dimecres, 31 de desembre del 2008

PER REFLEXIONAR I TREBALLAR



No volia escriure cap més entrada fins el proper més de gener, però m’ha sigut impossible no fer-ho i expressar el rebuig del que està passant amb el poble palestí, el darrer atemptat de ETA i el total sobre la violència de gènere.

Primer, sembla mentida que aquesta barbàrie i violència que s’ha estès a Gaza, passi en ple segle XXI, és intolerable i des d’aquest apunt vull manifestar el meu rebuig per la indiscriminada mortaldat de totes les persones, però més quan es tracta de nens, que desgraciadament augmenta cada minuto pels constants atacs. No serveixen de res les excuses que dona el govern d’Israel per aquests fets tant cruels, és més i em plantejo una pregunta arrel de les actuacions dels israelites; potser volen que ens donin pena al veure tot el que varen patir amb l’holocaust cap els jueus?.

Vull saber quina reacció i mesures adoptarà la comunitat internacional davant els bombardejos i centenars morts civils i de molts nens. Potser políticament és incorrecta i és evident que ningú està al costat de Hamás pel que significa, però en que es converteix un govern que presumeix de modern, demòcrata que soluciona els problemes de la mateixa manera?. És sorprenent que el poble jueu que tant perseguit, i massacrat, i que tant ha patit apliqui la mateixa recepta.

I per continuar amb una altre barbàrie terrorista és la que patim a Espanya amb ETA. Una barbàrie que no té cap fonament de ser i estic convençut que cada un dels integrants d’aquesta banda acabaran tancats a la presó, gràcies a la tasca realitzada en aquets darrers dos anys per les forces i cossos de seguretat de l’estat detenint a 365 terroristes d’ETA, és dir, una detenció cada dos dies de mitjana. Una tasca gens fàcil ni agraïda, on pel camí de diferents negociacions i gestions per acabar amb ETA, aquesta s’ha emportat pel davant a grans persones i molts innocents.

L’altre tipus de terrorisme és sens dubte el de la violència que pateixen les dones. És un fet que no acabo d’entendre i que ens queda molt per fer. És veritat, tenim una Llei, una gran Llei que ha posat moltes eines per incrementar la seguretat de les dones a l’hora de denunciar etc... Ens queda una gran tasca en quant la conscienciació social, tots som responsables d’aquesta lacra i està en mans de tots acabar amb ella.

Menys mal que les persones som éssers racionals i que a priori raonem, dialoguem, pensem i som capaços d’analitzar situacions, doncs hi ha quelcom que falla.

Pel 2009, salut per poder continuar endavant i amb això ja podrem encarregar-nos per nosaltres mateixos d’accedir a la resta. Salut per tothom.

dijous, 11 de desembre del 2008

CRISI, ATUR, CONSUM i FESTES DE NADAL

Aquest desembre, de crisi, atur i festes de Nadal fa pensar que venen temps complicats i més ara, en temps de "crisi". Dissabte, vaig acostar-me a Barcelona per anar a passejar i reviure com quan era petit, que ja som de ple a les festes de Nadal. No pensava pas que veuria la quantitat de gent que vaig veure.

No entenc gaire el que passa; “crisi”?. Temps de més atur, però de consum, gent passejant i gent comprant; més que comprant, crec que consumint com cada any que s'acosta el Nadal de manera irresponsable. Segons les notícies de dilluns que recollien els mitjans de comunicació, el Pirineu, gairebé, ple a vesar, gent esquiant, cues a les carreteres, i després sentim gent amb el crit al cel, preocupada per arribar a fi de mes, perquè ha crescut l’atur, pel moment complicat per trobar feina i en canvi consumint.

Per a mi, les festes de Nadal sempre havien començat com aviat el 13 de desembre amb la posada en marxa de la Fira de Santa Llúcia i d’uns anys ençà es comença abans i fins el 7 de gener. Abans les famílies limitaven les compres de Nadal, menjar, regals, etc. en aquestes dates. Avui dia, la febre i el desfici per anar a comprar, allò que ben segur no necessitem, comença més aviat i aquest fet té continuïtat amb les rebaixes de Reis com si el fet de gastar i consumir no tingui un fi.

Volia però, centrar-me en el consum. Cada any passa el mateix i ningú n’aprèn. El Tió, Pare Noël, Nadal, Nit Vella, Reis... cases que ho celebren tot. Són dies que en la societat es genera grans tones de deixalles i consum de gran quantitat de joguines de "curta durada" que tants nens no tenen ni temps per jugar, i que moltes vegades queden apilonades als armaris de les cases, resultant però, que els nens tenen el temps que tenen per jugar i no en tenen cap culpa, en canvi, si els més grans quan regalen en moltes ocasions sense mesura.

