Una vegada estrenada la temporada d’òpera al Gran Teatre del Liceu amb Terra Baixa, el passat divendres vaig anar amb la mare a veure Les Noces de Fígaro. Comedia per música en quatre actes, estrenada al Burgtheater de Viena el 1786.
És una de les grans òperes de Mozart i més estimades des de l’estrena.
L'òpera de Mozart torna al Liceu després d’una dècada, amb direcció musical d'Antoni Ros-Marbà i la direcció escènica de Lluís Pasqual, que situa la història als anys 30 del segle XX, amb un escenari més proper al públic i una mirada qualificada de «picanteta».
En aquesta obra, Mozart aconseguí un equilibri formal de gran qualitat entre el tempo dramàtic i el musical i portà amb aquesta obra l’opera buffa del segle XVIII al seu moment més brillant. L’acció –contemporània a l’estrena– se situa prop de Sevilla, al castell d’Aguas Frescas, propietat del comte d’Almaviva, amb molts dels personatges de Le barbier de Séville. Ja fa uns anys que el comte s’ha casat amb Rosina gràcies a l’ajuda de l‘aleshores barber Figaro, ara al seu servei i a punt de casar-se amb Susanna, cambrera de la comtessa.
És una de les grans òperes de Mozart i més estimades des de l’estrena.
L'òpera de Mozart torna al Liceu després d’una dècada, amb direcció musical d'Antoni Ros-Marbà i la direcció escènica de Lluís Pasqual, que situa la història als anys 30 del segle XX, amb un escenari més proper al públic i una mirada qualificada de «picanteta».
En aquesta obra, Mozart aconseguí un equilibri formal de gran qualitat entre el tempo dramàtic i el musical i portà amb aquesta obra l’opera buffa del segle XVIII al seu moment més brillant. L’acció –contemporània a l’estrena– se situa prop de Sevilla, al castell d’Aguas Frescas, propietat del comte d’Almaviva, amb molts dels personatges de Le barbier de Séville. Ja fa uns anys que el comte s’ha casat amb Rosina gràcies a l’ajuda de l‘aleshores barber Figaro, ara al seu servei i a punt de casar-se amb Susanna, cambrera de la comtessa.
Després d’aquesta introducció artística, és un gust poder gaudir d’un vespre al majestuós teatre del Liceu situat al bell mig de la Rambla, indret envejat per tot el món. Espai memorable de la ciutat de Barcelona atapeït de gent i colors a totes hores.
El que m’atrau del Liceu és el seu ambient divers.
Un cop entres te n'adones de la varietat de gent; bohèmia, burgesa, estrangers,... Minuts abans de començar la sessió entre les set i les vuit, són perfectes per menjar algun entrepà, observar l’ambient pels passadissos, d’ambients selectes a les sales i sobretot, gaudir del teatre. Un cop dins, els minuts previs tornen a demostrar un gran contrast. La nostre localitat, a la primera graderia és prou còmoda. Al costat hi seuen des de gent refinada, a joves amb pinta d’intel·lectes, fins iaies solitàries. El major contrast però esdevé quan mires a les llotges preferents i platea amb gent, que a prior sembla molt entesa en la matèria. El curiós ve després, en el entreacte. Sóc un dels pocs en demanar una “birra sense alcohol”, pensant que era el que tocava a un indret popular. Doncs no, molta gent, a part de lluir els seus “modelets”, acompanyen els “mini entrepans”, amb un vas de vi, una copa de cava o Champagne francès!.
El que m’atrau del Liceu és el seu ambient divers.
Un cop entres te n'adones de la varietat de gent; bohèmia, burgesa, estrangers,... Minuts abans de començar la sessió entre les set i les vuit, són perfectes per menjar algun entrepà, observar l’ambient pels passadissos, d’ambients selectes a les sales i sobretot, gaudir del teatre. Un cop dins, els minuts previs tornen a demostrar un gran contrast. La nostre localitat, a la primera graderia és prou còmoda. Al costat hi seuen des de gent refinada, a joves amb pinta d’intel·lectes, fins iaies solitàries. El major contrast però esdevé quan mires a les llotges preferents i platea amb gent, que a prior sembla molt entesa en la matèria. El curiós ve després, en el entreacte. Sóc un dels pocs en demanar una “birra sense alcohol”, pensant que era el que tocava a un indret popular. Doncs no, molta gent, a part de lluir els seus “modelets”, acompanyen els “mini entrepans”, amb un vas de vi, una copa de cava o Champagne francès!.
Un cop acabada la sessió, ens trobem amb la Barcelona cosmopolita, la dels contrastos, la de la gent bebent cervesa al carrer, de la que passeja, de la gent que disfruta... Aquest és un breu apunt d’una tarda al Gran Teatre del Liceu...,moment perfecte per gaudir de la lògica d'una gran ciutat.
