Explicar la diferència és sempre una tasca complicada i gens fàcil, és més, en moltes ocasions és incòmoda. Quan ho volem fer, cal fer-ho de manera pedagògica, és a dir, “planera” perquè arribi a tothom i per això s’ha de fer amb un cert tacte i ma esquerra on les “formes” esdevenen imprescindibles si el que busquem son aliats potencials o complicitats fermes.
No em fa por parlar de política local, de gestió o necessitats de Cabrils, s’ha d’explicar, és imprescindible que es faci i que es faci adequadament, amb tacte, sense estridències, però amb contundència. La tasca no és fàcil en general, cal saber obrir i gestionar ponts i canals de diàleg per convèncer per arribar al consens i no vèncer. En política, i més en la local, no es pot utilitzar la demagògia i els desprestigis per tal de poder governar, i se’m fa difícil de creure que es faci en benefici del municipi quan no es té clar un programa de gestió municipal.
Només cal una mirada per veure com han anat les coses en la política d’Espanya i sobretot, al Congrés dels Diputats. Atacs constants, crispats i desmesurats del Partit Popular on hem vist en més d’una ocasió, al Sr. Manuel Marín, President del Congrés, cridar a l’ordre a més d’un edil del Partit Popular entre d’altres, per la seva mala educació i comportament a l’hemicicle. Aquests comportaments, obeeixen a un mal exemple per la societat i genera desconfiança de cara a la població. Comportaments que, en el propi context autonòmic de Catalunya, els membres de CIU tanquen els ulls a una gran obvietat com és la d’haver governat durant més de vint anys i voler falsejar la realitat catalana en quant a la gestió duta a terme per CIU, grans hipòcrites. No poden exercir d’acusació particular perquè també són responsables de la manca d’inversions a Catalunya. Una desatenció que ha deteriorat el servei de rodalies i és també una de les causes de les incidències que hem patit darrerament en molts àmbits.
Per arribar on som i com estem, Cabrils ha tingut molts anys i té, el govern de CIU a l’ajuntament, caracteritzat per una voluntat poc definida estratègicament i que s’ha fet palès amb la poca visió de futur i amb una gran manca de no haver sabut definir a on aniríem a parar quan es desenvolupés majoritàriament el Pla General Urbanístic de Cabrils. Ho tenim a l’ordre del dia, CIU no creu ni gestiona res per tirar endavant qüestions pel que fa a les necessitats essencials d’un municipi que necessita d’equipaments, infraestructures i serveis pels seus ciutadans, per crear una identitat pròpia, per enfortir l’arrelament social i cohesionar-lo. El govern de CIU te endegades gestions sobre la taula que cal continuar per construir els habitatges de lloguer, el nou Cap de Salut, l’IES, una plaça pública, la remodelació dels carrers, crear un nou espai comercial, aparcaments, una escola bressol nova, equipaments esportius i culturals, la recepció de les urbanitzacions,...té un seguit de temes que no si val adormir-los, s’ha de ser responsable i no si val culpar a l’oposició de la seva manca de visió i sobretot, gestió.
CIU, té i ha tingut diverses situacions de crisi que no ha estat capaç de resoldre, en canvi, si que s’ha preocupat una vegada més de desprestigiar a l’oposició amb difamacions i calumnies en uns pamflets més propis de qualsevol partit en la oposició que no pas governant i amb l’alcaldia. Calumnies, envers la puja de la taxa de l’escola bressol, en la desmesurada i discriminada proposta de la taxa d’escombraries, situacions de crisi en el Cos de la Policia Local, la poca predisposició en enfortir la cultura, les festes, els tallers i activitats de La Fàbrica, en la manca d’iniciativa de cara a les urbanitzacions que tenen endegats els processos per la seva recepció, rebutjar subvencions per l’enfortiment del comerç. Només cal veure el contingut polítics i la capacitat de gestió de CIU i VIC en els plens, quines propostes plantegen el govern minoritari de CIU i VIC sobre les necessitats del poble son temes evidents?, a veure quin és l’últim episodi que ens plantejarà el govern?, quan aprovarem els pressupostos pel 2008?, el ROM?, quines seran les prioritats polítiques voldran dur a terme, quan ja han manifestat en el darrer Ple que no tenen cap full de ruta?, s’acostaran a les prioritats del PSC, GPC, ICV o ERC ?. És més fàcil dir que l’oposició els gira l’esquena, però Srs. de CIU i VIC, això no és cert i es pot comprovar en les actes dels plenaris.
La consciència de les necessitats ciutadanes de Cabrils són ben clares i definides en un document del Pla estratègic del 2003, per tant la nostre postura és també més ferma. Hem d’anar pas a pas, avui el repte primer i ineludible és fer de la nostra institució un referent cívic i social de primer ordre, i això significa i vol dir, bàsicament, tenir capacitat de lideratge i en definitiva de conrear la confiança dels ciutadans per establir un model propi on la bona gestió de govern i la defensa de la identitat, sigui, a més d’una expressió de sentiment d’identitat, una resposta d’afirmació política i cívica.
El descrèdit té la vida molt curta, però fa molt mal. No és fàcil netejar l’honor d’una persona quan s’ha fet de manera desmesurada i per motius gens argumentats només utilitzant calumnies, difamació i prepotència. No em vull imaginar si la situació fos a l’inversa i és aquí on es fa ben palesa la diferència quina és.
