Ahir al vespre vaig assistir a la commovedora xerrada que la Biblioteca de Cabrils, amb gran encert, en va oferir sobre “La Maternitat d’Elna (Bressol de l’exili 1939-1944). Assumpta Montellà va explicar la importància de la memòria oral en la recerca històrica contemporània. Autora del llibre “La maternitat d’Elna: bressol dels exiliats” ha aconseguit donar a conèixer, amb el gran èxit literari, l'experiència de la maternitat d’Elna. Assumpta, ens va parlar del llibre, un homenatge a l’obra de la jove mestra suïssa Elisabeth Eidenbenz que després de la guerra civil espanyola va organitzar en la vila rossellonesa d’Elna, una maternitat on van poder atendre les parteres procedents dels camps de concentració.Amb gran atenció dels assistents, Montellà ens explica la història que va néixer el 26 de gener de 1939. Barcelona havia caigut en mans de les tropes franquistes, la guerra estava perduda i aleshores va començar l’exili per a milers de refugiats de tots el racons de l’Estat espanyol que s’havien refugiat a Catalunya al llarg de la guerra fugint de l’exèrcit franquista. La gran majoria d’exiliats van ser internats per l’Estat francès en els oficialment denominats “camps d’acolliment”, que veritablement, eren camps de concentració sense cap condició sanitària i vigilats per les tropes senegaleses. El fred, la mala alimentació i la deixadesa dels oficials al càrrec van afegir a la pena de l’exili penalitats inhumanes. Moltes de les dones ingressades al camp es van veure obligades a donar a llum en pèssimes condicions en unes cavallerisses de Perpinyà. La mortaldat va ser elevadíssima: si no moria el nadó, moria la mare i, si no, tots dos. Més del 90% dels nadons no sobrevivien. Davant aquesta situació, la jove mestra suïssa, Elisabeth Eidenbenz, que havia seguit la guerra civil atenent els infants refugiats al bàndol republicà, va organitzar en una residència campestre abandonada a la vila d’Elna, una maternitat on atendre les parteres procedents dels camps i els seus fills. Amb pocs recursos, però amb molta il·lusió, van aconseguir que més del 90% dels nadons sobrevisquessin. Hi van néixer 597 infants, la major part fills de republicanes arribades a l’exili des de Catalunya, tot i que també hi havia nens i nenes jueus i d’altres procedències. La maternitat d’Elna no és un record d’una experiència dramàtica sinó que, tot i la cruesa del moment, és un cant a la vida i a l’esperança, eren paraules de l’Alcalde d’Elna, Nicolàs Garcia. Elisabeth Eidenbenz, una persona amb una enorme humanitat, encara viu a Àustria i que té cap a 98 anys. Mitjançant un enregistrament molt interessant, Eidenbenz diu que no mereix cap reconeixement, que simplement va fer el que creia que havia de fer i que, fins i tot, insisteix que no la va fer prou bé perquè podia haver salvat més nens.
Assumpta Montellà durant tota la xerrada ens va explicar anècdotes que en alguns moments et deixaven sense alè i amb els ulls, en més d’una ocasió, humits. Com per exemple ens explica que «Hi havia una mare que no tenia llet i el nen plorava de gana dia i nit. Quan es rendia de tant plorar, s’adormia i ella l’escalfava amb el seu cos. Les mantes que tenien estaven xopes d’aquells dies tan dolents de febrer. Quan sortia el sol, enterrava el nadó a la sorra fins deixar-li fora només al caparró. La sorra li feia de manta. Però al cap d’uns dies el nen es va morir de fred i de gana. Jo estava embarassada i només de pensar que el meu fill naixeria en aquell infern ja em desesperava». És una de les diferents històries recollides amb tenacitat i constància per part de l’escriptora mataronina i que ha fet que aquesta memòria oral com eina d’investigació quedés recollida en el llibre amb el títol “La Maternitat d’Elna” i també amb l’altre obra amb el títol del “Setè camió”, llibre que conté secrets inconfessables sobre irregularitats del dipòsit secret d'en Negrín a la Vajol, on es guardava l'or de la República, i que amb el caos de la retirada, alguns lingots es van perdre pel camí. El llibre, respectuós, fa referència als fets històrics complementats amb testimonis d'aquella època, en molts casos, els seus noms són pseudònims justament per preservar la identitat de persones que han explicat algunes veritats. Assumpta Montellà va rebre pressions de persones de l'Alt Empordà perquè retiressin el llibre "El Seté Camió" de les llibreries.
Moltes felicitats una vegada més a la Biblioteca de Cabrils i també en aquesta ocasió a l’entitat embrionària Cercle Cultural de Cabrils, per oferir-nos conferències amb aquesta gran qualitat i de temes tant interessants amb l’objectiu, sota el meu parer, de sensibilitzar a la societat de treballar per un món millor.
