FIRA DE SANTA LLÚCIA DE BARCELONA

Quan s’apropen les festes de Nadal, la tradició marca que amb l’inici de l’Advent, unes quatre setmanes abans del dia de Nadal cal fer el pessebre que durarà fins la Candelera. En els dies previs a la preparació de les festes nadalenques, una imatge que em ve al cap és la Fira Tradicional de Sta Llúcia que es celebra a la Catedral de Barcelona, amb més de dos-cents anys d'història –documentada des de 1786–.

La Fira de Sta Llúcia de Barcelona és la més important i coneguda, es veuen famílies voltant per les paradetes, escoles, jubilats, infants bocabadats,... Aquest any la Fira només s'ubica a la plaça de la Catedral, en aquest indret hi trobem les parades de figuretes de fang, reïna o plàstic, caganers, els complements com les cases de suro, molsa, o els ornaments naturals com els arbres, vesc, boix o el tió,...etc. També s’hi troben les parades d'artesans que ofereixen tot tipus de regals, que abans es concentraven als carrers dels Comtes, de la Pietat, del Bisbe i de Santa Llúcia i els carrers que rodegen la basílica de la Catedral.

Actualment es fan altres fires com la del voltant de la Sagrada Família i d’altres arreu de Catalunya. Aquesta però, té quelcom d’especial i de ben segur que us trobareu atrapats per una gran multitud de gent a pas de processó pels carrerons del barri Gòtic. El millor per visitar-la és escapar-se entre setmana i a una hora el més estranya possible.

Gran mesura del PSOE; davant la crisi, inversió pública.

Extraordinària mesura adoptada al Consell de Ministres del passat dijous 28 de novembre. Iniciativa del govern estatal, que suposa una inversió de 177 euros per habitant a cada municipi, és a dir, que la quantitat total que toca a Cabrils segons les dades de l’estat és de 1.185.467€.

Una quantitat extraordinària molt important per executar projectes per millorar el poble i la qualitat de vida dels seus ciutadans. Aquest fet, que valoro molt positivament, fa que en aquests moments el Govern de Cabrils de PSC,GPC, ICV i ERC estiguem recavant projectes vàlids i estudiant tota la paperassa que comporta la gestió d'aquestes sol·licituds, i estar pendent que en 48 hores el Ministeri faci públiques les dades i requisits que encara falten.
Aleshores, disposarem de 3 setmanes per presentar a la Secretaria de l'Estat les nostres propostes, que vam començar a decidir a la reunió que el Govern municipal va celebrar ahir al vespre i esperar l’autorització si compleixen els requisits establerts en el Decret.

Aquests Fons extraordinari de finançament no només ens servirà per donar llum verda en menys d'un any a uns projectes que, de ben segur, haurien quedat al calaix per manca de finançament. Cal explicar que han quedat exclosos aquells projectes inclosos en el PUOSC i Xarxa Barcelona Municipis de Qualitat que ja tenen una dotació financera de futur com el projecte de la Piscina i l’Escola de Música, aquest han de seguir una altre tramitació. Aquesta mesura del Govern de Jose Luis Rodríguez Zapatero també servirà per generar ocupació i llocs de treball a Cabrils.

Encara però s'han de perfilar molts aspectes i, per tant, les dades les explico amb certa precaució i valorar que del no res, aquesta adopció del PSOE es convertirà en una important inversió per l'any que ve. En uns dies, doncs, sabrem la proposta que el Govern de progrés de Cabrils farà al Govern de l’Estat per executar els diferents projectes que passaran gairebé del milió d'euros.

Gran oportunitat pel nostre municipi, que no deixarem escapar.

GAUDINT DEL LICEU

Una vegada estrenada la temporada d’òpera al Gran Teatre del Liceu amb Terra Baixa, el passat divendres vaig anar amb la mare a veure Les Noces de Fígaro. Comedia per música en quatre actes, estrenada al Burgtheater de Viena el 1786.
És una de les grans òperes de Mozart i més estimades des de l’estrena.

L'òpera de Mozart torna al Liceu després d’una dècada, amb direcció musical d'Antoni Ros-Marbà i la direcció escènica de Lluís Pasqual, que situa la història als anys 30 del segle XX, amb un escenari més proper al públic i una mirada qualificada de «picanteta».

