Avui es commemora, el Dia Internacional de la Dona i, tenim el deure, com cada any, de continuar la feina desenvolupada per milions de dones que van contribuir amb el seu treball, molt esforç i en molts casos vides, en la defensa del feminisme i dels drets de les dones.Crec, que la societat actual del coneixement i de la informació ha de donar un pas endavant més ampli. Actualment, penso que la majoria de les generacions masculines dels anys 40 fins l’actualitat, i em costa molt creure, no reconeguin la igualtat i els drets de la dona actual i de les seves capacitats. Si que és ben cert, que en països més pobres, (foto a Perú, la dona és un pilar fonamental i comencen des de ben petites) on la cultura i l’educació escasseja hi ha molta dificultat en educar i fer entendre a la part masculina que els homes i dones som iguals, i que no cal escriure el que som capaços de fer, tant les dones i com els homes. Això però, no vol dir que en els països desenvolupats, segons les Nacions Unides, la majoria dels països d’Europa, Nord-amèrica (excepte Mèxic), Austràlia, Nova Zelanda i Japó, no es tingui que fer aquesta tasca de educar a la part masculina i reconèixer la igualtat real entre home i dona. Sovint ens podem fer creus de les dades que els mitjans de comunicació difonen al respecte, fet per a mi, difícil d’entendre. En la transformació de qualsevol país i societat, crec que és necessari i imprescindible la figura de les dones; per la seva experiència, per els seus coneixements, per la seva visió femenina i, sobretot, pels seus valors. No ens podem permetre el luxe de perdre aquest valuós potencial. Una societat moderna definida com democràtica, no pot prescindir, en cap cas ni escenari, ni del talent, ni dels valors i capacitat, ni de la formació de la meitat de la seva població, és a dir de les dones.
Amb la tenacitat i l’esforç que han fet les dones, col·lectivament, en el passat i en l’actualitat, hem de reconèixer que s'han aconseguit grans fites, però encara queda molt per fer i per recórrer i d’aquest fet, hem de ser conscients. En els darrers anys, la societat s’ha dotat d'instruments legislatius necessaris i fonamentals per tal d’evitar injustícies i per això, convé caminar plegats, homes i dones. Per exemple, l'actual situació de crisi econòmica, perjudica tant a homes com a dones, i aquesta situació fa que els esforços hagin d'anar junts, agafats de la mà, i penso que no pot ser de cap altre forma per tal de poder superar un moment tant delicat com aquest, si ho fem així, aconseguirem pel bé de la societat una millor la cohesió i justícia social. Per tant, hem de continuar i mantenir l’actual tasca que fa la societat, envers les accions i iniciatives pel manteniment de les dones i el seu accés en el mercat laboral, en igualtat d’oportunitats, en condicions salarials i qualitat en l'ocupació, en l'accés als llocs de responsabilitat en les empreses, en fomentar la sensibilització sobre coresponsabilitats i conciliació de la vida laboral i personal. Només d’aquesta manera i treballant en aquest sentit podrem avançar i apropar els homes i dones a la igualtat real.
Per tot això, hem de crear l’escenari i construir els fonaments d'un nou i necessari model econòmic i social més equitatiu i més igualitari. La crisi econòmica actual ha posat de manifest la insuficiència d'un sistema en el que, entre d’altres problemes, són notòries les escletxes en qüestions de gènere. Per tant, estem en un moment clau i en un millor escenari per fixar i crear les bases per tenir un nou model econòmic i social, que prioritzi i es centri en les persones i en el seu benestar.
