Iñaki va deixar els llibres de filosofia per les muntanyes, la seva gran passió. En el seu llarg recorregut per elles va aconseguir trobar a l’Himàlaia una vida de risc i que a ell el van omplir de valors. En els cims hi trobava totes les respostes i hi descobria quin camí volia seguir. De fet, tota una col·lecció de vuit mils havia culminat fins aleshores i només aquest cim i el Kanchengjunga faltaven en la seva llista. Així ha estat la vida d'Iñaki Ochoa de Olza, a qui l'Annapurna ha impedit tornar a casa.
La relació amb aquest cim no era molt bona, hi va deixar per sempre al seu bon amic Anatoli Boukreev, ell mateix deia "És un cim traïdor" i ho va tornar a intentar. Acabava de deixar enrere un dels anys més difícils a conseqüència d’una greu lesió i des del mes de gener s’entrenava i escalava amb la passió habitual per aquesta expedició a l’Annapurna. Iñaki deia durant la inactivitat forçada, que “he visto que el Annapurna, la “Diosa de la abundancia”, está llamándome con sus cantos de sirena. Y como soy un hombre muy débil, no he hecho otra cosa que sucumbir ante sus encantos”.
Companys d’escalada han dit d’ell que " vivia poc fora de la muntanya " i que quan te’l trobaves gairebé sempre et parlava de muntanya. El defineixen "com muntanyenc magnífic, una molt bona persona i somrient, i com amic, entranyable i proper". La seva mort ha consternat al món muntanyenc de tot arreu.
El cos del muntanyenc navarrès Iñaki Ochoa de Olza, mort a l’Annapurna, descansarà a la muntanya nepalí.
Un relat de Caspar David Friedrich de 1818, recull l’afany i barreja de la muntanya i les lletres com feia Iñaki:
CAMINANT DAMUNT UN MAR DE BOIRA
He vist aquesta muntanya des de totes les seves vessants, i ara que marxo i que se que no tornaré, me’n adono de la seva màgia, del color dels sol reflectit en la neu de les muntanyes, de la boira en els dies baixos.
La relació amb aquest cim no era molt bona, hi va deixar per sempre al seu bon amic Anatoli Boukreev, ell mateix deia "És un cim traïdor" i ho va tornar a intentar. Acabava de deixar enrere un dels anys més difícils a conseqüència d’una greu lesió i des del mes de gener s’entrenava i escalava amb la passió habitual per aquesta expedició a l’Annapurna. Iñaki deia durant la inactivitat forçada, que “he visto que el Annapurna, la “Diosa de la abundancia”, está llamándome con sus cantos de sirena. Y como soy un hombre muy débil, no he hecho otra cosa que sucumbir ante sus encantos”.
Companys d’escalada han dit d’ell que " vivia poc fora de la muntanya " i que quan te’l trobaves gairebé sempre et parlava de muntanya. El defineixen "com muntanyenc magnífic, una molt bona persona i somrient, i com amic, entranyable i proper". La seva mort ha consternat al món muntanyenc de tot arreu.
El cos del muntanyenc navarrès Iñaki Ochoa de Olza, mort a l’Annapurna, descansarà a la muntanya nepalí.
Un relat de Caspar David Friedrich de 1818, recull l’afany i barreja de la muntanya i les lletres com feia Iñaki:
CAMINANT DAMUNT UN MAR DE BOIRA
He vist aquesta muntanya des de totes les seves vessants, i ara que marxo i que se que no tornaré, me’n adono de la seva màgia, del color dels sol reflectit en la neu de les muntanyes, de la boira en els dies baixos.
Totes les vegades que hi he pujat he tingut un sentiment especial, un sentiment que recordaré sempre i des de més amunt que 8000 mts tindré el cor en aquesta muntanya.
Espero que algú més em recordi a mi i a aquesta muntanya.