En aquesta obra, Mozart aconseguí un equilibri formal de gran qualitat entre el tempo dramàtic i el musical i portà amb aquesta obra l’opera buffa del segle XVIII al seu moment més brillant. L’acció –contemporània a l’estrena– se situa prop de Sevilla, al castell d’Aguas Frescas, propietat del comte d’Almaviva, amb molts dels personatges de Le barbier de Séville. Ja fa uns anys que el comte s’ha casat amb Rosina gràcies a l’ajuda de l‘aleshores barber Figaro, ara al seu servei i a punt de casar-se amb Susanna, cambrera de la comtessa.

Després d’aquesta introducció artística, és un gust poder gaudir d’un vespre al majestuós teatre del Liceu situat al bell mig de la Rambla, indret envejat per tot el món. Espai memorable de la ciutat de Barcelona atapeït de gent i colors a totes hores.
El que m’atrau del Liceu és el seu ambient divers.
Un cop entres te n'adones de la varietat de gent; bohèmia, burgesa, estrangers,... Minuts abans de començar la sessió entre les set i les vuit, són perfectes per menjar algun entrepà, observar l’ambient pels passadissos, d’ambients selectes a les sales i sobretot, gaudir del teatre. Un cop dins, els minuts previs tornen a demostrar un gran contrast. La nostre localitat, a la primera graderia és prou còmoda. Al costat hi seuen des de gent refinada, a joves amb pinta d’intel·lectes, fins iaies solitàries. El major contrast però esdevé quan mires a les llotges preferents i platea amb gent, que a prior sembla molt entesa en la matèria. El curiós ve després, en el entreacte. Sóc un dels pocs en demanar una “birra sense alcohol”, pensant que era el que tocava a un indret popular. Doncs no, molta gent, a part de lluir els seus “modelets”, acompanyen els “mini entrepans”, amb un vas de vi, una copa de cava o Champagne francès!.

Un cop acabada la sessió, ens trobem amb la Barcelona cosmopolita, la dels contrastos, la de la gent bebent cervesa al carrer, de la que passeja, de la gent que disfruta... Aquest és un breu apunt d’una tarda al Gran Teatre del Liceu...,moment perfecte per gaudir de la lògica d'una gran ciutat.

OBAMA, EL CANVI ESPERAT!

Barack Obama és el President electe dels Estats Units d'Amèrica, felicitats i gràcies per haver guanyat unes eleccions en les que no només els nord-americans s'hi jugaven tant, com dic en el titular, el món també.
Obama ha guanyat per una diferència considerable, 349 vots electorals contra els 163 de John McCain.

A partir d’ara, molts dirigents i ciutadans del món confien i estan molt entusiasmats en les noves polítiques i en una nova manera de gestionar els EEUU per part de Barack Obama. De moment està confeccionant un potent equip per dur a bon port aquest país que tant influencia a la resta del món.
Esperem que triï amb el mateix encert que ho va fer quan va nomenar David Plouffe, el seu cap de campanya, i David Axelrod, el seu cap d'estratègia, que van fer possible la derrota de la formidable màquina republicana a través d'un gran esforç d’aconseguir nous votants com van ser els joves i persones de les minories.

Recordo fa uns tres anys, el President Maragall, en un acte, ja va anomenar el nom de Barack Obama com un polític emergent i de molt segur, pocs vam quedar-nos amb el nom, el moment i el gest del President, però uns anys més tard aquest apunt ha adquirit una especial rellevància. Pascual amb el seu olfacte per detectar nous fenòmens polítics, ja havia detectat quelcom, que avui en dia ha estat una realitat.

Els ciutadans d’Estats Units i líders mundials esperen saber quines propostes farà Obama, amb els seus instruments financers, per resoldre i atendre els profunds desequilibris socials que està generant la crisis econòmica i com contenir els diferents conflictes interns provocats per la mateixa situació; què farà per la disminució i/o la desarticulació de conflictes bèl·lics en el món (Afganistan i Irak provocats pel mateix Bush); quines mesures impulsarà per salvar el medi ambient i lluitar contra el canvi climàtic; de com impulsarà la pau a l’orient mitjà o quines mesures proposarà a la greu situació del continent africà sotmès a la pobresa, o sobre com ajudarà i gestionarà i atendrà la situació dels immigrants il·legals en el seu propi país, entre d’altres.
Un gran repte que haurà de fer front amb herències de la era Bush i li correspondrà amb certa immediatesa, dur a terme els canvis a la pràctica, i fer realitat el canvi promès.

