dilluns, 31 de març de 2008

...en memòria de l'Anna Palà.

Estava preparant un escrit pel bloc sobre la generació del ’68, i de sobte em fan saber que l’Anna Palà ens havia deixat, als 40 anys, després d’estar lluitant contra una greu malaltia que ha tingut un final irreversible per ella.

Hem perdut una dona exemplar i compromesa fins al darrer moment com a cap d'informatius de Televisió de Mataró (TVM). A l’Anna, la coneixia des de feia uns quants anys arrel de la meva implicació en la política local. Editora i presentadora del programa '24 hores', i màxima responsable dels programes especials de TVMataró, era una periodista rigorosa i honesta on el seu objectiu era que TVMataró fos un referent en la informació local i comarcal.

No fa ni un any que ens deixava el seu director, en Lluis Lligonya i avui ho ha fet l’ Anna. Des del meu bloc encoratjo als seus companys de la TVMataró a continuar el llegat que l’Anna els hi ha deixat.

divendres, 21 de març de 2008

Educar tasca gens fàcil...

El tipus de societat actual en la que ens toca viure, potser la culpable del desconcert en l’educació, segons el meu parer. Un conjunt de suggerències de com s’ha d’educar, de com fer-ho, etc, pot saturar a les famílies davant del procés d’educar els seus fills, i del què comporta i implica ser pare i mare en el dia a dia.

Els pares saben que són els primers responsables de transmetre als seus fills aquells valors que tant ens van ensenyar de petits com el de respectar, ajudar, ser responsable, escoltar, tolerar, entre molts d'altres, i d'ensenyar els diferents hàbits i actituds d’aprendre a menjar, d’higiene, de portar-los a l’escola per a la seva formació, de compartir, etc... Són els primers mestres de virtut i caràcter més importants que tenen els nens, ja que a prior s’ocupen d’ells. Amb les pautes marcades pels pares, cada nen aprèn el que sent i veu perquè confia amb algú que estarà sempre amb ell, disposat a transmetre-li estimació i a complaure’l amb les necessitats bàsiques. Aquests valors es donen de manera intuitiva i sense esperar res a canvi, sense exigir, ni tenint en compte el comportament del nen.

En aquests contexts, els nens comencen a aprendre el que està be i malament, a raó dels límits que els pares marquen. D’aquesta manera comença el procés en el que el nen es converteix en una persona que pot viure en un mon civilitzat. Aprendre aquests conceptes, potser fàcil per alguns nens o més difícils per d'altres, segons entenguin o no, aquests límits marcats pels pares sobre el que està bé o malament, també el no veure satisfetes amb prou rapidesa les seves necessitats i com s’adapten i s’integren a la resta del grup social que els envolta. Per aprendre a viure en societat, els nens han d’aprendre a equilibrar els seus desitjos personals amb els desitjos que hagin de compartir amb la família, amics, a l’escola, etc.

La manca de conciliació entre la vida laboral, familiar i escolar com a resultat d’un model social i consumista que vivim, té conseqüències negatives importants per a l’educació dels nens i nenes.
Una de les conseqüències més evidents en la distribució del temps, és la dificultat per conviure en família i la necessitat de delegar en algú altre la “custòdia” dels nens.
Necessitat que es cobreix de diverses maneres, fent veritables equilibris de vegades contraris, a les pròpies voluntats dels pares. Tant en les Ampes de les escoles, com les entitats de lleure, i altres tipus d’institucions es troben que estan assumint, en part, la responsabilitat de “vigilar o custodiar” els nens i nenes, intentant a la vegada, no sortir de les necessitats educatives dels infants. Aquesta situació comporta que els nens vagin passant d’una mà a una altra, generant tensions i desconfiances entre les famílies i els agents educadors, provocant confusions i creant unes sensacions d’haver assumit funcions que no els pertoquen, o bé de ser jutjats per la seva tasca educativa. Amb tot això, és el nen, que sovint ignorat en tot aquest procés, a qui menys s’escolta.

