(Vista de la Maternitat d'Elna)Després de la presentació a la Biblioteca de Cabrils del llibre d'Assumpta Montellà, La Maternitat d'Elna el passat mes de març, el dissabte dia 14 de juny vaig arribar-me fins a Elne a visitar la Maternitat.
Gairebé al peu del Canigó i a tocar de les platges d'Argeles, s'alça enmig d'uns verds camps la magestuosa Maternitat d'Elna. Una visita que a part de veure les estances de la Maternitat i enmig de les explicacions per part de l'Assumpte Montellà que et deixaven sense respiració i amb els ulls negats, un es podia imaginar els fets d'aquella època. No però, com la mare i d'altres visitants de la seva edad, que en tot moment narraven les seves particulars històries que varen patir en els seus àmbits familiars i que amb la tendres preguntes de l'Assumpta anaven recordant.
La Maternitat d'Elna va nèixer arrel de la situació que va viure de prop una jove mestra suïssa atenent en la guerra civil els infants refugiats al bàndol republicà. Va ser a finals de gener de 1939, un cop Barcelona va caure en mans dels franquistes, començava l’exili fugint de l’exèrcit franquista.
La majoria d’exiliats es van dirigir cap a l’Estat francès en els denominats “camps d’acolliment”, veritables camps de concentració sense cap condició sanitària vigilats per tropes senegaleses. El fred, la mala alimentació i la deixadesa dels oficials al càrrec van afegir a la pena de l’exili penalitats inhumanes. La vida continuava i moltíssimes dones refugiades al camp es van veure obligades a donar a llum en unes pèssimes condicions. La mortaldat era elevadíssima: si no moria el nadó, moria la mare i, si no, tots dos.
Davant aquesta situació, Elisabeth Eidenbenz, va organitzar en una residència abandonada de la vila del Rosselló d’Elna una maternitat on atendre les parteres procedents dels camps i els seus fills. La major part dels infants nascuts a la Maternitat Suïssa d’Elna eren fills de republicanes arribades a l’exili des de Catalunya, entre el 1939 i el 1944, i també hi van néixer infants jueus i d’altres indrets.
La d’Elisabeth Eidenbenz i la Maternitat d’Elna és una història plena de vida i llum en un dels moments més negres de la humanitat. Com diu Serge Barba, un d’aquells nadons: «La mare em va donar la vida a la Maternitat d’Elna i Elisabeth Eidenbenz, la confiança en el gènere humà».
( Vista des dels jardins i la Elisabeth l'any 39)
( Vista des dels jardins i la Elisabeth l'any 39)
(Escoltant a l'Assumpta i obsevant la sala de parts)
(Fotos del camí a l'exili i un recull de fotos de l'època)
(Placa en record d'Elisabeth) (Vista de la cúpula)
(Vista de l'entrada principal i mostra d'un vitrall)
(Signant el llibre de visites i vista de la Sala principal a l'entrada)
(Diferents vistes)
