diumenge, 27 de gener del 2008

Arriba l'hora de la veritat


“Catalunya ha guanyat amb Zapatero i ha de guanyar més”.

Fa pocs dies que hem vist la dissolució de les Corts, pas previ a la celebració d’eleccions generals. El balanç de la legislatura de Zapatero és molt positiu, tot i que altres forces polítiques com PP i CIU ho neguin. Jo els pregunto: quin respecte va tenir CiU per Catalunya quan va votar totes les investidures d’Aznar i tots els pressupostos del PP? quines inversions per Catalunya van pactar? En canvi si que hem vist les polítiques del PSC i PSOE que clarament vetllen pels interessos dels ciutadans.

Amb només quatre anys de govern, Zapatero ha donat prou mostres de credibilitat en tots els terrenys, tot i que encara hi ha temes pendents. Governar no ha estat fàcil, tenint en compte les formes i l’agressivitat de fer política del PP durant tota la legislatura, utilitzant l’Estatut, la llengua, els símbols i la demagògia, explicant i muntant paradetes per tots els racons d’Espanya perquè la gent signés contra Catalunya.
Una de les fites més importants per Catalunya en aquests quatre anys amb Zapatero ha estat aprovar el millor Estatut de la nostra història en matèria de competències, autogovern i reconeixement de la identitat nacional. I no hi ha dubte que la propera legislatura amb Zapatero serà important pel desplegament d’aquest Estatut. Amb Rajoy, aquest estatut no hagués estat possible
Els ciutadans potser no han palpat realitats que el govern de Zapatero, pactant amb el govern de la Generalitat han dut a terme per millorar la qualitat de vida dels ciutadans. Per exemple, pujar el Salari Mínim Interprofessional de 440 € a 600 €. A més, la proposta que valora el PSOE ara, és fer-lo arribar als 800.
També s’han creat 3 milions de llocs de treball, s’ha invertit en política social aprovant la llei de la Dependència i s’han ampliat els drets civils de les persones homosexuals.
En l’aspecte estatutari, s’han aconseguit acords sobre traspassos en matèria de gestió del litoral, immigració, i inspecció de treball entre d’altres.

El resultat de les eleccions serà decisiu pels interessos dels ciutadans de Catalunya i hem d’aconseguir que la veu forta del PSC, representada per Carme Chacón a les Corts, sigui molt important, perquè tenim molt en joc, perquè hem de continuar sent determinants per a combatre el PP i per reafirmar un govern social i de progrés a Espanya i Catalunya.

Per tant, “el 9 de març Zapatero ha de repetir com a president”.

divendres, 11 de gener del 2008

CARTA DE MARIA BLANCO AL GOVERN DE CIU / VIC

En el darrer ple de l'ajuntament de Cabrils del dia 27 de desembre de 2007, la meva companya del Grup Municipal del PSC, Maria Blanco, va llegir una carta responent als desafortunats comentaris que els actuals governants de Cabrils van fer sobre l'escola Bressol de Cabrils. He volgut reproduïr aquesta carta que deixa molt clara la posició del PSC de Cabrils sobre aquest tema.

Senyors del govern,

en relació a l’escrit sobre L’escola Bressol de Cabrils que varen publicar fa algunes setmanes, voldria fer algunes consideracions:

Diuen en el seu escrit, que l’escola bressol no és un servei universal però si que ho son el servei de vigilància o el manteniment de carrers. No existeix una definició oficial del que és servei universal o no. És una qüestió política. Vostès, els polítics de dretes tendeixen a reduir a la mínima expressió el que consideren que és un servei universal. Es limiten a incloure-hi els aspectes més materials com el manteniment dels carrers. Nosaltres, tenim una concepció molt més àmplia i progressista del servei universal. Nosaltres entenem que des dels estaments públics hem d’ajudar a l’educació dels infants i dels joves, a millorar la qualitat de vida de la gent gran, a fomentar l’esport i la cultura com a formes de creixement personal i col·lectiva, a tenir una sanitat de qualitat per tothom i tants altres serveis bàsics que vostès, des de les dretes, volen deixar en mans del lliure mercat. Qui vulgui sanitat, que se la pagui, qui vulgui escoles pels seus fills, que se les paguin. Aquest és el fons de la seva política.