Hem de tenir en compte que les famílies són qui més pateixen aquest malestar i que, cada pare i cada mare vol el millor per al seu fill o filla i la seva presència és fonamental per la seva formació. Tampoc no es pot qüestionar que cada família té obligacions morals i responsabilitats envers l’educació dels seus fills, tot i que el context actual de la societat en la qual ens toca viure no faciliti les coses. És evident i cal tenir en compte que, la família és un agent educatiu generalment permanent, mentre que la resta d’agents intervenen en un període concret de la vida del nen, sent molt important que vagin ben coordinats amb els pares. Necessari i molt important trobar punts d’equilibri que permetin treballar conjuntament per afavorir i entendre el paper de la família, l’escola, els valors, la televisió,... en la tasca i responsabilitat d’educar.

Educar en la societat actual, on també hi trobem un factor tant important com són els divorcis, requereix reflexions i propostes sensates per part dels pares. S'ha de tenir en compte, que pel fet de no poder seguir compartint un vincle de parella i familiar, els fills no han de patir les diferències entre els pares, ni han de ser mai una moneda de canvi, ni de xantage emocional pel fet de separar-se. Cal anar a la una, i plantejar els nous diversos escenaris possibles en benefici dels fills, coordinant les noves funcions, tasques i responsabilitats de cadascún per tal de que responguin als nous reptes familiars i socials i si cal, fer una reflexió profunda i crítica sobre aquesta nova situació a assumir per cada agent implicat.

Amb poques paraules, educar és una tasca gens fàcil...

“Si vostè és pare o mare, reconeixi que aquest és el seu més important, exigent i gratificant repte. El que vostè faci cada dia, el que digui i la manera d’actuar, influirà en la conformació del futur de la nostra societat més que qualsevol altre factor”. Dita de Marion Wright Edelman.

dimarts, 11 de març de 2008

Molt bons resultats del PSC a Cabrils

Per segona vegada consecutiva, el PSC ha augmentat de forma significativa el nombre de vots en unes eleccions generals.

L'any 2000, varem obtenir 368 vots . L'any 2004, varem obtenir 794 vots i en aquestes eleccions, 930 vots, un 17% més !

Moltes gràcies als cabrilencs i cabrilenques que creuen en el projecte de progrés del PSC.

dilluns, 10 de març de 2008

Victòria de Chacón i Zapatero...


Els socialistes del PSC ens hem de sentir orgullosos per l’aportació decisiva perquè el President del govern d´Espanya sigui José Luís Rodríguez Zapatero i per haver guanyat clarament les eleccions a Catalunya i agraeixo als cabrilencs que també han contribuït decisivament amb el seu vot.
Veient els resultats, el PSC és el primer partit a les quatre circumscripcions catalanes, obtenint 25 diputats, quatre més que a les eleccions de 2004. A Cabrils també hem fet una puja positiva respecte als darrers comicis del congrés. L´Entesa ha guanyat les eleccions al Senat a les quatre circumscripcions catalanes i cap altra força política de Catalunya ha crescut tant com ho ha fet el PSC.

“Catalunya ha apostat clarament per l´avenç i no pel retrocés, per la convivència i no per la crispació, per la concòrdia i no per l´enfrontament, per mirar endavant i encarar amb optimisme el seu futur” destaca Carme Chacón i proclama que “Catalunya ha estat decisiva i serà decisiva”.
A partir de demà mateix, hem de començar a treballar per complir els nostres compromisos amb els catalans i les catalanes. Per tot això, a partir d’ara hem de demostrar treballant que el catalanisme socialista serà, els propers quatre anys, més fort i més decisiu que mai.

Visca la Catalunya optimista, la Catalunya Socialista...

divendres, 7 de març de 2008

Prou terrorisme.

Una trucada al voltant de les 14.10h em fa saber que han tornat a assassinar. La víctima, un socialista del País Basc, treballador i compromés en unes llistes per eleccions municipals, només pel fet d’haver sigut regidor del seu poble i representar als seus veïns.
Una acció miserable, covarda, indignant,... de fet, no sé com qualificar-ho; però no entenc com una persona, si es pot qualificar com a tal, pot atrevir-se a matar sense escrúpols a un innocent i fer-ho davant la seva dona i una de les seves filles. Això no té nom.

