Joaquim Colomer

CABRILS, L'ÀNIMA D'UN POBLE.

2009-05-18T14:05:00.000+02:00

El passat 9 de maig es va presentar, al Centre Cívic, davant la ciutadania un primer document de memòria històrica enregistrat d’un projecte cultural i d’història del municipi de Cabrils. Cabrils: l’ànima d’un poble.

Aquest projecte de tenir una part de la memòria històrica enregistrada i recollida en tres documents ha estat una proposta del Regidor de Cultura Miquel Ponsa i recolzat pel govern, on es repassa els canvis de costums, territorials i paisatgístics del poble que veu com la seva economia tradicional, l’agricultura, va deixar pas a un monocultiu d’estiueig i, posteriorment, a un poble dormitori dins l’àmbit de la metròpoli de Barcelona.

Em va emocionar molt veure aquest document, fet que també ha d’emocionar a totes les persones de Cabrils i a les que tinguin un sentiment cabrilenc quan el vegin i el puguin gaudir, però sobretot, a totes les persones que hi han participat. Crec que a qualsevol poble o ciutat és interessant tenir un document gràfic i oral de la seva història.

Em va emocionar la seva projecció compartint-t’ho amb les persones que hi van participar, però a la vegada se’m van negar els ulls per dos fets; el primer és perquè una vegada vist el DVD, m’he fet la pregunta o la consideració de per què no ho vam començar a fer-ho deu anys enrere?, només per la quantitat de cabrilencs que ens ha deixat i que hi trobo a faltar, i l’altre fet, és perquè hi trobo a faltar veïns que, com els partícips, i que són valuosos arxius d’història, per diferents raons no han participat. Crec que aquest projecte ha volgut i vol recollir una part de la memòria històrica d’una població en aquest cas Cabrils, des de la mirada, de les vivències i punts de vista de cadascun que hi ha participat.

El treball ha anat creixent, s'ha anat construint i desenvolupant al llarg de molts mesos, sense aturar-se, i sempre, en constant diàleg amb els verdaders, protagonistes d’aquesta recerca." Fer present la memòria" va néixer amb l'objectiu de recollir i difondre les diverses vivències de totes aquelles persones que volguessin recordar i exposar els seus records i històries personals.
Aquest primer document, recull aspectes de quotidianitat de Cabrils, records diversos des del context de la guerra, de la dictadura franquista, de la repressió, del control social, els drets humans, la ideologia política, el paper de la societat civil, la família, l'educació, el treball i la vida quotidiana o la religió, entre d'altres. A partir d’ara, una de les principals objectius de futur, serà preparar el següent document, i difondre el projecte a la comunitat cabrilenca, mitjançant entitats, associacions, l'organització de conferències, debats, i preparació de material divers per a les escoles.

Felicito el treball a totes les persones que hi han participat, i un record especial a les que ens han deixat perquè sense vosaltres no hagués estat possible tenir aquest document on es fa palès que la memòria és necessària per a recobrar la raó, el sentit comú i el sentiment d’un poble.
No podem menystenir la força de la memòria com a símbol permanent a favor de la tolerància, i ha de servir a la societat per a reafirmar la dignitat i l’actualització a diari dels valors democràtics per trobar amplis espais comuns de convivència.

La recuperació de la memòria no vol ni busca res més que aglutinar qualsevol poble o ciutat al voltant d’uns valors, que ens facin més lliures, més compromesos amb la convivència i la cohesió social, on la convivència cívica garanteixi la integració, per a una ciutadania cada cop més diversa, una ciutadania que troba en la cohesió, la llengua, la cultura i els valors democràtics, uns referents sòlids.

L'OLIVERA COMPROMESA AMB L'ECOLOGIA

2009-05-10T13:31:00.005+02:00

Aquest curs 08-09 l’Escola Olivera ha decidit desenvolupar un projecte d'Educació Ambiental que ofereix i subvenciona el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya amb la col·laboració de l'Ajuntament de Cabrils.

Perquè aquest projecte d’Educació Ambiental compleixi els seus objectius és evident que necessita de la implicació de tota la comunitat educativa, és a dir, mestres, alumnes, institucions i com no, els pares i mares.

És per això que aquest passat divendres 8 de maig un dels actes programats per l’Escola Olivera, va ser la brillant xerrada que ens va oferir a la Biblioteca de Cabrils, el reconegut periodista ambiental i veí de Cabrils, José Luis Gallego.

En José Luis, va presentar un dels seus darrers llibres; Això on va?. Gran guia pràctica del reciclatge que ha estat i és un èxit de vendes a les llibreries per la qual cosa felicito, tenint en compte que competeix amb temàtiques més comercials o de mediàtica social ben diferent a la de l’Educació Ambiental. L’objectiu de la xerrada i del projecte de l’Escola, és promoure la capacitat de mantenir actituds responsables amb el medi ambient tot treballant les 3R entre d’altres accions. Hem de REDUIR les deixalles, REUTILITZANT materials, mitjançant el RECICLATGE.
En Ferran, mestre de l’Escola Olivera i promotor d’aquesta xerrada, va fer la introducció a la xerrada i va explicar alguns trets del projecte per finalment optar a assolir el distintiu d’Escola Verda. És evident i molt clar el compromís d’una part de la comunitat educativa. El mateix divendres a la tarda, els pares podien visitar a l’escola Olivera els treballs realitzats pels escolars i comprovar algunes de les actuacions que es duen a terme a l’Escola com són el reciclatge de materials i residus escolars, la creació i manteniment d'espais verds com l'hort o els jardins, i promoure la utilització responsable de l'aigua, entre d'altres.

Una gran tasca i compromís de l’escola, però a la xerrada a la Biblioteca, hi vaig trobar a faltar la representació de molts dels pares de l’Olivera. No entenc el perquè d’aquesta manca d’assistència, potser per l’hora, el lloc, la temàtica?. Aquesta manca d’assistència per no nomenar-la de nul·la, per a mi va ser una manca de respecte a l’Escola i al mateix ponent.

Espero i desitjo en propers esdeveniments d’aquesta qualitat i interès, una major afluència de gent, doncs amb l’explicació tant didàctica i pedagògica que va fer en José Luis Gallego, de ben segur, que molts dels dubtes del perquè hem de reciclar, i de com, i sobretot de lo important que és el nostre compromís amb el medi ambient haguessin quedat resolts.

Gràcies a l’Escola Olivera, gràcies a en José Luis Gallego per la vostra tasca tant important que feu davant d’una societat que ha de créixer encara molt més amb el seu compromís amb el medi ambient i l’entorn natural, entre d’altres coses. Crec que amb la constància i tenacitat de tots els que creiem amb l’ecologia i en la cura del medi ambient i entorn natural, com diu el títol d’un llibre d’en José Luis Gallego, Encara hi som a temps !.

ELECCIONS A EUROPA

2009-05-05T00:40:00.000+02:00

El proper dia 7 de Juny es decideix la nova configuració del Parlament Europeo. Aquest eleccions tenen una transcendència molt important per Europa, pels països membres i per tots els països en general. La gent veu en Europa un no sé què molt llunyà i avui per avui és una referència política, cultural, social i democràtica per milions de ciutadans del planeta que veuen en el continent europeu la línea a seguir en conceptes tant essencials en igualtat, justícia i sobretot, llibertat.

La majoria conservadora que avui controla la Cámara europea ha donat clares mostres de no haver tingut la capacitat de liderar un projecte pel continent europeu estable, solidari, o de gran contingut polític. Hem pogut veure el notori conservadorisme retrògrad en les polítiques i gairebé nul·les en el terreny de les relacions externes; sobretot en ajudes al tercer món, en qüestions laborals i en l’àmbit econòmic. Mirant els mitjans de comunicació de mesos enrere o l’hemeroteca dels darrers cinc anys, veurem i no se’ns oblida l’intent de canvi de la jornada laboral a 65h, la por en tractar diferents problemàtiques tant en Palestina com a Kosovo, o la incapacitat de fer front o donar una resposta contundent en els inicis de la crisis econòmica global i molts més temes importants per la societat no tant sols d’europa, si no d’altres continents.

Aquesta política conservadora de la Càmera Europea fa que es gestioni Europa amb un rumb clar de política de dretes. És per això que desitjo que hi hagi un canvi majoritari cap a l’esquerra, fet que donaria al Parlament una major força per fer una política més d’esquerres, de progrés, en un clar tendència a la política social, amb més compromís amb els més febles.

És veritat que l’esquerra Europea no està en els millors moments. Podem veure com en gairebé tots els països membres, els partits socialistes, o no estan en el Poder o estan dividits amb grans problemes interns. Però aquest fet, fa que els socialistes, catalans i espanyols, tinguem una major responsabilitat el proper 7 de Juny. Podem recordar en els mítings en la campanya de les eleccions franceses del PSF quan els companys francesos cridaven el nom de Zapatero, Zapatero,... Aquest fet ens fa reflexionar a que aquest referent polític que demanden, és una alternativa que Espanya disfruta i que els catalans, en gran mesura també, tot i que nosaltres molt contents no estem, però millor Zapatero que Rajoy. És evident i en aquesta línia treballa amb fermesa el President de la Generalitat José Montilla.

Doncs d’aquí la importància a aquestes eleccions a Europa. La gent no n’és conscient i al mateix temps aquesta victòria socialista a l’estat espanyol reforçaria el posicionament intern del socialisme català i espanyol, sent una gran satisfacció i a la vegada un estímul afegit, i evitaríem el treure pit de la dreta del PP i més en els moments actuals. Però lo important és participar en un projecte de futur europeu amb nova ilusió de progrés i d’esquerres, deixant de costat a la dreta més conservadora com la del Sr. Rajoy. En aquest cas, els socialistes catalans hem de creure i recolzar de valent a la companya Maria Badia gran coneixedora d’Europa. Endavant Maria...

30 ANYS DE DEMOCRÀCIA MUNICIPAL; 30 ANYS D’AJUNTAMENTS DEMOCRÀTICS

2009-04-11T23:26:00.003+02:00

Durant aquests dies els ajuntaments estem celebrant els 30 anys de les primeres eleccions municipals democràtiques. El dia 16 d’aquest mes es va fer un acte institucional al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona i a Cabrils ho farem el dia 25. A continuació de l’acte dels 30 anys tindrà lloc es signarà el Pacte Cívic i Polític de Participació Ciutadana amb les Entitats i els Partits Polítics del municipi. (Foto dels 25 anys)

Resumir el que han estat 30 anys de democràcia en la majoria de pobles i ciutats d’arreu, no ha de ser fàcil. Aleshores jo, tant sols tenia 11anys, però recordo bastant com es vivien els comicis electorals del moment i és obvi, que a mesura de que em vaig anar fent gran m’hi vaig anar interessant més. Recordo que a casa es respirava una il·lusió demòcrata que prometia i també, de quan en quan es reunien un grup d’homes i dones disposats a treballar pel municipi des de l’ajuntament, i finalment aquestes reunions varen esdevenir una Agrupació Electoral Independent decisiva pel futur polític del municipi. En aquests anys, també ha estat evident la transformació que ha patit el municipi, la comarca i el país, en tots els àmbits i sectors. Només cal veure diferents hemeroteques i estadístiques, i analitzar com estaven els pobles, la comarca i la pròpia capital, i comparar-ho amb l’actualitat.

La situació actual és ben diferent a la de fa 30 anys. Hem d’adonar-nos i agrair, la dedicació i esforç, amb encerts i errades, que han i hem tingut els diferents alcaldes i regidors durant aquest període, també a tota la gent vinculada a les llistes electorals, entitats i associacions, que de ben segur moltes coses podien haver estat millor, però sempre cal posar-hi el primer gra de sorra. Sense aquestes primeres passes i compromís hagués estat complicat arribar a l’actualitat.

A Cabrils, en els darrers 15 anys, la gent implicada a l’ajuntament en els inicis de la democràcia han anat plegant i deixant pas a nous càrrecs electes per algun fet o altre. En canvi, en diferents pobles del territori encara hi trobem gent que està al capdavant des dels primers comicis electorals, però puc afirmar, que hem estat molts els testimonis de la transformació que ha patit el nostre municipi i el mateix país en tota la època contemporània. Tots podem recordar que mai s’havia tingut un temps tant perllongat de democràcia i tampoc s’havia disposat dels mitjans necessaris per poder canviar les situacions heretades. Herència, que quan mires enrere o a pobles veïns, molts dels ciutadans es pregunten el perquè de les infraestructures inexistents o obsoletes, o el perquè del dèficit d’equipaments o insuficients, i amb tot això, la precarietat d’alguns serveis bàsics o essencials.

Recordo escoltar en alguns dels comentaris o discussions dels més grans en aquells temps. El que si demostraven, era empenta i il·lusió en aquells primers anys vuitanta treballant en unes condicions difícils i amb incertesa però si més no, amb tota la intenció de posar en solfa diferents serveis del municipi. Hi va haver qui va saber espavilar-se per trobar diners, o ajudes extraordinàries per dur a terme qualsevol necessitat. Amb el temps, s’ha pogut comprovar a cada poble si els primers anys de democràcia varen ser o no útils. Crec, tot i no ser gaire conscient en aquells moments, que els ciutadans van notar el gran canvi de la dictadura cap a la democràcia, i sobretot, de la mà dels ajuntaments que varen ser els grans protagonistes i transformadors de la realitat del país.

Els ajuntaments varen treballar al costat dels ciutadans fent possible una substancial millora en la qualitat de vida dels ciutadans. També hi van haver alguns alcaldes i regidors que varen tenir poca visió de futur i van voler començar la casa per la teulada, potser sense ser conscients, però es va deixar construir per obtenir més ingressos sense pensar en ordenar i fer sostenible el municipi; en tenir equipaments vistosos, abans de pensar en els més urgents; en no construir equipaments per donar serveis, etc... Avui mateix encara tenim àmbits i poblacions que encara tenen problemes d’aigua, o de clavegueram, d’enllumenat, de vials, o de manca de serveis i equipaments. D’altres que disposen de magnífiques piscines o pavellons i en canvi d’altres que hem tingut que córrer per tenir més equipaments escolars, en gestionar per poder tenir-ne d’esportius, en tenir una visió de futur del municipi per tal d’analitzar les mancances que pot tenir el municipi i endegar-les com per exemple, tenir un nou centre de salut, garantir la seguretat del poble amb el Cos de la Policia, en millorar els manteniments del municipi i serveis, en tenir més equipaments,etc.

Avui dia, trenta anys després és el moment just per reconèixer la gran aportació dels ajuntaments, del municipalisme que ha deixat, deixa i deixarà empremta en els pobles i ciutats gràcies a la democràcia, tot i que avui estiguem patint aquesta crisis de manera global sense precedents que més tard o aviat passarà i retornarem d’alguna manera o altre a una certa normalitat. El municipalisme ha estat un veritable motor del desenvolupament social i polític a Catalunya i crec que els ajuntaments no hem estat prou escoltats i reconeguts. Després de 30 anys dedicats al “sanejament i consolidació”, ara s’obre una nova etapa pels als ajuntaments marcada per un marc de confiança i lleialtat política i institucional «i, al mateix temps, una etapa d'exigència i ambició compartida amb la Generalitat i l'Estat, que vagi cap a «una major distribució dels recursos» i que es creï «infraestructura a tots els territoris per combatre els desequilibris territorials i socials»

Aquests 30 anys han de servir per recordar el passat i preparar-se pel futur. Els ajuntaments han sigut molt importants, s’ha fet molt, però això no s’acaba mai, encara queda per fer. Només cal que les institucions superiors ens donin les eines adients, i els recursos necessaris perquè tothom en surti beneficiat.

TEMPS DE LA POLÍTICA

2009-04-08T01:54:00.002+02:00

Pot semblar agosarat en l’actualitat, i en sóc conscient, reivindicar el paper fonamental que ha d’exercir la política en aquests moments tant complicats i de dificultats.
És d’una gran complexitat avui dia, buscar arguments convincents per combatre la desconfiança d’una ciutadania centrada en els seus esforços en sortejar de la millor manera possible aquesta situació de crisis, anomenada global, mundial,...

La gent està farta d’escoltar als uns i als altres, la gent vol solucions i penso que en aquestes circumstàncies és més necessari transmetre a la societat amb molta claredat, les mesures, els fets i les solucions que els governs han posat en marxa per pal·liar els efectes negatius d’aquesta situació tant adversa.

Per tot això és molt important i de vital importància que la política sigui present amb lletres majúscules, que els ciutadans puguin percebre d’una forma clara i nítida que compten amb el recolzament, y amb la protecció necessària per afrontar amb certes garanties aquesta nova tessitura. És el moment per impulsar el lideratge de lo públic, per reafirmar els valors d’un govern progressista que té que estar sempre al costat de qui més ho necessita.

El govern de l’estat és el que ha de ser el motor que impulsi en seu projecte diferent al de la dreta, més sensible a la ciutadania i ho ha de fer de la ma dels governs de les Comunitats autònomes i fent-ho de manera eficaç i sobretot, eficient de las possibilitats i de las potencialitats de la llei de la Dependència, de les polítiques socials, de l’atenció de les persones grans com a conseqüència d’una societat que avança en el temps. És un bon moment per aprofitar las noves eines que ens proporciona la nova societat de la informació, i del coneixement. Un moment necessari per fer de l’educació de qualitat una inversió pel talent i pel futur. També per apostar pels nous sectors econòmics que ens permetin no dependre d’aquells que hem explotat excessivament, fins i tot, per sobre de les seves possibilitats reals.És el moment d’apostar per les energies alternatives.

És un moment que també hem d’aprofitar l’oportunitat de re-inventar un nou model que sàpiga corregir els errors comesos i les deficiències que ens han portat a la situació actual, fet que si es fem be els deures estic convençut que ens en sortirem tots plegats, però de manera conjunta. Ciutadania i polítics.

UN ANY TREBALLANT PER CABRILS

2009-03-27T00:27:00.001+01:00

Ja ha fet un any de Govern d'esquerres a Cabrils i crec que hem de donar compte de les principals gestions, decisions, iniciatives i actuacions dutes a terme, per tal de millorar la gestió del municipi.

Sens dubte, la nostra arribada al Govern no ha estat fàcil, però si responsable. Després dels comicis electorals del 2007 la força més votada, CIU, no va poder establir un pacte de Govern que garantís estabilitat política, una majoria per tal de dur a terme iniciatives importants per Cabrils, ni tant sols promoure un diàleg fluid i sincer, per tal de garantir una bona acció de Govern. El que si va ser capaç de provocar el Govern de CIU i VIC, va ser la unió, gairebé, de la majoria de les forces polítiques de l’oposició. Aquest fet, després de nou mesos d’un inoperant Govern liderat per CIU, va provocar un legítim i responsable canvi de Govern a Cabrils, tot i que CIU i VIC a data d’avui encara no ho hagin paït. Dic que no ho han paït, perquè han dedicat i dediquen els esforços a tergiversar informació, insultar, desprestigiar i provocar als membres del Govern, entre altres actituds. En cap moment han plantejar qüestions, accions o iniciatives beneficioses pel municipi i pels seus ciutadans en canvi, han tingut un gran objectiu, la de malmetre la imatge del Govern davant de la població.

Aquest any, no ha estat un camí de roses, doncs, ens hem trobat un munt de gestions pendents de fer, a conseqüència del trist pas per l’alcaldia del Grup Municipal de CIU en els darrers anys, on mateixos regidors de CIU van fer boicot al seu alcalde i cap de files del moment i només aquest, va tenir el recolzament d’altres regidors d’altres partits (PSC i GEC).

Però anem al gra i deixem enrere aquest antecedents, perquè el Govern d’esquerres del PSC, GPC, ICV i ERC-Consens hem fet molta feina, tot i l’escenari de crisi global en el qual estem immersos de manera molt preocupant. Crec que estem fent be els deures i prova d’això són les accions, decisions i iniciatives que estem duent a terme, arrel del treball intens i apassionant realitzat pels regidors de Govern i també pels treballadors municipals.

Cabrils va endavant en molts aspectes tot i que és del tot cert, que la crisi ha aparegut en un moment que de ben segur, dificultarà la construcció de noves infraestructures d’equipaments per donar millors serveis als ciutadans de Cabrils. Tot i això, continuarem treballant fent polítiques socials, en promoure el comerç i restauració, i l’activitat econòmica, en una millor gestió i manteniment del territori, en garantir la seguretat ciutadana, en millorar els serveis, en una aposta per l’educació, cultura i festes per tal d’enfortir la cohesió social.

El Govern valora positivament el primer any de Govern del mandat 2007-2011 a l´Ajuntament de Cabrils. La tasca que ha fet, en un any, des de diverses regidories fa evident la gestió i accions que s’han fet al municipi en només un any.
L'esforç ha estat en tots els terrenys, hem desenvolupat una tasca amb tota normalitat i ben sintonitzada entre tots els regidors i les regidores dels diferents grups que composen el Govern. Una política responsable amb compromís amb el ciutadà, treballant pel municipi i amb poc soroll, per part del Govern.

Hem actuat en el territori invertint en el manteniment de la via pública i en les urbanitzacions (barris) recepcionats i reparacions en equipaments. També treballem en gestionar els tràmits per la recepció de urbanitzacions històriques, aturades durant el Govern de CIU i VIC, i en la gestió del manteniment d’enllumenat i neteja viària per donar una resposta més immediata al ciutadà. També hem actuat en la neteja i manteniment de zones verdes del municipi.

En l’àmbit de gestió econòmica i de rigor pressupostari, hem tancat comptablement els exercicis dels anys 2006 i 2007, i properament el 2008 per tal de tenir al dia la gestió comptable, gestió que ens vam trobar per fer. Estem treballant amb molta cura la gestió del pressupost per tal optimitzar i ser més eficients en la gestió dels recursos pels diferents serveis obligatoris que hem de donar als ciutadans, per tal de que no quedin minvats, i al mateix temps gestionar l’obtenció de més subvencions d’altres administracions per poder executar més inversions.

En el terreny de la seguretat, estem treballant per tal d’aconseguir la culminació del total del cos de la Policia Local i continuar el treball conjunt amb els Mossos d'Esquadra per atendre a la ciutadania i garantir la seguretat en el nostre municipi en diferents aspectes.

En les polítiques d’atenció a les persones i serveis socials, hem treballat en l’àmbit d’educació per finalitzar la construcció del CEIP Mas Maria per no endarrerir més la posada en funcionament del nou IES Cabrils, treballem en les millores dels equipaments i relacions amb els CEIPS i gestió de l’Escola Bressol; en Serveis Socials estem gestionant la millora en la gestió de la Llei de Dependència, entre altres gestions i la tasca de l’educació de carrer; estem gestionant una millora de l’equipament de Salut, en espera la construcció del nou CAP, també treballem en iniciatives de gestió tràmits per Internet per millorar la qualitat de l'assistència al ciutadà i una millor gestió en la cultura i festes com a símbols d’identitat; en el terreny d’esports, treballem per la construcció d’una piscina coberta i pavelló i en millorar els equipaments existents, entre d’altres.

Segurament hi hagut gestions a millorar i decisions poc encertades, però ha estat amb l’afany de voler servir i donar resposta als vilatans de manera més ràpida i ferma possible. Els continguts dels plens i de les Juntes de Govern Local demostren el volum d'activitat en la gestió i la nostra orientació cap el servei al ciutadà.