Tot apunta que aquest desembre serà igual que els altres. Per molta crisi que hi hagi, tot apunta una petita disminució del consum respecte l'any passat, i veurem com s'afrontarà el mes de gener i els següents, cal fer un consum responsable i comprar coses de més utilitat.

Que passeu unes senzilles festes de Nadal.

dilluns, 8 de desembre del 2008

FIRA DE SANTA LLÚCIA DE BARCELONA


Quan s’apropen les festes de Nadal, la tradició marca que amb l’inici de l’Advent, unes quatre setmanes abans del dia de Nadal cal fer el pessebre que durarà fins la Candelera. En els dies previs a la preparació de les festes nadalenques, una imatge que em ve al cap és la Fira Tradicional de Sta Llúcia que es celebra a la Catedral de Barcelona, amb més de dos-cents anys d'història –documentada des de 1786–.
La Fira de Sta Llúcia de Barcelona és la més important i coneguda, es veuen famílies voltant per les paradetes, escoles, jubilats, infants bocabadats,... Aquest any la Fira només s'ubica a la plaça de la Catedral, en aquest indret hi trobem les parades de figuretes de fang, reïna o plàstic, caganers, els complements com les cases de suro, molsa, o els ornaments naturals com els arbres, vesc, boix o el tió,...etc. També s’hi troben les parades d'artesans que ofereixen tot tipus de regals, que abans es concentraven als carrers dels Comtes, de la Pietat, del Bisbe i de Santa Llúcia i els carrers que rodegen la basílica de la Catedral.
Actualment es fan altres fires com la del voltant de la Sagrada Família i d’altres arreu de Catalunya. Aquesta però, té quelcom d’especial i de ben segur que us trobareu atrapats per una gran multitud de gent a pas de processó pels carrerons del barri Gòtic. El millor per visitar-la és escapar-se entre setmana i a una hora el més estranya possible.

dijous, 4 de desembre del 2008

Gran mesura del PSOE; davant la crisi, inversió pública.

Extraordinària mesura adoptada al Consell de Ministres del passat dijous 28 de novembre. Iniciativa del govern estatal, que suposa una inversió de 177 euros per habitant a cada municipi, és a dir, que la quantitat total que toca a Cabrils segons les dades de l’estat és de 1.185.467€.

Una quantitat extraordinària molt important per executar projectes per millorar el poble i la qualitat de vida dels seus ciutadans. Aquest fet, que valoro molt positivament, fa que en aquests moments el Govern de Cabrils de PSC,GPC, ICV i ERC estiguem recavant projectes vàlids i estudiant tota la paperassa que comporta la gestió d'aquestes sol·licituds, i estar pendent que en 48 hores el Ministeri faci públiques les dades i requisits que encara falten.
Aleshores, disposarem de 3 setmanes per presentar a la Secretaria de l'Estat les nostres propostes, que vam començar a decidir a la reunió que el Govern municipal va celebrar ahir al vespre i esperar l’autorització si compleixen els requisits establerts en el Decret.

Aquests Fons extraordinari de finançament no només ens servirà per donar llum verda en menys d'un any a uns projectes que, de ben segur, haurien quedat al calaix per manca de finançament. Cal explicar que han quedat exclosos aquells projectes inclosos en el PUOSC i Xarxa Barcelona Municipis de Qualitat que ja tenen una dotació financera de futur com el projecte de la Piscina i l’Escola de Música, aquest han de seguir una altre tramitació. Aquesta mesura del Govern de Jose Luis Rodríguez Zapatero també servirà per generar ocupació i llocs de treball a Cabrils.

Encara però s'han de perfilar molts aspectes i, per tant, les dades les explico amb certa precaució i valorar que del no res, aquesta adopció del PSOE es convertirà en una important inversió per l'any que ve. En uns dies, doncs, sabrem la proposta que el Govern de progrés de Cabrils farà al Govern de l’Estat per executar els diferents projectes que passaran gairebé del milió d'euros.

Gran oportunitat pel nostre municipi, que no deixarem escapar.

dilluns, 24 de novembre del 2008

GAUDINT DEL LICEU


Una vegada estrenada la temporada d’òpera al Gran Teatre del Liceu amb Terra Baixa, el passat divendres vaig anar amb la mare a veure Les Noces de Fígaro. Comedia per música en quatre actes, estrenada al Burgtheater de Viena el 1786.
És una de les grans òperes de Mozart i més estimades des de l’estrena.