Prou odis, prou terrorisme, volem pau.
Tant els del sud, com els del nord, de l’est i de l’oest, tots naixem iguals.
Hem de tenir en compte que per damunt de tot: Tots som humans.

dilluns, 3 de març de 2008

...MÉS COMPROMÉS AMB ELS CIUTADANS.

En unes dates properes a les eleccions del Congrés dels Diputats i Senat, on a nivell estatal i autonòmic tothom fa balanç de la feina i fa nous propòsits de cara el proper mandat, a Cabrils hem viscut una situació política preocupant i desafortunada, on la gestió, tarannà del govern de CIU i VIC i la manca de lideratge polític en no saber garantir, ni estabilitat, ni governabilitat, ni establir ponts de diàleg per arribar si més no acords puntuals e govern, ha portat a prendre accions de responsabilitat a la majoria dels representants dels grups municipals del PSC, GPC, ICV i ERC Consens x Cabrils representats a l’ajuntament. Acció tal com contempla la Llei mitjançant una MOCIÓ DE CENSURA, que no és res més que l’exigència de la responsabilitat política a l’alcalde i al poder executiu, és a dir al govern.
Després de les eleccions del maig de 2007, vam encaixar be els resultats electorals i vaig apostar com portaveu del PSC en fer una oposició respectuosa i constructiva que s’ha vist palesa en els Plens municipals. Els grups de progrés hem aportat propostes i acords beneficiosos pel municipi de Cabrils, tot i que el govern de CIU i VIC no les hagi fet avançar.
Dedicaré amb el govern, l'esforç i compromís per treballar i debatre amb tots els grups municipals, entitats i veïns, les solucions als problemes reals que ajudin a millorar el nostre municipi.

Sempre és més beneficiós pensar i actuar en positiu.


DISCURS D'INVESTIDURA:

Regidors, regidores, senyors i senyores, bon dia a tothom;

És per a mi un honor prendre possessió com Alcalde de Cabrils. Un honor i, per suposat, una responsabilitat. Ja ho és quan la decisió dels votants és clara i clara ho va ser quan les forces de progrés varen obtenir un 25% més que les forces de la dreta.

En el seu moment, vam saber encaixar bé els resultats electorals i al no poder aconseguir formar un govern de progrés per raons diverses, aleshores vam apostar per fer una oposició respectuosa i constructiva que s’ha vist palesa en els Plens municipals.
La responsabilitat que tenim com a polítics, ha fet que després d’analitzar totes les situacions viscudes en aquests mesos arribéssim en aquest punt i això suposa una aposta per canviar la manera de governar.

I puc assegurar, que hi ha una forma molt diferent a fer-ho i més amb les persones que hem signat el document de govern. Des del respecte, fent ús del diàleg, des del consens, des de l’honradesa i el treball i sobretot, amb confiança i il·lusió, des d’una majoria de progrés.

He estat escollit alcalde amb els vots dels regidors i regidores de les forces de progrés del PSC, GPC, ICV i ERC-Consens. Agraeixo a tots ells la confiança que m’han dipositat en aquesta nova etapa, sobretot, per treballar en equip per Cabrils, i pels seus ciutadans; als grups de l’oposició els hi demano que des del respecte, educació i la crítica constructiva facin la tasca de controlar la gestió del govern. Tot i que tinguem la responsabilitat de governar, estenc la mà a tots els grups polítics perquè crec que és obligatori que el debat sigui constructiu i de consens, prioritzant sempre l’ interès del municipi per sobre els dels partits; demano també als treballadors municipals que treballin amb la professionalitat que ho han estat fent sempre i als ciutadans, els hi demano confiança i un temps prudent per fer un anàlisi ràpid de l’estat actual de la gestió municipal.

