dilluns, 31 de desembre del 2007

De visita al Pallars d’en Julià.



Feia temps que em voltava pel cap, i dissabte va ésser el dia escollit. Acompanyat dels pares i cosins, a punta de l’alba vam marxar cap “lo Pallars”, concretament el destí va ser Erdo,nucli d’uns 7 habitants que pertany a Sarroca de Bellera, municipi que recull 17 nuclis que formen la Vall del Bosia tret del riu Bosia, truiter per excel·lència.
Em feia molta il·lusió anar a veure en Julià, molt bon amic dels pares i de molta gent de Cabrils. Home de seny que va encapçalar en els primers comicis electorals la llista dels Independents de Cabrils, agrupació decisiva durant varies legislatures.

Deixant enrere el Coll de Comiols on vàrem gaudir d'unes vistes amb boires espeses direcció la plana i de sol cap el Montsec, vam arribar a Tremp, capital del Jussà, i després d'esmorzar acompanyats de la “trempolina”, estimada i enyorada, Meritxell, vam continuar, i deixant enrere el Pantà de St. Antoni, amb un nivell d’aigua preocupant i La Pobla de Segur, activa població coneguda arreu per la Diada dels Raiers en record de l'antic transport de troncs riu avall, vam arribar a Sarroca de Bellera, municipi on la principal font de riquesa és la ramaderia, encara que comença a obrir-se pas el Turisme de Cases de Pagès i una de les portes d’entrada de la Vall Fosca. Ens vam enfilar per una carretera estreta guarnida de roures muntanya amunt, fins arribar a Erdo.



Feia uns 20 anys, que jo no veia a en Julià. Amb els seus anys a l’esquena, escoltat d’un gat i d'uns quants “voltés-voltors” al capdamunt nostre que no ens treien l’ull de sobre, va sortir per la porta del seu Mas a rebre’ns. Com és natural, els anys passen per tothom, vaig pensar. Després d’estar una bona estona xerrant, recordant vivències i fent-nos fotografies, en Julià ens va portar a donar un tomb per uns racons de la Vall Fosca, escenari suggeridor en el qual conviuen harmònicament l’aigua, la muntanya, la més variada vegetació i diferents espècies d’animals. A cavall del Jussà i el Sobirà, vam arribar a l’Estany de Montcortés, preciós estany on des d'allà es veia Boumort, gran reserva que té una gran riquesa faunística d'herbívors (cérvols, isards, cabirols, daines...), carnívors (guineu, teixó, marta, mostela...) i d'ocells (voltors, falcons pelegrins, àligues daurades, trencalossos...),en resum, vam estar gaudint, en un dia de sol però fred, d’uns paratges on la pau i el silenci i regnen a cada moment. Comentant aquestes paraules, en Julià ens va apuntar; el silenci s’ha de saber escoltar. I té tota la raó !.



Va arribar l’hora de dinar i vam anar a La Pobleta de Bellveí, el nucli més habitat de la vall i coneguda per la Fira de Bestiar més important de la comarca. D’aquest nucli s’inicia una ruta molt interessant des del punt de vista paisatgístic i mediambiental. L’Hotel Arturo, per recomanar i quedar be, va ser el destí per dinar i acabar de passar un inoblidable dia amb en Julià.
A Senterada, poble típic de muntanya situat entre els rius Flamisell i el Bòssia, rodejat de boscos de pins, els quals faciliten la recerca d'abundants bolets, tant en èpoques de primavera com de tardo i molt afavorit pel clima, el seu propi paisatge i tot el que l'envolta, ens vam acomiadar d’en Julià, amb un fins aviat...



“ Mai és lluny el camí que et porta a casa d’un amic”