Des del PSC, entenem que l’escola bressol si que és un servei universal. Volem que s’ajudi als cabrilencs a compaginar la seva vida laboral amb la familiar i l’escola bressol és un element fonamental, sempre que tingui un preu accessible.Estant aplicant una de les seves polítiques habituals, tractar d’enfrontar als cabrilencs entre ells. Insinuen que els pares de l’escola bressol son insolidaris ja que si es dediquen partides extraordinàries a l’escola bressol, es deixaran d’aplicar a altres temes. Per exemple, sembla que ara hi ha diners per fer el manteniment d’urbanitzacions no recepcionades, quan els veïns d’altres urbanitzacions s’han pagat les obres per tal de poder rebre aquest servei. Es refereixen a que deixaran de tenir diners per aquests temes?. Diuen en el seu escrit que tots els ciutadans de Cabrils estan pagant un servei que només utilitzen uns quants. Quanta demagògia, que potser tots els cabrilencs anem en autobús? o juguem a futbol? o anem a la llar de jubilats? O tants altres serveis de l’ajuntament que com és normal, son deficitaris i no son gaudits per tots els Cabrilencs?.
Deixin de crear mala maror i deixin d’enfrontar als Cabrilencs entre ells.Insinuen que els cabrilencs han de pagar en funció de la seva renda. No s’equivoquin, les declaracions de renda i patrimoni només es poden demanar per sol·licitar una beca però mai per discriminar la tarifa que es paga en un servei.

Tampoc és lícit utilitzar un mitjà públic com és el L’equip de Govern Informa que paguem tots els cabrilencs com a plataforma per realitzar atacs polítics i personals. Això, és malversació de fons públics i utilització tendenciosa de mitjans públics.En referència als atacs personals a la meva persona, vull fer els següents comentaris. Diuen que he cridat a la mobilització dels pares d’alumnes. Vostès estan menyspreant la intel·ligència dels pares que tenen criteri propi per decidir si la manca d’informació i la pujada de les tarifes de l’escola bressol sense altre explicació son suficient motiu per mobilitzar-se. A més, només he assistit a una reunió com a mare d’un alumne de l’escola bressol en la qual els assistents podran confirmar que no vaig tenir cap paper actiu. O es que la meva condició de regidora del PSC m’inhabilita com a mare? Amb aquests comentaris tendenciosos i no provats, vostès continuen utilitzant la demagògia i les desqualificacions personals com el seu principal argument polític.

Per una altra banda, fan referència al procés de matriculació de la meva filla a l’escola bressol. Com a qualsevol mare d’aquest poble, vaig realitzar els tràmits a SEIPRO per matricular a la meva filla a l’escola bressol. En cap moment, els tècnics de SEIPRO ens van informar de la impossibilitat de que la matriculació es fes efectiva fins que tingués 4 mesos. En el procés d’adjudicació que es va fer de la plaça amb les 4 sol·licituds existents, la meva filla que estava empadronada a Cabrils i tenia un germà dins de l’escola, va rebre la màxima puntuació per part dels tècnics corresponents. Per tant, el suposat procés irregular es produeix per un seguit d’errades administratives. El regidor d’educació va signar l’adjudicació que els serveis de l’ajuntament li van presentar. A partir d’aquí, es revoca la plaça per la meva filla però, no se m’informa mai d’aquest fet ni per telèfon, ni per escrit. Només me’n adono quan veig que no se m’ha cobrat la matricula i que després de molt insistir, m’assabento de que l’adjudicació ha estat revocada. Em veig obligada a matricular a la meva filla en un escola bressol d’un altre municipi. Posteriorment, m’assabento de que s’està oferint la plaça a pares no residents a Cabrils tot i que la regidora d’educació m’havia assegurat que no hi havia places.Afortunadament, la plaça no va interessar a cap de les 3 persones a qui es va oferir i la meva filla està feliçment matriculada a l’escola bressol de Cabrils. Per tant, cap nen es va quedar fora.

Em sembla molt greu que s’hagi ofert activament aquesta plaça a persones no empadronades a Cabrils tenint en compte que aquests no paguen els seus impostos i per tant, estaríem pagant 700 € a l’any (segons les seves xifres) per donar aquest servei a qui no aporta un duro a les arques de l’ajuntament. També em sembla gravíssima la política d’utilització de dades personals amb finalitats polítiques. En política no val tot i és amb actituds com les seves que la gent es desencanta dels nostres polítics. Vaig ser víctima en primera instància d’errades administratives i en segona instància d’una persecució política i vostès tenen la barra de donar-li la volta i acusar-me de presumptes irregularitats.