Les activitats i actes organitzats per entitats i Govern, s’han desenvolupat complint les expectatives que teníem previstes, amb una bona participació dels vilatans de Cabrils, refermant la vida municipal i la cohesió social del municipi.

La feina feta aquest primer any de Govern d’esquerres, augura un mandat fructífer amb uns reptes de futur importants i beneficiosos pel municipi de Cabrils, que revertiran en una millora substancial dels serveis cap els ciutadans.

Un exemple d’aquets projectes de present i futur són:
- Redacció del nou POUM.
- Recepció i manteniment de les urbanitzacions pendents de recepció.
- Construcció del IES Cabrils. (institut secundària).
- Construir l’àmbit de Can Botella (Habitatges, locals, aparcament i CAP Salut)

- Construcció d’equipament esportiu.

Cal afegir també, la tasca realitzada per part del Govern Municipal i dels tècnics, per tal d’obtenir els recursos atorgats pel Govern de l’Estat en el Pla del Fons d’Inversió Local de l’Estat amb una quantia de gairebé, 1,2 milions d’euros i que amb ells s’executaran diferents obres que dotaran al municipi d’un equipament per les entitats, l'acabament del Museu, la millora de vials del casc que afavorirant la mobilitat dels vianants resolent importants problemes de barreres arquitectòniques i de seguretat del ciutadans.

Com podeu analitzar, aquests projectes requereixen molt, de la complicitat, participació i suport de tots els cabrilencs i cabrilenques per tal de poder tirar-los endavant.

De ben segur, l’oposició farà un balanç més crític, potser és el que toca, però, només hem de veure què van fer amb nou mesos al capdavant del Govern. En aquest any de mandat del Govern del PSC,GPC,ICV i ERC-Consens, hem pogut veure, a part del desgavell a CIU ( renúncies de regidors i conflictes internes en l’agrupació local) i VIC (renúncia d’un regidor), un any on l’oposició no ha dubtat en desestabilitzar el Govern utilitzant el desprestigi, tergiversació i crispació de la forma més absurda i fins i tot, menyspreant a treballadors municipals.

En resum, hem pres decisions i iniciatives posant sobre la taula totes les capacitats dels membres del Govern amb l’objectiu d’assolir els nous reptes proposats, però al mateix temps, convençuts en que les prioritats per Cabrils que ens hem marcat per aquesta legislatura siguin necessàries i encertades.

Tot i estar en un escenari complicat econòmicament, el Govern de l’Ajuntament de Cabrils, té prou empenta i il·lusió per fer front a aquesta etapa actual, i continuarem treballant fins al final del mandat amb el propòsit d’assolir els nostres objectius en benefici dels ciutadans de Cabrils.

És per això que des de l’Alcaldia i conjuntament amb el Govern, us demanem la vostra confiança i implicació per construir el Cabrils que tots volem pel present i futur.

LA SRA. TOMASA, ÀVIA CENTENÀRIA

2009-03-10T12:32:00.000+01:00

El dissabte 7 de març, la Sra. Tomasa Carreras va fer cent anys. Aviat és dit això... Al voltant del migdia, vaig anar a felicitar-la acompanyat del regidor de la Gent Gran, Jordi Serra, i de membres de la Junta de la Llar de la Gent Gran de Cabrils. La vam obsequiar amb un ram de flors i una petita nota en nom de l’Ajuntament de Cabrils.

Arribats a casa seva, ens va rebre la família. No estaven pas sols, hi vam trobar el grup de visitadors de malalts de la Parròquia de Cabrils amb el mossèn, Antoni Babra. Aquest grup de persones, en Jaume, l’Anna Mª, l’Eulàlia i la Isabel entre d’altres, des de fa molts anys van de visita per les cases de manera voluntària, una bona tasca agraïda i sobretot, de companyia.

Vam fer les fotos de rigor i la família ens va oferir un refrigeri per celebrar-ho. La Sra. Tomasa, envoltada en aquell moment de la neta i de dos besnéts estava emocionada tot i no veure-hi gaire. Aragonesa de naixement, i catalana d’adopció com es diu, fa cinc any que és veïna de Cabrils i en aquests moments, és una de les ciutadanes de més edat del municipi. Agraint-nos de manera molt amable la visita, li vaig dir que era un privilegi arribar als cent anys, i que no tothom hi arribava.

Des d’aquest espai personal, li desitjo MOLTES FELICITATS a la Sra. Tomasa.

DIA INTERNACIONAL DE LA DONA

2009-03-08T20:37:00.004+01:00

Avui es commemora, el Dia Internacional de la Dona i, tenim el deure, com cada any, de continuar la feina desenvolupada per milions de dones que van contribuir amb el seu treball, molt esforç i en molts casos vides, en la defensa del feminisme i dels drets de les dones.

Crec, que la societat actual del coneixement i de la informació ha de donar un pas endavant més ampli. Actualment, penso que la majoria de les generacions masculines dels anys 40 fins l’actualitat, i em costa molt creure, no reconeguin la igualtat i els drets de la dona actual i de les seves capacitats. Si que és ben cert, que en països més pobres, (foto a Perú, la dona és un pilar fonamental i comencen des de ben petites) on la cultura i l’educació escasseja hi ha molta dificultat en educar i fer entendre a la part masculina que els homes i dones som iguals, i que no cal escriure el que som capaços de fer, tant les dones i com els homes. Això però, no vol dir que en els països desenvolupats, segons les Nacions Unides, la majoria dels països d’Europa, Nord-amèrica (excepte Mèxic), Austràlia, Nova Zelanda i Japó, no es tingui que fer aquesta tasca de educar a la part masculina i reconèixer la igualtat real entre home i dona. Sovint ens podem fer creus de les dades que els mitjans de comunicació difonen al respecte, fet per a mi, difícil d’entendre. En la transformació de qualsevol país i societat, crec que és necessari i imprescindible la figura de les dones; per la seva experiència, per els seus coneixements, per la seva visió femenina i, sobretot, pels seus valors. No ens podem permetre el luxe de perdre aquest valuós potencial. Una societat moderna definida com democràtica, no pot prescindir, en cap cas ni escenari, ni del talent, ni dels valors i capacitat, ni de la formació de la meitat de la seva població, és a dir de les dones.

Amb la tenacitat i l’esforç que han fet les dones, col·lectivament, en el passat i en l’actualitat, hem de reconèixer que s'han aconseguit grans fites, però encara queda molt per fer i per recórrer i d’aquest fet, hem de ser conscients. En els darrers anys, la societat s’ha dotat d'instruments legislatius necessaris i fonamentals per tal d’evitar injustícies i per això, convé caminar plegats, homes i dones. Per exemple, l'actual situació de crisi econòmica, perjudica tant a homes com a dones, i aquesta situació fa que els esforços hagin d'anar junts, agafats de la mà, i penso que no pot ser de cap altre forma per tal de poder superar un moment tant delicat com aquest, si ho fem així, aconseguirem pel bé de la societat una millor la cohesió i justícia social. Per tant, hem de continuar i mantenir l’actual tasca que fa la societat, envers les accions i iniciatives pel manteniment de les dones i el seu accés en el mercat laboral, en igualtat d’oportunitats, en condicions salarials i qualitat en l'ocupació, en l'accés als llocs de responsabilitat en les empreses, en fomentar la sensibilització sobre coresponsabilitats i conciliació de la vida laboral i personal. Només d’aquesta manera i treballant en aquest sentit podrem avançar i apropar els homes i dones a la igualtat real.

Per tot això, hem de crear l’escenari i construir els fonaments d'un nou i necessari model econòmic i social més equitatiu i més igualitari. La crisi econòmica actual ha posat de manifest la insuficiència d'un sistema en el que, entre d’altres problemes, són notòries les escletxes en qüestions de gènere. Per tant, estem en un moment clau i en un millor escenari per fixar i crear les bases per tenir un nou model econòmic i social, que prioritzi i es centri en les persones i en el seu benestar.

MESCLADÍS; restaurant compromès amb la societat.

2009-02-28T21:26:00.004+01:00

En una de les meves habituals passejades, amb bici per Barcelona, fa temps vaig descobrir un restaurant molt compromès i anant més enllà del que significa obrir les portes per donar de menjar als seus clients.

Mescladís és el seu nom i el trobem ubicat a Ciutat Vella, més concretament al barri de St. Pere, Sta. Caterina i La Ribera, una de les zones amb més mestissatge de la ciutat de Barcelona, però a la vegada encantador.

El restaurant, un local petit però acollidor, ofereix una varietat de plats d’arreu del món, però amb una especialitat diferenciada quan es tracta de plats africans i argentins, i per acabar d’adobar-ho, a l’abast de moltes butxaques, és a dir barat i s’hi menja,...
Però com he dit abans, la seva funció no només és la de la restauració si no que, a la vegada aquest restaurant té un paper de compromís social en aquest barri. Té un dossier que explica el que hi pots menjar i el que ofereix com per exemple el desenvolupament de projectes d’inserció sociolaboral, com cursos de cuina per joves del barri que no tenen feina o no en troben, per dones de més de quaranta-cinc anys, venen productes de cooperatives locals, de comerç just, i una tasca que em va entusiasmar quan ho vaig llegir que és la de cursos de cuina adreçats a nens i tallers que combinen l’art i la cuina per a la gent gran.

També, de manera esporàdica hi organitzen nits temàtiques barrejant la música en viu i els menjars típics d’un país concret i, si s’escau algun cop inclouen algun documental.

Felicito a Mescladís, per aquesta idea i per aquesta tasca tant compromesa amb la societat i si un dia teniu oportunitat, us ho recomano.

GOVERNEM AMB RESPONSABILITAT,GOVERNEM PER CABRILS

2009-02-25T21:01:00.004+01:00

Els resultats electorals de les municipals del 2007 van donar representació política als set grups polítics que es van presentar. Aquest gruix de partits polítics és un fet habitual a pobles petits però no gaire operatiu alhora de poder-los gestionar. Tot i això, s’ha d’acceptar i conviure-hi de la millor manera possible, i de la mateixa manera, tots plegats hem d’acceptar i respectar les normes legislatives actuals per constituir un Govern Municipal.

Gairebé fa un any del nou Govern d’esquerres i em dic; què n’és de fàcil estar a l’oposició i limitar-se a criticar, tergiversar tot el que fa l’Equip de Govern!.
El Govern del PSC, GPC, ICV i ERC-Consens ens vam presentar a les eleccions per ser responsables i vetllar pels interessos de Cabrils, i per gestionar les necessitats dels seus veïns. Però als partits de l’oposició (CIU, VIC i PPC) també se’ls ha d’exigir responsabilitat en els seus actes i en les seves declaracions. Trobo i és lícit que l’oposició opini i s’expressi sobre l’actualitat municipal, i hi hagi discrepàncies, però és intolerable la distorsió dels fets. El que no farem els grups del Govern és entrar al joc de contestar les acusacions a tort i a dret pel simple fet de voler erosionar a un Equip de Govern que té molta feina en millorar els serveis i les necessitats de la ciutadania de Cabrils.

CIU i VIC, van tenir l’oportunitat de governar i tirar endavant el poble de Cabrils, però la seva poca capacitat de garantir una bona estabilitat política per la vila, la manca de diàleg per arribar al consens i la prepotència en minoria, els van portar a l’oposició. En aquest episodi cal afegir la renuncia de càrrec electe de dos regidors de CIU i VIC, i també en el Grup Municipal de CIU, la renuncia del grup d’un regidor que, amb responsabilitat política vota en els plenaris el que creu convenient per Cabrils.
Amb això vull fer palès i evident, que la gestió del Govern de CIU i VIC va ser nul·la i un gran endarreriment pel municipi en diferents àmbits com en educació, en equipaments, en serveis, d’urbanitzacions, de gestió econòmica, en gestió de personal, en l’àmbit de seguretat ciutadana, en el d’urbanisme,...i d’altres que no cal entrar-hi a fons.

Ha estat un any que els membres de CIU i VIC, no han paït el canvi de govern, només s’han preocupat de buscar mal estar, provocant conflictes, fins i tot on no n’hi ha, amb actituds en moltes ocasions que es podrien titllar de rancoroses i cíniques, de mal educades i poc respectuoses. Quan es difon una informació que tergiversa la realitat amb la finalitat de malmetre la imatge del Govern davant de la població, aquest fet se’n diu intoxicar. És evident que CIU i VIC entenen i interpreten les lleis segons els hi convé, no tenen memòria en el seu trist pas pel Govern. L’únic que pretenen en els Plens Municipals és provocar crispació, sense presentar cap suggeriment en la gestió de política local i en canvi, intenten desgastar l’Equip de Govern en les seves intervencions, en escrits a les seves webs i fulletons, i enviant notes de premsa enverinades a mitjans de comunicació, provocació a la que el Govern no entrarà, ni contestarà, en canvi, anirem avançant amb feina en diferents àmbits que aquest és el compromís que tenim amb tots els cabrilencs i cabrilenques.

Per tant, per millorar la política local cal millorar el comportament i el diàleg, i per arribar ha tenir un diàleg fluid i normal, qualsevol persona ha d’entendre i tenir en compte, que el diàleg és el pont que pot fer possible un bon escenari per trobar una solució, sempre que aquest sigui sincer, respectuós, amb un to adequat que s’escolti abans de respondre i no parlar tots a la vegada. Només d’aquesta manera el diàleg es converteix en una bon eina per facilitar la convivència i la cohesió social.

Recomano pel bé de la política municipal als partits de l’oposició que reconsiderin l’actitud i que recordin que, per damunt dels interessos partidistes hi ha el bé pel municipi, i que per arribar fins aquí, hi ha d’haver una bona relació local. No es pot crear un ambient al poble quan no és cert, confonent l’aplicació de les regles del joc democràtic amb la dictadura i aportant mitges veritats o dades interpretables, que només fan que encendre alarmisme i malbaratar el nom de Cabrils, sent també del tot inadmissible l’abocament de crítiques embrutant el nom i cognom de ciutadans.

Aquestes actituds desprestigien la política i als mateixos que hi participem. Als ciutadans no els agrada gens aquests afers, el que volen són fets, i que els polítics treballem. Això és el que fem i farem els membres del Govern de PSC,GPC,ICV i ERC Consens per al municipi de Cabrils.

LLEI EDUCACIÓ DE CATALUNYA

2009-02-20T17:08:00.001+01:00

Prop de 200 alcaldes i regidors del PSC vam explicitar el suport al titular d'Educació, Conseller Ernest Maragall, i de la llei d'educació de Catalunya, en un acte a la seu del partit.

La LEC és tot un repte i una novetat històrica, cal tenir en compte que mai hem tingut una llei exclusivament catalana d’educació. És evident que qualsevol canvi comporta crítiques, malestars, es generen debats i és bo que així sigui per tal de poder assolir el major consens possible, quan hi ha aquesta voluntat en totes les parts. N’hi ha però d’oportunistes que pugen al vaixell de la crítica com CIU quan aquests, han estat governant durant 23 anys i no han estat capaços de fer-ho.

Davant aquest escenari i en una demostració de força, el responsable de política municipal del PSC i Alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va posar de relleu l'aval a la norma, a les idees i valors que conté, i sobretot, un bon instrument de cohesió social.
L'alcalde de Sabadell i president de la Federació de Municipis de Catalunya, Manel Bustos, va emplaçar el conseller i el seu equip a fer com els alcaldes i escoltar els que estan al capdavant dels centres educatius.

Per tancar l’acte, el titular d'Educació va instar als assistents a "navegar ferm i arrossegar tothom”. Va afegir que "estem obligats a pensar en l'educació i en Catalunya". Maragall va demanar ahir, a través del tripartit, una pròrroga extraordinària per poder presentar noves esmenes a la llei durant el tràmit al Parlament, cosa que reforça un interès especial de Maragall per seguir conversant.

Patxi Lehendakari, Touriño President

2009-02-16T15:17:00.000+01:00

A Galicia i al País Basc estan de campanya electoral per tal d’elegir al President de la Xunta de Galicia i al Lehendakari en el País Basc. Pérez Touriño a Galicia i Patxi López en el País Basc són els candidats del PSOE.

A Euskadi és l’hora del canvi, i aquest canvi arribarà de la ma de Patxi López. Avui, aquesta Euskadi amb més diàleg, més sostenible, més igualitària i sobretot, pacifista, està més a prop i desitjo que aquest fet a Euskadi sigui una realitat el proper 1 de Març. Crec que és un, i el moment d’encetar una nova etapa que garanteixi i vetlli per una Euskadi amb més llibertat, és el temps de la Euskadi diferent, millor i més social. Encoratjo als companys del PSE a continuar treballant per aquest canvi en uns indrets on no és gens fàcil fer-ho. Abans de les festes de Nadal, vaig conèixer a companys del PSE i vaig aprendre i admirar com treballen per aquest nou model per a Euskadi liderat per Patxi López i com transmeten que una altre Euskadi és possible, per aquesta nova opció treballen i desitjo que aquesta alternativa que és diu PSE guanyi.

Pel bé de la ciutadania i comunitat gallega, a Galicia cal la continuïtat de Pérez Touriño per seguir avançant com ho ha fet en aquests últims quatre anys, emprant polítiques de progrés i construint infraestructures en una Comunitat que estava a la cua d’altres Autonomies arrel dels governs de dretes, fosc i poc transparent.
Aquets darrers dies el to de la dreta, que va arribar al PP Gallec de la ma de Manuel Fraga, ha anat augmentant i hem vist en els mitjans de comunicació com alguns candidats del PP han jugat brut, amb la feina que tenen dins a casa seva.Fa quatre anys Galicia ja va dir NO al PP, i confio que el proper 1 de març torni a repetir-se el mateix perquè la Xunta de Pérez Touriño segueixi treballant per millorar els dèficits de Galicia.

Força Patxi i Touriño...

L’EDUCACIÓ PROIRITAT A CABRILS

2009-02-05T14:46:00.000+01:00

Moltes vegades, tot i que no sigui de competència municipal, en l’àmbit d’Educació, des de l'Ajuntament hem d'anar més enllà; tenir una visió de futur, i aconseguir resoldre problemes que puguin afectar a gran part de la ciutadania. Des de fa molts anys, concretament des del 2001 en l'àmbit de l'Educació hem lluitat perquè Cabrils tingués els equipaments escolars adients i en consonància de l’augment demogràfic que es podia preveure en el Pla Urbanístic una vegada es construïssin les vivendes previstes a l’any 90. Per tant preveient aquest augment de població calia planificar quins equipaments calien per millorar l'ensenyament al nostre municipi.

Ha estat un camí massa llarg i feixuc per arribar a tenir els equipaments públics que gaudim i gaudirem en el futur. La primera de les evidències d'aquesta aposta i col·laboració amb el Departament d’Educació, s’ha vist palès en l’inici d’aquest curs amb el funcionament del nou edifici del CEIP Mas Maria i que malauradament, per una mala gestió del Govern de CIU i VIC no es va poder iniciar el setembre passat, de manera provisional, l’inici del nou curs de 1er d’ESO. Tot i aquest incident, el Govern del PSC,GPC,ICV i ERC Consens estem treballant perquè el Departament d’Educació continuï amb els tràmits per a la construcció de l’edifici pel nou IES i a la vegada, perquè es pugui començar el proper mes de setembre amb l’ensenyament dels cursos de 1er i 2on d’ESO de manera provisional en l’edifici de l’antic Mas Maria.

Pel proper curs doncs, l’oferta educativa a Cabrils serà des de lactants fins a 2on d’ESO, fet insòlit que crec que feia molts anys que Cabrils necessitava.
Aquesta nova oferta es tracta d'una feina que no ha estat fruit de la improvisació si no, que hi han hagut moltes persones treballant i estudiant les millors maneres per tal d’arribar en aquest punt. Em sento molt agraït per la tasca que s’ha fet i és que de fet, l'educació és un dels pilars fonamentals per el desenvolupament de qualsevol municipi, i en aquest cas perquè Cabrils s’enforteixi socialment des de la base.

OBAMA, PRESIDENT

2009-01-23T18:03:00.000+01:00

Aquest mes de gener passarà a la història per un dels esdeveniments més desitjats en els darrers temps, la investidura de Barack H. Obama després de l’aclaparadora victòria electoral. De fet, i és obvi que a EEUU els ciutadans estan molt il·lusionats amb aquest canvi de president, però també arreu del món s’esperava si més no, un nou tarannà i sobretot una nova gestió política. Obama, ha estat el polític que ha sabut i de quina manera, il·lusionar en temps del descrèdit polític a milions de persones, americanes o no, amb la frase coneguda i corejada per tothom “yes we can”.

No hi ha cap mena de dubte que Obama, ha seduït el món, crec per la seva oratòria, pel contingut dels discursos, els seus compromisos, la energia que ha transmès i segurament d’altres qualitats. No hi ha dubte que analitzada la situació del planeta, com a President de, ens agradi o no, l’ encara primera potència mundial, necessitarà tota l’energia per dirigir aquest gran vaixell com és EEUU per un camí millor del que ha navegat fins ara.

De moment, ja ha començat a prendre decisions i moltes més que haurà de prendre a partir d’ara per recuperar la esperança per un món millor. Hi ha prous motius per estar il·lusionats i crec que Obama està envoltat d’un gran equip polític i de professionals per obrir un nou període polític a EEUU i en conseqüència, al món.

Passi el que passi, que sigui el millor o el pitjor president de la història dels EEUU, el passat dia 20 serà un dia recordat per tothom.

“un nen que no pot llegir m’importa encara que no sigui el meu fill, un avi sense diners per comprar medicines empobreix la meva vida encara que no sigui el meu avi. Una família immigrant expulsada sense el benefici d’un advocat atempta contra les meves llibertats”

Barack H. Obama

IMATGES D'HIVERN

2009-01-02T15:54:00.018+01:00

PER REFLEXIONAR I TREBALLAR

2008-12-31T20:07:00.005+01:00

No volia escriure cap més entrada fins el proper més de gener, però m’ha sigut impossible no fer-ho i expressar el rebuig del que està passant amb el poble palestí, el darrer atemptat de ETA i el total sobre la violència de gènere.

Primer, sembla mentida que aquesta barbàrie i violència que s’ha estès a Gaza, passi en ple segle XXI, és intolerable i des d’aquest apunt vull manifestar el meu rebuig per la indiscriminada mortaldat de totes les persones, però més quan es tracta de nens, que desgraciadament augmenta cada minuto pels constants atacs. No serveixen de res les excuses que dona el govern d’Israel per aquests fets tant cruels, és més i em plantejo una pregunta arrel de les actuacions dels israelites; potser volen que ens donin pena al veure tot el que varen patir amb l’holocaust cap els jueus?.

Vull saber quina reacció i mesures adoptarà la comunitat internacional davant els bombardejos i centenars morts civils i de molts nens. Potser políticament és incorrecta i és evident que ningú està al costat de Hamás pel que significa, però en que es converteix un govern que presumeix de modern, demòcrata que soluciona els problemes de la mateixa manera?. És sorprenent que el poble jueu que tant perseguit, i massacrat, i que tant ha patit apliqui la mateixa recepta.

