REDESCOBRINT BARCELONA, en imatges i algunes paraules...

Durant aquests dies he estat baixant a Barcelona per redescobrir-la amb bicicleta, ciutat que m’enamora que m'agrada, que m'atrau per visitar-la, segur que per passar-hi uns dies, per fer-hi turisme, però no per viure-hi.

Tot i que de petit, amb la mare i la tia, baixàvem sovint de visita a la ciutat, deu n’hi do el que la conec, però un descobreix amb bicicleta, a peu o amb transport públic que sempre hi ha racons per conèixer, és a dir; mai n’hi ha prou.

L’excusa de fer quelcom d’esport i res millor que “a cop de pedal”, aquest estiu passat, pels voltants del mes de juny, em vaig proposar cada dia després de treballar, a les set del vespre, a baixar amb cotxe fins la zona Fòrum i pedalar per Barcelona fins que es fes gairebé fosc.

Experiència que em va enganxar molt, i fins i tot molts dissabtes i diumenges al mati o tarda, ho vaig fent, ho recomano i penseu que, ara que està de moda el “Bicing”, és una altre manera de visitar una de les ciutats més boniques del món, la meva Barcelona.

Bona prova d’aquesta experiència i “diuen que, val més una imatge que mil paraules” les fotos ho mostren, es pot veure la transformació que ha anat patint Barcelona des de l’any 2000. La renovació de la llera del Riu Besòs, la seva desembocadura, la de la Mina, la del Poble Nou, Diagonal Mar i racons del Born, la Ribera, Ciutat vella, el Raval,...un canvi de “fesomia” d’aquelles que havia sentit a parlar, però que, no t’acabes de creure. A vegades sembla que són només promeses que els polítics fan després de planificar i no acaben d’arribar mai, però pel que he vist a Barcelona, si.

He observat que al costat dels edificis antics i de tota la vida, s’urbanitzen carrers nous i que
amb gran rapidesa s'han construït i construèixen nous edificis com, el centre comercial de Diagonal Mar i una estesa d’hotels nous. Pedalant, m’he adonat que desconeixia completament alguna d'aquestes parts de Barcelona, ja que el dia a dia no et deixa gaudir i que per conèixer món, cal dedicar-hi temps.

Ens aquestes visites a Barcelona, també he caminat per carrers plens de gent, gent que; passeja, que discuteix, que gaudeix de l’hora i del moment, són alguns, de fet, carrerots lúgubres i alhora esquitxats de llum i color a conseqüència de l'activitat de l'home per viure i crear.

Pedalant pels carrers, vaig pensant, divagant, alienant-me de tot i de sobte, veus quelcom que em fa estar atent, amb la càmara a punt per si de cas em crida la atenció, un racó, un edifici, unes persones, la llum del moment, i tot un plegat, sento de fons música, si, música animada, genial. Música de jazz creada d'uns vividors de la ciutat que fugen del ritme de Barcelona, que paren, per a mostrar-nos el seu producte, l’art i de tocar al carrer. Aquest música et fa desconectar, deixar de costat, encara que sigui per un instant, l’angoixa i el moviment general, cada cop més ràpids, cotxes, motos, gent, molta gent, amunt i avall, semàfors, sirenes, dreta, esquerra, compres, moltes compres (segons el poder), ràpids, més ràpids, ara, a tota velocitat, per sort, s'agraeix escoltar aquestes melodies tot voltant per Barcelona.

Finalment, es poden fer infinitats de recorreguts; fins la Muntanya Olímpica, fins el Tibidabo, fins el Parc Güell,... molts recorreguts per fer i descobrir, sempre sortint de la zona Fòrum i acabar en moltes ocasions a la platja on trenquen les ones, on hi trobes molt sovint a qualsevol hora, gent amb la canyeta, tot i que no sé quins peixos deuen pescar, el que segur que sí, algun que altre refredat.

Per tancar aquest escrit, mostro altres fotos de Barcelona...

De visita al Pallars d’en Julià.

Feia temps que em voltava pel cap, i dissabte va ésser el dia escollit. Acompanyat dels pares i cosins, a punta de l’alba vam marxar cap “lo Pallars”, concretament el destí va ser Erdo,nucli d’uns 7 habitants que pertany a Sarroca de Bellera, municipi que recull 17 nuclis que formen la Vall del Bosia tret del riu Bosia, truiter per excel·lència.
Em feia molta il·lusió anar a veure en Julià, molt bon amic dels pares i de molta gent de Cabrils. Home de seny que va encapçalar en els primers comicis electorals la llista dels Independents de Cabrils, agrupació decisiva durant varies legislatures.