A partir de demà mateix serà l’hora fer un anàlisi ràpid de la gestió municipal actual, per prioritzar i prendre decisions.

Treballar per millorar la qualitat de vida de la ciutadania i pel futur de Cabrils han estat els paràmetres principals sobre el que hem estructurat l’Acord de Govern que hem signat els quatre grups municipals que donaran suport al nou govern municipal. Un Acord de govern extens i detallat que defineix clarament el nostre model de municipi, compacta i socialment cohesionat.
Cal dir que en un període de tres mesos, detallarem les propostes del programa d’actuació del govern i ho farem en base: a) Prioritats o urgències i b) per àrees de govern.
Un Acord de govern que resta obert a les aportacions que puguin fer des de la participació ciutadana, propostes dels grups de l’oposició i a la dinàmica viva del municipi.

Avanço, que treballarem en desenvolupar qüestions en l’àmbit de personal, en l’àmbit de l’educació i joventut, en matèria de l’espai públic i seguretat, del medi ambient i de l’ urbanisme sostenible, en la confecció del pressupost municipals per l’exercici pel 2008, en matèria d’habitatge, en la visió estratègica, en la promoció del municipi, comerç i salut, en l’àmbit de la cultura, de les urbanitzacions, en estudiar el finançament per inversions, en establir vincles amb altres administracions i ajuntaments,... Enuncio també, que farem públic, una vegada analitzats els escenaris actuals de les diferents regidories, el pacte de govern i els objectius de mandat, també havent parlat amb les grans institucions com la Generalitat, Diputació i Consell Comarcal.

En resum, treballarem perquè els ciutadans tinguin millors i nous equipaments, per poder gaudir de nous serveis i poder-ne millorar d’altres. En definitiva treballarem fort pel benestar de tots els ciutadans de Cabrils en aquesta nova etapa.

Etapa, on compartirem el concepte d’ajuntament transparent, mitjançant una gestió basada en la participació en temes importants de municipi. També es basarà en el diàleg amb tots els grups polítics, encara que sigui des de la discrepància, serà una aposta, vull deixar enrere etapes de crispació i difamació, però això no depèn de nosaltres. Crearem vincles que apostaran per la participació ciutadana, per enfortir la cohesió social i cultural, en col·laborar amb les entitats socioculturals, comercials, urbanístiques i amb ajuntaments veïns.
Estem per gestionar l’ajuntament per tots els ciutadans, des de la proximitat, escoltant-los i prenen decisions.

Cabrilencs i cabrilenques, a partir d’ara hi ha molta feina a fer i la feina diària és notable. Segur que hi hauran encerts i errors. Compartiré els encerts i assumiré humilment els errors. Estic segur que avui, tots els regidors compartim la voluntat de servir a Cabrils i a la seva gent. Són per tant responsabilitats nostres atendre la veu de la ciutadania, compartir els seus anhels i cercar solucions a les seves preocupacions. No ens hem de distreure en batalles estèrils i si, en fer avançar el poble cap on creiem que ha d’anar.

Moltes gràcies.

Joaquim Colomer Godàs, Alcalde de Cabrils.

dissabte, 1 de març de 2008

La importància de la memòria oral.

Ahir al vespre vaig assistir a la commovedora xerrada que la Biblioteca de Cabrils, amb gran encert, en va oferir sobre “La Maternitat d’Elna (Bressol de l’exili 1939-1944). Assumpta Montellà va explicar la importància de la memòria oral en la recerca històrica contemporània. Autora del llibre “La maternitat d’Elna: bressol dels exiliats” ha aconseguit donar a conèixer, amb el gran èxit literari, l'experiència de la maternitat d’Elna. Assumpta, ens va parlar del llibre, un homenatge a l’obra de la jove mestra suïssa Elisabeth Eidenbenz que després de la guerra civil espanyola va organitzar en la vila rossellonesa d’Elna, una maternitat on van poder atendre les parteres procedents dels camps de concentració.