I per continuar amb una altre barbàrie terrorista és la que patim a Espanya amb ETA. Una barbàrie que no té cap fonament de ser i estic convençut que cada un dels integrants d’aquesta banda acabaran tancats a la presó, gràcies a la tasca realitzada en aquets darrers dos anys per les forces i cossos de seguretat de l’estat detenint a 365 terroristes d’ETA, és dir, una detenció cada dos dies de mitjana. Una tasca gens fàcil ni agraïda, on pel camí de diferents negociacions i gestions per acabar amb ETA, aquesta s’ha emportat pel davant a grans persones i molts innocents.

L’altre tipus de terrorisme és sens dubte el de la violència que pateixen les dones. És un fet que no acabo d’entendre i que ens queda molt per fer. És veritat, tenim una Llei, una gran Llei que ha posat moltes eines per incrementar la seguretat de les dones a l’hora de denunciar etc... Ens queda una gran tasca en quant la conscienciació social, tots som responsables d’aquesta lacra i està en mans de tots acabar amb ella.

Menys mal que les persones som éssers racionals i que a priori raonem, dialoguem, pensem i som capaços d’analitzar situacions, doncs hi ha quelcom que falla.

Pel 2009, salut per poder continuar endavant i amb això ja podrem encarregar-nos per nosaltres mateixos d’accedir a la resta. Salut per tothom.

CRISI, ATUR, CONSUM i FESTES DE NADAL

2008-12-11T16:46:00.002+01:00

Aquest desembre, de crisi, atur i festes de Nadal fa pensar que venen temps complicats i més ara, en temps de "crisi". Dissabte, vaig acostar-me a Barcelona per anar a passejar i reviure com quan era petit, que ja som de ple a les festes de Nadal. No pensava pas que veuria la quantitat de gent que vaig veure.

No entenc gaire el que passa; “crisi”?. Temps de més atur, però de consum, gent passejant i gent comprant; més que comprant, crec que consumint com cada any que s'acosta el Nadal de manera irresponsable. Segons les notícies de dilluns que recollien els mitjans de comunicació, el Pirineu, gairebé, ple a vesar, gent esquiant, cues a les carreteres, i després sentim gent amb el crit al cel, preocupada per arribar a fi de mes, perquè ha crescut l’atur, pel moment complicat per trobar feina i en canvi consumint.

Per a mi, les festes de Nadal sempre havien començat com aviat el 13 de desembre amb la posada en marxa de la Fira de Santa Llúcia i d’uns anys ençà es comença abans i fins el 7 de gener. Abans les famílies limitaven les compres de Nadal, menjar, regals, etc. en aquestes dates. Avui dia, la febre i el desfici per anar a comprar, allò que ben segur no necessitem, comença més aviat i aquest fet té continuïtat amb les rebaixes de Reis com si el fet de gastar i consumir no tingui un fi.

Volia però, centrar-me en el consum. Cada any passa el mateix i ningú n’aprèn. El Tió, Pare Noël, Nadal, Nit Vella, Reis... cases que ho celebren tot. Són dies que en la societat es genera grans tones de deixalles i consum de gran quantitat de joguines de "curta durada" que tants nens no tenen ni temps per jugar, i que moltes vegades queden apilonades als armaris de les cases, resultant però, que els nens tenen el temps que tenen per jugar i no en tenen cap culpa, en canvi, si els més grans quan regalen en moltes ocasions sense mesura.

Tot apunta que aquest desembre serà igual que els altres. Per molta crisi que hi hagi, tot apunta una petita disminució del consum respecte l'any passat, i veurem com s'afrontarà el mes de gener i els següents, cal fer un consum responsable i comprar coses de més utilitat.

Que passeu unes senzilles festes de Nadal.

FIRA DE SANTA LLÚCIA DE BARCELONA

2008-12-08T23:13:00.012+01:00

Quan s’apropen les festes de Nadal, la tradició marca que amb l’inici de l’Advent, unes quatre setmanes abans del dia de Nadal cal fer el pessebre que durarà fins la Candelera. En els dies previs a la preparació de les festes nadalenques, una imatge que em ve al cap és la Fira Tradicional de Sta Llúcia que es celebra a la Catedral de Barcelona, amb més de dos-cents anys d'història –documentada des de 1786–.

La Fira de Sta Llúcia de Barcelona és la més important i coneguda, es veuen famílies voltant per les paradetes, escoles, jubilats, infants bocabadats,... Aquest any la Fira només s'ubica a la plaça de la Catedral, en aquest indret hi trobem les parades de figuretes de fang, reïna o plàstic, caganers, els complements com les cases de suro, molsa, o els ornaments naturals com els arbres, vesc, boix o el tió,...etc. També s’hi troben les parades d'artesans que ofereixen tot tipus de regals, que abans es concentraven als carrers dels Comtes, de la Pietat, del Bisbe i de Santa Llúcia i els carrers que rodegen la basílica de la Catedral.

Actualment es fan altres fires com la del voltant de la Sagrada Família i d’altres arreu de Catalunya. Aquesta però, té quelcom d’especial i de ben segur que us trobareu atrapats per una gran multitud de gent a pas de processó pels carrerons del barri Gòtic. El millor per visitar-la és escapar-se entre setmana i a una hora el més estranya possible.

Gran mesura del PSOE; davant la crisi, inversió pública.

2008-12-04T00:23:00.004+01:00

Extraordinària mesura adoptada al Consell de Ministres del passat dijous 28 de novembre. Iniciativa del govern estatal, que suposa una inversió de 177 euros per habitant a cada municipi, és a dir, que la quantitat total que toca a Cabrils segons les dades de l’estat és de 1.185.467€.

Una quantitat extraordinària molt important per executar projectes per millorar el poble i la qualitat de vida dels seus ciutadans. Aquest fet, que valoro molt positivament, fa que en aquests moments el Govern de Cabrils de PSC,GPC, ICV i ERC estiguem recavant projectes vàlids i estudiant tota la paperassa que comporta la gestió d'aquestes sol·licituds, i estar pendent que en 48 hores el Ministeri faci públiques les dades i requisits que encara falten.
Aleshores, disposarem de 3 setmanes per presentar a la Secretaria de l'Estat les nostres propostes, que vam començar a decidir a la reunió que el Govern municipal va celebrar ahir al vespre i esperar l’autorització si compleixen els requisits establerts en el Decret.

Aquests Fons extraordinari de finançament no només ens servirà per donar llum verda en menys d'un any a uns projectes que, de ben segur, haurien quedat al calaix per manca de finançament. Cal explicar que han quedat exclosos aquells projectes inclosos en el PUOSC i Xarxa Barcelona Municipis de Qualitat que ja tenen una dotació financera de futur com el projecte de la Piscina i l’Escola de Música, aquest han de seguir una altre tramitació. Aquesta mesura del Govern de Jose Luis Rodríguez Zapatero també servirà per generar ocupació i llocs de treball a Cabrils.

Encara però s'han de perfilar molts aspectes i, per tant, les dades les explico amb certa precaució i valorar que del no res, aquesta adopció del PSOE es convertirà en una important inversió per l'any que ve. En uns dies, doncs, sabrem la proposta que el Govern de progrés de Cabrils farà al Govern de l’Estat per executar els diferents projectes que passaran gairebé del milió d'euros.

Gran oportunitat pel nostre municipi, que no deixarem escapar.

GAUDINT DEL LICEU

2008-11-24T00:02:00.000+01:00

Una vegada estrenada la temporada d’òpera al Gran Teatre del Liceu amb Terra Baixa, el passat divendres vaig anar amb la mare a veure Les Noces de Fígaro. Comedia per música en quatre actes, estrenada al Burgtheater de Viena el 1786.
És una de les grans òperes de Mozart i més estimades des de l’estrena.

L'òpera de Mozart torna al Liceu després d’una dècada, amb direcció musical d'Antoni Ros-Marbà i la direcció escènica de Lluís Pasqual, que situa la història als anys 30 del segle XX, amb un escenari més proper al públic i una mirada qualificada de «picanteta».

En aquesta obra, Mozart aconseguí un equilibri formal de gran qualitat entre el tempo dramàtic i el musical i portà amb aquesta obra l’opera buffa del segle XVIII al seu moment més brillant. L’acció –contemporània a l’estrena– se situa prop de Sevilla, al castell d’Aguas Frescas, propietat del comte d’Almaviva, amb molts dels personatges de Le barbier de Séville. Ja fa uns anys que el comte s’ha casat amb Rosina gràcies a l’ajuda de l‘aleshores barber Figaro, ara al seu servei i a punt de casar-se amb Susanna, cambrera de la comtessa.

Després d’aquesta introducció artística, és un gust poder gaudir d’un vespre al majestuós teatre del Liceu situat al bell mig de la Rambla, indret envejat per tot el món. Espai memorable de la ciutat de Barcelona atapeït de gent i colors a totes hores.
El que m’atrau del Liceu és el seu ambient divers.
Un cop entres te n'adones de la varietat de gent; bohèmia, burgesa, estrangers,... Minuts abans de començar la sessió entre les set i les vuit, són perfectes per menjar algun entrepà, observar l’ambient pels passadissos, d’ambients selectes a les sales i sobretot, gaudir del teatre. Un cop dins, els minuts previs tornen a demostrar un gran contrast. La nostre localitat, a la primera graderia és prou còmoda. Al costat hi seuen des de gent refinada, a joves amb pinta d’intel·lectes, fins iaies solitàries. El major contrast però esdevé quan mires a les llotges preferents i platea amb gent, que a prior sembla molt entesa en la matèria. El curiós ve després, en el entreacte. Sóc un dels pocs en demanar una “birra sense alcohol”, pensant que era el que tocava a un indret popular. Doncs no, molta gent, a part de lluir els seus “modelets”, acompanyen els “mini entrepans”, amb un vas de vi, una copa de cava o Champagne francès!.

Un cop acabada la sessió, ens trobem amb la Barcelona cosmopolita, la dels contrastos, la de la gent bebent cervesa al carrer, de la que passeja, de la gent que disfruta... Aquest és un breu apunt d’una tarda al Gran Teatre del Liceu...,moment perfecte per gaudir de la lògica d'una gran ciutat.

OBAMA, EL CANVI ESPERAT!

2008-11-15T14:29:00.001+01:00

Barack Obama és el President electe dels Estats Units d'Amèrica, felicitats i gràcies per haver guanyat unes eleccions en les que no només els nord-americans s'hi jugaven tant, com dic en el titular, el món també.
Obama ha guanyat per una diferència considerable, 349 vots electorals contra els 163 de John McCain.

A partir d’ara, molts dirigents i ciutadans del món confien i estan molt entusiasmats en les noves polítiques i en una nova manera de gestionar els EEUU per part de Barack Obama. De moment està confeccionant un potent equip per dur a bon port aquest país que tant influencia a la resta del món.
Esperem que triï amb el mateix encert que ho va fer quan va nomenar David Plouffe, el seu cap de campanya, i David Axelrod, el seu cap d'estratègia, que van fer possible la derrota de la formidable màquina republicana a través d'un gran esforç d’aconseguir nous votants com van ser els joves i persones de les minories.

Recordo fa uns tres anys, el President Maragall, en un acte, ja va anomenar el nom de Barack Obama com un polític emergent i de molt segur, pocs vam quedar-nos amb el nom, el moment i el gest del President, però uns anys més tard aquest apunt ha adquirit una especial rellevància. Pascual amb el seu olfacte per detectar nous fenòmens polítics, ja havia detectat quelcom, que avui en dia ha estat una realitat.

Els ciutadans d’Estats Units i líders mundials esperen saber quines propostes farà Obama, amb els seus instruments financers, per resoldre i atendre els profunds desequilibris socials que està generant la crisis econòmica i com contenir els diferents conflictes interns provocats per la mateixa situació; què farà per la disminució i/o la desarticulació de conflictes bèl·lics en el món (Afganistan i Irak provocats pel mateix Bush); quines mesures impulsarà per salvar el medi ambient i lluitar contra el canvi climàtic; de com impulsarà la pau a l’orient mitjà o quines mesures proposarà a la greu situació del continent africà sotmès a la pobresa, o sobre com ajudarà i gestionarà i atendrà la situació dels immigrants il·legals en el seu propi país, entre d’altres.
Un gran repte que haurà de fer front amb herències de la era Bush i li correspondrà amb certa immediatesa, dur a terme els canvis a la pràctica, i fer realitat el canvi promès.

Espero i desitjo molts èxits a Obama i que aprofiti aquest bon temps creat per ell mateix, utilitzant el màxim aquesta nova corrent que li és favorable sense entretenir-se en tonteries perquè en política quatre anys passen volant amb tants procediments i burocràcia.

Adéu, Bush! No t'enyorarem.

RESPONSABILITAT PER LES ORDENANCES FISCALS 2009

2008-11-07T19:48:00.001+01:00

El passat 31 d’octubre, per tal d’adaptar el rendiment dels tributs a les necessitats de finançament de les diferents activitats i serveis públics municipals es va aprovar, inicialment, el projecte de modificació de les Ordenances fiscals d’aquest Ajuntament que han de regir a partir de gener de 2009 amb els vots favorables del PSC, GPC, ICV, ERC Consens i el regidor no adscrit, els vots en contra de CIU i VIC, i l’abstenció del PPC.

En el context econòmic actual, l’equip de govern va proposar una modificació de les ordenances fiscals que permeti mantenir el nivell de serveis als ciutadans i ciutadanes, essent sensible a les dificultats que travessen les economies familiars. La característica principal de les ordenances és que l'augment linial dels impostos s'establirà sobre el 4%, una xifra que s'ha volgut establir per sota de l'IPC, tenint en compte la situació de crisi que es viu actualment i la que es preveu per al 2009.Es pot constatar el perquè de la necessitat d'incrementar aquesta mitjana del 4% en alguns dels impostos dels ciutadans de Cabrils. D'entrada, podem admetre que si bé no és gaire popular apujar els impostos, és necessari, de cara a cobrir el cost dels serveis que ofereix l'Ajuntament als ciutadans, on molts d’ells no es cobreixen.

L'actual situació econòmica general de crisi comportarà que es s’apliqui una política de contenció. Si bé l'any passat es va preveure una previsió d’ ingressos, gairebé, estem segurs que finalment no serà així i menys de cara l’any vinent. Els impostos que podríem catalogar d'ineludibles per a un ciutadà mitjà, és a dir el pagament de l'IBI és el que més puja per les raons de la nova ponència cadastral realitzada l’any passat després de 20 anys amb el mateix valor. La taxa d'escombraries es regula quedant ajustada si més no, a realitats actuals i amb un informe on explica i justifica els canvis. L'impost de vehicles s'incrementarà el 4% i en tot, és un expedient que contempla un gran exercici de responsabilitat.

En el llarg d’aquesta legislatura, ja hem vist com el Grup Municipal de CIU a Cabrils ha perdut el nord...no d’ara, si no des dels seus inicis. S’han omplert la boca de la democràcia per aquí, o per allà, i no admeten que les regles del joc no les hem inventat a Cabrils. El govern que avui gestionem l’ajuntament, ha estat possible gràcies a la poca visió política, nul·la habilitat de gestió, i poca capacitat de diàleg que la ex-alcaldessa, Sra Lina Morales, va tenir en la seva curta estada a l’alcaldia i perquè legítimament la Llei ho empara, tot i que costi d’acceptar-ho. En més d’una ocasió estant governant, CIU va perdre de vista que estava en minoria i en política, un, ha de saber guanyar i perdre, però sobretot, respectar. Des de la nostre arribada al govern, hem tingut, i estem resolent expedients pendents del 2006 i 2007, amb el handicap de gestionar el dia a dia i afrontar noves realitats. CIU i VIC critiquen a l’Alcalde de que no respon les instàncies o que els hi nega la informació i això no és cert. CIU i VIC tenen un criteri depenent de si governen o no, de si tenen majoria o no, una vara de mesurar segons els interessa, i això és el que fa mal a la política, i més a la local per a la proximitat que tenim amb els ciutadans, llavors demanem que s’impliquin o vagin a votar. El comportament de PSC, GPC, ICV i ERC Consens durant l’estada a la oposició va ser exemplar, respectuosa i sense col·lapsar l’administració, tot i no rebre les respostes que havíem demanat formalment en més d’una ocasió.
La crítica, la tergiversació i provocació de CIU i VIC, és un autèntic exemple de la seva total falta d’idees i de projecte polític. La seva posició a la oposició és aquella tan italiana de “Plou, culpa del govern. No plou, culpa del govern”. El problema però és que per criticar a l’equip de govern del PSC, GPC, ICV i ERC Consens tergiversen la informació per arribar a fer dubtar a la pròpia ciutadania de Cabrils. Un dels exemples més clars va quedar palès en el moment que tenien que vetllar per la finalització del CEIP Mas Maria per poder obrir de manera provisional el primer curs d’ ESO a Cabrils pel curs 2008-09, un altre el trobem en la gestió de les urbanitzacions, 8 mesos amb poc esperit de gestionar-les, o els expedients a la policia i personal, o expedients econòmics dels 2006 i 07 pendents de tancar, o intentar aprovar la taxa de recollida d’escombraries en només dos tipus de quotes sense cap criteri i informe tècnic que ho justifiqués. Aquesta és la realitat.

Així que, pel que fa als Impostos, es modifica a la baixa el tipus de gravamen de l’Impost sobre béns immobles de naturalesa urbana (IBI), que per l’any 2009 passarà a ésser el 0,69, del 0,85 de l’any passat. D’aquesta forma s’aconsegueix atenuar els efectes que la revisió cadastral efectuada per la Direcció General del Cadastre del Ministeri d’Economia i Hisenda.
Aplicar un índex més baix, suposaria i impediria que el consistori podés oferir amb garantia els diferents serveis d’atenció a la ciutadania. Em de tenir en compte que l'IBI és un impost que ha crescut, malgrat el descens en el gravamen aplicat aquest any, perquè es va realitzar la nova revisió cadastral aprovada l’any passat i que en deu anys s’ha de redistribuir aquest nou valor cadastral.

L’Impost sobre vehicles de Tracció mecànica es veurà augmentat en base a la previsió d’inflació, per aplicació del coeficient de l’1,80.

Respecte les Taxes es de destacar la modificació de l’ordenança reguladora de la Taxa de recollida d’escombraries domiciliàries i comercials que reparteix els costos dels serveis de recollida, tractament i gestió d’escombraries d’una manera més equitativa. Era obsolet i poc just el repartiment dels costos, s’ha fet un estudi molt rigorós i elaborat, tal com vàrem quedar l’any passat on hem repercutit a l’ajuntament els dels equipaments municipals i no imputar-los als veïns i comerços. CIU la vota en contra amb un pobre argument; que baixem la quota de les vivendes i pugem als comerços i restaurants. I és cert, la redistribució de la nova taxa ha estat possible gràcies al treball dels tècnics municipals i al seu anàlisi polític, tenint en compte la situació econòmica actual i assumint les responsabilitats alhora de prendre decisions. El govern de l’ajuntament de Cabrils promou el comerç i als restauradors, subvencionant i gestionant esdeveniments al llarg de l’any que afavoreixen aquests sectors i és del tot demagògic que ara que s’ajusta el repartiment de la taxa dir el contrari. Els ciutadans hem de ser conscients i rigorosos alhora de fer correctament la recollida de les diferents fraccions. Cal separar correctament si no, fa que aquest fet, les plantes de Tractament ens penalitzin molt i fa que els costos siguin més elevats i per tant no poder baixar la taxa. Si reciclem be podrem fer que el servei de recollida sigui més barat i per tant pagar menys.

També es veu modificada en base a la previsió d’inflació, la Taxa per prestació del Servei d’Escola Bressol, amb la finalitat de poder mantenir l’estàndard de qualitat en el servei que es presta.

Finalment, es modifiquen els Preus públics relatius al servei de l’escola de música, de les activitats lúdiques, esportives i de formació per tal d’adequar-les, en part, al cost del servei.

Probablement, amb CIU i VIC al govern la proposta hagués sigut una altre; millor?, no ho sabem, però deu n’hi do quan un partit que presumeix de saber de què parla i que assegura que creu amb el seu poble,quina proposta fan ells al respecte?. Vaja que critiquem per criticar Srs. de CIU i VIC, esperant que això esgarrapi vots, tot i tenir en compte que estem gestionant herències del seu pas pel govern.

40 FESTIVAL INTERNACIONAL DE JAZZ DE BARCELONA

2008-10-25T03:08:00.000+02:00

Festival apassionant des de la primera edició amb una gran desfilada, al llarg dels 40 anys, de mites, monstres i talents del jazz. Ahir però, vaig ser un dels privilegiats que tenia una entrada per anar a veure el primer concert, que en l’edició d’enguany, han donat el tret de sortida en aquest 40 Festival en Bebo i Chucho Valdés.

Pare i fill, un davant l’altre, amb dos majestuosos pianos capicuats, inicien la gira Juntos para siempre que després d’inaugurar el 40 Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona, seguiran per Palma de Mallorca, Zaragoza, Ordino (Andorra), San Sebastián, Valladolid, Madrid, Alcoi i Cartagena. Així de senzill, en un par d’hores, Bebo i Chucho Valdés –mestre i deixeble, pare i fill– van muntar un repertori on l’espectacle va estar garantit en una nit on l’ Auditori de Barcelona, ple fins la bandera va compartir grans emocions amb els dos grans pianistes cubans.

Abans del concert de Barcelona, Bebo Valdés amb els seus 90 anys, amb la presentació de Tito Ramoneda, President del Festival, va rebre de mans de l’Alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, la primera medalla d’or instituïda pel festival, que celebra d’aquesta manera les seves 40 edicions i la especial relació que Bebo ha mantingut amb el festival de jazz de Barcelona, on ha actuat en set ocasions des del seu debut, a la sala Luz de Gas, el 1998.

Van començar, junts, amb un clàssic de la música cubana que és al mateix temps un reconeixement a la història d’aquests dos gegants del piano dels segles XX i XXI. Iniciat el concert, ambdós van tocar una part a piano sol i al final van tornar al format de dos pianos.

Espectacular el concert de llegenda on pare i fill ens van mostrar i van esprémer a fons la seva química davant els pianos, instrument, que per les seves característiques on barreja les tecles blanques i negres, ofereixen unes melodies on el racisme no hi te cabuda.

CINQUÈ CONGRÉS DEL PSC DEL MARESME

2008-10-20T01:43:00.000+02:00

El PSC del Maresme va cloure el Vè Congrés amb noves propostes per la comarca i una nova executiva, on Santi Fontbona va ser reelegit primer secretari dels socialistes maresmencs.

El Vè Congrés del PSC del Maresme es va cloure dissabte dia 18 d’octubre a la tarda després de dia i mig de debats, de l´elecció d´una nova executiva i dels consellers nacionals. Des del meu blog, vull esmentar i agrair la confiança del PSC del Maresme en proposar-me com un dels nous Consellers Nacionals en representació del Maresme debutant el proper dia 15 de novembre com a membre del Consell Nacional del PSC en la seva nova constitució i organització.

El debat dels socialistes del Maresme va girar entorn tres grans eixos per millorar la comarca: els objectius i el paper del partit en els propers anys; la promoció econòmica i la cohesió social i l´encaix del Maresme en la regió metropolitana.