Deixant enrere el Coll de Comiols on vàrem gaudir d'unes vistes amb boires espeses direcció la plana i de sol cap el Montsec, vam arribar a Tremp, capital del Jussà, i després d'esmorzar acompanyats de la “trempolina”, estimada i enyorada, Meritxell, vam continuar, i deixant enrere el Pantà de St. Antoni, amb un nivell d’aigua preocupant i La Pobla de Segur, activa població coneguda arreu per la Diada dels Raiers en record de l'antic transport de troncs riu avall, vam arribar a Sarroca de Bellera, municipi on la principal font de riquesa és la ramaderia, encara que comença a obrir-se pas el Turisme de Cases de Pagès i una de les portes d’entrada de la Vall Fosca. Ens vam enfilar per una carretera estreta guarnida de roures muntanya amunt, fins arribar a Erdo.



Feia uns 20 anys, que jo no veia a en Julià. Amb els seus anys a l’esquena, escoltat d’un gat i d'uns quants “voltés-voltors” al capdamunt nostre que no ens treien l’ull de sobre, va sortir per la porta del seu Mas a rebre’ns. Com és natural, els anys passen per tothom, vaig pensar. Després d’estar una bona estona xerrant, recordant vivències i fent-nos fotografies, en Julià ens va portar a donar un tomb per uns racons de la Vall Fosca, escenari suggeridor en el qual conviuen harmònicament l’aigua, la muntanya, la més variada vegetació i diferents espècies d’animals. A cavall del Jussà i el Sobirà, vam arribar a l’Estany de Montcortés, preciós estany on des d'allà es veia Boumort, gran reserva que té una gran riquesa faunística d'herbívors (cérvols, isards, cabirols, daines...), carnívors (guineu, teixó, marta, mostela...) i d'ocells (voltors, falcons pelegrins, àligues daurades, trencalossos...),en resum, vam estar gaudint, en un dia de sol però fred, d’uns paratges on la pau i el silenci i regnen a cada moment. Comentant aquestes paraules, en Julià ens va apuntar; el silenci s’ha de saber escoltar. I té tota la raó !.



Va arribar l’hora de dinar i vam anar a La Pobleta de Bellveí, el nucli més habitat de la vall i coneguda per la Fira de Bestiar més important de la comarca. D’aquest nucli s’inicia una ruta molt interessant des del punt de vista paisatgístic i mediambiental. L’Hotel Arturo, per recomanar i quedar be, va ser el destí per dinar i acabar de passar un inoblidable dia amb en Julià.
A Senterada, poble típic de muntanya situat entre els rius Flamisell i el Bòssia, rodejat de boscos de pins, els quals faciliten la recerca d'abundants bolets, tant en èpoques de primavera com de tardo i molt afavorit pel clima, el seu propi paisatge i tot el que l'envolta, ens vam acomiadar d’en Julià, amb un fins aviat...

“ Mai és lluny el camí que et porta a casa d’un amic”

McCARTHYSME A CABRILS

En el Ple de l’Ajuntament, ha planejat el McCARTHYSME a la Cabrilenca

En el Ple ordinari d’avui dia 27 de desembre i no és cap innocentada, hem pogut veure, arrel d’un escrit anònim sobre l’Escola Bressol de Cabrils que el govern CIU-VIC ha tornat a actuar al més pur estil de McCarthy.

Joseph Raymond McCarthy (1908-1957) va ser un senador republicà famós per encapçalar una autèntica “croada o cacera de bruixes” contra aquelles personalitats sospitoses de simpatitzar amb “el comunisme” o de portar a terme activitats “antiamericanes”. El McCartysme és la quinta essència de la Guerra Freda, com ho és la bomba atòmica i va tenir un fort impacte, en els anys cinquanta, entre el món polític, intel·lectual i artístic als Estats Units. Doncs bé, s'acaba de fer públic un exemple paradigmàtic de McCartysme a la catalana o a la cabrilenca, protagonitzat pel govern format per un partit suposadament catalanista i demòcrata (CIU) i per un altre partit “absolutament independent i en principi creiem que també demòcrata” creat per resoldre els problemes dels veïns de Cabrils.
Un tema tant i tant actual com el del poder dels mitjans de comunicació o el de la llibertat d'expressió, lluny de ser una novetat actual, és ja una problemàtica de llarg recorregut. Un poder que es basa en la capacitat d'informar o/i desinformar, en un sentit o un altre, transmetent veritats, veritats parcials, informacions esbiaixades o directament mentides. Objectiu? Un pretès control sobre les masses per a que aquestes "raonin" en una determinada direcció, emetin uns determinats judicis de valor... encaminats en darrera instància, per exemple, a legitimar o deslegitimar una acció d'un govern.

