LLEI EDUCACIÓ DE CATALUNYA

Prop de 200 alcaldes i regidors del PSC vam explicitar el suport al titular d'Educació, Conseller Ernest Maragall, i de la llei d'educació de Catalunya, en un acte a la seu del partit.

La LEC és tot un repte i una novetat històrica, cal tenir en compte que mai hem tingut una llei exclusivament catalana d’educació. És evident que qualsevol canvi comporta crítiques, malestars, es generen debats i és bo que així sigui per tal de poder assolir el major consens possible, quan hi ha aquesta voluntat en totes les parts. N’hi ha però d’oportunistes que pugen al vaixell de la crítica com CIU quan aquests, han estat governant durant 23 anys i no han estat capaços de fer-ho.

Davant aquest escenari i en una demostració de força, el responsable de política municipal del PSC i Alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va posar de relleu l'aval a la norma, a les idees i valors que conté, i sobretot, un bon instrument de cohesió social.
L'alcalde de Sabadell i president de la Federació de Municipis de Catalunya, Manel Bustos, va emplaçar el conseller i el seu equip a fer com els alcaldes i escoltar els que estan al capdavant dels centres educatius.

Per tancar l’acte, el titular d'Educació va instar als assistents a "navegar ferm i arrossegar tothom”. Va afegir que "estem obligats a pensar en l'educació i en Catalunya". Maragall va demanar ahir, a través del tripartit, una pròrroga extraordinària per poder presentar noves esmenes a la llei durant el tràmit al Parlament, cosa que reforça un interès especial de Maragall per seguir conversant.

Patxi Lehendakari, Touriño President

A Galicia i al País Basc estan de campanya electoral per tal d’elegir al President de la Xunta de Galicia i al Lehendakari en el País Basc. Pérez Touriño a Galicia i Patxi López en el País Basc són els candidats del PSOE.

A Euskadi és l’hora del canvi, i aquest canvi arribarà de la ma de Patxi López. Avui, aquesta Euskadi amb més diàleg, més sostenible, més igualitària i sobretot, pacifista, està més a prop i desitjo que aquest fet a Euskadi sigui una realitat el proper 1 de Març. Crec que és un, i el moment d’encetar una nova etapa que garanteixi i vetlli per una Euskadi amb més llibertat, és el temps de la Euskadi diferent, millor i més social. Encoratjo als companys del PSE a continuar treballant per aquest canvi en uns indrets on no és gens fàcil fer-ho. Abans de les festes de Nadal, vaig conèixer a companys del PSE i vaig aprendre i admirar com treballen per aquest nou model per a Euskadi liderat per Patxi López i com transmeten que una altre Euskadi és possible, per aquesta nova opció treballen i desitjo que aquesta alternativa que és diu PSE guanyi.

Pel bé de la ciutadania i comunitat gallega, a Galicia cal la continuïtat de Pérez Touriño per seguir avançant com ho ha fet en aquests últims quatre anys, emprant polítiques de progrés i construint infraestructures en una Comunitat que estava a la cua d’altres Autonomies arrel dels governs de dretes, fosc i poc transparent.
Aquets darrers dies el to de la dreta, que va arribar al PP Gallec de la ma de Manuel Fraga, ha anat augmentant i hem vist en els mitjans de comunicació com alguns candidats del PP han jugat brut, amb la feina que tenen dins a casa seva.Fa quatre anys Galicia ja va dir NO al PP, i confio que el proper 1 de març torni a repetir-se el mateix perquè la Xunta de Pérez Touriño segueixi treballant per millorar els dèficits de Galicia.

Força Patxi i Touriño...

L’EDUCACIÓ PROIRITAT A CABRILS

Moltes vegades, tot i que no sigui de competència municipal, en l’àmbit d’Educació, des de l'Ajuntament hem d'anar més enllà; tenir una visió de futur, i aconseguir resoldre problemes que puguin afectar a gran part de la ciutadania. Des de fa molts anys, concretament des del 2001 en l'àmbit de l'Educació hem lluitat perquè Cabrils tingués els equipaments escolars adients i en consonància de l’augment demogràfic que es podia preveure en el Pla Urbanístic una vegada es construïssin les vivendes previstes a l’any 90. Per tant preveient aquest augment de població calia planificar quins equipaments calien per millorar l'ensenyament al nostre municipi.

