dissabte, 11 d’abril de 2009

30 ANYS DE DEMOCRÀCIA MUNICIPAL; 30 ANYS D’AJUNTAMENTS DEMOCRÀTICS

Durant aquests dies els ajuntaments estem celebrant els 30 anys de les primeres eleccions municipals democràtiques. El dia 16 d’aquest mes es va fer un acte institucional al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona i a Cabrils ho farem el dia 25. A continuació de l’acte dels 30 anys tindrà lloc es signarà el Pacte Cívic i Polític de Participació Ciutadana amb les Entitats i els Partits Polítics del municipi. (Foto dels 25 anys)

Resumir el que han estat 30 anys de democràcia en la majoria de pobles i ciutats d’arreu, no ha de ser fàcil. Aleshores jo, tant sols tenia 11anys, però recordo bastant com es vivien els comicis electorals del moment i és obvi, que a mesura de que em vaig anar fent gran m’hi vaig anar interessant més. Recordo que a casa es respirava una il·lusió demòcrata que prometia i també, de quan en quan es reunien un grup d’homes i dones disposats a treballar pel municipi des de l’ajuntament, i finalment aquestes reunions varen esdevenir una Agrupació Electoral Independent decisiva pel futur polític del municipi. En aquests anys, també ha estat evident la transformació que ha patit el municipi, la comarca i el país, en tots els àmbits i sectors. Només cal veure diferents hemeroteques i estadístiques, i analitzar com estaven els pobles, la comarca i la pròpia capital, i comparar-ho amb l’actualitat.

La situació actual és ben diferent a la de fa 30 anys. Hem d’adonar-nos i agrair, la dedicació i esforç, amb encerts i errades, que han i hem tingut els diferents alcaldes i regidors durant aquest període, també a tota la gent vinculada a les llistes electorals, entitats i associacions, que de ben segur moltes coses podien haver estat millor, però sempre cal posar-hi el primer gra de sorra. Sense aquestes primeres passes i compromís hagués estat complicat arribar a l’actualitat.

A Cabrils, en els darrers 15 anys, la gent implicada a l’ajuntament en els inicis de la democràcia han anat plegant i deixant pas a nous càrrecs electes per algun fet o altre. En canvi, en diferents pobles del territori encara hi trobem gent que està al capdavant des dels primers comicis electorals, però puc afirmar, que hem estat molts els testimonis de la transformació que ha patit el nostre municipi i el mateix país en tota la època contemporània. Tots podem recordar que mai s’havia tingut un temps tant perllongat de democràcia i tampoc s’havia disposat dels mitjans necessaris per poder canviar les situacions heretades. Herència, que quan mires enrere o a pobles veïns, molts dels ciutadans es pregunten el perquè de les infraestructures inexistents o obsoletes, o el perquè del dèficit d’equipaments o insuficients, i amb tot això, la precarietat d’alguns serveis bàsics o essencials.

Recordo escoltar en alguns dels comentaris o discussions dels més grans en aquells temps. El que si demostraven, era empenta i il·lusió en aquells primers anys vuitanta treballant en unes condicions difícils i amb incertesa però si més no, amb tota la intenció de posar en solfa diferents serveis del municipi. Hi va haver qui va saber espavilar-se per trobar diners, o ajudes extraordinàries per dur a terme qualsevol necessitat. Amb el temps, s’ha pogut comprovar a cada poble si els primers anys de democràcia varen ser o no útils. Crec, tot i no ser gaire conscient en aquells moments, que els ciutadans van notar el gran canvi de la dictadura cap a la democràcia, i sobretot, de la mà dels ajuntaments que varen ser els grans protagonistes i transformadors de la realitat del país.

Els ajuntaments varen treballar al costat dels ciutadans fent possible una substancial millora en la qualitat de vida dels ciutadans. També hi van haver alguns alcaldes i regidors que varen tenir poca visió de futur i van voler començar la casa per la teulada, potser sense ser conscients, però es va deixar construir per obtenir més ingressos sense pensar en ordenar i fer sostenible el municipi; en tenir equipaments vistosos, abans de pensar en els més urgents; en no construir equipaments per donar serveis, etc... Avui mateix encara tenim àmbits i poblacions que encara tenen problemes d’aigua, o de clavegueram, d’enllumenat, de vials, o de manca de serveis i equipaments. D’altres que disposen de magnífiques piscines o pavellons i en canvi d’altres que hem tingut que córrer per tenir més equipaments escolars, en gestionar per poder tenir-ne d’esportius, en tenir una visió de futur del municipi per tal d’analitzar les mancances que pot tenir el municipi i endegar-les com per exemple, tenir un nou centre de salut, garantir la seguretat del poble amb el Cos de la Policia, en millorar els manteniments del municipi i serveis, en tenir més equipaments,etc.

Avui dia, trenta anys després és el moment just per reconèixer la gran aportació dels ajuntaments, del municipalisme que ha deixat, deixa i deixarà empremta en els pobles i ciutats gràcies a la democràcia, tot i que avui estiguem patint aquesta crisis de manera global sense precedents que més tard o aviat passarà i retornarem d’alguna manera o altre a una certa normalitat. El municipalisme ha estat un veritable motor del desenvolupament social i polític a Catalunya i crec que els ajuntaments no hem estat prou escoltats i reconeguts. Després de 30 anys dedicats al “sanejament i consolidació”, ara s’obre una nova etapa pels als ajuntaments marcada per un marc de confiança i lleialtat política i institucional «i, al mateix temps, una etapa d'exigència i ambició compartida amb la Generalitat i l'Estat, que vagi cap a «una major distribució dels recursos» i que es creï «infraestructura a tots els territoris per combatre els desequilibris territorials i socials»

Aquests 30 anys han de servir per recordar el passat i preparar-se pel futur. Els ajuntaments han sigut molt importants, s’ha fet molt, però això no s’acaba mai, encara queda per fer. Només cal que les institucions superiors ens donin les eines adients, i els recursos necessaris perquè tothom en surti beneficiat.