Per tant, prego que canviï la seva forma de fer política.

Maria Blanco

dimarts, 1 de gener del 2008

REDESCOBRINT BARCELONA, en imatges i algunes paraules...

Durant aquests dies he estat baixant a Barcelona per redescobrir-la amb bicicleta, ciutat que m’enamora que m'agrada, que m'atrau per visitar-la, segur que per passar-hi uns dies, per fer-hi turisme, però no per viure-hi.



Tot i que de petit, amb la mare i la tia, baixàvem sovint de visita a la ciutat, deu n’hi do el que la conec, però un descobreix amb bicicleta, a peu o amb transport públic que sempre hi ha racons per conèixer, és a dir; mai n’hi ha prou.

L’excusa de fer quelcom d’esport i res millor que “a cop de pedal”, aquest estiu passat, pels voltants del mes de juny, em vaig proposar cada dia després de treballar, a les set del vespre, a baixar amb cotxe fins la zona Fòrum i pedalar per Barcelona fins que es fes gairebé fosc.


Experiència que em va enganxar molt, i fins i tot molts dissabtes i diumenges al mati o tarda, ho vaig fent, ho recomano i penseu que, ara que està de moda el “Bicing”, és una altre manera de visitar una de les ciutats més boniques del món, la meva Barcelona.


Bona prova d’aquesta experiència i “diuen que, val més una imatge que mil paraules” les fotos ho mostren, es pot veure la transformació que ha anat patint Barcelona des de l’any 2000. La renovació de la llera del Riu Besòs, la seva desembocadura, la de la Mina, la del Poble Nou, Diagonal Mar i racons del Born, la Ribera, Ciutat vella, el Raval,...un canvi de “fesomia” d’aquelles que havia sentit a parlar, però que, no t’acabes de creure. A vegades sembla que són només promeses que els polítics fan després de planificar i no acaben d’arribar mai, però pel que he vist a Barcelona, si.


He observat que al costat dels edificis antics i de tota la vida, s’urbanitzen carrers nous i que
amb gran rapidesa s'han construït i construèixen nous edificis com, el centre comercial de Diagonal Mar i una estesa d’hotels nous. Pedalant, m’he adonat que desconeixia completament alguna d'aquestes parts de Barcelona, ja que el dia a dia no et deixa gaudir i que per conèixer món, cal dedicar-hi temps.


Ens aquestes visites a Barcelona, també he caminat per carrers plens de gent, gent que; passeja, que discuteix, que gaudeix de l’hora i del moment, són alguns, de fet, carrerots lúgubres i alhora esquitxats de llum i color a conseqüència de l'activitat de l'home per viure i crear.

Pedalant pels carrers, vaig pensant, divagant, alienant-me de tot i de sobte, veus quelcom que em fa estar atent, amb la càmara a punt per si de cas em crida la atenció, un racó, un edifici, unes persones, la llum del moment, i tot un plegat, sento de fons música, si, música animada, genial. Música de jazz creada d'uns vividors de la ciutat que fugen del ritme de Barcelona, que paren, per a mostrar-nos el seu producte, l’art i de tocar al carrer. Aquest música et fa desconectar, deixar de costat, encara que sigui per un instant, l’angoixa i el moviment general, cada cop més ràpids, cotxes, motos, gent, molta gent, amunt i avall, semàfors, sirenes, dreta, esquerra, compres, moltes compres (segons el poder), ràpids, més ràpids, ara, a tota velocitat, per sort, s'agraeix escoltar aquestes melodies tot voltant per Barcelona.



Finalment, es poden fer infinitats de recorreguts; fins la Muntanya Olímpica, fins el Tibidabo, fins el Parc Güell,... molts recorreguts per fer i descobrir, sempre sortint de la zona Fòrum i acabar en moltes ocasions a la platja on trenquen les ones, on hi trobes molt sovint a qualsevol hora, gent amb la canyeta, tot i que no sé quins peixos deuen pescar, el que segur que sí, algun que altre refredat.


Per tancar aquest escrit, mostro altres fotos de Barcelona...