Moltes vegades diem; sempre plou sobre mullat quan els mitjans de comunicació ens enuncien desastres naturals com el cicló Nargis del passat 3 de maig a Myanmar, el tsunami de Thailàndia, el terratrèmol de Ica, l’ huracà Katrina i altres fenòmens meteorològics que han tingut lloc a països com Guatemala, Pakistan, India, etc... A tots aquests llocs llegim que han quedat derruïdes centenars i milers de vivendes, milers de morts i desapareguts dels que mai es sabrà ni el nom ni número exacte, unes primeres hores amb un estat de xoc emocional que et deixen sense paraules, tothom buscant els seus familiars, les seves pertinences, un aixopluc, menjar, ajuda,... Uns dies a dies molt complicats, de cop una vida econòmica destrossada, les poques infraestructures existents inutilitzades entre altres coses.Aquestes són en una primera instància fets immediats del cicló Nargis en Myanmar, més conegut como Birmània pels colonialistes, i sotmesa a una dura dictadura militar i amb la població sotmesa a las penes de la pobresa.Les imatges que arriben són esgarrifoses i com en molts casos sense saber la totalitat o ni la meitat dels efectes devastadors. Com a tots els països que han patit aquests tipus de desastres es posa en marxa tota una maquinària de solidaritat internacional a nivell de governs i com no, a nivell de les ONGs. El problema que veiem a Myanmar, és i ha sigut com fer arribar aquesta ajuda als llocs on es necessita. Com tots els règims amb dictadura, com el birmà, està més preocupat per la seva supervivència i el control que per l’ interès del seus ciutadans, als que considera com a grans enemics. El fet d’ acceptar l’ajuda internacional pot representar fer trontollar el poder i no tenir controlat aquesta obertura cap a l’exterior, per això condicionen que han de ser ells els qui facin la distribució de les ajudes aportades.
Tothom s’estranya, denuncia i lamenta l’actitud del govern de Myanmar per les dificultats que mostra en l’aportació de l’ajuda humanitària. Hem de tenir en compte que és la mateixa comunitat internacional que no ha intervingut, ni intervé per impedir que hi hagi països sotmesos a règims autoritaris que violen constant i sistemàticament els drets humans, sinó que ho consent i se n’aprofita. Sembla que els països cooperants o de la mateixa comunitat internacional mirin cap a un altre costat responsabilitzant el govern de torn. Quan interessa s’intervé per a marcar directrius sobre el lliure comerç, o justificar algunes intervencions bèl·liques quan hi ha recursos pel mig en jocs o interessos si més no, estratègics.
A més de tot això, hem de pensar que lo que mata no és només la natura, si no que les condicions on la pobresa està instal·lada en molts països també i té molt a veure i en qualsevol cas en contra d’això hem i s’ha d’actuar. La pobresa és una condició injusta, i no és quelcom que aparegui per si sol, ni fruit de la casualitat i sense cap culpable. No podem obviar que la pobresa, en moltes ocasions, està causada per l’ explotació humanitària i econòmica a diferents escales i nivells i per actuacions abusives del poder i de voler mantenir injustes estructures d’ explotació en benefici propi.
