 447 m d’alçada sobre el nivell del mar), travessant els municipis de Sant Esteve d’en Bas i Les Presses.



La ruta fins Olot, la dono per acabada a l’antiga estació del ferrocarril, conservada, al costat del riu Fluvià i el Parc de la Font de Sant Roc.



La tornada a Amer es va desfent seguint el camí de baixada i sense pedalejar.

Recomano aquesta ruta que és a l’abast de tothom, i de ben segur fàcil de repetir, doncs veure aquests paisatges i vegetació en les diferents estacions de l’any ha d’ésser meravellós.