Espero i desitjo molts èxits a Obama i que aprofiti aquest bon temps creat per ell mateix, utilitzant el màxim aquesta nova corrent que li és favorable sense entretenir-se en tonteries perquè en política quatre anys passen volant amb tants procediments i burocràcia.

Adéu, Bush! No t'enyorarem.

RESPONSABILITAT PER LES ORDENANCES FISCALS 2009

El passat 31 d’octubre, per tal d’adaptar el rendiment dels tributs a les necessitats de finançament de les diferents activitats i serveis públics municipals es va aprovar, inicialment, el projecte de modificació de les Ordenances fiscals d’aquest Ajuntament que han de regir a partir de gener de 2009 amb els vots favorables del PSC, GPC, ICV, ERC Consens i el regidor no adscrit, els vots en contra de CIU i VIC, i l’abstenció del PPC.

En el context econòmic actual, l’equip de govern va proposar una modificació de les ordenances fiscals que permeti mantenir el nivell de serveis als ciutadans i ciutadanes, essent sensible a les dificultats que travessen les economies familiars. La característica principal de les ordenances és que l'augment linial dels impostos s'establirà sobre el 4%, una xifra que s'ha volgut establir per sota de l'IPC, tenint en compte la situació de crisi que es viu actualment i la que es preveu per al 2009.Es pot constatar el perquè de la necessitat d'incrementar aquesta mitjana del 4% en alguns dels impostos dels ciutadans de Cabrils. D'entrada, podem admetre que si bé no és gaire popular apujar els impostos, és necessari, de cara a cobrir el cost dels serveis que ofereix l'Ajuntament als ciutadans, on molts d’ells no es cobreixen.

L'actual situació econòmica general de crisi comportarà que es s’apliqui una política de contenció. Si bé l'any passat es va preveure una previsió d’ ingressos, gairebé, estem segurs que finalment no serà així i menys de cara l’any vinent. Els impostos que podríem catalogar d'ineludibles per a un ciutadà mitjà, és a dir el pagament de l'IBI és el que més puja per les raons de la nova ponència cadastral realitzada l’any passat després de 20 anys amb el mateix valor. La taxa d'escombraries es regula quedant ajustada si més no, a realitats actuals i amb un informe on explica i justifica els canvis. L'impost de vehicles s'incrementarà el 4% i en tot, és un expedient que contempla un gran exercici de responsabilitat.

En el llarg d’aquesta legislatura, ja hem vist com el Grup Municipal de CIU a Cabrils ha perdut el nord...no d’ara, si no des dels seus inicis. S’han omplert la boca de la democràcia per aquí, o per allà, i no admeten que les regles del joc no les hem inventat a Cabrils. El govern que avui gestionem l’ajuntament, ha estat possible gràcies a la poca visió política, nul·la habilitat de gestió, i poca capacitat de diàleg que la ex-alcaldessa, Sra Lina Morales, va tenir en la seva curta estada a l’alcaldia i perquè legítimament la Llei ho empara, tot i que costi d’acceptar-ho. En més d’una ocasió estant governant, CIU va perdre de vista que estava en minoria i en política, un, ha de saber guanyar i perdre, però sobretot, respectar. Des de la nostre arribada al govern, hem tingut, i estem resolent expedients pendents del 2006 i 2007, amb el handicap de gestionar el dia a dia i afrontar noves realitats. CIU i VIC critiquen a l’Alcalde de que no respon les instàncies o que els hi nega la informació i això no és cert. CIU i VIC tenen un criteri depenent de si governen o no, de si tenen majoria o no, una vara de mesurar segons els interessa, i això és el que fa mal a la política, i més a la local per a la proximitat que tenim amb els ciutadans, llavors demanem que s’impliquin o vagin a votar. El comportament de PSC, GPC, ICV i ERC Consens durant l’estada a la oposició va ser exemplar, respectuosa i sense col·lapsar l’administració, tot i no rebre les respostes que havíem demanat formalment en més d’una ocasió.
La crítica, la tergiversació i provocació de CIU i VIC, és un autèntic exemple de la seva total falta d’idees i de projecte polític. La seva posició a la oposició és aquella tan italiana de “Plou, culpa del govern. No plou, culpa del govern”. El problema però és que per criticar a l’equip de govern del PSC, GPC, ICV i ERC Consens tergiversen la informació per arribar a fer dubtar a la pròpia ciutadania de Cabrils. Un dels exemples més clars va quedar palès en el moment que tenien que vetllar per la finalització del CEIP Mas Maria per poder obrir de manera provisional el primer curs d’ ESO a Cabrils pel curs 2008-09, un altre el trobem en la gestió de les urbanitzacions, 8 mesos amb poc esperit de gestionar-les, o els expedients a la policia i personal, o expedients econòmics dels 2006 i 07 pendents de tancar, o intentar aprovar la taxa de recollida d’escombraries en només dos tipus de quotes sense cap criteri i informe tècnic que ho justifiqués. Aquesta és la realitat.