L'òpera de Mozart torna al Liceu després d’una dècada, amb direcció musical d'Antoni Ros-Marbà i la direcció escènica de Lluís Pasqual, que situa la història als anys 30 del segle XX, amb un escenari més proper al públic i una mirada qualificada de «picanteta».

En aquesta obra, Mozart aconseguí un equilibri formal de gran qualitat entre el tempo dramàtic i el musical i portà amb aquesta obra l’opera buffa del segle XVIII al seu moment més brillant. L’acció –contemporània a l’estrena– se situa prop de Sevilla, al castell d’Aguas Frescas, propietat del comte d’Almaviva, amb molts dels personatges de Le barbier de Séville. Ja fa uns anys que el comte s’ha casat amb Rosina gràcies a l’ajuda de l‘aleshores barber Figaro, ara al seu servei i a punt de casar-se amb Susanna, cambrera de la comtessa.



Després d’aquesta introducció artística, és un gust poder gaudir d’un vespre al majestuós teatre del Liceu situat al bell mig de la Rambla, indret envejat per tot el món. Espai memorable de la ciutat de Barcelona atapeït de gent i colors a totes hores.
El que m’atrau del Liceu és el seu ambient divers.
Un cop entres te n'adones de la varietat de gent; bohèmia, burgesa, estrangers,... Minuts abans de començar la sessió entre les set i les vuit, són perfectes per menjar algun entrepà, observar l’ambient pels passadissos, d’ambients selectes a les sales i sobretot, gaudir del teatre. Un cop dins, els minuts previs tornen a demostrar un gran contrast. La nostre localitat, a la primera graderia és prou còmoda. Al costat hi seuen des de gent refinada, a joves amb pinta d’intel·lectes, fins iaies solitàries. El major contrast però esdevé quan mires a les llotges preferents i platea amb gent, que a prior sembla molt entesa en la matèria. El curiós ve després, en el entreacte. Sóc un dels pocs en demanar una “birra sense alcohol”, pensant que era el que tocava a un indret popular. Doncs no, molta gent, a part de lluir els seus “modelets”, acompanyen els “mini entrepans”, amb un vas de vi, una copa de cava o Champagne francès!.
Un cop acabada la sessió, ens trobem amb la Barcelona cosmopolita, la dels contrastos, la de la gent bebent cervesa al carrer, de la que passeja, de la gent que disfruta... Aquest és un breu apunt d’una tarda al Gran Teatre del Liceu...,moment perfecte per gaudir de la lògica d'una gran ciutat.

dissabte, 15 de novembre del 2008

OBAMA, EL CANVI ESPERAT!

Barack Obama és el President electe dels Estats Units d'Amèrica, felicitats i gràcies per haver guanyat unes eleccions en les que no només els nord-americans s'hi jugaven tant, com dic en el titular, el món també.
Obama ha guanyat per una diferència considerable, 349 vots electorals contra els 163 de John McCain.

A partir d’ara, molts dirigents i ciutadans del món confien i estan molt entusiasmats en les noves polítiques i en una nova manera de gestionar els EEUU per part de Barack Obama. De moment està confeccionant un potent equip per dur a bon port aquest país que tant influencia a la resta del món.
Esperem que triï amb el mateix encert que ho va fer quan va nomenar David Plouffe, el seu cap de campanya, i David Axelrod, el seu cap d'estratègia, que van fer possible la derrota de la formidable màquina republicana a través d'un gran esforç d’aconseguir nous votants com van ser els joves i persones de les minories.

Recordo fa uns tres anys, el President Maragall, en un acte, ja va anomenar el nom de Barack Obama com un polític emergent i de molt segur, pocs vam quedar-nos amb el nom, el moment i el gest del President, però uns anys més tard aquest apunt ha adquirit una especial rellevància. Pascual amb el seu olfacte per detectar nous fenòmens polítics, ja havia detectat quelcom, que avui en dia ha estat una realitat.

Els ciutadans d’Estats Units i líders mundials esperen saber quines propostes farà Obama, amb els seus instruments financers, per resoldre i atendre els profunds desequilibris socials que està generant la crisis econòmica i com contenir els diferents conflictes interns provocats per la mateixa situació; què farà per la disminució i/o la desarticulació de conflictes bèl·lics en el món (Afganistan i Irak provocats pel mateix Bush); quines mesures impulsarà per salvar el medi ambient i lluitar contra el canvi climàtic; de com impulsarà la pau a l’orient mitjà o quines mesures proposarà a la greu situació del continent africà sotmès a la pobresa, o sobre com ajudarà i gestionarà i atendrà la situació dels immigrants il·legals en el seu propi país, entre d’altres.
Un gran repte que haurà de fer front amb herències de la era Bush i li correspondrà amb certa immediatesa, dur a terme els canvis a la pràctica, i fer realitat el canvi promès.