Amb gran atenció dels assistents, Montellà ens explica la història que va néixer el 26 de gener de 1939. Barcelona havia caigut en mans de les tropes franquistes, la guerra estava perduda i aleshores va començar l’exili per a milers de refugiats de tots el racons de l’Estat espanyol que s’havien refugiat a Catalunya al llarg de la guerra fugint de l’exèrcit franquista. La gran majoria d’exiliats van ser internats per l’Estat francès en els oficialment denominats “camps d’acolliment”, que veritablement, eren camps de concentració sense cap condició sanitària i vigilats per les tropes senegaleses. El fred, la mala alimentació i la deixadesa dels oficials al càrrec van afegir a la pena de l’exili penalitats inhumanes. Moltes de les dones ingressades al camp es van veure obligades a donar a llum en pèssimes condicions en unes cavallerisses de Perpinyà. La mortaldat va ser elevadíssima: si no moria el nadó, moria la mare i, si no, tots dos. Més del 90% dels nadons no sobrevivien. Davant aquesta situació, la jove mestra suïssa, Elisabeth Eidenbenz, que havia seguit la guerra civil atenent els infants refugiats al bàndol republicà, va organitzar en una residència campestre abandonada a la vila d’Elna, una maternitat on atendre les parteres procedents dels camps i els seus fills. Amb pocs recursos, però amb molta il·lusió, van aconseguir que més del 90% dels nadons sobrevisquessin. Hi van néixer 597 infants, la major part fills de republicanes arribades a l’exili des de Catalunya, tot i que també hi havia nens i nenes jueus i d’altres procedències. La maternitat d’Elna no és un record d’una experiència dramàtica sinó que, tot i la cruesa del moment, és un cant a la vida i a l’esperança, eren paraules de l’Alcalde d’Elna, Nicolàs Garcia. Elisabeth Eidenbenz, una persona amb una enorme humanitat, encara viu a Àustria i que té cap a 98 anys. Mitjançant un enregistrament molt interessant, Eidenbenz diu que no mereix cap reconeixement, que simplement va fer el que creia que havia de fer i que, fins i tot, insisteix que no la va fer prou bé perquè podia haver salvat més nens.

Assumpta Montellà durant tota la xerrada ens va explicar anècdotes que en alguns moments et deixaven sense alè i amb els ulls, en més d’una ocasió, humits. Com per exemple ens explica que «Hi havia una mare que no tenia llet i el nen plorava de gana dia i nit. Quan es rendia de tant plorar, s’adormia i ella l’escalfava amb el seu cos. Les mantes que tenien estaven xopes d’aquells dies tan dolents de febrer. Quan sortia el sol, enterrava el nadó a la sorra fins deixar-li fora només al caparró. La sorra li feia de manta. Però al cap d’uns dies el nen es va morir de fred i de gana. Jo estava embarassada i només de pensar que el meu fill naixeria en aquell infern ja em desesperava». És una de les diferents històries recollides amb tenacitat i constància per part de l’escriptora mataronina i que ha fet que aquesta memòria oral com eina d’investigació quedés recollida en el llibre amb el títol “La Maternitat d’Elna” i també amb l’altre obra amb el títol del “Setè camió”, llibre que conté secrets inconfessables sobre irregularitats del dipòsit secret d'en Negrín a la Vajol, on es guardava l'or de la República, i que amb el caos de la retirada, alguns lingots es van perdre pel camí. El llibre, respectuós, fa referència als fets històrics complementats amb testimonis d'aquella època, en molts casos, els seus noms són pseudònims justament per preservar la identitat de persones que han explicat algunes veritats. Assumpta Montellà va rebre pressions de persones de l'Alt Empordà perquè retiressin el llibre "El Seté Camió" de les llibreries.

Moltes felicitats una vegada més a la Biblioteca de Cabrils i també en aquesta ocasió a l’entitat embrionària Cercle Cultural de Cabrils, per oferir-nos conferències amb aquesta gran qualitat i de temes tant interessants amb l’objectiu, sota el meu parer, de sensibilitzar a la societat de treballar per un món millor.