Així que, pel que fa als Impostos, es modifica a la baixa el tipus de gravamen de l’Impost sobre béns immobles de naturalesa urbana (IBI), que per l’any 2009 passarà a ésser el 0,69, del 0,85 de l’any passat. D’aquesta forma s’aconsegueix atenuar els efectes que la revisió cadastral efectuada per la Direcció General del Cadastre del Ministeri d’Economia i Hisenda.
Aplicar un índex més baix, suposaria i impediria que el consistori podés oferir amb garantia els diferents serveis d’atenció a la ciutadania. Em de tenir en compte que l'IBI és un impost que ha crescut, malgrat el descens en el gravamen aplicat aquest any, perquè es va realitzar la nova revisió cadastral aprovada l’any passat i que en deu anys s’ha de redistribuir aquest nou valor cadastral.

L’Impost sobre vehicles de Tracció mecànica es veurà augmentat en base a la previsió d’inflació, per aplicació del coeficient de l’1,80.

Respecte les Taxes es de destacar la modificació de l’ordenança reguladora de la Taxa de recollida d’escombraries domiciliàries i comercials que reparteix els costos dels serveis de recollida, tractament i gestió d’escombraries d’una manera més equitativa. Era obsolet i poc just el repartiment dels costos, s’ha fet un estudi molt rigorós i elaborat, tal com vàrem quedar l’any passat on hem repercutit a l’ajuntament els dels equipaments municipals i no imputar-los als veïns i comerços. CIU la vota en contra amb un pobre argument; que baixem la quota de les vivendes i pugem als comerços i restaurants. I és cert, la redistribució de la nova taxa ha estat possible gràcies al treball dels tècnics municipals i al seu anàlisi polític, tenint en compte la situació econòmica actual i assumint les responsabilitats alhora de prendre decisions. El govern de l’ajuntament de Cabrils promou el comerç i als restauradors, subvencionant i gestionant esdeveniments al llarg de l’any que afavoreixen aquests sectors i és del tot demagògic que ara que s’ajusta el repartiment de la taxa dir el contrari. Els ciutadans hem de ser conscients i rigorosos alhora de fer correctament la recollida de les diferents fraccions. Cal separar correctament si no, fa que aquest fet, les plantes de Tractament ens penalitzin molt i fa que els costos siguin més elevats i per tant no poder baixar la taxa. Si reciclem be podrem fer que el servei de recollida sigui més barat i per tant pagar menys.

També es veu modificada en base a la previsió d’inflació, la Taxa per prestació del Servei d’Escola Bressol, amb la finalitat de poder mantenir l’estàndard de qualitat en el servei que es presta.

Finalment, es modifiquen els Preus públics relatius al servei de l’escola de música, de les activitats lúdiques, esportives i de formació per tal d’adequar-les, en part, al cost del servei.

Probablement, amb CIU i VIC al govern la proposta hagués sigut una altre; millor?, no ho sabem, però deu n’hi do quan un partit que presumeix de saber de què parla i que assegura que creu amb el seu poble,quina proposta fan ells al respecte?. Vaja que critiquem per criticar Srs. de CIU i VIC, esperant que això esgarrapi vots, tot i tenir en compte que estem gestionant herències del seu pas pel govern.