Espero i desitjo molts èxits a Obama i que aprofiti aquest bon temps creat per ell mateix, utilitzant el màxim aquesta nova corrent que li és favorable sense entretenir-se en tonteries perquè en política quatre anys passen volant amb tants procediments i burocràcia.

Adéu, Bush! No t'enyorarem.

divendres, 7 de novembre del 2008

RESPONSABILITAT PER LES ORDENANCES FISCALS 2009

El passat 31 d’octubre, per tal d’adaptar el rendiment dels tributs a les necessitats de finançament de les diferents activitats i serveis públics municipals es va aprovar, inicialment, el projecte de modificació de les Ordenances fiscals d’aquest Ajuntament que han de regir a partir de gener de 2009 amb els vots favorables del PSC, GPC, ICV, ERC Consens i el regidor no adscrit, els vots en contra de CIU i VIC, i l’abstenció del PPC.

En el context econòmic actual, l’equip de govern va proposar una modificació de les ordenances fiscals que permeti mantenir el nivell de serveis als ciutadans i ciutadanes, essent sensible a les dificultats que travessen les economies familiars. La característica principal de les ordenances és que l'augment linial dels impostos s'establirà sobre el 4%, una xifra que s'ha volgut establir per sota de l'IPC, tenint en compte la situació de crisi que es viu actualment i la que es preveu per al 2009.Es pot constatar el perquè de la necessitat d'incrementar aquesta mitjana del 4% en alguns dels impostos dels ciutadans de Cabrils. D'entrada, podem admetre que si bé no és gaire popular apujar els impostos, és necessari, de cara a cobrir el cost dels serveis que ofereix l'Ajuntament als ciutadans, on molts d’ells no es cobreixen.

L'actual situació econòmica general de crisi comportarà que es s’apliqui una política de contenció. Si bé l'any passat es va preveure una previsió d’ ingressos, gairebé, estem segurs que finalment no serà així i menys de cara l’any vinent. Els impostos que podríem catalogar d'ineludibles per a un ciutadà mitjà, és a dir el pagament de l'IBI és el que més puja per les raons de la nova ponència cadastral realitzada l’any passat després de 20 anys amb el mateix valor. La taxa d'escombraries es regula quedant ajustada si més no, a realitats actuals i amb un informe on explica i justifica els canvis. L'impost de vehicles s'incrementarà el 4% i en tot, és un expedient que contempla un gran exercici de responsabilitat.

En el llarg d’aquesta legislatura, ja hem vist com el Grup Municipal de CIU a Cabrils ha perdut el nord...no d’ara, si no des dels seus inicis. S’han omplert la boca de la democràcia per aquí, o per allà, i no admeten que les regles del joc no les hem inventat a Cabrils. El govern que avui gestionem l’ajuntament, ha estat possible gràcies a la poca visió política, nul·la habilitat de gestió, i poca capacitat de diàleg que la ex-alcaldessa, Sra Lina Morales, va tenir en la seva curta estada a l’alcaldia i perquè legítimament la Llei ho empara, tot i que costi d’acceptar-ho. En més d’una ocasió estant governant, CIU va perdre de vista que estava en minoria i en política, un, ha de saber guanyar i perdre, però sobretot, respectar. Des de la nostre arribada al govern, hem tingut, i estem resolent expedients pendents del 2006 i 2007, amb el handicap de gestionar el dia a dia i afrontar noves realitats. CIU i VIC critiquen a l’Alcalde de que no respon les instàncies o que els hi nega la informació i això no és cert. CIU i VIC tenen un criteri depenent de si governen o no, de si tenen majoria o no, una vara de mesurar segons els interessa, i això és el que fa mal a la política, i més a la local per a la proximitat que tenim amb els ciutadans, llavors demanem que s’impliquin o vagin a votar. El comportament de PSC, GPC, ICV i ERC Consens durant l’estada a la oposició va ser exemplar, respectuosa i sense col·lapsar l’administració, tot i no rebre les respostes que havíem demanat formalment en més d’una ocasió.
La crítica, la tergiversació i provocació de CIU i VIC, és un autèntic exemple de la seva total falta d’idees i de projecte polític. La seva posició a la oposició és aquella tan italiana de “Plou, culpa del govern. No plou, culpa del govern”. El problema però és que per criticar a l’equip de govern del PSC, GPC, ICV i ERC Consens tergiversen la informació per arribar a fer dubtar a la pròpia ciutadania de Cabrils. Un dels exemples més clars va quedar palès en el moment que tenien que vetllar per la finalització del CEIP Mas Maria per poder obrir de manera provisional el primer curs d’ ESO a Cabrils pel curs 2008-09, un altre el trobem en la gestió de les urbanitzacions, 8 mesos amb poc esperit de gestionar-les, o els expedients a la policia i personal, o expedients econòmics dels 2006 i 07 pendents de tancar, o intentar aprovar la taxa de recollida d’escombraries en només dos tipus de quotes sense cap criteri i informe tècnic que ho justifiqués. Aquesta és la realitat.

