Fins avui no he volgut parlar sobre aquest bé natural tant útil com és l’aigua. No m’ha agradat com s’ha parlar i s’han pres decisions sobre tota la problemàtica que ha generat el fet de estar sota mínims d’aigua a bona part de Catalunya. Des del meu punt de vista personal, crec que tothom té clar que l’ús de l’aigua de boca és prioritari, per tant, si no tenim aigua ni per beure ni per rentar-nos, dos dels casos més clars del seu ús, cal prioritzar la seva utilització i sobretot, per a altres usos.
Hem tingut sort per les nombroses precipitacions, en forma de pluja, que han caigut a Catalunya durant aquest mes de maig passat, el més plujós en moltes dècades. Déu n’hi do, però, l’enrenou, discussions, crítiques i debats que s’han generat al voltant d’aquest tema i hem de tenir en compte que els polítics, han estat, i estan intentant resoldre el problema de l’escassetat d’aigua per la població, buscant solucions perquè a més de quatre milions de persones no els manqui un dels elements més essencials i preuats, en altres llocs del mon, per a la subsistència, com és l’aigua.
Dic preuats en altres indrets del món perquè crec que no valorem el que tenim. No cal buscar estadístiques de països on pateixen una sequera constant i que diàriament, han de fer quilòmetres i quilòmetres caminant per anar a buscar uns tres o quatre litres d’aigua de tolls, pous i llacs sense tenir en compte si l’aigua és potable o no.
En aquesta societat actual i a on vivim, es necessita estar conscienciant constantment a la població i de fet, es pot constatar que només ens movem o ens recordem, com diem els catalans; de Sta Bàrbara quan trona. I és veritat, llavors, quan es parla de restriccions, que les obres són molestes -per millorar els serveis-, o de què farem ara sense aigua?, o quan no tenim llum, o quan durant uns minuts no veiem la Tv per culpa d’un tro i d’altres queixes, tothom s’esvera, protesta o critica, però jo em pregunto; què fem els ciutadans de manera individual o col·lectiva, per fer un bon ús racional de l’aigua, del consum just d’electricitat, en definitiva per millorar el medi ambient i natural?.
Actualment estem patint la manca de previsió de infraestructures hidràuliques que han tingut els diferents governs de CIU durant vint-i-tres anys, tenint en compte les noves ordenacions i desenvolupaments urbanístics que patia Catalunya any a any. Com pretenien resoldre el tema de l’aigua CIU pel creixement urbanístic, pels nous polígons industrials, per regar hectàrees de conreus, etc...?. Ara resulta que des del novembre 2003 amb els governs de PSC, ERC i ICV ja s’hauria tingut de resoldre aquest tema, ja s'hi treballa i en breu es veuran els fets.
Em deprimeix quan llegeixo a la premsa o sento en els debats i entrevistes els oportunismes polítics per part de tothom. Llavors penso, o la memòria falla o més d’un o una pateix amnèsia. Per a mi és atemptar contra la intel·ligència de la població. I dic això per les demagògies que s’han arribat a fer i a dir per embrutar i desprestigiar l’adversari, pel sol fet de que un altre se n’aprofiti i en surti victoriós de la gestió o decisió pressa. Ni ha que diuen que els transvasaments d’aigua no són “ecològics” i això sembla que està molt acceptat i es fa soroll quan es vol fer al mateix que es fa amb altres fluïts. La gent sap el què volia fer el govern de PSC, ERC i ICV amb aquesta obra que ara no es farà?, no el Plan Hidrológico Nacional del PP, si no que era construir una canonada per abastir d’aigua una part del territori en moments puntuals i a la inversa. Si tornem a estar en un estat d’excepcionalitat com en els darrers mesos, què farem llavors?. Com he dit abans amb els altres fluïts com el gas, o el petroli?, que es fa arreu?. No són transvasaments?, o no hi han canonades que travessen territoris, o vaixells o d’altres mitjans de transports que van i venen per portar els recursos des d’ on són a on necessiten?. I per fer-ho amb l’aigua tanta polèmica?.
Ara ha plogut, i molt, els embassaments estan a un bon nivells de capacitat, s’aixequen les restriccions a un altre nivell, però torno a preguntar, serem racionals els ciutadans en l’ús de l’aigua?, o mentre ragi anirem fent?, algú s’ha aturat a pensar la quantitat de litres d’aigua que malbaratem?.
Jo dono tot el meu suport als tècnics i polítics perquè estic convençut que fan el que saben i el que poden per tal de donar una millor resposta a la ciutadania i també vull que tinguem en compte que des de sempre, malauradament, l’activitat humana és poc “ecològica”, a vegades per un costat es presumeix que si, però per l’altre...i si som conscients que ens hi va el futur del planeta hem de reaccionar. I en bona mesura podem seguir els consells de diferents periodistes del país, com per exemple les diferents recomanacions que fa mitjançant els seus llibres el conegut periodista ambiental José Luis Gallego.
En el món hi ha molta activitat, som més habitants i una de les qüestions és fer un consum responsable en mesura, si no, ens hauran de mesurar, tot és qüestió d’educació.
Veig que tothom s’omple la boca i opina sense documentar-se i és aleshores quan es creen malentesos i com que en aquestes dates és quan s’ha de cobrar volia fer uns aclariments.