L´acció política de la Federació del Maresme tindrà per objectiu liderar el discurs i les propostes per a la comarca, des de la seva visió global, i reforçar la tasca de les agrupacions local oferint serveis i assessorament.
La promoció econòmica i la feina seran prioritats d´aquest mandat i de l´ executiva. Es treballarà per potenciar noves oportunitats econòmiques que facin al Maresme més competitiu i generi més riquesa i llocs de treball. Element indispensable per a la cohesió social. Tenim clar que el desenvolupament econòmic i cohesió han d´anar agafats de la mà. El PSC es proposa ser referent en l’àmbit econòmic i interlocutor útil amb empresaris, autònoms i sindicats.
En aquest congrés del PSC es va deixar ben clar, cal aprofitar la seva relació amb Barcelona i “l´espai necessari pel Maresme ha de ser la regió metropolitana” apuntava el Diputat del Congrés a Madrid, Manuel Mas.

Joan Rangel va cloure el Congrés en una intervenció on va apuntar que “darrera els projectes i del màrqueting hi ha d’haver els nostres objectius i els nostres valors, els valors que els socialistes hem defensat sempre. I ara més que mai són necessaris per ser útils i aportar solucions”.

SOM-HI QUE NO HA ESTAT RES!

2008-09-14T14:52:00.000+02:00

S'ha acabat el temps de les vacances per alguns, o període on la gent, degut a la paràlisi entre cometes del dia a dia, aprofita per passejar, relaxar-se, descansar, carregar "bateries"... Acabat l'agost sembla que el món es torni ha reacctivar. Trobem prou coses de les que ocupar-se, unes que havien quedat pendents, altres de noves i algunes a punt de finalitzar. Au doncs, som-hi, que no ha estat res!.

DISCURS DIADA DE CATALUNYA

2008-09-11T21:16:00.004+02:00

Un any més, cada 11 de setembre molts catalans i catalanes continuem manifestant-nos pels carrers i places dels pobles i ciutats per reclamar el reconeixement dels nostres drets nacionals i de més autogovern.

Aquest any però, també es celebra el centenari de la senyera estelada, per això la tenim entre nosaltres el l’acte institucional per retre-li l’homenatge en el seu centenari. Pel que sembla i diu la història, l’estelada es considera una bandera de combat i, per tant, provisional. S'entén que un cop assolida la independència, la senyera catalana hauria de ser l'únic símbol de Catalunya. L’estelada pren forma definitiva a través de la inspiració de l’activista i polític Vicenç-Albert Ballester, l’any 1918.

Històricament, Catalunya commemora la derrota que va patir el 1714 a mans de les tropes espanyoles de Felip V de Borbó. Catalunya, aleshores, va perdre les llibertats nacionals, les lleis pròpies del país quan havia estat fins aquell moment una nació sobirana, patint també la prohibició de la llengua i la cultura catalanes. Avui, volem compartir aquesta reivindicació amb totes les persones que viuen a Catalunya, vinguin d’on vinguin.

Enguany vivim uns moments delicats que hem d’afrontar de cara, fer-ho amb realisme i sobretot, amb confiança. L’economia del país no és favorable i aquest fet, trasbalsa la vida de molts ciutadans i també dificulta la gestió política. Però, confio que ens en sortirem i superarem les dificultats, si entre tots plegats fem les coses bé.

La celebració de la Diada Nacional de Catalunya d’aquest any, coincideix en les negociacions per acordar un nou sistema de finançament, tal com preveu l’Estatut. Per alguns, manifesten que no és el moment més oportú, però pels catalans i el Govern de Catalunya, ara, és el moment just i necessari. Just perquè així ho fixa l’Estatut, que és Llei, i necessari perquè ens calen més recursos per donar resposta a la ciutadania, i així poder afrontar els reptes pels municipis i garantir el progrés de Catalunya.

Entre tots i totes, començant pels polítics, ens hem d’exigir més respecte, compromís i rigor, fugint de personalismes i partidismes, hem de fer noves aportacions i així tothom hi guanyarà. Així, aconseguirem una bona integració sense cap pèrdua d’identitat, ni de qualitat de vida, arribant a tenir un futur nacional millor i cívic.

Hem de mantenir la unitat política i social en defensa dels objectius dels municipis i dels seus ciutadans. També hem de continuar mantenint la capacitat de diàleg, la fermesa i raons, treballant amb rigor i tenacitat per superar aquest moment i encarar amb confiança el futur.

Gràcies per venir a celebrar l’acte institucional de la Diada de Catalunya a Cabrils, desitjo que hagueu passat una feliç Diada i renovar així el compromís per una Catalunya més lliure, més justa i social.

Visca Catalunya!.

IMATGES D'ESTIU

2008-09-07T15:02:00.000+02:00

Indrets per la Cerdanya.

Per l'Ametlla de Mar

Una tarda a Miravet

Dia per Barcelona

Imatges de la Serralada Litoral

LÍMIT A 80 QM/H

2008-09-03T15:58:00.001+02:00

Des de l'octubre de l'any passat, les principals vies l''àrea metropolitana de Barcelona, amb independència de la seva categoria, està limidada a un màxim de 80 qm/hora.

Molts ciutadans varen ser veus que protestaven d'aquesta mesura. L'intent de pacificació de la velocitat per tal de reduir els índex de contaminació i sobretot el gran número d'accidents de trànsit, crec que no va ser analitzada amb prou cura pels conductors sense tenir en compte les morts, els ferits lleus, i sobretot, els ferits greus amb les càrregues econòmiques que suposa per a les famílies i a la societat per atendre als mateixos, el risc en la integritat física i vida de les persones.

Després de gairebé un any, hem sabut les dades, i resulta que el nombre d'accidents en l'àrea d'aplicació de la limitació s'ha reduït en un 14% i les morts han estat la meitat de l'any anterior.
L'incivisme comporta a prendre mesures sensates als qui tenen responsabilitats. O et mesures o et posen mesures i en aquest cas, per salvar vides, això és el més important.

XXI MOSTRA GASTRONÒMICA I FESTA MAJOR.

2008-08-19T22:32:00.000+02:00

Cabrils, una vegada més, ha estat capaç de mantenir i abocar-se en un compromís, fet admirable, com ha sigut el de participar i organitzar la XXI edició de la Mostra Gastronòmica i d’artesans i la Festa Major de Sta. Helena. Cabrils va tornat a preparar l’escenari de celebració, de trobada, que any rere any fa possible que aquest esdeveniment tingui un forat en l’agenda dels cabrilencs, de molts vilatans de la comarca i del país.

L’èxit de la Mostra, ha esdevingut gràcies a la gran oferta de tastos preparats amb molta cura i dedicació dels restauradors de Cabrils i de les rodalies i sobretot, per la participació ciutadana, implicant-se tant en la Mostra, com en els actes tradicionals, festius i religiosos organitzats per la Comissió de Festes. En el sector dels artesans i comerciants, aquests s’han vist beneficiats per l’augment de visitants, i han complert les seves expectatives de ventes durant la Mostra.

Com també ha sigut tradició en els darrers anys, l’ajuntament de Cabrils va convidant a participar de la Mostra, els municipis de la comarca, per tal de que ens mostrin les ofertes tant culinàries, com turístiques, del seu municipi i que aquest any Sant Andreu de Llavaneres va ser el poble convidat.

Un cop acabada, ja es treballa pensant en la propera edició per tal de millorar i seguir sent una de les Mostres Gastronòmiques més reconegudes de Catalunya.

Gràcies per participant-hi tots junts.

ESPORT I NATURA PEL PIRINEU

2008-08-13T21:40:00.000+02:00

EXCURSIÓ AL PAS DELS ISARDS (Pas de la Casa)
L'itinerari té lloc dins el Principat d’Andorra. De fet, es trepitja territori andorrà en l’aproximació a l’estany de Fontnegra o Abelletes i en la part culminant dels cims que configuren la capçalera de la vall de la Llosa. Cims que no hi vaig arribar, però si aproximar molt.
Recomano l’accés pel Pas de la Casa perquè és molt bonic, a través del feréstec circ de Fontnegra, on neix el riu Arièja (afluent de la Garona), i perquè resulta pràctic pels aficionats al trekking, ja que es pot assolir arribar als cims en més o menys un parell d’hores.

Cal sortir del Pas de la Casa per la pista que puja pel costat de la carretera al port d’Envalira. Al cap d’uns 2qm, en un revolt sobre les pistes d’esquí, surt a l’esquerra una pista planera,(3qm) que arriba a l’Estany de les Abelletes (2.258 m). M’enfilo per una clotada herbosa, seguint el curs del torrent. A l’esquerra em queda els espadats del pic de la Portella o de les Abelletes (2.600 m). L’entorn cada cop més feréstec, es puja per una fonda clotada herbada i pedregosa. A la dreta hi ha un contrafort important del pic Negre d’Envalira amb una forta pujada. Continuo pujant fins arribar al peu del Coll dels Isards (2.550 m) on veig diferents escaladors intentant fer diferents cims. Per baixar, s’ha d’anar molt en compte pels clots, la pendent i els tarters amb el seu inestable pedregam, fins arribar altre vegada a el Pas de la casa.

RUTA DEL CONTRABANDISTA

Des de la Tor de Carol com a punt de sortida, al punt de les vuit del matí de diumenge, vaig començar a pedalar disposat a fer l’anomenada Ruta del Contrabandista. Una excursió que allargant-la una mica arribes a la vintena de quilòmetres.

Aquesta ruta del contrabandista és una de les diverses que hi ha pel Pirineu i per la Cerdanya. La d’avui, transcorre per alguns paratges més bells i pintorescs del Pirineus. Recorregut carregat d'història pel que expliquen d’algunes de les rutes dels contrabandistes “del segle passat”, els més vells del lloc.
Diuen, que els contrabandistes recorrien les muntanyes de nit carregats amb fardells per a no ser vistos per la guàrdia civil i durant el dia, esperaven, amagats en petits amagatalls, que arribés la foscor de la nit per continuar amb la seva feina.

L'excursió s'inicia sortint de la Tor e Carol per l’asfalt fins a Iravals, on comença la part forta del recorregut amb una pujada pronunciada, la ruta de St. Pere de Cedret pel mig del bosc fins trobar la carretera que va direcció a l’estació d’esquí de fons de Guils. Es baixa cap a Guils, i enmig dels camps, un camí porta a Bolvir. D’allà arribem a l’ermita del Remei (Hotel). Pedalant direcció Puigcerdà arribem a St. Martí d’Aravó molt a prop dels ravals de Puigcerdà, a la riba dreta del riu Querol. El pont de Sant Martí d’Aravó salva el curs del riu, fent de marge dels termes municipals de Guils i Puigcerdà.

Aquest pont possiblement d’origen romà –per on passava la strata ceretana– té dos ulls, els arcs dels quals són del segle XIV, època en què es va dur a terme la seva reconstrucció. Al costat del pont s’hi troba la ermita dedicada a Sant Martí del segle X. Una vegada creuat el pont ens enfilem fins al llac de Puigcerdà per buscar el camí que des de la Font del Cucurú et porta fins Enveig i d’allà es continua per arribar a la Tor de Carol.

Molt agradable de fer i sense pràcticament, dificultat

VIU LA FESTA MAJOR DE STA. HELENA

2008-08-10T21:27:00.003+02:00

Còpia de l'escrit del programa de la Festa Major:

Un any més en ple estiu, a Cabrils celebrem la seva Festa Major de Santa Helena, copatrona del municipi.

Una època de l’any en què moltes viles d’arreu celebren la seva Festa Major i Cabrils n’és una d’elles, amb l’esdeveniment més rellevant com és la Mostra Gastronòmica, comercial i d’artesans. També hi són presents les activitats tradicionals de Festa Major com són el correfoc, l’Ofici, els balls, actes infantils o els gegants i d’altres iniciatives que tenen per objectiu fer gaudir als cabrilencs i també a totes aquelles persones que s’apropin al municipi de la tradició i de la festa.

Enguany, l’inici de la Festa Major presenta una novetat, LA TROCA, tot un seguit d’actes que donaran pas a la inauguració de la Mostra Gastronòmica, el divendres 15 d’agost.
El correfoc, un altre dels actes més vistosos i lluïts s’hi podrà participar el divendres nit i acabant el primer dia amb el ball a càrrec de Se atormenta una vecina.
Dissabte, diumenge i dilluns (Santa Helena), altres activitats ja més clàssiques, i no per això menys interessants que integren qualsevol programa de Festa Major com els actes infantils, balls, la cultura musical i tradició demanaran pas amb activitats que es celebraran a diferents espais com la Plaça de l’església, la Plaça del Mil·lenari o els Horts de la Santa Creu, entre d’altres.

Recordar que tots els que s’apropin a Cabrils podran gaudir, durant els quatre dies de Festa Major, dels diferents plats preparats pels restauradors en el recinte del CEIP l’Olivera, tot un clàssic de l’estiu a Cabrils i un referent al Maresme.

Els organitzadors de la festa tampoc s’obliden dels joves, i enguany el programa contempla actes pensats per ells i amb ells, com la Nit Jove de divendres, la discomòbil de dissabte, el Correfoc, la Gimcana i el taller de percussió.
Totes elles són iniciatives que demostren que hi ha vida al marge de la Mostra Gastronòmica i així engrescar a un col·lectiu important incitant a la gent a la participació de la Festa Major.

Bona Festa Major, us convido a gaudir-la!.

20 ANYS DE FESTIVAL DE MÚSICA DE GRAN QUALITAT.

2008-08-08T02:32:00.002+02:00

Enguany el Festival de Música de Cabrils ha arribat a la vintena edició. Una oferta musical iniciada des de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Cabrils, amb el Sr. Josep Grau aleshores regidor, i uns any després aquesta tasca se li va encomanar a la Societat La Concòrdia.

Des de 1988, any del primer Festival, Cabrils ha esdevingut un referent en el panorama musical estiuenc al Maresme on, a dia d’avui s'ha anat transformant.
L'extraordinari creixement de l'oferta musical arreu, ha fet que el Festival de Música de Cabrils en aquests 20 anys, fos un període apassionant amb grans concerts de qualitat, fet que felicito i encoratjo a tothom que ha fet, i fa possible que aquest any haguem celebrat la 20na edició.

La gran varietat i qualitat de la seva programació ha fet una gran tasca de difusió i promoció de la música oferint grans concerts de qualitat del gènere clàssic, amb solistes i orquestres de cambra de renom internacional, també de formacions corals, de Bandes i fins i tot , de formacions de jazz.

Felicitats Cabrils per apostar per la música.

ESPEREM QUE SIGUI AIXÍ

2008-07-17T02:25:00.000+02:00

Aquest final de juliol i principis d’agost és cabdal per Catalunya. S’han iniciat uns dies plens de reunions i contactes entre el Ministerio de Económica y Hacienda i la Conselleria d’Economia de la Generalitat de Catalunya, per acabar de concretar la execució del finançament segons marca l’Estatut que vam aprovar. Reunions que marcaran i dibuixaran les línees generals de treball i sentit del que ha de ser una entesa de les postures que des de la Generalitat, encapçala el President Montilla i en aquest cas tant important del finançament, el Conseller Antoni Castells.

És fonamental arribar a l’entesa i al diàleg per executar el que recull l’Estatut en matèria de finançament però també la importància de seguir mantenint amb gran fermesa la consecució dels temes pactats i aprovats al Parlament de Catalunya i al Congrés dels Diputats, on l’Estatut va ser aprovat per la majoria de grups representats. Som optimistes de cara el desenllaç final de les esmentades reunions i del resultat futur de les mateixes. El missatge del President de la Generalitat al President de l’Estat ja va ser prou contundent, estimem més a Catalunya i lluitarem per tenir el millor pel país.

RUTA DEL CARRILET (Amer/Olot/Amer)

2008-07-03T21:14:00.002+02:00

Feia temps que anava darrera de fer aquesta sortida en BTT, l’enomenada ruta del carrilet (Amer-Olot-Amer). Es tracta d’un tram de l’antiga via que uneix Olot amb Girona conegut com la Ruta del Carrilet i que avui dia, funciona com a Via Verda adaptada pels amants del cicloturisme i de les caminades envoltats d’un preciós entorn natural.

A cavall de les comarques de la Selva i la Garrotxa, aquesta agradable excursió transcorre per unes vies òptimes per gaudir d’un dia en família a l’aire lliure, on hi trobem una perfecta combinació d’esport i natura, en un entorn natural totalment privilegiat.
L’itinerari que vaig fer comença a la vila d’ Amer, petita població de la Selva, que delimita amb la Garrotxa i que està a uns a 28qm d’Olot. Només sortir, prop del quilòmetre 28, et trobes un trencant a la dreta que t’acosta fins a la Font Picant, de Fonter. Un brollador natural que proporciona diàriament milers de litres d’aigua picant que són embotellats i distribuït arreu del país.

Segueixo la ruta direcció a les Planes d’Hostoles, primera població que arribo i travesso en un dia calorós i sense cap núvol; sort que el carrilet passava pel mig de boscos, bàsicament, de roures, castanyers i alzinars i en molt trams vorejant el riu, uns escenaris naturals de privilegi. El camí de constant però suau pujada em permet anar observant i gaudint del paisatge fins arribar a Les Planes d’Hostoles, vila garrotxina que descansa sobre les restes basàltiques d’una forta erupció del volcà Traiter fa més de 44.000 anys.

Continuant l’excursió que és prou coneguda pels paratges de gran contingut paisatgístic, ecològic i cultural, on gràcies al sòl i el clima observem una variada vegetació, amb alzinars, rouredes i fagedes de gran valor natural i paisatgístic.Sense deixar el cop de pedal, em dirigeixo a Sant Feliu de Pallerols, on s’inicia la zona Volcànica de la Garrotxa seguint el recorregut de l’antic tren de via estreta.

En aquest punt m’endinso per la zona volcànica de la Garrotxa, on hem de tenir en compte que aquest parc és el millor exponent de paisatge volcànic de la península Ibèrica. Podem veure-hi una quarantena de cons volcànics i gairebé una vintena de colades de laves basàltiques. Continuant la ruta, travesso antics ponts de fusta i conreus amb el riu Brugent al costat fins arribar a la vila de Sant Feliu de Pallerols al bell mig de la Vall d’Hostoles. Població que data del Segle XI, i que a néixer al voltant de l’església.

A partir d’aquí, la via s’enfila una mica més... però totalment suportable, arribo i m’aturo a St. Miquel de Pineda, per fer una remullada en una aixeta que trobo i unes fotos. M’enfilo cap el darrer tram de pujada fins al Coll d’en Bas, el punt més alt del recorregut a 620 metre d’alçada respecte del 187 m, d’Amer.

És en aquest punt on descobreixes la magnífica Vall d’en Bas, una vall dedicada al cultiu del blat de moro, pasturatge del bestiar, al fons el Puig de Calm. A partir d’aquí el camí fa una suau baixada fins a Olot (a 447 m d’alçada sobre el nivell del mar), travessant els municipis de Sant Esteve d’en Bas i Les Presses.

La ruta fins Olot, la dono per acabada a l’antiga estació del ferrocarril, conservada, al costat del riu Fluvià i el Parc de la Font de Sant Roc.

La tornada a Amer es va desfent seguint el camí de baixada i sense pedalejar.

Recomano aquesta ruta que és a l’abast de tothom, i de ben segur fàcil de repetir, doncs veure aquests paisatges i vegetació en les diferents estacions de l’any ha d’ésser meravellós.

DEDUCCIÓ DELS 400€

2008-06-27T20:50:00.001+02:00

Veig que tothom s’omple la boca i opina sense documentar-se i és aleshores quan es creen malentesos i com que en aquestes dates és quan s’ha de cobrar volia fer uns aclariments.

Abans de les eleccions, concretament en el mes de gener d’enguany, el President del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, es va comprometre a tornar 400€ de l’IRPF (Impost sobre la Renta de les Persones Físiques) a les persones que feien la Declaració de la Renda.

Ara ha arribat el moment de l’aplicació i també dels dubtes i malentesos. La mesura compromesa és una deducció del IRPF, i per no tenir que esperar a fer la Declaració de la Renda de l’exercici 2008, en el Real Decreto 861/2008, que el Congrés va aprovar el 23 de maig en Consell de Ministres i que al dia següent va ser publicat al BOE, es va establir uns mecanismes per a que l’import de la deducció es pogués tenir en compte en las retencions de l’IRPF a partir del dia 1 de juny.

Que vol dir aplicar aquesta mesura?, doncs que a la nòmina del mes de juny de 2008 les retencions es reduiran en 200€, como a molt. Per tant, un treballador que suportés una retenció de 750€ a juny de 2008, només suportarà una retenció de 550€ (750-200). Si aquest treballador tingués que suportar una retenció de 180€, no se li haurà de retenir. Però, en las nòmines dels mesos de juliol a desembre de 2008 es reduirà el tipus de retenció en la quantia necessària per completar la reducció de les retencions de 2008 fins els 400€.

Resumint; el primer exemple que he explicat, el treballador te 200€ pendents (400-200) mentre que en el segon cas en te 220€ (400-180). Tant en un cas com l’altre, la deducció serà de 400 €.

Cal tenir en compte que si aquesta mesura s’hagués plantejat reduint el IRPF en % en comptes dels 400€ lineals, haguessin sortit beneficiats els treballadors amb els sous més alts i amb aquesta mesura de deducció lineal dels 400€ es beneficien els ciutadans amb els sous més baixos.

Per tant, el Govern Socialista del Sr. Zapatero compleix el que va prometre.

PLA DE MILLORA URBANA CAN BOTELLA

2008-06-17T23:04:00.000+02:00

La proposta del govern del PSC, GPC, ICV i ERC-Consens per l’aprovació del text refós del Pla de Millora Urbana de Can Botella es va aprovar ahir en una sessió extraordinària amb el vot favorable de l’equip de govern i del regidor no adscrit, amb el vot en contra de CiU i VIC i l’abstenció del PP. L’equip de govern fa avançar així l’expedient de gestió urbanística del projecte de Can Botella, bloquejat per CIU i VIC en el seu pas pel govern i sense haver fet cap proposta al respecte.

Aquest projecte és una aposta per resoldre la renovació d’aquesta part del centre del poble aportant solucions concretes i significants en diversos àmbits com:

a) Dotació d’uns 40 habitatges de promoció pública fet que provocarà un acostament de la població al centre del poble tenint la facilitat de la utilització del transport públic situat pràcticament dins l’àmbit. Es preveu, entre diferents sectors de població, que els joves amb expectatives de fixar la residència en el propi poble hi puguin accedir mitjançant aquesta iniciativa pública, tenint en compte que els joves d’ara son els que aportaran el dinamisme social del futur immediat.

b) La provisió de sòl net pel nou centre assistencial (Centre d’Atenció Primària) emplaçat en un lloc d’indiscutible centralitat i accessibilitat.

c) Una dotació de locals comercials que possibilitarà la instal·lació d’activitats de serveis que s’haurien de cercar en la perifèria o en altres municipis, fet que acostarà en temps i desplaçaments els serveis als ciutadans i afavorirà l’activitat econòmica en el mateix poble, així com el lloc de treball pel resident, disminuint la seva mobilitat obligada, possibilitant els recorreguts a peu dels usuaris i treballadors.

d) La previsió d’aparcament públic en una situació de centralitat que provocarà la tendència a disminuir els recorreguts cap a altres municipis tant dels usuaris dels serveis com dels residents.

