divendres, 27 de juny de 2008

DEDUCCIÓ DELS 400€

Veig que tothom s’omple la boca i opina sense documentar-se i és aleshores quan es creen malentesos i com que en aquestes dates és quan s’ha de cobrar volia fer uns aclariments.

Abans de les eleccions, concretament en el mes de gener d’enguany, el President del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, es va comprometre a tornar 400€ de l’IRPF (Impost sobre la Renta de les Persones Físiques) a les persones que feien la Declaració de la Renda.

Ara ha arribat el moment de l’aplicació i també dels dubtes i malentesos. La mesura compromesa és una deducció del IRPF, i per no tenir que esperar a fer la Declaració de la Renda de l’exercici 2008, en el Real Decreto 861/2008, que el Congrés va aprovar el 23 de maig en Consell de Ministres i que al dia següent va ser publicat al BOE, es va establir uns mecanismes per a que l’import de la deducció es pogués tenir en compte en las retencions de l’IRPF a partir del dia 1 de juny.
Que vol dir aplicar aquesta mesura?, doncs que a la nòmina del mes de juny de 2008 les retencions es reduiran en 200€, como a molt. Per tant, un treballador que suportés una retenció de 750€ a juny de 2008, només suportarà una retenció de 550€ (750-200). Si aquest treballador tingués que suportar una retenció de 180€, no se li haurà de retenir. Però, en las nòmines dels mesos de juliol a desembre de 2008 es reduirà el tipus de retenció en la quantia necessària per completar la reducció de les retencions de 2008 fins els 400€.
Resumint; el primer exemple que he explicat, el treballador te 200€ pendents (400-200) mentre que en el segon cas en te 220€ (400-180). Tant en un cas com l’altre, la deducció serà de 400 €.
Cal tenir en compte que si aquesta mesura s’hagués plantejat reduint el IRPF en % en comptes dels 400€ lineals, haguessin sortit beneficiats els treballadors amb els sous més alts i amb aquesta mesura de deducció lineal dels 400€ es beneficien els ciutadans amb els sous més baixos.

Per tant, el Govern Socialista del Sr. Zapatero compleix el que va prometre.

dimarts, 17 de juny de 2008

PLA DE MILLORA URBANA CAN BOTELLA


La proposta del govern del PSC, GPC, ICV i ERC-Consens per l’aprovació del text refós del Pla de Millora Urbana de Can Botella es va aprovar ahir en una sessió extraordinària amb el vot favorable de l’equip de govern i del regidor no adscrit, amb el vot en contra de CiU i VIC i l’abstenció del PP. L’equip de govern fa avançar així l’expedient de gestió urbanística del projecte de Can Botella, bloquejat per CIU i VIC en el seu pas pel govern i sense haver fet cap proposta al respecte.

Aquest projecte és una aposta per resoldre la renovació d’aquesta part del centre del poble aportant solucions concretes i significants en diversos àmbits com:

a) Dotació d’uns 40 habitatges de promoció pública fet que provocarà un acostament de la població al centre del poble tenint la facilitat de la utilització del transport públic situat pràcticament dins l’àmbit. Es preveu, entre diferents sectors de població, que els joves amb expectatives de fixar la residència en el propi poble hi puguin accedir mitjançant aquesta iniciativa pública, tenint en compte que els joves d’ara son els que aportaran el dinamisme social del futur immediat.

b) La provisió de sòl net pel nou centre assistencial (Centre d’Atenció Primària) emplaçat en un lloc d’indiscutible centralitat i accessibilitat.

c) Una dotació de locals comercials que possibilitarà la instal·lació d’activitats de serveis que s’haurien de cercar en la perifèria o en altres municipis, fet que acostarà en temps i desplaçaments els serveis als ciutadans i afavorirà l’activitat econòmica en el mateix poble, així com el lloc de treball pel resident, disminuint la seva mobilitat obligada, possibilitant els recorreguts a peu dels usuaris i treballadors.

d) La previsió d’aparcament públic en una situació de centralitat que provocarà la tendència a disminuir els recorreguts cap a altres municipis tant dels usuaris dels serveis com dels residents.