Ha estat un camí massa llarg i feixuc per arribar a tenir els equipaments públics que gaudim i gaudirem en el futur. La primera de les evidències d'aquesta aposta i col·laboració amb el Departament d’Educació, s’ha vist palès en l’inici d’aquest curs amb el funcionament del nou edifici del CEIP Mas Maria i que malauradament, per una mala gestió del Govern de CIU i VIC no es va poder iniciar el setembre passat, de manera provisional, l’inici del nou curs de 1er d’ESO. Tot i aquest incident, el Govern del PSC,GPC,ICV i ERC Consens estem treballant perquè el Departament d’Educació continuï amb els tràmits per a la construcció de l’edifici pel nou IES i a la vegada, perquè es pugui començar el proper mes de setembre amb l’ensenyament dels cursos de 1er i 2on d’ESO de manera provisional en l’edifici de l’antic Mas Maria.

Pel proper curs doncs, l’oferta educativa a Cabrils serà des de lactants fins a 2on d’ESO, fet insòlit que crec que feia molts anys que Cabrils necessitava.
Aquesta nova oferta es tracta d'una feina que no ha estat fruit de la improvisació si no, que hi han hagut moltes persones treballant i estudiant les millors maneres per tal d’arribar en aquest punt. Em sento molt agraït per la tasca que s’ha fet i és que de fet, l'educació és un dels pilars fonamentals per el desenvolupament de qualsevol municipi, i en aquest cas perquè Cabrils s’enforteixi socialment des de la base.

OBAMA, PRESIDENT

Aquest mes de gener passarà a la història per un dels esdeveniments més desitjats en els darrers temps, la investidura de Barack H. Obama després de l’aclaparadora victòria electoral. De fet, i és obvi que a EEUU els ciutadans estan molt il·lusionats amb aquest canvi de president, però també arreu del món s’esperava si més no, un nou tarannà i sobretot una nova gestió política. Obama, ha estat el polític que ha sabut i de quina manera, il·lusionar en temps del descrèdit polític a milions de persones, americanes o no, amb la frase coneguda i corejada per tothom “yes we can”.

No hi ha cap mena de dubte que Obama, ha seduït el món, crec per la seva oratòria, pel contingut dels discursos, els seus compromisos, la energia que ha transmès i segurament d’altres qualitats. No hi ha dubte que analitzada la situació del planeta, com a President de, ens agradi o no, l’ encara primera potència mundial, necessitarà tota l’energia per dirigir aquest gran vaixell com és EEUU per un camí millor del que ha navegat fins ara.

De moment, ja ha començat a prendre decisions i moltes més que haurà de prendre a partir d’ara per recuperar la esperança per un món millor. Hi ha prous motius per estar il·lusionats i crec que Obama està envoltat d’un gran equip polític i de professionals per obrir un nou període polític a EEUU i en conseqüència, al món.

Passi el que passi, que sigui el millor o el pitjor president de la història dels EEUU, el passat dia 20 serà un dia recordat per tothom.

“un nen que no pot llegir m’importa encara que no sigui el meu fill, un avi sense diners per comprar medicines empobreix la meva vida encara que no sigui el meu avi. Una família immigrant expulsada sense el benefici d’un advocat atempta contra les meves llibertats”

Barack H. Obama

IMATGES D'HIVERN

PER REFLEXIONAR I TREBALLAR

No volia escriure cap més entrada fins el proper més de gener, però m’ha sigut impossible no fer-ho i expressar el rebuig del que està passant amb el poble palestí, el darrer atemptat de ETA i el total sobre la violència de gènere.

Primer, sembla mentida que aquesta barbàrie i violència que s’ha estès a Gaza, passi en ple segle XXI, és intolerable i des d’aquest apunt vull manifestar el meu rebuig per la indiscriminada mortaldat de totes les persones, però més quan es tracta de nens, que desgraciadament augmenta cada minuto pels constants atacs. No serveixen de res les excuses que dona el govern d’Israel per aquests fets tant cruels, és més i em plantejo una pregunta arrel de les actuacions dels israelites; potser volen que ens donin pena al veure tot el que varen patir amb l’holocaust cap els jueus?.