En definitiva en aquest Pla de Millora Urbana, s’ha previst una ordenació urbana on el ciutadans podran gaudir d’un àmbit on el Centre Cívic La Fàbrica, el Parc Anselm Clavé, la Biblioteca i la nova plaça pública, prevista enmig de Can Botella, quedaran integrats en una zona de vianants on podran coincidir les necessitats sòcio-econòmiques, territorials, afavorint el teixit social i vida urbana.

VISITA A LA MATERNITAT D'ELNA

2008-06-15T21:37:00.001+02:00

(Vista de la Maternitat d'Elna)

Després de la presentació a la Biblioteca de Cabrils del llibre d'Assumpta Montellà, La Maternitat d'Elna el passat mes de març, el dissabte dia 14 de juny vaig arribar-me fins a Elne a visitar la Maternitat.

Gairebé al peu del Canigó i a tocar de les platges d'Argeles, s'alça enmig d'uns verds camps la magestuosa Maternitat d'Elna. Una visita que a part de veure les estances de la Maternitat i enmig de les explicacions per part de l'Assumpte Montellà que et deixaven sense respiració i amb els ulls negats, un es podia imaginar els fets d'aquella època. No però, com la mare i d'altres visitants de la seva edad, que en tot moment narraven les seves particulars històries que varen patir en els seus àmbits familiars i que amb la tendres preguntes de l'Assumpta anaven recordant.

La Maternitat d'Elna va nèixer arrel de la situació que va viure de prop una jove mestra suïssa atenent en la guerra civil els infants refugiats al bàndol republicà. Va ser a finals de gener de 1939, un cop Barcelona va caure en mans dels franquistes, començava l’exili fugint de l’exèrcit franquista.

La majoria d’exiliats es van dirigir cap a l’Estat francès en els denominats “camps d’acolliment”, veritables camps de concentració sense cap condició sanitària vigilats per tropes senegaleses. El fred, la mala alimentació i la deixadesa dels oficials al càrrec van afegir a la pena de l’exili penalitats inhumanes. La vida continuava i moltíssimes dones refugiades al camp es van veure obligades a donar a llum en unes pèssimes condicions. La mortaldat era elevadíssima: si no moria el nadó, moria la mare i, si no, tots dos.

Davant aquesta situació, Elisabeth Eidenbenz, va organitzar en una residència abandonada de la vila del Rosselló d’Elna una maternitat on atendre les parteres procedents dels camps i els seus fills. La major part dels infants nascuts a la Maternitat Suïssa d’Elna eren fills de republicanes arribades a l’exili des de Catalunya, entre el 1939 i el 1944, i també hi van néixer infants jueus i d’altres indrets.

La d’Elisabeth Eidenbenz i la Maternitat d’Elna és una història plena de vida i llum en un dels moments més negres de la humanitat. Com diu Serge Barba, un d’aquells nadons: «La mare em va donar la vida a la Maternitat d’Elna i Elisabeth Eidenbenz, la confiança en el gènere humà».

( Vista des dels jardins i la Elisabeth l'any 39)

(Escoltant a l'Assumpta i obsevant la sala de parts)

(Fotos del camí a l'exili i un recull de fotos de l'època)

(Placa en record d'Elisabeth) (Vista de la cúpula)

(Vista de l'entrada principal i mostra d'un vitrall)

(Signant el llibre de visites i vista de la Sala principal a l'entrada)

(Diferents vistes)

Parlem de l'aigua...

2008-06-04T19:23:00.010+02:00

Fins avui no he volgut parlar sobre aquest bé natural tant útil com és l’aigua. No m’ha agradat com s’ha parlar i s’han pres decisions sobre tota la problemàtica que ha generat el fet de estar sota mínims d’aigua a bona part de Catalunya. Des del meu punt de vista personal, crec que tothom té clar que l’ús de l’aigua de boca és prioritari, per tant, si no tenim aigua ni per beure ni per rentar-nos, dos dels casos més clars del seu ús, cal prioritzar la seva utilització i sobretot, per a altres usos.

Hem tingut sort per les nombroses precipitacions, en forma de pluja, que han caigut a Catalunya durant aquest mes de maig passat, el més plujós en moltes dècades. Déu n’hi do, però, l’enrenou, discussions, crítiques i debats que s’han generat al voltant d’aquest tema i hem de tenir en compte que els polítics, han estat, i estan intentant resoldre el problema de l’escassetat d’aigua per la població, buscant solucions perquè a més de quatre milions de persones no els manqui un dels elements més essencials i preuats, en altres llocs del mon, per a la subsistència, com és l’aigua.

Dic preuats en altres indrets del món perquè crec que no valorem el que tenim. No cal buscar estadístiques de països on pateixen una sequera constant i que diàriament, han de fer quilòmetres i quilòmetres caminant per anar a buscar uns tres o quatre litres d’aigua de tolls, pous i llacs sense tenir en compte si l’aigua és potable o no.

En aquesta societat actual i a on vivim, es necessita estar conscienciant constantment a la població i de fet, es pot constatar que només ens movem o ens recordem, com diem els catalans; de Sta Bàrbara quan trona. I és veritat, llavors, quan es parla de restriccions, que les obres són molestes -per millorar els serveis-, o de què farem ara sense aigua?, o quan no tenim llum, o quan durant uns minuts no veiem la Tv per culpa d’un tro i d’altres queixes, tothom s’esvera, protesta o critica, però jo em pregunto; què fem els ciutadans de manera individual o col·lectiva, per fer un bon ús racional de l’aigua, del consum just d’electricitat, en definitiva per millorar el medi ambient i natural?.

Actualment estem patint la manca de previsió de infraestructures hidràuliques que han tingut els diferents governs de CIU durant vint-i-tres anys, tenint en compte les noves ordenacions i desenvolupaments urbanístics que patia Catalunya any a any. Com pretenien resoldre el tema de l’aigua CIU pel creixement urbanístic, pels nous polígons industrials, per regar hectàrees de conreus, etc...?. Ara resulta que des del novembre 2003 amb els governs de PSC, ERC i ICV ja s’hauria tingut de resoldre aquest tema, ja s'hi treballa i en breu es veuran els fets.

Em deprimeix quan llegeixo a la premsa o sento en els debats i entrevistes els oportunismes polítics per part de tothom. Llavors penso, o la memòria falla o més d’un o una pateix amnèsia. Per a mi és atemptar contra la intel·ligència de la població. I dic això per les demagògies que s’han arribat a fer i a dir per embrutar i desprestigiar l’adversari, pel sol fet de que un altre se n’aprofiti i en surti victoriós de la gestió o decisió pressa. Ni ha que diuen que els transvasaments d’aigua no són “ecològics” i això sembla que està molt acceptat i es fa soroll quan es vol fer al mateix que es fa amb altres fluïts. La gent sap el què volia fer el govern de PSC, ERC i ICV amb aquesta obra que ara no es farà?, no el Plan Hidrológico Nacional del PP, si no que era construir una canonada per abastir d’aigua una part del territori en moments puntuals i a la inversa. Si tornem a estar en un estat d’excepcionalitat com en els darrers mesos, què farem llavors?. Com he dit abans amb els altres fluïts com el gas, o el petroli?, que es fa arreu?. No són transvasaments?, o no hi han canonades que travessen territoris, o vaixells o d’altres mitjans de transports que van i venen per portar els recursos des d’ on són a on necessiten?. I per fer-ho amb l’aigua tanta polèmica?.

Ara ha plogut, i molt, els embassaments estan a un bon nivells de capacitat, s’aixequen les restriccions a un altre nivell, però torno a preguntar, serem racionals els ciutadans en l’ús de l’aigua?, o mentre ragi anirem fent?, algú s’ha aturat a pensar la quantitat de litres d’aigua que malbaratem?.

Jo dono tot el meu suport als tècnics i polítics perquè estic convençut que fan el que saben i el que poden per tal de donar una millor resposta a la ciutadania i també vull que tinguem en compte que des de sempre, malauradament, l’activitat humana és poc “ecològica”, a vegades per un costat es presumeix que si, però per l’altre...i si som conscients que ens hi va el futur del planeta hem de reaccionar. I en bona mesura podem seguir els consells de diferents periodistes del país, com per exemple les diferents recomanacions que fa mitjançant els seus llibres el conegut periodista ambiental José Luis Gallego.

En el món hi ha molta activitat, som més habitants i una de les qüestions és fer un consum responsable en mesura, si no, ens hauran de mesurar, tot és qüestió d’educació.

PASSIÓ PER L’ESPORT I MUNTANYA

2008-05-25T19:45:00.001+02:00

Iñaki va deixar els llibres de filosofia per les muntanyes, la seva gran passió. En el seu llarg recorregut per elles va aconseguir trobar a l’Himàlaia una vida de risc i que a ell el van omplir de valors. En els cims hi trobava totes les respostes i hi descobria quin camí volia seguir. De fet, tota una col·lecció de vuit mils havia culminat fins aleshores i només aquest cim i el Kanchengjunga faltaven en la seva llista. Així ha estat la vida d'Iñaki Ochoa de Olza, a qui l'Annapurna ha impedit tornar a casa.

La relació amb aquest cim no era molt bona, hi va deixar per sempre al seu bon amic Anatoli Boukreev, ell mateix deia "És un cim traïdor" i ho va tornar a intentar. Acabava de deixar enrere un dels anys més difícils a conseqüència d’una greu lesió i des del mes de gener s’entrenava i escalava amb la passió habitual per aquesta expedició a l’Annapurna. Iñaki deia durant la inactivitat forçada, que “he visto que el Annapurna, la “Diosa de la abundancia”, está llamándome con sus cantos de sirena. Y como soy un hombre muy débil, no he hecho otra cosa que sucumbir ante sus encantos”.

Companys d’escalada han dit d’ell que " vivia poc fora de la muntanya " i que quan te’l trobaves gairebé sempre et parlava de muntanya. El defineixen "com muntanyenc magnífic, una molt bona persona i somrient, i com amic, entranyable i proper". La seva mort ha consternat al món muntanyenc de tot arreu.

El cos del muntanyenc navarrès Iñaki Ochoa de Olza, mort a l’Annapurna, descansarà a la muntanya nepalí.

Un relat de Caspar David Friedrich de 1818, recull l’afany i barreja de la muntanya i les lletres com feia Iñaki:

CAMINANT DAMUNT UN MAR DE BOIRA
He vist aquesta muntanya des de totes les seves vessants, i ara que marxo i que se que no tornaré, me’n adono de la seva màgia, del color dels sol reflectit en la neu de les muntanyes, de la boira en els dies baixos.

Totes les vegades que hi he pujat he tingut un sentiment especial, un sentiment que recordaré sempre i des de més amunt que 8000 mts tindré el cor en aquesta muntanya.

Espero que algú més em recordi a mi i a aquesta muntanya.

DEL MAIG DEL 68.

2008-05-20T02:14:00.015+02:00

Com no, ja hi som, ja he arribat als 40 anys, com tots els de la meva quinta, uns més aviat i altres més tard, he arribat a aquesta xifra “mítica”.
Si, vaig néixer en el famós més de Maig del ’68, molt conegut per l’esclat de la revolució dels estudiants francesos que potser va ser el més significatiu i important moviment de masses que varen tenir lloc aquell any a nivell europeu.
Molt s'ha escrit del Maig del ’68 dels fets, de les seves conseqüències i d'aquell moviment revolucionari tan espontani que va sorgir el mes de maig i que gairebé va deixar fora de joc el disciplinat Partit Comunista Francès.
El món va prendre una consciència diferent després d’aquell maig del 68. La frustració dels objectius revolucionaris més ambiciosos del moment, no van impedir que el discurs d'esquerres assolís una força hegemònica durant gairebé els següents 15 anys, a més dels nombrosos canvis que la societat va adoptar en quan l'exercici de la llibertat individual i del comportament social.
No només va ser a França la revolució estudiantil i de treballadors, a New York, a Berkeley i a Praga, a Tòquio, Ciutat de Mèxic o Rio de Janeiro, a Torí, Bolònia, a tot el món l’any 68 es va fer notar l'esperit contestatari d'estudiants i treballadors que es revoltaven contra un sistema del qual no volien formar part i que volien transformar o canviar la vida, i provocar la confrontació si calia amb un poder autoritari.

No m’ entusiasmen les celebracions, m’agrada passar desapercebut i mirar més cap endavant que enrere però, durant aquests dies ja me’n arribat els primers missatges i trucades que m’han fet repassar, recordar i fer una mica de balanç d’aquests 40 anys. Aquestes reflexions o apunts podrien ser de qualsevol anònim representant de l’esmentada generació, un procés de la vida pel qual he anat passant, gairebé sense adonar-me'n, i de sobte ja tinc quaranta anys: records d’infantesa, inquietuds juvenils (descobriment de les noies, les primeres novies, sortides...), el dilema de seguir estudiant o treballar, buscar-nos la vida amb feinetes per tenir alguna pela, compromisos, la “puta mili” els qui la van fer, casaments de la colla, amics amb fills, responsabilitats, separacions,...

Feta aquesta introducció i breu apunt d’història. Haig de dir que no puc, ni crec que tinc dret a queixar-me de re. Puc dir que durant les diferents etapes fins arribar avui, els anys ensenyen moltes coses que els dies desconeixen, per tant crec que la vida és una contínua educació plena de valors que hem de saber escollir bé.

He viscut intensament i, tot això, amb la llibertat suficient com per a poder gaudir plenament cada etapa d’aquest anys. Sóc de la primera generació de joves nascuts poc abans de la mort de Franco amb els “Planes de Desarrollo”, on la meva infància va ser la d’un nen feliç, inquiet, curiós i bellugadís. Vaig anar a l’escola de les Monges del carrer Nou i la del mestre Jambert, jugar amb els Madelman, cotxes Guiswal, jugar a futbol al mig dels carrers amb els veïns del carrer de Can Paretons, “los deberes” fets a casa, la llet amb Cola Cao, els bocates de Cal Forner, els llibres de l´Editorial Bruguera i Vicenç Vives, anar a tallar raïm el més de setembre i fer vi, anar a buscar llet de les vaques de Cal Estrany, jugar amb moltes poques joguines, entre altres activitats i neguits, han estat moments per recordar sempre i han estat situacions viscudes que els infants d’avui no podran viure mai.“Las aventuras de los cinco” d´Enid Blyton, Un Globo, dos Globos,... en Mazinger-Z, en Marco i la Heidi, Orzowei i només dos canals de televisió en blanc i negre i gran restricció davant la tele, eren tota la distracció davant la caixa “tonta”.

També recordo les anades a la platja a l’estiu, així com les anades al bosc a buscar molsa per tal de poder fer el pessebre per Nadal i els dinars que fèiem a la pedrera. La Primera Comunió, no sabia molt de què anava però abans no hi havia gaire opció a decidir. Eren els últims anys del franquisme i a casa meva es vivia amb gran intensitat…

No puc oblidar les reunions de la mare al voltant dels anys 78,79, reunions gairebé clandestines que parlaven de política, sentia parlar de Bandera Roja, PSUC,… d'escoltar que aquell havia tingut que córrer davant dels grisos, ... Recupero també alguns dels moments històrics més destacats o compromesos d'aquell panorama polític, amb frases tan emblemàtiques com: el “Españoles, Franco ha muerto”, o allò de “Llibertat, amnistia, estatut d’Autonomia”, que cridaven milers de bojos pels carrers o “Por el cambio, vota Felipe”... i també el “Que se sienten coño, todo el mundo al suelo”...

De sobte és quan va arribar el moment de començar l’institut, vaig anar al Jaume Almera, al poble veí de Vilassar de Dalt, a peu, bici o a dit. Tota una aventura i experiència. De l’escola del poble amb només, nou nens i nenes del curs, a trenta de cop. Allà vaig fer els primers cursos de batxillerat, fins anar a Mataró a estudiar - entre cometes - de nit. Els pares ho tenien clar, si no s’estudiava, a treballar. Així va ser. L’últim any d’Institut, vaig compaginar els estudis amb el treball a diferents tallers, sense cobrar ni cinc, i algun duret que vaig guanyar posant benzina. Després de treballar i conèixer diferents concessionaris vaig acabar muntant el meu propi taller l’any 95, fins l’actualitat.

Als catorze anys vaig participar en diferents esdeveniments i entitats del poble; teatre, futbol, coral, moto club, comissió de festes,... sempre m’havia agradat el món de la “faràndula” i moure’m pel poble i com no, inoblidables els nou anys, dedicats a entrenar equips de futbol base de Cabrils. Quins temps aquells i com ha canviat el món, Cabrils, la societat...

Ara que tinc quaranta anys valoro, almenys jo, la vida apassionant i de qualitat que he viscut gràcies a l’educació rebuda pels pares, mestres, entorns i sobretot, dels valors que m’han inculcat. Sempre he desitjat, i intentat lluitar pels meus principis, per un món millor. Ho he intentat convençut i amb esforç, amb ideals, amb entrega i compromís, amb il·lusió i entusiasme i, tot això, també ho he fet a través de la "política" a nivell local.

Per arribar fins aquí, no puc concloure sense anomenar a la "família", que ha estat el puntal de la meva vida, un referent en el passat i desitjo que així sigui en el futur. Sense el seu recolzament tot hagués estat diferent, n’estic convençut. El saber fer del pare i la seva vitalitat, un home senzill que ha estat feliç al costat de la família i dels seus. Respecte, honradesa, i auto disciplina són entre d’altres, alguns dels valors que he après d’ ell. De la meva mare, les seves principals virtuts han estat la seva predisposició, la seva voluntat de saber, d’ajudar, de participar, de col·laborar, entre altres neguits i sobretot, el d’educar als seus fills. També una dona senzilla, una dona que es conforma amb mínims detalls i que ha lluitat de valent per aconseguir els seus objectius. Del seu sentit de responsabilitat i compromís, em neix aquest compromís amb la política local. La meva germana i en Pau, la tia Matilde "el pal de paller" i d'altres de la família sempre han estat al meu costat, a tots gràcies.

A part de la família, durant aquest quaranta anys, moltes persones m’han aportat el seu granet de sorra i de moltes he aprés per fer camí a la vida. M’han fet madurar, a superar moments difícils i enriquir-me com a persona. Durant aquests dies tinc records i, recordo de l’oportunitat de viure moments excepcionals amb algunes d’elles. Gràcies.

Com deia Séneca; La vida és com una llegenda: no importa que sigui llarga, si no que sigui ben explicada.

Em queda molt per fer, molt per aprendre i per viure.

Cabrils fusiona: gastronomia, natura i cultura.

2008-05-16T22:53:00.009+02:00

GASTRONOMIA I NATURA
Cabrils aposta una vegada més per la gastronomia, natura i cultura. Primer cal destacar la adhesió de l’Associació d’Hostalers de Cabrils al programa cultural “El Parc a Taula”. Presentació que va tenir lloc ahir al municipi de Teià promoguda per la Diputació de Barcelona, on diversos restaurants, productors, allotjaments i cellers de poblacions del Maresme i Vallès Oriental vinculades al Parc Serralada Litoral, fusionen la gastronomia, la viticultura, productes naturals, els valors naturals, culturals i paisatgístics del nostre parc.
Mitjançant la gastronomia, arrelada als pobles, als seus costums i que forma part de la seva vida, té per objectiu fonamental el redescobriment de la cuina popular i la recerca sistemàtica de noves combinacions i aquells que són amants de la gastronomia, els gastrònoms, que estimen la cuina selecta, fent-ne un ús moderat, han anat construint el seu art en impressions, en hàbits dietètics i en condicionants psicològics i culturals.
És per això que els restauradors, adherits a “El Parc a Taula” per tal que puguem tastar les seves especialitats, el seu “savoir faire”, o el seu art, us oferiran el millor de les seves receptes fent ús de productes naturals o d'elaboració artesana, que podem trobar o adquirir en aquestes indrets i espais protegits i el millor dels seus cellers.

Enhorabona en aquesta iniciativa i que tot passejant, fent esport, gaudint, menjant, degustant participant i respectant gaudim de “El Parc a Taula”.

NATURA I CULTURA
L’altre esdeveniment lligat a la natura i cultura va ser la selecció de poesia i cançons que ens van oferir Celdoni Fonoll i Lloll Bertran ahir divendres a la Biblioteca. Van ser els protagonistes d'un espectacle que va atreure a un nombrós públic que va omplir la Biblioteca. Acte presentat pel Regidor de Cultura, Sr. Miquel Ponsa, on van presentar els seus darrers llibres. Celdoni Fonoll va presentar "Arbres dels nostres paisatges", una obra que segueix la pauta dels seus darrers llibres d'ocells, plantes i bolets mitjançant els versos, amb un estil literari rigorós i amè on recull uns cinquanta espècies d'arbres que es poden trobar pel territori dels Països Catalans.

La polifacètica actriu i gran artista catalana Lloll Bertran també va presentar el seu llibre "Quin món de mones!". Llibre que recull els millors i més divertits moments del programa de Catalunya Ràdio, en els què la Lloll interpreta personatges, entrevista i parla amb els oients i canta cançons conegudes adaptades amb lletres molt divertides i crítiques.

Lloll Bertran i Celdoni Fonoll van recitar i cantar una selecció de poesia i cançons dels esmentats llibres.

Felicitats i èxit pel futur a tos dos i agrair a la Biblioteca per organitzar una vegada més un acte d'alta qualitat.

PLOU SOBRE MULLAT

2008-05-10T03:15:00.002+02:00

Moltes vegades diem; sempre plou sobre mullat quan els mitjans de comunicació ens enuncien desastres naturals com el cicló Nargis del passat 3 de maig a Myanmar, el tsunami de Thailàndia, el terratrèmol de Ica, l’ huracà Katrina i altres fenòmens meteorològics que han tingut lloc a països com Guatemala, Pakistan, India, etc... A tots aquests llocs llegim que han quedat derruïdes centenars i milers de vivendes, milers de morts i desapareguts dels que mai es sabrà ni el nom ni número exacte, unes primeres hores amb un estat de xoc emocional que et deixen sense paraules, tothom buscant els seus familiars, les seves pertinences, un aixopluc, menjar, ajuda,... Uns dies a dies molt complicats, de cop una vida econòmica destrossada, les poques infraestructures existents inutilitzades entre altres coses.

Aquestes són en una primera instància fets immediats del cicló Nargis en Myanmar, més conegut como Birmània pels colonialistes, i sotmesa a una dura dictadura militar i amb la població sotmesa a las penes de la pobresa.Les imatges que arriben són esgarrifoses i com en molts casos sense saber la totalitat o ni la meitat dels efectes devastadors. Com a tots els països que han patit aquests tipus de desastres es posa en marxa tota una maquinària de solidaritat internacional a nivell de governs i com no, a nivell de les ONGs. El problema que veiem a Myanmar, és i ha sigut com fer arribar aquesta ajuda als llocs on es necessita. Com tots els règims amb dictadura, com el birmà, està més preocupat per la seva supervivència i el control que per l’ interès del seus ciutadans, als que considera com a grans enemics. El fet d’ acceptar l’ajuda internacional pot representar fer trontollar el poder i no tenir controlat aquesta obertura cap a l’exterior, per això condicionen que han de ser ells els qui facin la distribució de les ajudes aportades.