En definitiva en aquest Pla de Millora Urbana, s’ha previst una ordenació urbana on el ciutadans podran gaudir d’un àmbit on el Centre Cívic La Fàbrica, el Parc Anselm Clavé, la Biblioteca i la nova plaça pública, prevista enmig de Can Botella, quedaran integrats en una zona de vianants on podran coincidir les necessitats sòcio-econòmiques, territorials, afavorint el teixit social i vida urbana.

diumenge, 15 de juny de 2008

VISITA A LA MATERNITAT D'ELNA

(Vista de la Maternitat d'Elna)

Després de la presentació a la Biblioteca de Cabrils del llibre d'Assumpta Montellà, La Maternitat d'Elna el passat mes de març, el dissabte dia 14 de juny vaig arribar-me fins a Elne a visitar la Maternitat.
Gairebé al peu del Canigó i a tocar de les platges d'Argeles, s'alça enmig d'uns verds camps la magestuosa Maternitat d'Elna. Una visita que a part de veure les estances de la Maternitat i enmig de les explicacions per part de l'Assumpte Montellà que et deixaven sense respiració i amb els ulls negats, un es podia imaginar els fets d'aquella època. No però, com la mare i d'altres visitants de la seva edad, que en tot moment narraven les seves particulars històries que varen patir en els seus àmbits familiars i que amb la tendres preguntes de l'Assumpta anaven recordant.
La Maternitat d'Elna va nèixer arrel de la situació que va viure de prop una jove mestra suïssa atenent en la guerra civil els infants refugiats al bàndol republicà. Va ser a finals de gener de 1939, un cop Barcelona va caure en mans dels franquistes, començava l’exili fugint de l’exèrcit franquista.
La majoria d’exiliats es van dirigir cap a l’Estat francès en els denominats “camps d’acolliment”, veritables camps de concentració sense cap condició sanitària vigilats per tropes senegaleses. El fred, la mala alimentació i la deixadesa dels oficials al càrrec van afegir a la pena de l’exili penalitats inhumanes. La vida continuava i moltíssimes dones refugiades al camp es van veure obligades a donar a llum en unes pèssimes condicions. La mortaldat era elevadíssima: si no moria el nadó, moria la mare i, si no, tots dos.
Davant aquesta situació, Elisabeth Eidenbenz, va organitzar en una residència abandonada de la vila del Rosselló d’Elna una maternitat on atendre les parteres procedents dels camps i els seus fills. La major part dels infants nascuts a la Maternitat Suïssa d’Elna eren fills de republicanes arribades a l’exili des de Catalunya, entre el 1939 i el 1944, i també hi van néixer infants jueus i d’altres indrets.
La d’Elisabeth Eidenbenz i la Maternitat d’Elna és una història plena de vida i llum en un dels moments més negres de la humanitat. Com diu Serge Barba, un d’aquells nadons: «La mare em va donar la vida a la Maternitat d’Elna i Elisabeth Eidenbenz, la confiança en el gènere humà».


( Vista des dels jardins i la Elisabeth l'any 39)

(Escoltant a l'Assumpta i obsevant la sala de parts)

(Fotos del camí a l'exili i un recull de fotos de l'època)

(Placa en record d'Elisabeth) (Vista de la cúpula)

(Vista de l'entrada principal i mostra d'un vitrall)


(Signant el llibre de visites i vista de la Sala principal a l'entrada)

(Diferents vistes)

dimecres, 4 de juny de 2008

Parlem de l'aigua...

Fins avui no he volgut parlar sobre aquest bé natural tant útil com és l’aigua. No m’ha agradat com s’ha parlar i s’han pres decisions sobre tota la problemàtica que ha generat el fet de estar sota mínims d’aigua a bona part de Catalunya. Des del meu punt de vista personal, crec que tothom té clar que l’ús de l’aigua de boca és prioritari, per tant, si no tenim aigua ni per beure ni per rentar-nos, dos dels casos més clars del seu ús, cal prioritzar la seva utilització i sobretot, per a altres usos.
Hem tingut sort per les nombroses precipitacions, en forma de pluja, que han caigut a Catalunya durant aquest mes de maig passat, el més plujós en moltes dècades. Déu n’hi do, però, l’enrenou, discussions, crítiques i debats que s’han generat al voltant d’aquest tema i hem de tenir en compte que els polítics, han estat, i estan intentant resoldre el problema de l’escassetat d’aigua per la població, buscant solucions perquè a més de quatre milions de persones no els manqui un dels elements més essencials i preuats, en altres llocs del mon, per a la subsistència, com és l’aigua.