Va començar en el mandat anterior, un període caracteritzat per “la cacera de bruixes” per part dels Srs. Serrano (VIC) i Poblet (CIU) sobre l’acció de govern del PSC, CIU i GEC, aleshores, amb l’Alcalde Joaquim Colomer; tot un símptoma de Guerra "Freda" és clar. Es tractava d'una repressió anti-PSC-Colomer i els seus col·laboradors que bandejava drets fonamentals com el de tenir una defensa; es potenciaven les delacions i tant els hi feia que no hi haguessin proves fefaents i fins i tot que el TSJC arxivés el cas, etc.

Els protagonistes que s'enfronten actualment són els següents: d'una banda, per part del govern que defensa obsessivament “la cacera de bruixes”, tenim l’Alcaldessa, Sra Lina Morales (CIU) i el 1er Tinent alcalde, Sr. Alfred Serrano (VIC). D'una altra banda, els perseguits constantment a base de retrets obsessius de les persones esmentades, el portaveu Sr. Joaquim Colomer i la Sra. Maria Blanco del PSC-PM i els portaveus i membres dels grups municipals de GPC, ICV i ERC Consens, amb majoria a l’oposició, els quals actuen de manera educada, elegant i objectiva en el sí dels plens i en la manera de fer oposició, envers l’actitud del govern.

En política no tot s'hi val !

Que ja arriba Nadal, Na...què?, ah! Nadal?

Tornen les festes de Nadal i, amb ell, tot allò que es repeteix any rere any: sopars de feina, dinars familiars, felicitacions, mails, sms, bones paraules, solidaritat entre " ", somriures i petonets acompanyats d’un “Bon Nadal i Bon o millor Any Nou",però, tot això perquè ho fem, perquè és Nadal, perquè toca, perquè ho sentim així?.

La gent, ens "queixem" de com ha pujat el preu d'aliments, de que els sous són baixos, que les hipoteques són altes, del preu dels lloguers, dels habitatges, del transport, de que es pateix per arribar al final de mes, és a dir, de com va la vida. En canvi estem immersos al consumisme, consumisme i més consumisme... Es compren i es regalen coses que, són necessàries?.
En aquests dies el telèfon sona més que mai, gent que, gairebé, no pensa en tu, ara agafa l’agenda i truca: ...Bon Nadal, què tal?, fa dies que et volia trucar però..., però ara que és Nadal ho ha fet, i s'acaba la conversa: ... a veure si l’any que ve tenim una miqueta més de temps i podem prendre aquell cafè que teníem pendent... O també, els "sms" que podríem nomenar de "copiar y pegar", que es reenvien sense pensar gaire en qui és el destinatari, en comptes d'enviar-ne un de personalitzat o l'altre, enviar una felicitació que, algunes molt boniques, diuen que són “solidàries" però més o menys, totes iguals; aquest és l'esperit de Nadal de quan era petit?.

Potser, el problema és que estem immersos dins d'una societat o mon hipòcrita, que en moltes ocasions, el dia a dia ens ho fa ser i que no ajuda a mostrar el costat més humà que tenim les persones. Això fa que la societat caigui, segons el meu parar, en una decadència on els valors humans i l'educació estant mancades de protagonisme i sobretot, dedicació. Hi ha una dita que diu: l'educació és una assegurança de vida i un passaport a l'eternitat. Amb aquesta dèria que tothom té i es creu que, com que és Nadal, has de ser feliç, molt feliç, crec que, ara més que mai s'ha de fer una crida a la societat civil i política, a gent de tota mena de races, condició, color, o qualsevol religió, a la implicació per conduir el mon cap un rumb que prioritzi, l'educació, els valors humans, el respecte a les persones i també al planeta Terra que estem destruint, i sobretot, vetllar per la pau, la fam i pobresa.

Per a mi és una època com qualsevol altra, tot i amb aquestes festes obligades, si estic feliç ho estaré no perquè sigui Nadal, sinó perquè ho estic. I si no ho estic, és perquè potser no intento amagar els meus problemes pel sol fet d'estar en aquestes dates. Com deia la Hellen Keller: Soc només una; tot i així, soc una. No ho puc fer tot, tot i així puc fer quelcom; no em negaré fer quelcom que estigui en les meves mans.
En fi, que tot això és un invent per tenir il·lusionats als nens(que és l’única cosa bona que hi trobo).

Bones festes i vacances a tots els que les tingueu i les vulgueu aprofitar!.

Fem poble aquestes festes

Aquests dies de festes en els que es multipliquen els actes festius en el nostre poble, vull animar als cabrilencs a sortir al carrer i participar. Aquesta és la millor manera de fer poble i enfortir els lligams entre els cabrilencs. Hi ha qui viu aquests actes com una despesa incòmode per l'ajuntament. Jo ho veig com una oportunitat que el calendari i les tradicions ens donen per relacionar-nos i per evitar que ens convertim en un poble dormitori.

Fem poble aquestes festes!