Tothom s’estranya, denuncia i lamenta l’actitud del govern de Myanmar per les dificultats que mostra en l’aportació de l’ajuda humanitària. Hem de tenir en compte que és la mateixa comunitat internacional que no ha intervingut, ni intervé per impedir que hi hagi països sotmesos a règims autoritaris que violen constant i sistemàticament els drets humans, sinó que ho consent i se n’aprofita. Sembla que els països cooperants o de la mateixa comunitat internacional mirin cap a un altre costat responsabilitzant el govern de torn. Quan interessa s’intervé per a marcar directrius sobre el lliure comerç, o justificar algunes intervencions bèl·liques quan hi ha recursos pel mig en jocs o interessos si més no, estratègics.
A més de tot això, hem de pensar que lo que mata no és només la natura, si no que les condicions on la pobresa està instal·lada en molts països també i té molt a veure i en qualsevol cas en contra d’això hem i s’ha d’actuar. La pobresa és una condició injusta, i no és quelcom que aparegui per si sol, ni fruit de la casualitat i sense cap culpable. No podem obviar que la pobresa, en moltes ocasions, està causada per l’ explotació humanitària i econòmica a diferents escales i nivells i per actuacions abusives del poder i de voler mantenir injustes estructures d’ explotació en benefici propi.

...ep!.S'ha acabat la Festa Major

2008-05-04T23:18:00.024+02:00

Gairebé a tot de gaita, s’ha acabat la Festa Major de Sta Creu... Per a mi, ha estat un èxit de participació en els diferents actes preparats, amb molt esforç i il·lusió, per una Comissió de Festes engrescada, jove i amb moltes ganes a la que felicito i encoratjo a continuar organitzant, conjuntament amb la Regidoria de Festes, els propers esdeveniments festius que esdevinguin a Cabrils. A tots els seus membres, entitats i col·laboradors, moltes felicitats i moltes gràcies.

Avui que ja s'ha acabat, cal pensar en les properes festes. Sovint a les festes hi ha polèmica pels grups, orquestres, espectacles o artistes contractats o convidats, per la ubicació, pels horaris, o fins i tot, per si hi ha poc per joves, o per infants, o massa per gent gran o manca quelcom per una franja d’edat, etc. Moltes vegades és el pressupost qui mana i d’altres la manca de participació. Hi ha qui opina una cosa, d’altres pensen que està bé que apareguin elements nous, però el més important és que es mantinguin i creixin els existents, i hi ha qui pensa que tot el que sigui ampliar, benvingut sigui.

Penso que una part en la tradició de les Festes Majors i cultura catalana, i com a popular, les Festes estan sotmeses a patir modificacions per als canvis socials i demogràfics, pel pas del temps, pels canvis culturals, etc. És normal que apareguin elements nous, motivats per unes circumstàncies del moment, i potser que altres elements tinguin més problemes i passin per èpoques dolentes en un moment concret. Seria ideal que tot fos fantàstic i no ens poguéssim queixar de res, però això seria una utopia, sembla més lògic que passi com tot, que va evolucionant.

A Cabrils podem gaudir de dues festes majors, segur, que són envejades per molts pobles i ciutats, i el que és més important és l’objectiu que han de tenir. Sota el meu punt de vista és enfortir i cohesionar el teixit social del poble i espero que així sigui, duri i continuï en augment i engresco a tots els ciutadans a participar-hi d'alguna manera o altre. Entre tots i totes hem de fer exitoses les Festes, no n'hi ha prou en la preparació dels actes, és molt important la participació.

Començant la XIV pedalada de muntanya.

Moment de beneïr el terme a la Creueta.

Dinar amb la gent gran.

Gran èxit i espectacular correfoc.

Cercavila pels carrers amb els gegants.

Obsequis pels infants en el concurs de dibuix.

L'arrossada a Can Barba.

Com no, les sardanes no hi podien falta.

Amb aquest petit recull d'imatges de la Festa, cal destacar també la XV Trobada de Puntaires, la Discomòbil dels alumnes de 6è de l'Olivera, el Pregò a càrrec del Grup de Teatre de la Concòrdia, el 1er Concurs de Truites organitzat per l'Associació d'Hostalers i Restauradors, el Concert Coral ofert per la Coral Sta Helena, en definitiva; tot, un èxit.

PEDALADA 2008

2008-04-28T19:00:00.001+02:00

Una vegada més Cabrils ha estat epicentre i concentració d'amants de l'esport, de la bicicleta, de la natura, de la participació, de la competició, tot i que no és una cursa, el fet és que prop d'uns 1000 ciclistes van participar a la 14a pedalada que va organitzar la S.C. La Concòrdia amb un gran èxit, el qual jo els felicito. Una pedalada on hi vam veure participants d'edats diferents amb un gran caire festiu i participatiu. Pedalada que enguany va comptar amb dos cabrilencs que conec, molt aficionats a la bicicleta com son en Jaume Caro i Edgar Aznar, doncs han estat participant a la dura prova Tintan desert del Marroc.

La pedalada dividida en dos circuits de 20 i 40 km de recorregut per camins i corriols per la muntanya de Cabrils i de termes veïns que formen part del Parc Serralada Litoral. Com a participant, he copsat la satisfacció de molts ciclistes i la pròpia de la bellesa dels indrets, de la magnífica organització i detalls en la mateixa, i sobretot de la festa, participació i repte de molts participants que genera aquest esdeveniment i que fa que els carrers de Cabrils estiguin plens de gent al carrer, uns participant, altres mirant, altres acompanyant etc... Felicitats als

organitzadors i als participants.

SANT JORDI A CABRILS

2008-04-25T21:40:00.001+02:00

A Cabrils, per primera vegada vam celebrar el Sant Jordi al carrer. Una aposta del nou govern de progrés més concretament del regidor de Comerç, en Jordi Serra, el qual va engrescar als botiguers comerciants, entitats, escoles i d’altres a muntar una paradeta al carrer amb l’objectiu de que la gent gaudeixi de la diada a la mateixa vila.

Cal ressaltar també les festes internes que es varen fer, principalment a les escoles. Segons els comentaris de la gent, ha estat un èxit i a la vegada una sorpresa pels mateixos. Cabrils, amb aquesta aposta i activitats dins el nostre municipi ha participat en una festa de país on també el dia ens va acompanyar. A Cabrils podies trobar com no, taules de venda de llibres i roses pels carrers amb l’esperit de transmetre el missatge del dia de Sant Jordi. És a dir, entre tots es va viure amb intensitat i il·lusió la Diada de Sant Jordi en un dia feiner.

Felicitats a tothom!

Per estar en forma...l'esport és important.

2008-04-12T21:58:00.000+02:00

Per anar posant-me a punt per participar en la propera XIV Pedalada de Muntanya de Cabrils, del 27 d'abril, que organitza la Secció Ciclista La Concòrdia , a la que encoratjo i felicito per l'esforç i els detalls que cuiden per assolir una vegada més amb èxit la seva celebració, vaig sortint sovint cada cap de setmana amb bici. Tant avui com dissabte passat vaig agafant forma fent la ruta enomenada "mar i muntanya". Una sortida des de Cabrils cap a Vilassar de Mar, vorejo el mar fins arribar a la riera de Teià i d'allà m'enfilo fins arribar al capdamunt de la carena per arribar al mirador de Teià i anar cap a St. Mateu on pels corriols es pot observar una panoràmica i vistes extraordinàries, enclavades dins del Parc Serralada Litoral. De la mateixa ermita continuo fins la Masia de Can Boquet seguint el camí de la carena que em porta fins la Mútua i així arribar altre cop a Cabrils. Una sortida agradable per anar fent boca.

El matí del diumenge passat, per continuar la preparació, vaig baixar amb la bici al cotxe fins a Badalona per fer una ruta per Barcelona. Pràctica habitual, agradable i de pedalar constant.

Em vaig trobar dos esdeveniments que em van atraure; la Festa del Consum responsable, dedicat a tots als públics però en especial activitats per la mainada on m'hi vaig passejar una estona i per després continuar la meva ruta.

L'altre esdeveniment que em vaig trobar va ser la Cursa dels Bombers en la que m'hi vaig afegir seguint la ruta de 10qm , però amb bici i tot passejant, on em vaig trobar diferents participants de Cabrils i d'altres que no vaig veure però que segur que hi eren. Al arribar a la fi de la cursa, segueixo pels carrers de Barcelona fins arribar al Castell de Montjuic per tornar cap a Badalona a buscar el cotxe i concloure així el meu cap de setmana esportiu, que sovint, també hi combino algun que altre partit de futbol.

...en memòria de l'Anna Palà.

2008-03-31T00:03:00.004+02:00

Estava preparant un escrit pel bloc sobre la generació del ’68, i de sobte em fan saber que l’Anna Palà ens havia deixat, als 40 anys, després d’estar lluitant contra una greu malaltia que ha tingut un final irreversible per ella.

Hem perdut una dona exemplar i compromesa fins al darrer moment com a cap d'informatius de Televisió de Mataró (TVM). A l’Anna, la coneixia des de feia uns quants anys arrel de la meva implicació en la política local. Editora i presentadora del programa '24 hores', i màxima responsable dels programes especials de TVMataró, era una periodista rigorosa i honesta on el seu objectiu era que TVMataró fos un referent en la informació local i comarcal.

No fa ni un any que ens deixava el seu director, en Lluis Lligonya i avui ho ha fet l’ Anna. Des del meu bloc encoratjo als seus companys de la TVMataró a continuar el llegat que l’Anna els hi ha deixat.

Educar tasca gens fàcil...

2008-03-21T16:30:00.000+01:00

El tipus de societat actual en la que ens toca viure, potser la culpable del desconcert en l’educació, segons el meu parer. Un conjunt de suggerències de com s’ha d’educar, de com fer-ho, etc, pot saturar a les famílies davant del procés d’educar els seus fills, i del què comporta i implica ser pare i mare en el dia a dia.

Els pares saben que són els primers responsables de transmetre als seus fills aquells valors que tant ens van ensenyar de petits com el de respectar, ajudar, ser responsable, escoltar, tolerar, entre molts d'altres, i d'ensenyar els diferents hàbits i actituds d’aprendre a menjar, d’higiene, de portar-los a l’escola per a la seva formació, de compartir, etc... Són els primers mestres de virtut i caràcter més importants que tenen els nens, ja que a prior s’ocupen d’ells. Amb les pautes marcades pels pares, cada nen aprèn el que sent i veu perquè confia amb algú que estarà sempre amb ell, disposat a transmetre-li estimació i a complaure’l amb les necessitats bàsiques. Aquests valors es donen de manera intuitiva i sense esperar res a canvi, sense exigir, ni tenint en compte el comportament del nen.

En aquests contexts, els nens comencen a aprendre el que està be i malament, a raó dels límits que els pares marquen. D’aquesta manera comença el procés en el que el nen es converteix en una persona que pot viure en un mon civilitzat. Aprendre aquests conceptes, potser fàcil per alguns nens o més difícils per d'altres, segons entenguin o no, aquests límits marcats pels pares sobre el que està bé o malament, també el no veure satisfetes amb prou rapidesa les seves necessitats i com s’adapten i s’integren a la resta del grup social que els envolta. Per aprendre a viure en societat, els nens han d’aprendre a equilibrar els seus desitjos personals amb els desitjos que hagin de compartir amb la família, amics, a l’escola, etc.

La manca de conciliació entre la vida laboral, familiar i escolar com a resultat d’un model social i consumista que vivim, té conseqüències negatives importants per a l’educació dels nens i nenes.
Una de les conseqüències més evidents en la distribució del temps, és la dificultat per conviure en família i la necessitat de delegar en algú altre la “custòdia” dels nens.
Necessitat que es cobreix de diverses maneres, fent veritables equilibris de vegades contraris, a les pròpies voluntats dels pares. Tant en les Ampes de les escoles, com les entitats de lleure, i altres tipus d’institucions es troben que estan assumint, en part, la responsabilitat de “vigilar o custodiar” els nens i nenes, intentant a la vegada, no sortir de les necessitats educatives dels infants. Aquesta situació comporta que els nens vagin passant d’una mà a una altra, generant tensions i desconfiances entre les famílies i els agents educadors, provocant confusions i creant unes sensacions d’haver assumit funcions que no els pertoquen, o bé de ser jutjats per la seva tasca educativa. Amb tot això, és el nen, que sovint ignorat en tot aquest procés, a qui menys s’escolta.

Hem de tenir en compte que les famílies són qui més pateixen aquest malestar i que, cada pare i cada mare vol el millor per al seu fill o filla i la seva presència és fonamental per la seva formació. Tampoc no es pot qüestionar que cada família té obligacions morals i responsabilitats envers l’educació dels seus fills, tot i que el context actual de la societat en la qual ens toca viure no faciliti les coses. És evident i cal tenir en compte que, la família és un agent educatiu generalment permanent, mentre que la resta d’agents intervenen en un període concret de la vida del nen, sent molt important que vagin ben coordinats amb els pares. Necessari i molt important trobar punts d’equilibri que permetin treballar conjuntament per afavorir i entendre el paper de la família, l’escola, els valors, la televisió,... en la tasca i responsabilitat d’educar.

Educar en la societat actual, on també hi trobem un factor tant important com són els divorcis, requereix reflexions i propostes sensates per part dels pares. S'ha de tenir en compte, que pel fet de no poder seguir compartint un vincle de parella i familiar, els fills no han de patir les diferències entre els pares, ni han de ser mai una moneda de canvi, ni de xantage emocional pel fet de separar-se. Cal anar a la una, i plantejar els nous diversos escenaris possibles en benefici dels fills, coordinant les noves funcions, tasques i responsabilitats de cadascún per tal de que responguin als nous reptes familiars i socials i si cal, fer una reflexió profunda i crítica sobre aquesta nova situació a assumir per cada agent implicat.

Amb poques paraules, educar és una tasca gens fàcil...

“Si vostè és pare o mare, reconeixi que aquest és el seu més important, exigent i gratificant repte. El que vostè faci cada dia, el que digui i la manera d’actuar, influirà en la conformació del futur de la nostra societat més que qualsevol altre factor”. Dita de Marion Wright Edelman.

Molt bons resultats del PSC a Cabrils

2008-03-11T16:51:00.009+01:00

Per segona vegada consecutiva, el PSC ha augmentat de forma significativa el nombre de vots en unes eleccions generals.

L'any 2000, varem obtenir 368 vots . L'any 2004, varem obtenir 794 vots i en aquestes eleccions, 930 vots, un 17% més !

Moltes gràcies als cabrilencs i cabrilenques que creuen en el projecte de progrés del PSC.

Victòria de Chacón i Zapatero...

2008-03-10T01:28:00.004+01:00

Els socialistes del PSC ens hem de sentir orgullosos per l’aportació decisiva perquè el President del govern d´Espanya sigui José Luís Rodríguez Zapatero i per haver guanyat clarament les eleccions a Catalunya i agraeixo als cabrilencs que també han contribuït decisivament amb el seu vot.
Veient els resultats, el PSC és el primer partit a les quatre circumscripcions catalanes, obtenint 25 diputats, quatre més que a les eleccions de 2004. A Cabrils també hem fet una puja positiva respecte als darrers comicis del congrés. L´Entesa ha guanyat les eleccions al Senat a les quatre circumscripcions catalanes i cap altra força política de Catalunya ha crescut tant com ho ha fet el PSC.

“Catalunya ha apostat clarament per l´avenç i no pel retrocés, per la convivència i no per la crispació, per la concòrdia i no per l´enfrontament, per mirar endavant i encarar amb optimisme el seu futur” destaca Carme Chacón i proclama que “Catalunya ha estat decisiva i serà decisiva”.
A partir de demà mateix, hem de començar a treballar per complir els nostres compromisos amb els catalans i les catalanes. Per tot això, a partir d’ara hem de demostrar treballant que el catalanisme socialista serà, els propers quatre anys, més fort i més decisiu que mai.

Visca la Catalunya optimista, la Catalunya Socialista...

Prou terrorisme.

2008-03-07T20:30:00.004+01:00

Una trucada al voltant de les 14.10h em fa saber que han tornat a assassinar. La víctima, un socialista del País Basc, treballador i compromés en unes llistes per eleccions municipals, només pel fet d’haver sigut regidor del seu poble i representar als seus veïns.
Una acció miserable, covarda, indignant,... de fet, no sé com qualificar-ho; però no entenc com una persona, si es pot qualificar com a tal, pot atrevir-se a matar sense escrúpols a un innocent i fer-ho davant la seva dona i una de les seves filles. Això no té nom.

Prou odis, prou terrorisme, volem pau.
Tant els del sud, com els del nord, de l’est i de l’oest, tots naixem iguals.
Hem de tenir en compte que per damunt de tot: Tots som humans.

...MÉS COMPROMÉS AMB ELS CIUTADANS.

2008-03-03T23:30:00.012+01:00

En unes dates properes a les eleccions del Congrés dels Diputats i Senat, on a nivell estatal i autonòmic tothom fa balanç de la feina i fa nous propòsits de cara el proper mandat, a Cabrils hem viscut una situació política preocupant i desafortunada, on la gestió, tarannà del govern de CIU i VIC i la manca de lideratge polític en no saber garantir, ni estabilitat, ni governabilitat, ni establir ponts de diàleg per arribar si més no acords puntuals e govern, ha portat a prendre accions de responsabilitat a la majoria dels representants dels grups municipals del PSC, GPC, ICV i ERC Consens x Cabrils representats a l’ajuntament. Acció tal com contempla la Llei mitjançant una MOCIÓ DE CENSURA, que no és res més que l’exigència de la responsabilitat política a l’alcalde i al poder executiu, és a dir al govern.
Després de les eleccions del maig de 2007, vam encaixar be els resultats electorals i vaig apostar com portaveu del PSC en fer una oposició respectuosa i constructiva que s’ha vist palesa en els Plens municipals. Els grups de progrés hem aportat propostes i acords beneficiosos pel municipi de Cabrils, tot i que el govern de CIU i VIC no les hagi fet avançar.

Dedicaré amb el govern, l'esforç i compromís per treballar i debatre amb tots els grups municipals, entitats i veïns, les solucions als problemes reals que ajudin a millorar el nostre municipi.

Sempre és més beneficiós pensar i actuar en positiu.

DISCURS D'INVESTIDURA:

Regidors, regidores, senyors i senyores, bon dia a tothom;

És per a mi un honor prendre possessió com Alcalde de Cabrils. Un honor i, per suposat, una responsabilitat. Ja ho és quan la decisió dels votants és clara i clara ho va ser quan les forces de progrés varen obtenir un 25% més que les forces de la dreta.

En el seu moment, vam saber encaixar bé els resultats electorals i al no poder aconseguir formar un govern de progrés per raons diverses, aleshores vam apostar per fer una oposició respectuosa i constructiva que s’ha vist palesa en els Plens municipals.
La responsabilitat que tenim com a polítics, ha fet que després d’analitzar totes les situacions viscudes en aquests mesos arribéssim en aquest punt i això suposa una aposta per canviar la manera de governar.

I puc assegurar, que hi ha una forma molt diferent a fer-ho i més amb les persones que hem signat el document de govern. Des del respecte, fent ús del diàleg, des del consens, des de l’honradesa i el treball i sobretot, amb confiança i il·lusió, des d’una majoria de progrés.

He estat escollit alcalde amb els vots dels regidors i regidores de les forces de progrés del PSC, GPC, ICV i ERC-Consens. Agraeixo a tots ells la confiança que m’han dipositat en aquesta nova etapa, sobretot, per treballar en equip per Cabrils, i pels seus ciutadans; als grups de l’oposició els hi demano que des del respecte, educació i la crítica constructiva facin la tasca de controlar la gestió del govern. Tot i que tinguem la responsabilitat de governar, estenc la mà a tots els grups polítics perquè crec que és obligatori que el debat sigui constructiu i de consens, prioritzant sempre l’ interès del municipi per sobre els dels partits; demano també als treballadors municipals que treballin amb la professionalitat que ho han estat fent sempre i als ciutadans, els hi demano confiança i un temps prudent per fer un anàlisi ràpid de l’estat actual de la gestió municipal.

A partir de demà mateix serà l’hora fer un anàlisi ràpid de la gestió municipal actual, per prioritzar i prendre decisions.

Treballar per millorar la qualitat de vida de la ciutadania i pel futur de Cabrils han estat els paràmetres principals sobre el que hem estructurat l’Acord de Govern que hem signat els quatre grups municipals que donaran suport al nou govern municipal. Un Acord de govern extens i detallat que defineix clarament el nostre model de municipi, compacta i socialment cohesionat.
Cal dir que en un període de tres mesos, detallarem les propostes del programa d’actuació del govern i ho farem en base: a) Prioritats o urgències i b) per àrees de govern.
Un Acord de govern que resta obert a les aportacions que puguin fer des de la participació ciutadana, propostes dels grups de l’oposició i a la dinàmica viva del municipi.

Avanço, que treballarem en desenvolupar qüestions en l’àmbit de personal, en l’àmbit de l’educació i joventut, en matèria de l’espai públic i seguretat, del medi ambient i de l’ urbanisme sostenible, en la confecció del pressupost municipals per l’exercici pel 2008, en matèria d’habitatge, en la visió estratègica, en la promoció del municipi, comerç i salut, en l’àmbit de la cultura, de les urbanitzacions, en estudiar el finançament per inversions, en establir vincles amb altres administracions i ajuntaments,... Enuncio també, que farem públic, una vegada analitzats els escenaris actuals de les diferents regidories, el pacte de govern i els objectius de mandat, també havent parlat amb les grans institucions com la Generalitat, Diputació i Consell Comarcal.

En resum, treballarem perquè els ciutadans tinguin millors i nous equipaments, per poder gaudir de nous serveis i poder-ne millorar d’altres. En definitiva treballarem fort pel benestar de tots els ciutadans de Cabrils en aquesta nova etapa.

Etapa, on compartirem el concepte d’ajuntament transparent, mitjançant una gestió basada en la participació en temes importants de municipi. També es basarà en el diàleg amb tots els grups polítics, encara que sigui des de la discrepància, serà una aposta, vull deixar enrere etapes de crispació i difamació, però això no depèn de nosaltres. Crearem vincles que apostaran per la participació ciutadana, per enfortir la cohesió social i cultural, en col·laborar amb les entitats socioculturals, comercials, urbanístiques i amb ajuntaments veïns.
Estem per gestionar l’ajuntament per tots els ciutadans, des de la proximitat, escoltant-los i prenen decisions.

Cabrilencs i cabrilenques, a partir d’ara hi ha molta feina a fer i la feina diària és notable. Segur que hi hauran encerts i errors. Compartiré els encerts i assumiré humilment els errors. Estic segur que avui, tots els regidors compartim la voluntat de servir a Cabrils i a la seva gent. Són per tant responsabilitats nostres atendre la veu de la ciutadania, compartir els seus anhels i cercar solucions a les seves preocupacions. No ens hem de distreure en batalles estèrils i si, en fer avançar el poble cap on creiem que ha d’anar.

Moltes gràcies.

Joaquim Colomer Godàs, Alcalde de Cabrils.

La importància de la memòria oral.