Així que, pel que fa als Impostos, es modifica a la baixa el tipus de gravamen de l’Impost sobre béns immobles de naturalesa urbana (IBI), que per l’any 2009 passarà a ésser el 0,69, del 0,85 de l’any passat. D’aquesta forma s’aconsegueix atenuar els efectes que la revisió cadastral efectuada per la Direcció General del Cadastre del Ministeri d’Economia i Hisenda.
Aplicar un índex més baix, suposaria i impediria que el consistori podés oferir amb garantia els diferents serveis d’atenció a la ciutadania. Em de tenir en compte que l'IBI és un impost que ha crescut, malgrat el descens en el gravamen aplicat aquest any, perquè es va realitzar la nova revisió cadastral aprovada l’any passat i que en deu anys s’ha de redistribuir aquest nou valor cadastral.

L’Impost sobre vehicles de Tracció mecànica es veurà augmentat en base a la previsió d’inflació, per aplicació del coeficient de l’1,80.

Respecte les Taxes es de destacar la modificació de l’ordenança reguladora de la Taxa de recollida d’escombraries domiciliàries i comercials que reparteix els costos dels serveis de recollida, tractament i gestió d’escombraries d’una manera més equitativa. Era obsolet i poc just el repartiment dels costos, s’ha fet un estudi molt rigorós i elaborat, tal com vàrem quedar l’any passat on hem repercutit a l’ajuntament els dels equipaments municipals i no imputar-los als veïns i comerços. CIU la vota en contra amb un pobre argument; que baixem la quota de les vivendes i pugem als comerços i restaurants. I és cert, la redistribució de la nova taxa ha estat possible gràcies al treball dels tècnics municipals i al seu anàlisi polític, tenint en compte la situació econòmica actual i assumint les responsabilitats alhora de prendre decisions. El govern de l’ajuntament de Cabrils promou el comerç i als restauradors, subvencionant i gestionant esdeveniments al llarg de l’any que afavoreixen aquests sectors i és del tot demagògic que ara que s’ajusta el repartiment de la taxa dir el contrari. Els ciutadans hem de ser conscients i rigorosos alhora de fer correctament la recollida de les diferents fraccions. Cal separar correctament si no, fa que aquest fet, les plantes de Tractament ens penalitzin molt i fa que els costos siguin més elevats i per tant no poder baixar la taxa. Si reciclem be podrem fer que el servei de recollida sigui més barat i per tant pagar menys.

També es veu modificada en base a la previsió d’inflació, la Taxa per prestació del Servei d’Escola Bressol, amb la finalitat de poder mantenir l’estàndard de qualitat en el servei que es presta.

Finalment, es modifiquen els Preus públics relatius al servei de l’escola de música, de les activitats lúdiques, esportives i de formació per tal d’adequar-les, en part, al cost del servei.

Probablement, amb CIU i VIC al govern la proposta hagués sigut una altre; millor?, no ho sabem, però deu n’hi do quan un partit que presumeix de saber de què parla i que assegura que creu amb el seu poble,quina proposta fan ells al respecte?. Vaja que critiquem per criticar Srs. de CIU i VIC, esperant que això esgarrapi vots, tot i tenir en compte que estem gestionant herències del seu pas pel govern.

dissabte, 25 d’octubre del 2008

40 FESTIVAL INTERNACIONAL DE JAZZ DE BARCELONA


Festival apassionant des de la primera edició amb una gran desfilada, al llarg dels 40 anys, de mites, monstres i talents del jazz. Ahir però, vaig ser un dels privilegiats que tenia una entrada per anar a veure el primer concert, que en l’edició d’enguany, han donat el tret de sortida en aquest 40 Festival en Bebo i Chucho Valdés.

