Tot i que de petit, amb la mare i la tia, baixàvem sovint de visita a la ciutat, deu n’hi do el que la conec, però un descobreix amb bicicleta, a peu o amb transport públic que sempre hi ha racons per conèixer, és a dir; mai n’hi ha prou.
L’excusa de fer quelcom d’esport i res millor que “a cop de pedal”, aquest estiu passat, pels voltants del mes de juny, em vaig proposar cada dia després de treballar, a les set del vespre, a baixar amb cotxe fins la zona Fòrum i pedalar per Barcelona fins que es fes gairebé fosc.
Experiència que em va enganxar molt, i fins i tot molts dissabtes i diumenges al mati o tarda, ho vaig fent, ho recomano i penseu que, ara que està de moda el “Bicing”, és una altre manera de visitar una de les ciutats més boniques del món, la meva Barcelona.
Bona prova d’aquesta experiència i “diuen que, val més una imatge que mil paraules” les fotos ho mostren, es pot veure la transformació que ha anat patint Barcelona des de l’any 2000. La renovació de la llera del Riu Besòs, la seva desembocadura, la de la Mina, la del Poble Nou, Diagonal Mar i racons del Born, la Ribera, Ciutat vella, el Raval,...un canvi de “fesomia” d’aquelles que havia sentit a parlar, però que, no t’acabes de creure. A vegades sembla que són només promeses que els polítics fan després de planificar i no acaben d’arribar mai, però pel que he vist a Barcelona, si.
He observat que al costat dels edificis antics i de tota la vida, s’urbanitzen carrers nous i que
amb gran rapidesa s'han construït i construèixen nous edificis com, el centre comercial de Diagonal Mar i una estesa d’hotels nous. Pedalant, m’he adonat que desconeixia completament alguna d'aquestes parts de Barcelona, ja que el dia a dia no et deixa gaudir i que per conèixer món, cal dedicar-hi temps.
amb gran rapidesa s'han construït i construèixen nous edificis com, el centre comercial de Diagonal Mar i una estesa d’hotels nous. Pedalant, m’he adonat que desconeixia completament alguna d'aquestes parts de Barcelona, ja que el dia a dia no et deixa gaudir i que per conèixer món, cal dedicar-hi temps.
Ens aquestes visites a Barcelona, també he caminat per carrers plens de gent, gent que; passeja, que discuteix, que gaudeix de l’hora i del moment, són alguns, de fet, carrerots lúgubres i alhora esquitxats de llum i color a conseqüència de l'activitat de l'home per viure i crear.
Pedalant pels carrers, vaig pensant, divagant, alienant-me de tot i de sobte, veus quelcom que em fa estar atent, amb la càmara a punt per si de cas em crida la atenció, un racó, un edifici, unes persones, la llum del moment, i tot un plegat, sento de fons música, si, música animada, genial. Música de jazz creada d'uns vividors de la ciutat que fugen del ritme de Barcelona, que paren, per a mostrar-nos el seu producte, l’art i de tocar al carrer. Aquest música et fa desconectar, deixar de costat, encara que sigui per un instant, l’angoixa i el moviment general, cada cop més ràpids, cotxes, motos, gent, molta gent, amunt i avall, semàfors, sirenes, dreta, esquerra, compres, moltes compres (segons el poder), ràpids, més ràpids, ara, a tota velocitat, per sort, s'agraeix escoltar aquestes melodies tot voltant per Barcelona.
Finalment, es poden fer infinitats de recorreguts; fins la Muntanya Olímpica, fins el Tibidabo, fins el Parc Güell,... molts recorreguts per fer i descobrir, sempre sortint de la zona Fòrum i acabar en moltes ocasions a la platja on trenquen les ones, on hi trobes molt sovint a qualsevol hora, gent amb la canyeta, tot i que no sé quins peixos deuen pescar, el que segur que sí, algun que altre refredat.
Per tancar aquest escrit, mostro altres fotos de Barcelona...