2008-03-01T23:40:00.009+01:00

Ahir al vespre vaig assistir a la commovedora xerrada que la Biblioteca de Cabrils, amb gran encert, en va oferir sobre “La Maternitat d’Elna (Bressol de l’exili 1939-1944). Assumpta Montellà va explicar la importància de la memòria oral en la recerca històrica contemporània. Autora del llibre “La maternitat d’Elna: bressol dels exiliats” ha aconseguit donar a conèixer, amb el gran èxit literari, l'experiència de la maternitat d’Elna. Assumpta, ens va parlar del llibre, un homenatge a l’obra de la jove mestra suïssa Elisabeth Eidenbenz que després de la guerra civil espanyola va organitzar en la vila rossellonesa d’Elna, una maternitat on van poder atendre les parteres procedents dels camps de concentració.

Amb gran atenció dels assistents, Montellà ens explica la història que va néixer el 26 de gener de 1939. Barcelona havia caigut en mans de les tropes franquistes, la guerra estava perduda i aleshores va començar l’exili per a milers de refugiats de tots el racons de l’Estat espanyol que s’havien refugiat a Catalunya al llarg de la guerra fugint de l’exèrcit franquista. La gran majoria d’exiliats van ser internats per l’Estat francès en els oficialment denominats “camps d’acolliment”, que veritablement, eren camps de concentració sense cap condició sanitària i vigilats per les tropes senegaleses. El fred, la mala alimentació i la deixadesa dels oficials al càrrec van afegir a la pena de l’exili penalitats inhumanes. Moltes de les dones ingressades al camp es van veure obligades a donar a llum en pèssimes condicions en unes cavallerisses de Perpinyà. La mortaldat va ser elevadíssima: si no moria el nadó, moria la mare i, si no, tots dos. Més del 90% dels nadons no sobrevivien. Davant aquesta situació, la jove mestra suïssa, Elisabeth Eidenbenz, que havia seguit la guerra civil atenent els infants refugiats al bàndol republicà, va organitzar en una residència campestre abandonada a la vila d’Elna, una maternitat on atendre les parteres procedents dels camps i els seus fills. Amb pocs recursos, però amb molta il·lusió, van aconseguir que més del 90% dels nadons sobrevisquessin. Hi van néixer 597 infants, la major part fills de republicanes arribades a l’exili des de Catalunya, tot i que també hi havia nens i nenes jueus i d’altres procedències. La maternitat d’Elna no és un record d’una experiència dramàtica sinó que, tot i la cruesa del moment, és un cant a la vida i a l’esperança, eren paraules de l’Alcalde d’Elna, Nicolàs Garcia. Elisabeth Eidenbenz, una persona amb una enorme humanitat, encara viu a Àustria i que té cap a 98 anys. Mitjançant un enregistrament molt interessant, Eidenbenz diu que no mereix cap reconeixement, que simplement va fer el que creia que havia de fer i que, fins i tot, insisteix que no la va fer prou bé perquè podia haver salvat més nens.

Assumpta Montellà durant tota la xerrada ens va explicar anècdotes que en alguns moments et deixaven sense alè i amb els ulls, en més d’una ocasió, humits. Com per exemple ens explica que «Hi havia una mare que no tenia llet i el nen plorava de gana dia i nit. Quan es rendia de tant plorar, s’adormia i ella l’escalfava amb el seu cos. Les mantes que tenien estaven xopes d’aquells dies tan dolents de febrer. Quan sortia el sol, enterrava el nadó a la sorra fins deixar-li fora només al caparró. La sorra li feia de manta. Però al cap d’uns dies el nen es va morir de fred i de gana. Jo estava embarassada i només de pensar que el meu fill naixeria en aquell infern ja em desesperava». És una de les diferents històries recollides amb tenacitat i constància per part de l’escriptora mataronina i que ha fet que aquesta memòria oral com eina d’investigació quedés recollida en el llibre amb el títol “La Maternitat d’Elna” i també amb l’altre obra amb el títol del “Setè camió”, llibre que conté secrets inconfessables sobre irregularitats del dipòsit secret d'en Negrín a la Vajol, on es guardava l'or de la República, i que amb el caos de la retirada, alguns lingots es van perdre pel camí. El llibre, respectuós, fa referència als fets històrics complementats amb testimonis d'aquella època, en molts casos, els seus noms són pseudònims justament per preservar la identitat de persones que han explicat algunes veritats. Assumpta Montellà va rebre pressions de persones de l'Alt Empordà perquè retiressin el llibre "El Seté Camió" de les llibreries.

Moltes felicitats una vegada més a la Biblioteca de Cabrils i també en aquesta ocasió a l’entitat embrionària Cercle Cultural de Cabrils, per oferir-nos conferències amb aquesta gran qualitat i de temes tant interessants amb l’objectiu, sota el meu parer, de sensibilitzar a la societat de treballar per un món millor.

MOCIÓ DE CENSURA

2008-02-21T10:17:00.004+01:00

Ahir pel matí, els grups municipals del PSC, GPC, ICV i ERC Consens per Cabrils, varem entrar per registre una MOCIÓ DE CENSURA contra l'alcaldessa de Cabrils.

En aquest blog, he anat explicant el desgavell que s'ha produït en els darrers mesos a l'ajuntament de Cabrils. Ara us detallo l'escrit introduït que resumeix els motius pels quals ens hem vist obligats a realitzar aquesta actuació:

Miquel Ponsa i Serra del Grup Municipal ERC – Consens per Cabrils; Mercè Fernández Lloret del Grup Municipal d’ICV; Jordi Serra Marco i Olga Enfedaque Torres del Grup Municipal GPC; Joaquim Colomer Godàs, Mª Elena Blanco Bargalló i en Miquel Riera Cabot del Grup Municipal del PSC-PM

EXPOSEM:

Atès que l’alcaldessa Avelina Morales Serra (CIU) no ha estat capaç de formar un govern amb majoria per poder dur a terme una acció de govern.

Atès que ha quedat palès en diferents Plens que l’alcaldessa Avelina Morales Serra (CIU) ha mostrat una manca de lideratge polític i no ha estat capaç d’arribar acords amb la majoria de forces polítiques a l’oposició per no voler dialogar per arribar al consens.

Atès que l’alcaldessa Avelina Morales Serra (CIU) no ha desenvolupat diverses mocions aprovades per la majoria del Ple municipal beneficioses pel municipi.

Atès que l’alcaldessa no executa ni fa complir els acords municipals d’acord amb el que diu l’article 53.1 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya.

Atès que el Pressupost pel 2008, eina vital per poder dur a terme una bona acció de govern, està pendent de consensuar amb la majoria dels Grups Municipals a l’oposició i d’ aprovar, degut a la poca iniciativa de l’alcaldessa Avelina Morales Serra (CIU) tot i haver manifestat en el Ple ordinari de novembre que el Pressupost pel 2008 es portaria a l’aprovació en el Ple de desembre.

Atès que l’alcaldessa Avelina Morales Serra (CIU) ha tingut a sobre la taula la proposta per aprovar el Reglament Orgànic Municipal (ROM), presentat a inicis de legislatura amb l’objectiu de consensuar les pautes d’actuació i organització de l’activitat municipal.

Atès que l’alcaldessa Avelina Morales Serra (CIU) no ha estat capaç d’arribar a un acord per tal d’aprovar les ordenances fiscals, convocant a corre-cuita un Ple extraordinari urgent, fet que va provocar que prosperessin les al•legacions presentades.

Atès que l’alcaldessa Avelina Morales Serra (CIU) no ha plantejat cap pont de diàleg, ni consens amb la majoria de forces polítiques a l’oposició en una proposta d’acord vinculada en el planejament urbanístic que va està rebutjada per la majoria del Ple.

Atès que l’alcaldessa Avelina Morales Serra (CIU) ha comportat i ha adoptat un modus operndi basat en l’atac personal i manca de respecte a determinats regidors de l’oposició que és impropi d’uns representants públics.

Atès que diferents actituds de l’alcaldessa Avelina Morales Serra (CIU) i de diferents membres del Govern de CIU i VIC ha originat un rebuig popular dels veïns i veïnes de Cabrils.

Atès que l’alcaldessa Avelina Morales Serra (CIU) ha rebutjat la petició de la majoria dels Grups Municipals a que plantegés una qüestió de confiança pels motius més amunt exposats, sense intentar arribar a cap diàleg amb cap força política.

Atès que la gestió portada a terme per l’alcaldessa Avelina Morales Serra (CIU) en aquests mesos de legislatura ha provocat que l’ajuntament estigui subjugat a una paràlisi i alguna crisi per prioritzar interessos polítics i partidistes envers qüestions de municipi.

PRESENTEM:

D’acord amb allò que disposa l’article 197 de la LOREG, modificat per la Llei Orgànica 8/1999, i l’article 110 de la Llei 8/1987, de 15 d’abril, Municipal i de Règim Local de Catalunya, en tot allò que no contradigui la LOREG presentem MOCIÓ DE CENSURA contra l’alcaldessa de Cabrils, Sra Avelina Morales Serra de CIU, pels motius anteriorment exposats i per tal que sigui sotmesa a votació del Ple de l’ajuntament, d’acord amb els requisits establerts.

Primer.- La moció compleix el requisit de l’article 197.1 lletra a) de la LOREG, ja que és proposada almenys per la majoria absoluta del nombre legal de membres de la Corporació.

Segon.- La present moció, en compliment del que estableix l’article 197. 1 lletra b) de la LOREG, proposa com a candidat a l’alcaldia al Sr. Joaquim Colomer Godàs del Grup Municipal del PSC-PM.

Tercer.- En compliment del que estableix l’article 197. 1 lletra b) de la LOREG, el Secretari de la Corporació ha d’autenticar les signatures dels regidors sotasignats, diligència que ha de constar al peu de la signatures dels regidors/res sotasignats.

SOL•LICITEM:

D’acord amb allò previst a l’article 197.1 lletra c) que sigui convocat el Ple per a les 12 hores del desè dia hàbil posterior al dia d’entrada d’aquest escrit al Registre General de l’Ajuntament de Cabrils i es convoqui als regidors/res a l’ esmentat Ple,i sol•licitem al Ple de l’Ajuntament de Cabrils que prengui els següents

ACORDS:

Primer.- Aprovar la MOCIÓ DE CENSURA contra l’alcaldessa Sra Avelina Morales Serra de CIU, pels motius anteriorment exposats.

Segon.- Proclamar com alcalde al Sr. Joaquim Colomer Godàs del Grup Municipal del PSC-PM, atès que ha estat proposat com a candidat en aquesta Moció de Censura.

Tercer.- Comunicar els acords precedents a qui en dret procedeixi.

Cabrils, a 19 de febrer de 2008

Miquel Ponsa Serra ERC-Consens
Mercè Fernández Lloret ICV
Jordi Serra Marco GPC
Olga Enfedaque Torres GPC
Joaquim Colomer Godàs PSC-PM
Mª Elena Blanco Bargalló PSC-PM
Miquel Riera Cabot PSC-PM

...l'experiència em porta a fer aquestes reflexions.

2008-02-09T21:18:00.000+01:00

Explicar la diferència és sempre una tasca complicada i gens fàcil, és més, en moltes ocasions és incòmoda. Quan ho volem fer, cal fer-ho de manera pedagògica, és a dir, “planera” perquè arribi a tothom i per això s’ha de fer amb un cert tacte i ma esquerra on les “formes” esdevenen imprescindibles si el que busquem son aliats potencials o complicitats fermes.

No em fa por parlar de política local, de gestió o necessitats de Cabrils, s’ha d’explicar, és imprescindible que es faci i que es faci adequadament, amb tacte, sense estridències, però amb contundència. La tasca no és fàcil en general, cal saber obrir i gestionar ponts i canals de diàleg per convèncer per arribar al consens i no vèncer. En política, i més en la local, no es pot utilitzar la demagògia i els desprestigis per tal de poder governar, i se’m fa difícil de creure que es faci en benefici del municipi quan no es té clar un programa de gestió municipal.

Només cal una mirada per veure com han anat les coses en la política d’Espanya i sobretot, al Congrés dels Diputats. Atacs constants, crispats i desmesurats del Partit Popular on hem vist en més d’una ocasió, al Sr. Manuel Marín, President del Congrés, cridar a l’ordre a més d’un edil del Partit Popular entre d’altres, per la seva mala educació i comportament a l’hemicicle. Aquests comportaments, obeeixen a un mal exemple per la societat i genera desconfiança de cara a la població. Comportaments que, en el propi context autonòmic de Catalunya, els membres de CIU tanquen els ulls a una gran obvietat com és la d’haver governat durant més de vint anys i voler falsejar la realitat catalana en quant a la gestió duta a terme per CIU, grans hipòcrites. No poden exercir d’acusació particular perquè també són responsables de la manca d’inversions a Catalunya. Una desatenció que ha deteriorat el servei de rodalies i és també una de les causes de les incidències que hem patit darrerament en molts àmbits.

Per arribar on som i com estem, Cabrils ha tingut molts anys i té, el govern de CIU a l’ajuntament, caracteritzat per una voluntat poc definida estratègicament i que s’ha fet palès amb la poca visió de futur i amb una gran manca de no haver sabut definir a on aniríem a parar quan es desenvolupés majoritàriament el Pla General Urbanístic de Cabrils. Ho tenim a l’ordre del dia, CIU no creu ni gestiona res per tirar endavant qüestions pel que fa a les necessitats essencials d’un municipi que necessita d’equipaments, infraestructures i serveis pels seus ciutadans, per crear una identitat pròpia, per enfortir l’arrelament social i cohesionar-lo. El govern de CIU te endegades gestions sobre la taula que cal continuar per construir els habitatges de lloguer, el nou Cap de Salut, l’IES, una plaça pública, la remodelació dels carrers, crear un nou espai comercial, aparcaments, una escola bressol nova, equipaments esportius i culturals, la recepció de les urbanitzacions,...té un seguit de temes que no si val adormir-los, s’ha de ser responsable i no si val culpar a l’oposició de la seva manca de visió i sobretot, gestió.

CIU, té i ha tingut diverses situacions de crisi que no ha estat capaç de resoldre, en canvi, si que s’ha preocupat una vegada més de desprestigiar a l’oposició amb difamacions i calumnies en uns pamflets més propis de qualsevol partit en la oposició que no pas governant i amb l’alcaldia. Calumnies, envers la puja de la taxa de l’escola bressol, en la desmesurada i discriminada proposta de la taxa d’escombraries, situacions de crisi en el Cos de la Policia Local, la poca predisposició en enfortir la cultura, les festes, els tallers i activitats de La Fàbrica, en la manca d’iniciativa de cara a les urbanitzacions que tenen endegats els processos per la seva recepció, rebutjar subvencions per l’enfortiment del comerç. Només cal veure el contingut polítics i la capacitat de gestió de CIU i VIC en els plens, quines propostes plantegen el govern minoritari de CIU i VIC sobre les necessitats del poble son temes evidents?, a veure quin és l’últim episodi que ens plantejarà el govern?, quan aprovarem els pressupostos pel 2008?, el ROM?, quines seran les prioritats polítiques voldran dur a terme, quan ja han manifestat en el darrer Ple que no tenen cap full de ruta?, s’acostaran a les prioritats del PSC, GPC, ICV o ERC ?. És més fàcil dir que l’oposició els gira l’esquena, però Srs. de CIU i VIC, això no és cert i es pot comprovar en les actes dels plenaris.

La consciència de les necessitats ciutadanes de Cabrils són ben clares i definides en un document del Pla estratègic del 2003, per tant la nostre postura és també més ferma. Hem d’anar pas a pas, avui el repte primer i ineludible és fer de la nostra institució un referent cívic i social de primer ordre, i això significa i vol dir, bàsicament, tenir capacitat de lideratge i en definitiva de conrear la confiança dels ciutadans per establir un model propi on la bona gestió de govern i la defensa de la identitat, sigui, a més d’una expressió de sentiment d’identitat, una resposta d’afirmació política i cívica.

El descrèdit té la vida molt curta, però fa molt mal. No és fàcil netejar l’honor d’una persona quan s’ha fet de manera desmesurada i per motius gens argumentats només utilitzant calumnies, difamació i prepotència. No em vull imaginar si la situació fos a l’inversa i és aquí on es fa ben palesa la diferència quina és.

Per governar, i més en minoria, s’ha de saber fer un bon ús de la paraula per construir un diàleg, per arribar a un consens que possibiliti el convèncer i no vèncer.

Arriba l'hora de la veritat

2008-01-27T22:07:00.000+01:00

“Catalunya ha guanyat amb Zapatero i ha de guanyar més”.

Fa pocs dies que hem vist la dissolució de les Corts, pas previ a la celebració d’eleccions generals. El balanç de la legislatura de Zapatero és molt positiu, tot i que altres forces polítiques com PP i CIU ho neguin. Jo els pregunto: quin respecte va tenir CiU per Catalunya quan va votar totes les investidures d’Aznar i tots els pressupostos del PP? quines inversions per Catalunya van pactar? En canvi si que hem vist les polítiques del PSC i PSOE que clarament vetllen pels interessos dels ciutadans.

Amb només quatre anys de govern, Zapatero ha donat prou mostres de credibilitat en tots els terrenys, tot i que encara hi ha temes pendents. Governar no ha estat fàcil, tenint en compte les formes i l’agressivitat de fer política del PP durant tota la legislatura, utilitzant l’Estatut, la llengua, els símbols i la demagògia, explicant i muntant paradetes per tots els racons d’Espanya perquè la gent signés contra Catalunya.
Una de les fites més importants per Catalunya en aquests quatre anys amb Zapatero ha estat aprovar el millor Estatut de la nostra història en matèria de competències, autogovern i reconeixement de la identitat nacional. I no hi ha dubte que la propera legislatura amb Zapatero serà important pel desplegament d’aquest Estatut. Amb Rajoy, aquest estatut no hagués estat possible
Els ciutadans potser no han palpat realitats que el govern de Zapatero, pactant amb el govern de la Generalitat han dut a terme per millorar la qualitat de vida dels ciutadans. Per exemple, pujar el Salari Mínim Interprofessional de 440 € a 600 €. A més, la proposta que valora el PSOE ara, és fer-lo arribar als 800.
També s’han creat 3 milions de llocs de treball, s’ha invertit en política social aprovant la llei de la Dependència i s’han ampliat els drets civils de les persones homosexuals.
En l’aspecte estatutari, s’han aconseguit acords sobre traspassos en matèria de gestió del litoral, immigració, i inspecció de treball entre d’altres.

El resultat de les eleccions serà decisiu pels interessos dels ciutadans de Catalunya i hem d’aconseguir que la veu forta del PSC, representada per Carme Chacón a les Corts, sigui molt important, perquè tenim molt en joc, perquè hem de continuar sent determinants per a combatre el PP i per reafirmar un govern social i de progrés a Espanya i Catalunya.

Per tant, “el 9 de març Zapatero ha de repetir com a president”.

CARTA DE MARIA BLANCO AL GOVERN DE CIU / VIC

2008-01-11T01:49:00.001+01:00

En el darrer ple de l'ajuntament de Cabrils del dia 27 de desembre de 2007, la meva companya del Grup Municipal del PSC, Maria Blanco, va llegir una carta responent als desafortunats comentaris que els actuals governants de Cabrils van fer sobre l'escola Bressol de Cabrils. He volgut reproduïr aquesta carta que deixa molt clara la posició del PSC de Cabrils sobre aquest tema.

Senyors del govern,

en relació a l’escrit sobre L’escola Bressol de Cabrils que varen publicar fa algunes setmanes, voldria fer algunes consideracions:

Diuen en el seu escrit, que l’escola bressol no és un servei universal però si que ho son el servei de vigilància o el manteniment de carrers. No existeix una definició oficial del que és servei universal o no. És una qüestió política. Vostès, els polítics de dretes tendeixen a reduir a la mínima expressió el que consideren que és un servei universal. Es limiten a incloure-hi els aspectes més materials com el manteniment dels carrers. Nosaltres, tenim una concepció molt més àmplia i progressista del servei universal. Nosaltres entenem que des dels estaments públics hem d’ajudar a l’educació dels infants i dels joves, a millorar la qualitat de vida de la gent gran, a fomentar l’esport i la cultura com a formes de creixement personal i col·lectiva, a tenir una sanitat de qualitat per tothom i tants altres serveis bàsics que vostès, des de les dretes, volen deixar en mans del lliure mercat. Qui vulgui sanitat, que se la pagui, qui vulgui escoles pels seus fills, que se les paguin. Aquest és el fons de la seva política.

Des del PSC, entenem que l’escola bressol si que és un servei universal. Volem que s’ajudi als cabrilencs a compaginar la seva vida laboral amb la familiar i l’escola bressol és un element fonamental, sempre que tingui un preu accessible.Estant aplicant una de les seves polítiques habituals, tractar d’enfrontar als cabrilencs entre ells. Insinuen que els pares de l’escola bressol son insolidaris ja que si es dediquen partides extraordinàries a l’escola bressol, es deixaran d’aplicar a altres temes. Per exemple, sembla que ara hi ha diners per fer el manteniment d’urbanitzacions no recepcionades, quan els veïns d’altres urbanitzacions s’han pagat les obres per tal de poder rebre aquest servei. Es refereixen a que deixaran de tenir diners per aquests temes?. Diuen en el seu escrit que tots els ciutadans de Cabrils estan pagant un servei que només utilitzen uns quants. Quanta demagògia, que potser tots els cabrilencs anem en autobús? o juguem a futbol? o anem a la llar de jubilats? O tants altres serveis de l’ajuntament que com és normal, son deficitaris i no son gaudits per tots els Cabrilencs?.
Deixin de crear mala maror i deixin d’enfrontar als Cabrilencs entre ells.Insinuen que els cabrilencs han de pagar en funció de la seva renda. No s’equivoquin, les declaracions de renda i patrimoni només es poden demanar per sol·licitar una beca però mai per discriminar la tarifa que es paga en un servei.

Tampoc és lícit utilitzar un mitjà públic com és el L’equip de Govern Informa que paguem tots els cabrilencs com a plataforma per realitzar atacs polítics i personals. Això, és malversació de fons públics i utilització tendenciosa de mitjans públics.En referència als atacs personals a la meva persona, vull fer els següents comentaris. Diuen que he cridat a la mobilització dels pares d’alumnes. Vostès estan menyspreant la intel·ligència dels pares que tenen criteri propi per decidir si la manca d’informació i la pujada de les tarifes de l’escola bressol sense altre explicació son suficient motiu per mobilitzar-se. A més, només he assistit a una reunió com a mare d’un alumne de l’escola bressol en la qual els assistents podran confirmar que no vaig tenir cap paper actiu. O es que la meva condició de regidora del PSC m’inhabilita com a mare? Amb aquests comentaris tendenciosos i no provats, vostès continuen utilitzant la demagògia i les desqualificacions personals com el seu principal argument polític.