Pare i fill, un davant l’altre, amb dos majestuosos pianos capicuats, inicien la gira Juntos para siempre que després d’inaugurar el 40 Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona, seguiran per Palma de Mallorca, Zaragoza, Ordino (Andorra), San Sebastián, Valladolid, Madrid, Alcoi i Cartagena. Així de senzill, en un par d’hores, Bebo i Chucho Valdés –mestre i deixeble, pare i fill– van muntar un repertori on l’espectacle va estar garantit en una nit on l’ Auditori de Barcelona, ple fins la bandera va compartir grans emocions amb els dos grans pianistes cubans.

Abans del concert de Barcelona, Bebo Valdés amb els seus 90 anys, amb la presentació de Tito Ramoneda, President del Festival, va rebre de mans de l’Alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, la primera medalla d’or instituïda pel festival, que celebra d’aquesta manera les seves 40 edicions i la especial relació que Bebo ha mantingut amb el festival de jazz de Barcelona, on ha actuat en set ocasions des del seu debut, a la sala Luz de Gas, el 1998.
Van començar, junts, amb un clàssic de la música cubana que és al mateix temps un reconeixement a la història d’aquests dos gegants del piano dels segles XX i XXI. Iniciat el concert, ambdós van tocar una part a piano sol i al final van tornar al format de dos pianos.

Espectacular el concert de llegenda on pare i fill ens van mostrar i van esprémer a fons la seva química davant els pianos, instrument, que per les seves característiques on barreja les tecles blanques i negres, ofereixen unes melodies on el racisme no hi te cabuda.

dilluns, 20 d’octubre del 2008

CINQUÈ CONGRÉS DEL PSC DEL MARESME

El PSC del Maresme va cloure el Vè Congrés amb noves propostes per la comarca i una nova executiva, on Santi Fontbona va ser reelegit primer secretari dels socialistes maresmencs.
El Vè Congrés del PSC del Maresme es va cloure dissabte dia 18 d’octubre a la tarda després de dia i mig de debats, de l´elecció d´una nova executiva i dels consellers nacionals. Des del meu blog, vull esmentar i agrair la confiança del PSC del Maresme en proposar-me com un dels nous Consellers Nacionals en representació del Maresme debutant el proper dia 15 de novembre com a membre del Consell Nacional del PSC en la seva nova constitució i organització.

El debat dels socialistes del Maresme va girar entorn tres grans eixos per millorar la comarca: els objectius i el paper del partit en els propers anys; la promoció econòmica i la cohesió social i l´encaix del Maresme en la regió metropolitana.

L´acció política de la Federació del Maresme tindrà per objectiu liderar el discurs i les propostes per a la comarca, des de la seva visió global, i reforçar la tasca de les agrupacions local oferint serveis i assessorament.
La promoció econòmica i la feina seran prioritats d´aquest mandat i de l´ executiva. Es treballarà per potenciar noves oportunitats econòmiques que facin al Maresme més competitiu i generi més riquesa i llocs de treball. Element indispensable per a la cohesió social. Tenim clar que el desenvolupament econòmic i cohesió han d´anar agafats de la mà. El PSC es proposa ser referent en l’àmbit econòmic i interlocutor útil amb empresaris, autònoms i sindicats.
En aquest congrés del PSC es va deixar ben clar, cal aprofitar la seva relació amb Barcelona i “l´espai necessari pel Maresme ha de ser la regió metropolitana” apuntava el Diputat del Congrés a Madrid, Manuel Mas.

Joan Rangel va cloure el Congrés en una intervenció on va apuntar que “darrera els projectes i del màrqueting hi ha d’haver els nostres objectius i els nostres valors, els valors que els socialistes hem defensat sempre. I ara més que mai són necessaris per ser útils i aportar solucions”.

diumenge, 14 de setembre del 2008

SOM-HI QUE NO HA ESTAT RES!

S'ha acabat el temps de les vacances per alguns, o període on la gent, degut a la paràlisi entre cometes del dia a dia, aprofita per passejar, relaxar-se, descansar, carregar "bateries"... Acabat l'agost sembla que el món es torni ha reacctivar. Trobem prou coses de les que ocupar-se, unes que havien quedat pendents, altres de noves i algunes a punt de finalitzar. Au doncs, som-hi, que no ha estat res!.

dijous, 11 de setembre del 2008

DISCURS DIADA DE CATALUNYA

Un any més, cada 11 de setembre molts catalans i catalanes continuem manifestant-nos pels carrers i places dels pobles i ciutats per reclamar el reconeixement dels nostres drets nacionals i de més autogovern.