Vull saber quina reacció i mesures adoptarà la comunitat internacional davant els bombardejos i centenars morts civils i de molts nens. Potser políticament és incorrecta i és evident que ningú està al costat de Hamás pel que significa, però en que es converteix un govern que presumeix de modern, demòcrata que soluciona els problemes de la mateixa manera?. És sorprenent que el poble jueu que tant perseguit, i massacrat, i que tant ha patit apliqui la mateixa recepta.

I per continuar amb una altre barbàrie terrorista és la que patim a Espanya amb ETA. Una barbàrie que no té cap fonament de ser i estic convençut que cada un dels integrants d’aquesta banda acabaran tancats a la presó, gràcies a la tasca realitzada en aquets darrers dos anys per les forces i cossos de seguretat de l’estat detenint a 365 terroristes d’ETA, és dir, una detenció cada dos dies de mitjana. Una tasca gens fàcil ni agraïda, on pel camí de diferents negociacions i gestions per acabar amb ETA, aquesta s’ha emportat pel davant a grans persones i molts innocents.

L’altre tipus de terrorisme és sens dubte el de la violència que pateixen les dones. És un fet que no acabo d’entendre i que ens queda molt per fer. És veritat, tenim una Llei, una gran Llei que ha posat moltes eines per incrementar la seguretat de les dones a l’hora de denunciar etc... Ens queda una gran tasca en quant la conscienciació social, tots som responsables d’aquesta lacra i està en mans de tots acabar amb ella.

Menys mal que les persones som éssers racionals i que a priori raonem, dialoguem, pensem i som capaços d’analitzar situacions, doncs hi ha quelcom que falla.

Pel 2009, salut per poder continuar endavant i amb això ja podrem encarregar-nos per nosaltres mateixos d’accedir a la resta. Salut per tothom.

CRISI, ATUR, CONSUM i FESTES DE NADAL

Aquest desembre, de crisi, atur i festes de Nadal fa pensar que venen temps complicats i més ara, en temps de "crisi". Dissabte, vaig acostar-me a Barcelona per anar a passejar i reviure com quan era petit, que ja som de ple a les festes de Nadal. No pensava pas que veuria la quantitat de gent que vaig veure.

No entenc gaire el que passa; “crisi”?. Temps de més atur, però de consum, gent passejant i gent comprant; més que comprant, crec que consumint com cada any que s'acosta el Nadal de manera irresponsable. Segons les notícies de dilluns que recollien els mitjans de comunicació, el Pirineu, gairebé, ple a vesar, gent esquiant, cues a les carreteres, i després sentim gent amb el crit al cel, preocupada per arribar a fi de mes, perquè ha crescut l’atur, pel moment complicat per trobar feina i en canvi consumint.

Per a mi, les festes de Nadal sempre havien començat com aviat el 13 de desembre amb la posada en marxa de la Fira de Santa Llúcia i d’uns anys ençà es comença abans i fins el 7 de gener. Abans les famílies limitaven les compres de Nadal, menjar, regals, etc. en aquestes dates. Avui dia, la febre i el desfici per anar a comprar, allò que ben segur no necessitem, comença més aviat i aquest fet té continuïtat amb les rebaixes de Reis com si el fet de gastar i consumir no tingui un fi.

Volia però, centrar-me en el consum. Cada any passa el mateix i ningú n’aprèn. El Tió, Pare Noël, Nadal, Nit Vella, Reis... cases que ho celebren tot. Són dies que en la societat es genera grans tones de deixalles i consum de gran quantitat de joguines de "curta durada" que tants nens no tenen ni temps per jugar, i que moltes vegades queden apilonades als armaris de les cases, resultant però, que els nens tenen el temps que tenen per jugar i no en tenen cap culpa, en canvi, si els més grans quan regalen en moltes ocasions sense mesura.

Tot apunta que aquest desembre serà igual que els altres. Per molta crisi que hi hagi, tot apunta una petita disminució del consum respecte l'any passat, i veurem com s'afrontarà el mes de gener i els següents, cal fer un consum responsable i comprar coses de més utilitat.

Que passeu unes senzilles festes de Nadal.