dilluns, 24 de desembre del 2007

Que ja arriba Nadal, Na...què?, ah! Nadal?


Tornen les festes de Nadal i, amb ell, tot allò que es repeteix any rere any: sopars de feina, dinars familiars, felicitacions, mails, sms, bones paraules, solidaritat entre " ", somriures i petonets acompanyats d’un “Bon Nadal i Bon o millor Any Nou",però, tot això perquè ho fem, perquè és Nadal, perquè toca, perquè ho sentim així?.

La gent, ens "queixem" de com ha pujat el preu d'aliments, de que els sous són baixos, que les hipoteques són altes, del preu dels lloguers, dels habitatges, del transport, de que es pateix per arribar al final de mes, és a dir, de com va la vida. En canvi estem immersos al consumisme, consumisme i més consumisme... Es compren i es regalen coses que, són necessàries?.
En aquests dies el telèfon sona més que mai, gent que, gairebé, no pensa en tu, ara agafa l’agenda i truca: ...Bon Nadal, què tal?, fa dies que et volia trucar però..., però ara que és Nadal ho ha fet, i s'acaba la conversa: ... a veure si l’any que ve tenim una miqueta més de temps i podem prendre aquell cafè que teníem pendent... O també, els "sms" que podríem nomenar de "copiar y pegar", que es reenvien sense pensar gaire en qui és el destinatari, en comptes d'enviar-ne un de personalitzat o l'altre, enviar una felicitació que, algunes molt boniques, diuen que són “solidàries" però més o menys, totes iguals; aquest és l'esperit de Nadal de quan era petit?.

Potser, el problema és que estem immersos dins d'una societat o mon hipòcrita, que en moltes ocasions, el dia a dia ens ho fa ser i que no ajuda a mostrar el costat més humà que tenim les persones. Això fa que la societat caigui, segons el meu parar, en una decadència on els valors humans i l'educació estant mancades de protagonisme i sobretot, dedicació. Hi ha una dita que diu: l'educació és una assegurança de vida i un passaport a l'eternitat. Amb aquesta dèria que tothom té i es creu que, com que és Nadal, has de ser feliç, molt feliç, crec que, ara més que mai s'ha de fer una crida a la societat civil i política, a gent de tota mena de races, condició, color, o qualsevol religió, a la implicació per conduir el mon cap un rumb que prioritzi, l'educació, els valors humans, el respecte a les persones i també al planeta Terra que estem destruint, i sobretot, vetllar per la pau, la fam i pobresa.

Per a mi és una època com qualsevol altra, tot i amb aquestes festes obligades, si estic feliç ho estaré no perquè sigui Nadal, sinó perquè ho estic. I si no ho estic, és perquè potser no intento amagar els meus problemes pel sol fet d'estar en aquestes dates. Com deia la Hellen Keller: Soc només una; tot i així, soc una. No ho puc fer tot, tot i així puc fer quelcom; no em negaré fer quelcom que estigui en les meves mans.
En fi, que tot això és un invent per tenir il·lusionats als nens(que és l’única cosa bona que hi trobo).

Bones festes i vacances a tots els que les tingueu i les vulgueu aprofitar!.