Aquest any però, també es celebra el centenari de la senyera estelada, per això la tenim entre nosaltres el l’acte institucional per retre-li l’homenatge en el seu centenari. Pel que sembla i diu la història, l’estelada es considera una bandera de combat i, per tant, provisional. S'entén que un cop assolida la independència, la senyera catalana hauria de ser l'únic símbol de Catalunya. L’estelada pren forma definitiva a través de la inspiració de l’activista i polític Vicenç-Albert Ballester, l’any 1918.

Històricament, Catalunya commemora la derrota que va patir el 1714 a mans de les tropes espanyoles de Felip V de Borbó. Catalunya, aleshores, va perdre les llibertats nacionals, les lleis pròpies del país quan havia estat fins aquell moment una nació sobirana, patint també la prohibició de la llengua i la cultura catalanes. Avui, volem compartir aquesta reivindicació amb totes les persones que viuen a Catalunya, vinguin d’on vinguin.

Enguany vivim uns moments delicats que hem d’afrontar de cara, fer-ho amb realisme i sobretot, amb confiança. L’economia del país no és favorable i aquest fet, trasbalsa la vida de molts ciutadans i també dificulta la gestió política. Però, confio que ens en sortirem i superarem les dificultats, si entre tots plegats fem les coses bé.

La celebració de la Diada Nacional de Catalunya d’aquest any, coincideix en les negociacions per acordar un nou sistema de finançament, tal com preveu l’Estatut. Per alguns, manifesten que no és el moment més oportú, però pels catalans i el Govern de Catalunya, ara, és el moment just i necessari. Just perquè així ho fixa l’Estatut, que és Llei, i necessari perquè ens calen més recursos per donar resposta a la ciutadania, i així poder afrontar els reptes pels municipis i garantir el progrés de Catalunya.

Entre tots i totes, començant pels polítics, ens hem d’exigir més respecte, compromís i rigor, fugint de personalismes i partidismes, hem de fer noves aportacions i així tothom hi guanyarà. Així, aconseguirem una bona integració sense cap pèrdua d’identitat, ni de qualitat de vida, arribant a tenir un futur nacional millor i cívic.

Hem de mantenir la unitat política i social en defensa dels objectius dels municipis i dels seus ciutadans. També hem de continuar mantenint la capacitat de diàleg, la fermesa i raons, treballant amb rigor i tenacitat per superar aquest moment i encarar amb confiança el futur.

Gràcies per venir a celebrar l’acte institucional de la Diada de Catalunya a Cabrils, desitjo que hagueu passat una feliç Diada i renovar així el compromís per una Catalunya més lliure, més justa i social.

Visca Catalunya!.

diumenge, 7 de setembre del 2008

IMATGES D'ESTIU


Indrets per la Cerdanya.


Per l'Ametlla de Mar


Una tarda a Miravet



Dia per Barcelona


Imatges de la Serralada Litoral

dimecres, 3 de setembre del 2008

LÍMIT A 80 QM/H


Des de l'octubre de l'any passat, les principals vies l''àrea metropolitana de Barcelona, amb independència de la seva categoria, està limidada a un màxim de 80 qm/hora.

Molts ciutadans varen ser veus que protestaven d'aquesta mesura. L'intent de pacificació de la velocitat per tal de reduir els índex de contaminació i sobretot el gran número d'accidents de trànsit, crec que no va ser analitzada amb prou cura pels conductors sense tenir en compte les morts, els ferits lleus, i sobretot, els ferits greus amb les càrregues econòmiques que suposa per a les famílies i a la societat per atendre als mateixos, el risc en la integritat física i vida de les persones.

Després de gairebé un any, hem sabut les dades, i resulta que el nombre d'accidents en l'àrea d'aplicació de la limitació s'ha reduït en un 14% i les morts han estat la meitat de l'any anterior.
L'incivisme comporta a prendre mesures sensates als qui tenen responsabilitats. O et mesures o et posen mesures i en aquest cas, per salvar vides, això és el més important.

dimarts, 19 d’agost del 2008

XXI MOSTRA GASTRONÒMICA I FESTA MAJOR.


Cabrils, una vegada més, ha estat capaç de mantenir i abocar-se en un compromís, fet admirable, com ha sigut el de participar i organitzar la XXI edició de la Mostra Gastronòmica i d’artesans i la Festa Major de Sta. Helena. Cabrils va tornat a preparar l’escenari de celebració, de trobada, que any rere any fa possible que aquest esdeveniment tingui un forat en l’agenda dels cabrilencs, de molts vilatans de la comarca i del país.