40 FESTIVAL INTERNACIONAL DE JAZZ DE BARCELONA

Festival apassionant des de la primera edició amb una gran desfilada, al llarg dels 40 anys, de mites, monstres i talents del jazz. Ahir però, vaig ser un dels privilegiats que tenia una entrada per anar a veure el primer concert, que en l’edició d’enguany, han donat el tret de sortida en aquest 40 Festival en Bebo i Chucho Valdés.

Pare i fill, un davant l’altre, amb dos majestuosos pianos capicuats, inicien la gira Juntos para siempre que després d’inaugurar el 40 Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona, seguiran per Palma de Mallorca, Zaragoza, Ordino (Andorra), San Sebastián, Valladolid, Madrid, Alcoi i Cartagena. Així de senzill, en un par d’hores, Bebo i Chucho Valdés –mestre i deixeble, pare i fill– van muntar un repertori on l’espectacle va estar garantit en una nit on l’ Auditori de Barcelona, ple fins la bandera va compartir grans emocions amb els dos grans pianistes cubans.

Abans del concert de Barcelona, Bebo Valdés amb els seus 90 anys, amb la presentació de Tito Ramoneda, President del Festival, va rebre de mans de l’Alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, la primera medalla d’or instituïda pel festival, que celebra d’aquesta manera les seves 40 edicions i la especial relació que Bebo ha mantingut amb el festival de jazz de Barcelona, on ha actuat en set ocasions des del seu debut, a la sala Luz de Gas, el 1998.

Van començar, junts, amb un clàssic de la música cubana que és al mateix temps un reconeixement a la història d’aquests dos gegants del piano dels segles XX i XXI. Iniciat el concert, ambdós van tocar una part a piano sol i al final van tornar al format de dos pianos.

Espectacular el concert de llegenda on pare i fill ens van mostrar i van esprémer a fons la seva química davant els pianos, instrument, que per les seves característiques on barreja les tecles blanques i negres, ofereixen unes melodies on el racisme no hi te cabuda.

CINQUÈ CONGRÉS DEL PSC DEL MARESME

El PSC del Maresme va cloure el Vè Congrés amb noves propostes per la comarca i una nova executiva, on Santi Fontbona va ser reelegit primer secretari dels socialistes maresmencs.

El Vè Congrés del PSC del Maresme es va cloure dissabte dia 18 d’octubre a la tarda després de dia i mig de debats, de l´elecció d´una nova executiva i dels consellers nacionals. Des del meu blog, vull esmentar i agrair la confiança del PSC del Maresme en proposar-me com un dels nous Consellers Nacionals en representació del Maresme debutant el proper dia 15 de novembre com a membre del Consell Nacional del PSC en la seva nova constitució i organització.

El debat dels socialistes del Maresme va girar entorn tres grans eixos per millorar la comarca: els objectius i el paper del partit en els propers anys; la promoció econòmica i la cohesió social i l´encaix del Maresme en la regió metropolitana.

L´acció política de la Federació del Maresme tindrà per objectiu liderar el discurs i les propostes per a la comarca, des de la seva visió global, i reforçar la tasca de les agrupacions local oferint serveis i assessorament.
La promoció econòmica i la feina seran prioritats d´aquest mandat i de l´ executiva. Es treballarà per potenciar noves oportunitats econòmiques que facin al Maresme més competitiu i generi més riquesa i llocs de treball. Element indispensable per a la cohesió social. Tenim clar que el desenvolupament econòmic i cohesió han d´anar agafats de la mà. El PSC es proposa ser referent en l’àmbit econòmic i interlocutor útil amb empresaris, autònoms i sindicats.
En aquest congrés del PSC es va deixar ben clar, cal aprofitar la seva relació amb Barcelona i “l´espai necessari pel Maresme ha de ser la regió metropolitana” apuntava el Diputat del Congrés a Madrid, Manuel Mas.

Joan Rangel va cloure el Congrés en una intervenció on va apuntar que “darrera els projectes i del màrqueting hi ha d’haver els nostres objectius i els nostres valors, els valors que els socialistes hem defensat sempre. I ara més que mai són necessaris per ser útils i aportar solucions”.