dimecres, 31 de desembre del 2008

PER REFLEXIONAR I TREBALLAR



No volia escriure cap més entrada fins el proper més de gener, però m’ha sigut impossible no fer-ho i expressar el rebuig del que està passant amb el poble palestí, el darrer atemptat de ETA i el total sobre la violència de gènere.

Primer, sembla mentida que aquesta barbàrie i violència que s’ha estès a Gaza, passi en ple segle XXI, és intolerable i des d’aquest apunt vull manifestar el meu rebuig per la indiscriminada mortaldat de totes les persones, però més quan es tracta de nens, que desgraciadament augmenta cada minuto pels constants atacs. No serveixen de res les excuses que dona el govern d’Israel per aquests fets tant cruels, és més i em plantejo una pregunta arrel de les actuacions dels israelites; potser volen que ens donin pena al veure tot el que varen patir amb l’holocaust cap els jueus?.

Vull saber quina reacció i mesures adoptarà la comunitat internacional davant els bombardejos i centenars morts civils i de molts nens. Potser políticament és incorrecta i és evident que ningú està al costat de Hamás pel que significa, però en que es converteix un govern que presumeix de modern, demòcrata que soluciona els problemes de la mateixa manera?. És sorprenent que el poble jueu que tant perseguit, i massacrat, i que tant ha patit apliqui la mateixa recepta.

I per continuar amb una altre barbàrie terrorista és la que patim a Espanya amb ETA. Una barbàrie que no té cap fonament de ser i estic convençut que cada un dels integrants d’aquesta banda acabaran tancats a la presó, gràcies a la tasca realitzada en aquets darrers dos anys per les forces i cossos de seguretat de l’estat detenint a 365 terroristes d’ETA, és dir, una detenció cada dos dies de mitjana. Una tasca gens fàcil ni agraïda, on pel camí de diferents negociacions i gestions per acabar amb ETA, aquesta s’ha emportat pel davant a grans persones i molts innocents.

L’altre tipus de terrorisme és sens dubte el de la violència que pateixen les dones. És un fet que no acabo d’entendre i que ens queda molt per fer. És veritat, tenim una Llei, una gran Llei que ha posat moltes eines per incrementar la seguretat de les dones a l’hora de denunciar etc... Ens queda una gran tasca en quant la conscienciació social, tots som responsables d’aquesta lacra i està en mans de tots acabar amb ella.

Menys mal que les persones som éssers racionals i que a priori raonem, dialoguem, pensem i som capaços d’analitzar situacions, doncs hi ha quelcom que falla.

Pel 2009, salut per poder continuar endavant i amb això ja podrem encarregar-nos per nosaltres mateixos d’accedir a la resta. Salut per tothom.