L’èxit de la Mostra, ha esdevingut gràcies a la gran oferta de tastos preparats amb molta cura i dedicació dels restauradors de Cabrils i de les rodalies i sobretot, per la participació ciutadana, implicant-se tant en la Mostra, com en els actes tradicionals, festius i religiosos organitzats per la Comissió de Festes. En el sector dels artesans i comerciants, aquests s’han vist beneficiats per l’augment de visitants, i han complert les seves expectatives de ventes durant la Mostra.
Com també ha sigut tradició en els darrers anys, l’ajuntament de Cabrils va convidant a participar de la Mostra, els municipis de la comarca, per tal de que ens mostrin les ofertes tant culinàries, com turístiques, del seu municipi i que aquest any Sant Andreu de Llavaneres va ser el poble convidat.

Un cop acabada, ja es treballa pensant en la propera edició per tal de millorar i seguir sent una de les Mostres Gastronòmiques més reconegudes de Catalunya.

Gràcies per participant-hi tots junts.

dimecres, 13 d’agost del 2008

ESPORT I NATURA PEL PIRINEU



EXCURSIÓ AL PAS DELS ISARDS (Pas de la Casa)
L'itinerari té lloc dins el Principat d’Andorra. De fet, es trepitja territori andorrà en l’aproximació a l’estany de Fontnegra o Abelletes i en la part culminant dels cims que configuren la capçalera de la vall de la Llosa. Cims que no hi vaig arribar, però si aproximar molt.
Recomano l’accés pel Pas de la Casa perquè és molt bonic, a través del feréstec circ de Fontnegra, on neix el riu Arièja (afluent de la Garona), i perquè resulta pràctic pels aficionats al trekking, ja que es pot assolir arribar als cims en més o menys un parell d’hores.



Cal sortir del Pas de la Casa per la pista que puja pel costat de la carretera al port d’Envalira. Al cap d’uns 2qm, en un revolt sobre les pistes d’esquí, surt a l’esquerra una pista planera,(3qm) que arriba a l’Estany de les Abelletes (2.258 m). M’enfilo per una clotada herbosa, seguint el curs del torrent. A l’esquerra em queda els espadats del pic de la Portella o de les Abelletes (2.600 m). L’entorn cada cop més feréstec, es puja per una fonda clotada herbada i pedregosa. A la dreta hi ha un contrafort important del pic Negre d’Envalira amb una forta pujada. Continuo pujant fins arribar al peu del Coll dels Isards (2.550 m) on veig diferents escaladors intentant fer diferents cims. Per baixar, s’ha d’anar molt en compte pels clots, la pendent i els tarters amb el seu inestable pedregam, fins arribar altre vegada a el Pas de la casa.


RUTA DEL CONTRABANDISTA


Des de la Tor de Carol com a punt de sortida, al punt de les vuit del matí de diumenge, vaig començar a pedalar disposat a fer l’anomenada Ruta del Contrabandista. Una excursió que allargant-la una mica arribes a la vintena de quilòmetres.



Aquesta ruta del contrabandista és una de les diverses que hi ha pel Pirineu i per la Cerdanya. La d’avui, transcorre per alguns paratges més bells i pintorescs del Pirineus. Recorregut carregat d'història pel que expliquen d’algunes de les rutes dels contrabandistes “del segle passat”, els més vells del lloc.
Diuen, que els contrabandistes recorrien les muntanyes de nit carregats amb fardells per a no ser vistos per la guàrdia civil i durant el dia, esperaven, amagats en petits amagatalls, que arribés la foscor de la nit per continuar amb la seva feina.

L'excursió s'inicia sortint de la Tor e Carol per l’asfalt fins a Iravals, on comença la part forta del recorregut amb una pujada pronunciada, la ruta de St. Pere de Cedret pel mig del bosc fins trobar la carretera que va direcció a l’estació d’esquí de fons de Guils. Es baixa cap a Guils, i enmig dels camps, un camí porta a Bolvir. D’allà arribem a l’ermita del Remei (Hotel). Pedalant direcció Puigcerdà arribem a St. Martí d’Aravó molt a prop dels ravals de Puigcerdà, a la riba dreta del riu Querol. El pont de Sant Martí d’Aravó salva el curs del riu, fent de marge dels termes municipals de Guils i Puigcerdà.

Aquest pont possiblement d’origen romà –per on passava la strata ceretana– té dos ulls, els arcs dels quals són del segle XIV, època en què es va dur a terme la seva reconstrucció. Al costat del pont s’hi troba la ermita dedicada a Sant Martí del segle X. Una vegada creuat el pont ens enfilem fins al llac de Puigcerdà per buscar el camí que des de la Font del Cucurú et porta fins Enveig i d’allà es continua per arribar a la Tor de Carol.


Molt agradable de fer i sense pràcticament, dificultat