A Pasqual Maragall

Pasqual Maragall té Alzheimer. Aquesta ha estat una de les notícies del cap de setmana que ha colpit a molta gent, tant de l’àmbit polític com social.
Ell mateix va ser l’encarregat de fer pública la notícia a l'Hospital de Sant Pau de Barcelona. Acompanyat de la seva dona, Diana Garrigosa, la seva doctora i un amic íntim de tota la vida, Xavier Rubert de Ventós, Maragall va manifestar: "Primer vam fer els Jocs Olímpics, després, l'Estatut de Catalunya, i ara atacarem l'Alzheimer".
Per una altra banda, Maragall també deixa el PSC, un partit que va ajudar a fundar i a crèixer, dedicant el millor temps de la seva vida al compromís públic --en la lluita antifranquista, l'alcaldia de Barcelona, la direcció del Partit dels Socialistes de Catalunya i la presidència de la Generalitat de Catalunya-- amb encerts i equivocacions com tothom que s’ha dedicat tants anys a la política i al servei als ciutadans. Crec que li hem de reconèixer actuacions notables i propostes innovadores. Avui les seves reflexions sobre els partits, els espais polítics i el compromís europeu son compartides per gent que militen en altres forces polítiques.

Des del PSC de Cabrils volem expressar la nostra solidaritat amb la seva persona i el seu entorn familiar i d’amics. També volem deixar palès el respecte i agraïment que ens mereix la seva figura.
Li hem de desitjar molt coratge per afrontar aquesta etapa de la seva vida. Endavant Pasqual !

Pacte nacional per a l'habitatge

El Pacte nacional per a l'habitatge és una gran notícia per als catalans. Que més de trenta agents i actors implicats en l'habitatge es posin d'acord per posar-se a treballar per a resoldre un dels grans problemes del pais és molt important. Mentrestant, a Cabrils, el govern municipal perd l'oportunitat de continuar impulsant el pla de Can Botella que conté habitatge de venda i lloguer protegit...és una qüestió de prioritats.

Més de 100 dies de Govern Municipal

En política, és habitual que es doni un marge de 100 dies als governants entrants per començar a avaluar la seva obra de govern.
A Cabrils, aquests primers 100 dies han estat prou intensos per marcar l’estil del bipartit (CIU, VIC): pacte de govern en minoria, destitució de càrrecs de confiança, canvis de lloc de treball sense justificació, expedients disciplinaris a personal de l’ajuntament, canvis de criteri en les activitats del Centre Cívic, l’adéu de la secretaria titular de l’ajuntament, proposar que cap dels dos dies de Festa Major sigui festa local, un ple ordinari a l’octubre amb expedients heredats del mes de maig, cap proposta nova i engrescadora per Cabrils, renec per part dels membres de CDC de la seva pertinença al govern de la legislatura anterior (incloent crítiques a l’anterior alcalde de CDC), pals a les rodes per aprovar el ROM, cap intenció de complir el programa electoral (el de CiU ja que el VIC ja va dir que no en tenia)...
Aquests 100 dies també ens han servit per mostrar-nos la poca o nula activitat en obra de govern: no ens poden explicar quin és el pla de neteja i d’actuacions a les urbanitzacions, ni com es troben els processos de recepció de les diferents urbanitzacions, es queixen als mitjans de comunicació de la nova rotonda sense aportar solucions (com si la resolució no anés amb ells), tampoc sabem res al respecte del tancament de la carretera de la Mútua, ni de com estan les obres del nou edifici del Mas Maria, ni de com es troba el procés del nou IES, ni de com es planteja ampliar l’escola bressol que s’ha quedat petita. Res és culpa d’ells; és culpa de l’anterior govern o del personal de l’ajuntament.
Després dels cent dies de govern municipal encara no sabem quin és el model de poble per al que treballa el bipartit (CIU, VIC). No han fet públiques quines són les seves prioritats. El Grup Municipal del PSC, conjuntament amb el GPC, ICV i ERC Consens x Cabrils hem aportat al debat municipal mocions amb contingut polític, pensades per millorar la qualitat de vida de la ciutadania. Quan ens deixen participar, treballem de valent, tot i que veig difícil arribar a punts de consens quan les polítiques i sensibilitats, de CIU i VIC, són tant diferents a les de les forces de progrés de l’oposició.
Després d’aquests primers 100 dies de govern municipal, em preocupa aquesta manca d’iniciativa i d’empenta política del govern de CIU i VIC.

Primer ple ordinari de la legislatura

El passat dijous dia 27 de setembre, es va fer el primer ple ordinari de la nova legislatura.
Hi va haver poc contingut de fons en l’ordre del dia que el govern havia plantejat en el ple. Molta inèrcia i poques propostes de futur. Més destacables varen ser les mocions que l’oposició en bloc va presentar en el ple com la de la peatonalització de carrers del centre urbà que ha de permetre tenir un centre de la vila més pacífic i dinamitzar el comerç.


Vaig observar una certa tensió i nerviosisme per part del govern en minoria (CIU i VIC) davant les propostes i mocions plantejades per PSC, GPC, ICV i ERC Consens x Cabrils. Això si, el govern va tenir el suport del PPC en tot moment.


En el tema més rellevant portat al ple per part del govern municipal; Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Cabrils i l’empresa SOREA, SA, per a l’execució de l’obra del projecte d’instal·lació de canonades principals de distribució de la xarxa d’aigua potable als sectors de Sant Crist i Montcabrer; membres del govern varen criticar el canvi de criteri del grup municipal del PSC respecte a la posició mantinguda a l’anterior legislatura. El grup del PSC, d’acord amb els altres grups de l’oposició, demana que es convoqui un concurs públic. A aquesta posició ens hi ha portat les consultes i assessorament realitzats durant els darrers mesos. Senyors del govern, rectificar és de savis i queda molt clar que no es pot adjudicar de forma directa una obra d’uns quatre-cents mil euros No obstant, davant la possibilitat de que es perdi una subvenció atorgada per la Generalitat, ens varem oferir per fer les gestions necessàries per a que això no succeeixi.


Una vegada més, els grups de l’oposició ens varem posar a disposició del govern per tal de trobar acords de consens en benefici de Cabrils. Governar en minoria no és fàcil però els bons governants saben buscar el consens en els assumptes més rellevants. N'acabem de viure un exemple a Barcelona.