Dic preuats en altres indrets del món perquè crec que no valorem el que tenim. No cal buscar estadístiques de països on pateixen una sequera constant i que diàriament, han de fer quilòmetres i quilòmetres caminant per anar a buscar uns tres o quatre litres d’aigua de tolls, pous i llacs sense tenir en compte si l’aigua és potable o no.
En aquesta societat actual i a on vivim, es necessita estar conscienciant constantment a la població i de fet, es pot constatar que només ens movem o ens recordem, com diem els catalans; de Sta Bàrbara quan trona. I és veritat, llavors, quan es parla de restriccions, que les obres són molestes -per millorar els serveis-, o de què farem ara sense aigua?, o quan no tenim llum, o quan durant uns minuts no veiem la Tv per culpa d’un tro i d’altres queixes, tothom s’esvera, protesta o critica, però jo em pregunto; què fem els ciutadans de manera individual o col·lectiva, per fer un bon ús racional de l’aigua, del consum just d’electricitat, en definitiva per millorar el medi ambient i natural?.
Actualment estem patint la manca de previsió de infraestructures hidràuliques que han tingut els diferents governs de CIU durant vint-i-tres anys, tenint en compte les noves ordenacions i desenvolupaments urbanístics que patia Catalunya any a any. Com pretenien resoldre el tema de l’aigua CIU pel creixement urbanístic, pels nous polígons industrials, per regar hectàrees de conreus, etc...?. Ara resulta que des del novembre 2003 amb els governs de PSC, ERC i ICV ja s’hauria tingut de resoldre aquest tema, ja s'hi treballa i en breu es veuran els fets.
Em deprimeix quan llegeixo a la premsa o sento en els debats i entrevistes els oportunismes polítics per part de tothom. Llavors penso, o la memòria falla o més d’un o una pateix amnèsia. Per a mi és atemptar contra la intel·ligència de la població. I dic això per les demagògies que s’han arribat a fer i a dir per embrutar i desprestigiar l’adversari, pel sol fet de que un altre se n’aprofiti i en surti victoriós de la gestió o decisió pressa. Ni ha que diuen que els transvasaments d’aigua no són “ecològics” i això sembla que està molt acceptat i es fa soroll quan es vol fer al mateix que es fa amb altres fluïts. La gent sap el què volia fer el govern de PSC, ERC i ICV amb aquesta obra que ara no es farà?, no el Plan Hidrológico Nacional del PP, si no que era construir una canonada per abastir d’aigua una part del territori en moments puntuals i a la inversa. Si tornem a estar en un estat d’excepcionalitat com en els darrers mesos, què farem llavors?. Com he dit abans amb els altres fluïts com el gas, o el petroli?, que es fa arreu?. No són transvasaments?, o no hi han canonades que travessen territoris, o vaixells o d’altres mitjans de transports que van i venen per portar els recursos des d’ on són a on necessiten?. I per fer-ho amb l’aigua tanta polèmica?.

Ara ha plogut, i molt, els embassaments estan a un bon nivells de capacitat, s’aixequen les restriccions a un altre nivell, però torno a preguntar, serem racionals els ciutadans en l’ús de l’aigua?, o mentre ragi anirem fent?, algú s’ha aturat a pensar la quantitat de litres d’aigua que malbaratem?.
Jo dono tot el meu suport als tècnics i polítics perquè estic convençut que fan el que saben i el que poden per tal de donar una millor resposta a la ciutadania i també vull que tinguem en compte que des de sempre, malauradament, l’activitat humana és poc “ecològica”, a vegades per un costat es presumeix que si, però per l’altre...i si som conscients que ens hi va el futur del planeta hem de reaccionar. I en bona mesura podem seguir els consells de diferents periodistes del país, com per exemple les diferents recomanacions que fa mitjançant els seus llibres el conegut periodista ambiental José Luis Gallego.
En el món hi ha molta activitat, som més habitants i una de les qüestions és fer un consum responsable en mesura, si no, ens hauran de mesurar, tot és qüestió d’educació.