Per governar, i més en minoria, s’ha de saber fer un bon ús de la paraula per construir un diàleg, per arribar a un consens que possibiliti el convèncer i no vèncer.
No em fa por parlar de política local, de gestió o necessitats de Cabrils, s’ha d’explicar, és imprescindible que es faci i que es faci adequadament, amb tacte, sense estridències, però amb contundència. La tasca no és fàcil en general, cal saber obrir i gestionar ponts i canals de diàleg per convèncer per arribar al consens i no vèncer. En política, i més en la local, no es pot utilitzar la demagògia i els desprestigis per tal de poder governar, i se’m fa difícil de creure que es faci en benefici del municipi quan no es té clar un programa de gestió municipal.
Només cal una mirada per veure com han anat les coses en la política d’Espanya i sobretot, al Congrés dels Diputats. Atacs constants, crispats i desmesurats del Partit Popular on hem vist en més d’una ocasió, al Sr. Manuel Marín, President del Congrés, cridar a l’ordre a més d’un edil del Partit Popular entre d’altres, per la seva mala educació i comportament a l’hemicicle. Aquests comportaments, obeeixen a un mal exemple per la societat i genera desconfiança de cara a la població. Comportaments que, en el propi context autonòmic de Catalunya, els membres de CIU tanquen els ulls a una gran obvietat com és la d’haver governat durant més de vint anys i voler falsejar la realitat catalana en quant a la gestió duta a terme per CIU, grans hipòcrites. No poden exercir d’acusació particular perquè també són responsables de la manca d’inversions a Catalunya. Una desatenció que ha deteriorat el servei de rodalies i és també una de les causes de les incidències que hem patit darrerament en molts àmbits.
Per arribar on som i com estem, Cabrils ha tingut molts anys i té, el govern de CIU a l’ajuntament, caracteritzat per una voluntat poc definida estratègicament i que s’ha fet palès amb la poca visió de futur i amb una gran manca de no haver sabut definir a on aniríem a parar quan es desenvolupés majoritàriament el Pla General Urbanístic de Cabrils. Ho tenim a l’ordre del dia, CIU no creu ni gestiona res per tirar endavant qüestions pel que fa a les necessitats essencials d’un municipi que necessita d’equipaments, infraestructures i serveis pels seus ciutadans, per crear una identitat pròpia, per enfortir l’arrelament social i cohesionar-lo. El govern de CIU te endegades gestions sobre la taula que cal continuar per construir els habitatges de lloguer, el nou Cap de Salut, l’IES, una plaça pública, la remodelació dels carrers, crear un nou espai comercial, aparcaments, una escola bressol nova, equipaments esportius i culturals, la recepció de les urbanitzacions,...té un seguit de temes que no si val adormir-los, s’ha de ser responsable i no si val culpar a l’oposició de la seva manca de visió i sobretot, gestió.
CIU, té i ha tingut diverses situacions de crisi que no ha estat capaç de resoldre, en canvi, si que s’ha preocupat una vegada més de desprestigiar a l’oposició amb difamacions i calumnies en uns pamflets més propis de qualsevol partit en la oposició que no pas governant i amb l’alcaldia. Calumnies, envers la puja de la taxa de l’escola bressol, en la desmesurada i discriminada proposta de la taxa d’escombraries, situacions de crisi en el Cos de la Policia Local, la poca predisposició en enfortir la cultura, les festes, els tallers i activitats de La Fàbrica, en la manca d’iniciativa de cara a les urbanitzacions que tenen endegats els processos per la seva recepció, rebutjar subvencions per l’enfortiment del comerç. Només cal veure el contingut polítics i la capacitat de gestió de CIU i VIC en els plens, quines propostes plantegen el govern minoritari de CIU i VIC sobre les necessitats del poble son temes evidents?, a veure quin és l’últim episodi que ens plantejarà el govern?, quan aprovarem els pressupostos pel 2008?, el ROM?, quines seran les prioritats polítiques voldran dur a terme, quan ja han manifestat en el darrer Ple que no tenen cap full de ruta?, s’acostaran a les prioritats del PSC, GPC, ICV o ERC ?. És més fàcil dir que l’oposició els gira l’esquena, però Srs. de CIU i VIC, això no és cert i es pot comprovar en les actes dels plenaris.
La consciència de les necessitats ciutadanes de Cabrils són ben clares i definides en un document del Pla estratègic del 2003, per tant la nostre postura és també més ferma. Hem d’anar pas a pas, avui el repte primer i ineludible és fer de la nostra institució un referent cívic i social de primer ordre, i això significa i vol dir, bàsicament, tenir capacitat de lideratge i en definitiva de conrear la confiança dels ciutadans per establir un model propi on la bona gestió de govern i la defensa de la identitat, sigui, a més d’una expressió de sentiment d’identitat, una resposta d’afirmació política i cívica.
El descrèdit té la vida molt curta, però fa molt mal. No és fàcil netejar l’honor d’una persona quan s’ha fet de manera desmesurada i per motius gens argumentats només utilitzant calumnies, difamació i prepotència. No em vull imaginar si la situació fos a l’inversa i és aquí on es fa ben palesa la diferència quina és.
Per governar, i més en minoria, s’ha de saber fer un bon ús de la paraula per construir un diàleg, per arribar a un consens que possibiliti el convèncer i no vèncer.