Per una altra banda, fan referència al procés de matriculació de la meva filla a l’escola bressol. Com a qualsevol mare d’aquest poble, vaig realitzar els tràmits a SEIPRO per matricular a la meva filla a l’escola bressol. En cap moment, els tècnics de SEIPRO ens van informar de la impossibilitat de que la matriculació es fes efectiva fins que tingués 4 mesos. En el procés d’adjudicació que es va fer de la plaça amb les 4 sol·licituds existents, la meva filla que estava empadronada a Cabrils i tenia un germà dins de l’escola, va rebre la màxima puntuació per part dels tècnics corresponents. Per tant, el suposat procés irregular es produeix per un seguit d’errades administratives. El regidor d’educació va signar l’adjudicació que els serveis de l’ajuntament li van presentar. A partir d’aquí, es revoca la plaça per la meva filla però, no se m’informa mai d’aquest fet ni per telèfon, ni per escrit. Només me’n adono quan veig que no se m’ha cobrat la matricula i que després de molt insistir, m’assabento de que l’adjudicació ha estat revocada. Em veig obligada a matricular a la meva filla en un escola bressol d’un altre municipi. Posteriorment, m’assabento de que s’està oferint la plaça a pares no residents a Cabrils tot i que la regidora d’educació m’havia assegurat que no hi havia places.Afortunadament, la plaça no va interessar a cap de les 3 persones a qui es va oferir i la meva filla està feliçment matriculada a l’escola bressol de Cabrils. Per tant, cap nen es va quedar fora.

Em sembla molt greu que s’hagi ofert activament aquesta plaça a persones no empadronades a Cabrils tenint en compte que aquests no paguen els seus impostos i per tant, estaríem pagant 700 € a l’any (segons les seves xifres) per donar aquest servei a qui no aporta un duro a les arques de l’ajuntament. També em sembla gravíssima la política d’utilització de dades personals amb finalitats polítiques. En política no val tot i és amb actituds com les seves que la gent es desencanta dels nostres polítics. Vaig ser víctima en primera instància d’errades administratives i en segona instància d’una persecució política i vostès tenen la barra de donar-li la volta i acusar-me de presumptes irregularitats.

Per tant, prego que canviï la seva forma de fer política.

Maria Blanco

REDESCOBRINT BARCELONA, en imatges i algunes paraules...

2008-01-01T12:41:00.000+01:00

Durant aquests dies he estat baixant a Barcelona per redescobrir-la amb bicicleta, ciutat que m’enamora que m'agrada, que m'atrau per visitar-la, segur que per passar-hi uns dies, per fer-hi turisme, però no per viure-hi.

Tot i que de petit, amb la mare i la tia, baixàvem sovint de visita a la ciutat, deu n’hi do el que la conec, però un descobreix amb bicicleta, a peu o amb transport públic que sempre hi ha racons per conèixer, és a dir; mai n’hi ha prou.

L’excusa de fer quelcom d’esport i res millor que “a cop de pedal”, aquest estiu passat, pels voltants del mes de juny, em vaig proposar cada dia després de treballar, a les set del vespre, a baixar amb cotxe fins la zona Fòrum i pedalar per Barcelona fins que es fes gairebé fosc.

Experiència que em va enganxar molt, i fins i tot molts dissabtes i diumenges al mati o tarda, ho vaig fent, ho recomano i penseu que, ara que està de moda el “Bicing”, és una altre manera de visitar una de les ciutats més boniques del món, la meva Barcelona.

Bona prova d’aquesta experiència i “diuen que, val més una imatge que mil paraules” les fotos ho mostren, es pot veure la transformació que ha anat patint Barcelona des de l’any 2000. La renovació de la llera del Riu Besòs, la seva desembocadura, la de la Mina, la del Poble Nou, Diagonal Mar i racons del Born, la Ribera, Ciutat vella, el Raval,...un canvi de “fesomia” d’aquelles que havia sentit a parlar, però que, no t’acabes de creure. A vegades sembla que són només promeses que els polítics fan després de planificar i no acaben d’arribar mai, però pel que he vist a Barcelona, si.

He observat que al costat dels edificis antics i de tota la vida, s’urbanitzen carrers nous i que
amb gran rapidesa s'han construït i construèixen nous edificis com, el centre comercial de Diagonal Mar i una estesa d’hotels nous. Pedalant, m’he adonat que desconeixia completament alguna d'aquestes parts de Barcelona, ja que el dia a dia no et deixa gaudir i que per conèixer món, cal dedicar-hi temps.

Ens aquestes visites a Barcelona, també he caminat per carrers plens de gent, gent que; passeja, que discuteix, que gaudeix de l’hora i del moment, són alguns, de fet, carrerots lúgubres i alhora esquitxats de llum i color a conseqüència de l'activitat de l'home per viure i crear.

Pedalant pels carrers, vaig pensant, divagant, alienant-me de tot i de sobte, veus quelcom que em fa estar atent, amb la càmara a punt per si de cas em crida la atenció, un racó, un edifici, unes persones, la llum del moment, i tot un plegat, sento de fons música, si, música animada, genial. Música de jazz creada d'uns vividors de la ciutat que fugen del ritme de Barcelona, que paren, per a mostrar-nos el seu producte, l’art i de tocar al carrer. Aquest música et fa desconectar, deixar de costat, encara que sigui per un instant, l’angoixa i el moviment general, cada cop més ràpids, cotxes, motos, gent, molta gent, amunt i avall, semàfors, sirenes, dreta, esquerra, compres, moltes compres (segons el poder), ràpids, més ràpids, ara, a tota velocitat, per sort, s'agraeix escoltar aquestes melodies tot voltant per Barcelona.

Finalment, es poden fer infinitats de recorreguts; fins la Muntanya Olímpica, fins el Tibidabo, fins el Parc Güell,... molts recorreguts per fer i descobrir, sempre sortint de la zona Fòrum i acabar en moltes ocasions a la platja on trenquen les ones, on hi trobes molt sovint a qualsevol hora, gent amb la canyeta, tot i que no sé quins peixos deuen pescar, el que segur que sí, algun que altre refredat.

Per tancar aquest escrit, mostro altres fotos de Barcelona...

De visita al Pallars d’en Julià.

2007-12-31T00:48:00.000+01:00

Feia temps que em voltava pel cap, i dissabte va ésser el dia escollit. Acompanyat dels pares i cosins, a punta de l’alba vam marxar cap “lo Pallars”, concretament el destí va ser Erdo,nucli d’uns 7 habitants que pertany a Sarroca de Bellera, municipi que recull 17 nuclis que formen la Vall del Bosia tret del riu Bosia, truiter per excel·lència.
Em feia molta il·lusió anar a veure en Julià, molt bon amic dels pares i de molta gent de Cabrils. Home de seny que va encapçalar en els primers comicis electorals la llista dels Independents de Cabrils, agrupació decisiva durant varies legislatures.

Deixant enrere el Coll de Comiols on vàrem gaudir d'unes vistes amb boires espeses direcció la plana i de sol cap el Montsec, vam arribar a Tremp, capital del Jussà, i després d'esmorzar acompanyats de la “trempolina”, estimada i enyorada, Meritxell, vam continuar, i deixant enrere el Pantà de St. Antoni, amb un nivell d’aigua preocupant i La Pobla de Segur, activa població coneguda arreu per la Diada dels Raiers en record de l'antic transport de troncs riu avall, vam arribar a Sarroca de Bellera, municipi on la principal font de riquesa és la ramaderia, encara que comença a obrir-se pas el Turisme de Cases de Pagès i una de les portes d’entrada de la Vall Fosca. Ens vam enfilar per una carretera estreta guarnida de roures muntanya amunt, fins arribar a Erdo.

Feia uns 20 anys, que jo no veia a en Julià. Amb els seus anys a l’esquena, escoltat d’un gat i d'uns quants “voltés-voltors” al capdamunt nostre que no ens treien l’ull de sobre, va sortir per la porta del seu Mas a rebre’ns. Com és natural, els anys passen per tothom, vaig pensar. Després d’estar una bona estona xerrant, recordant vivències i fent-nos fotografies, en Julià ens va portar a donar un tomb per uns racons de la Vall Fosca, escenari suggeridor en el qual conviuen harmònicament l’aigua, la muntanya, la més variada vegetació i diferents espècies d’animals. A cavall del Jussà i el Sobirà, vam arribar a l’Estany de Montcortés, preciós estany on des d'allà es veia Boumort, gran reserva que té una gran riquesa faunística d'herbívors (cérvols, isards, cabirols, daines...), carnívors (guineu, teixó, marta, mostela...) i d'ocells (voltors, falcons pelegrins, àligues daurades, trencalossos...),en resum, vam estar gaudint, en un dia de sol però fred, d’uns paratges on la pau i el silenci i regnen a cada moment. Comentant aquestes paraules, en Julià ens va apuntar; el silenci s’ha de saber escoltar. I té tota la raó !.

Va arribar l’hora de dinar i vam anar a La Pobleta de Bellveí, el nucli més habitat de la vall i coneguda per la Fira de Bestiar més important de la comarca. D’aquest nucli s’inicia una ruta molt interessant des del punt de vista paisatgístic i mediambiental. L’Hotel Arturo, per recomanar i quedar be, va ser el destí per dinar i acabar de passar un inoblidable dia amb en Julià.
A Senterada, poble típic de muntanya situat entre els rius Flamisell i el Bòssia, rodejat de boscos de pins, els quals faciliten la recerca d'abundants bolets, tant en èpoques de primavera com de tardo i molt afavorit pel clima, el seu propi paisatge i tot el que l'envolta, ens vam acomiadar d’en Julià, amb un fins aviat...

“ Mai és lluny el camí que et porta a casa d’un amic”

McCARTHYSME A CABRILS

2007-12-28T03:49:00.000+01:00

En el Ple de l’Ajuntament, ha planejat el McCARTHYSME a la Cabrilenca

En el Ple ordinari d’avui dia 27 de desembre i no és cap innocentada, hem pogut veure, arrel d’un escrit anònim sobre l’Escola Bressol de Cabrils que el govern CIU-VIC ha tornat a actuar al més pur estil de McCarthy.

Joseph Raymond McCarthy (1908-1957) va ser un senador republicà famós per encapçalar una autèntica “croada o cacera de bruixes” contra aquelles personalitats sospitoses de simpatitzar amb “el comunisme” o de portar a terme activitats “antiamericanes”. El McCartysme és la quinta essència de la Guerra Freda, com ho és la bomba atòmica i va tenir un fort impacte, en els anys cinquanta, entre el món polític, intel·lectual i artístic als Estats Units. Doncs bé, s'acaba de fer públic un exemple paradigmàtic de McCartysme a la catalana o a la cabrilenca, protagonitzat pel govern format per un partit suposadament catalanista i demòcrata (CIU) i per un altre partit “absolutament independent i en principi creiem que també demòcrata” creat per resoldre els problemes dels veïns de Cabrils.
Un tema tant i tant actual com el del poder dels mitjans de comunicació o el de la llibertat d'expressió, lluny de ser una novetat actual, és ja una problemàtica de llarg recorregut. Un poder que es basa en la capacitat d'informar o/i desinformar, en un sentit o un altre, transmetent veritats, veritats parcials, informacions esbiaixades o directament mentides. Objectiu? Un pretès control sobre les masses per a que aquestes "raonin" en una determinada direcció, emetin uns determinats judicis de valor... encaminats en darrera instància, per exemple, a legitimar o deslegitimar una acció d'un govern.

Va començar en el mandat anterior, un període caracteritzat per “la cacera de bruixes” per part dels Srs. Serrano (VIC) i Poblet (CIU) sobre l’acció de govern del PSC, CIU i GEC, aleshores, amb l’Alcalde Joaquim Colomer; tot un símptoma de Guerra "Freda" és clar. Es tractava d'una repressió anti-PSC-Colomer i els seus col·laboradors que bandejava drets fonamentals com el de tenir una defensa; es potenciaven les delacions i tant els hi feia que no hi haguessin proves fefaents i fins i tot que el TSJC arxivés el cas, etc.

Els protagonistes que s'enfronten actualment són els següents: d'una banda, per part del govern que defensa obsessivament “la cacera de bruixes”, tenim l’Alcaldessa, Sra Lina Morales (CIU) i el 1er Tinent alcalde, Sr. Alfred Serrano (VIC). D'una altra banda, els perseguits constantment a base de retrets obsessius de les persones esmentades, el portaveu Sr. Joaquim Colomer i la Sra. Maria Blanco del PSC-PM i els portaveus i membres dels grups municipals de GPC, ICV i ERC Consens, amb majoria a l’oposició, els quals actuen de manera educada, elegant i objectiva en el sí dels plens i en la manera de fer oposició, envers l’actitud del govern.

En política no tot s'hi val !

Que ja arriba Nadal, Na...què?, ah! Nadal?

2007-12-24T14:15:00.000+01:00

Tornen les festes de Nadal i, amb ell, tot allò que es repeteix any rere any: sopars de feina, dinars familiars, felicitacions, mails, sms, bones paraules, solidaritat entre " ", somriures i petonets acompanyats d’un “Bon Nadal i Bon o millor Any Nou",però, tot això perquè ho fem, perquè és Nadal, perquè toca, perquè ho sentim així?.

La gent, ens "queixem" de com ha pujat el preu d'aliments, de que els sous són baixos, que les hipoteques són altes, del preu dels lloguers, dels habitatges, del transport, de que es pateix per arribar al final de mes, és a dir, de com va la vida. En canvi estem immersos al consumisme, consumisme i més consumisme... Es compren i es regalen coses que, són necessàries?.
En aquests dies el telèfon sona més que mai, gent que, gairebé, no pensa en tu, ara agafa l’agenda i truca: ...Bon Nadal, què tal?, fa dies que et volia trucar però..., però ara que és Nadal ho ha fet, i s'acaba la conversa: ... a veure si l’any que ve tenim una miqueta més de temps i podem prendre aquell cafè que teníem pendent... O també, els "sms" que podríem nomenar de "copiar y pegar", que es reenvien sense pensar gaire en qui és el destinatari, en comptes d'enviar-ne un de personalitzat o l'altre, enviar una felicitació que, algunes molt boniques, diuen que són “solidàries" però més o menys, totes iguals; aquest és l'esperit de Nadal de quan era petit?.

Potser, el problema és que estem immersos dins d'una societat o mon hipòcrita, que en moltes ocasions, el dia a dia ens ho fa ser i que no ajuda a mostrar el costat més humà que tenim les persones. Això fa que la societat caigui, segons el meu parar, en una decadència on els valors humans i l'educació estant mancades de protagonisme i sobretot, dedicació. Hi ha una dita que diu: l'educació és una assegurança de vida i un passaport a l'eternitat. Amb aquesta dèria que tothom té i es creu que, com que és Nadal, has de ser feliç, molt feliç, crec que, ara més que mai s'ha de fer una crida a la societat civil i política, a gent de tota mena de races, condició, color, o qualsevol religió, a la implicació per conduir el mon cap un rumb que prioritzi, l'educació, els valors humans, el respecte a les persones i també al planeta Terra que estem destruint, i sobretot, vetllar per la pau, la fam i pobresa.

Per a mi és una època com qualsevol altra, tot i amb aquestes festes obligades, si estic feliç ho estaré no perquè sigui Nadal, sinó perquè ho estic. I si no ho estic, és perquè potser no intento amagar els meus problemes pel sol fet d'estar en aquestes dates. Com deia la Hellen Keller: Soc només una; tot i així, soc una. No ho puc fer tot, tot i així puc fer quelcom; no em negaré fer quelcom que estigui en les meves mans.
En fi, que tot això és un invent per tenir il·lusionats als nens(que és l’única cosa bona que hi trobo).

Bones festes i vacances a tots els que les tingueu i les vulgueu aprofitar!.

Fem poble aquestes festes

2007-12-22T23:31:00.000+01:00

Aquests dies de festes en els que es multipliquen els actes festius en el nostre poble, vull animar als cabrilencs a sortir al carrer i participar. Aquesta és la millor manera de fer poble i enfortir els lligams entre els cabrilencs. Hi ha qui viu aquests actes com una despesa incòmode per l'ajuntament. Jo ho veig com una oportunitat que el calendari i les tradicions ens donen per relacionar-nos i per evitar que ens convertim en un poble dormitori.

Fem poble aquestes festes!

Mobilitat al Maresme

2007-12-10T23:01:00.000+01:00

Fa uns dies, el PSC del Maresme va publicar la declaració del Masnou. Es tracta d'una resolució que aposta per solucions de mobilitat que ajudin al desenvolupament econòmic del Maresme i per la pacificació de vies urbanes com la N-II que milloren la qualitat de vida de les persones. Moltes de les seves conclusions ja es reflectien en el Pla Estratègic Maresme 2015. També en el pla estratègic de Cabrils del 2003 s'apuntava a millores en la mobilitat i i la pacificació dels centre urbà.
Vull destacar un dels objectius centrals del document: la creació d'un nou vial al costat de la C-32, l'Avinguda del Mig, que millori la connexió entre els municipis de la costa i l'interior i faciliti l'accés a Barcelona i a l'actual autopista.
Molt bé !!
Però jo hi afegiria una cosa: dins d'una aposta ferma i decidida pel transport públic a la comarca, aprofitem aquesta nova infraestructura per posar en marxa un mitja de transport públic que connecti els pobles de l'interior amb Mataró.

Tarda a l'òpera

2007-11-29T21:26:00.000+01:00

Ahir vaig tenir l'oportunitat d'anar al Gran Teatre del Liceu per gaudir de l'òpera Aida. Anar al Liceu és sempre una gran experiència social però sobretot és un espectacle dels sentits. Em vaig trobar amb uns quants cabrilencs. I això em va fer pensar quant necessari és un equipament cultural de qualitat en el nostre poble. Primer, perquè Cabrils és un poble que fa temps que viu el teatre principalment de la ma del grup de teatre La Concòrdia, segon perquè ens fan falta punts de trobada que ajudin a potenciar el sentiment de poble i millorin la cohesió social. Finalment, perquè un equipament cultural amb una programació de qualitat és un pol d'atracció per gent de la comarca que pot complementar molt bé la nostra oferta gastronòmica. Amb quina enveja veig el Teatre La Massa dels nostres veïns de Vilassar de Dalt!!

De fet, a Cabrils teníem un projecte per La Concòrdia, ja preguntarem a l'alcaldessa com ho tenim.

Alguna cosa es mou a Cabrils

2007-11-27T22:54:00.000+01:00

A les darreres setmanes, els ciutadans de Cabrils han començat a expressar de forma espontània el seu rebuig a les polítiques conservadores, opaques i immobilistes del actual govern de Cabrils.
Primer van ser 160 pares de l'escola Bressol que van protestar mitjançant les seves signatures contra la pujada de les tarifes de l'escola (mostra de les polítiques conservadores d'aquest govern que també ha pujat els preus de les activitats de lleure), després van ser els pares de l'escola Olivera que davant del immobilisme dels responsables de l'ajuntament s'han organitzat per demanar que l'Institut sigui una realitat el proper curs, tal com estava planificat i organitzat. Finalment, ciutadans farts d'esperar solucions per la rotonda de la Marina Verda, van demanar el passat cap de setmana actuacions per millorar el traçat d'aquesta via.
Els cabrilencs ja comencen a estar cansats. Prenguin nota.

Estat actual de la globalització

2007-11-22T22:23:00.000+01:00

Fa uns dies vaig assistir, dins l’edició de la Setmana intercultural de Cabrils, a una xerrada que va comptar amb la presència del president de Justícia i Pau, Arcadi Oliveres, i que va tractar sobre l’estat actual de la globalització.
Arcadi Oliveres va ser molt clar a l'hora de transmetre el seu missatge, ha treballat molt dur, durant gairebé tota la seva vida i dedicant totes les seves energies en defensa dels drets humans, la pau i la justícia social. Va destacar especialment la denuncia del deute extern dels països més pobres, va divulgar les xifres de la fam, va denunciar el subdesenvolupament, la desigualtat, les injustes relacions econòmiques Nord-Sud, va denunciar amb fermesa les guerres, el militarisme, la investigació militar, la seva despesa i corrupció i els favors polítics on s’hi veuen implicats els Srs. Bush, Blair, Putin, Chirac, Sarkozy, Aznar...
També va fer èmfasi en la manca d’ informació que rebem els ciutadans, més ben dit, va denunciar la tergiversació periodística, la manca de transparència i manipulació de les notícies.
Va ser una conferència molt interessant on l'Arcadi Oliveres també va mostrar-se en favor del desarmament. Va exigir incrementar l'ajut al desenvolupament, la promoció del consum responsable, la banca ètica i les formes d’economia solidària. En definitiva una conferència que s’hauria de repetir.
Arcadi, gràcies per la teva tasca i aportació i felicitacions a la Biblioteca de Cabrils per aquest gran nivell de conferències.

Cap de setmana de tardor al Montseny

2007-11-12T14:23:00.000+01:00

Foscor

2007-11-01T21:47:00.000+01:00

El dimecres, vaig poder viure un episodi fosc de la política municipal de Cabrils i una mostra de la manca de transparència i abús de poder de l'actual govern de Cabrils. Aquest govern va donar menys de 24 hores als grups de l'oposició per analitzar i preparar el contingut d'un ple extraordinari en el que es va aprovar un tema tant trascendental com son les ordenances fiscals.

En un acte de responsabilitat, i per evitar un perjudici greu a molts cabrilencs en el nou rebut del IBI (la nova revisió cadastral combinada amb els gravamens actuals del IBI podien implicar que molts cabrilencs veiessin la seva quota de l'IBI multiplicada per 4), varem votar a favor de les ordenances fiscals. Ara, podem anunciar que treballarem i presentarem un seguit d'alegacions a aquelles modificacions de les ordenances fiscals que no compartim (taxa escombreries, quota escola bressol, etc.). Mentrestant, suposem que el govern municipal maquinarà per evitar que aquestes prosperin: tornaran a convocar un ple extraordinari d'un dia per l'altre per tal de no puguem anar-hi i perdem la majoria? Visca la transparència!

Desgovern, prepotència, abús de poder

2007-11-01T21:35:00.000+01:00

Fa unes setmanes, vaig escriure algunes reflexions sobre els cent primers dies del nou govern de Cabrils. En els tres plens (dos ordinaris i un extraordinari urgent) que hem celebrat, els partits de l’oposició (PSC, GPC, ICV i ERC Consens x Cabrils) hem presentat mocions que considerem que son importants per la població de Cabrils.
En aquests plens, l'actitud d’alguns regidors del govern i de l’alcaldessa ha transpirat menyspreu pels partits de l'oposició i en especial envers el PSC. Aquesta actitud és impròpia de les persones que governen el nostre poble. Han d'acceptar la pluralitat, les crítiques i han d'aprendre a tractar tothom amb respecte i educació. Aquest govern desqualifica enlloc de governar. Sembla que alguns dels seus membres no recordin que ja no son a l'oposició.
Demanem al govern de Cabrils que canviï la seva actitud i comenci a treballar presentant propostes, dialogant i buscant consens per resoldre els problemes que preocupen als ciutadans de Cabrils (i més quan el govern està en minoria). No es pot tornar a repetir un altre ple municipal amb només un punt de l’ordre del dia de tràmit i en canvi amb propostes del PSC, GPC, ICV i ERC Consens.
Tampoc és bo per Cabrils que només sortim en els mitjans de comunicació per fets desagradables com pot ser la destitució de Cap de la Policia.
Governar no és fer declaracions d’intencions, és fer propostes i prendre decisions
Ja estem en el darrer trimestre de l’any i ara toca presentar el pressupost pel 2008 i el pla d’actuació del mandat. En els plens que s'han celebrat, la Sra. Alcaldessa va insinuar que les mocions presentades pels partits de l'oposició també les volien proposar ells i ha insinuat possibles filtracions, quina barra! treballin d'una vegada!
Demanem a la Sra. Alcaldessa que governi, que presenti propostes per Cabrils, que gestioni amb el Departament d’Educació el nou IES i tranquil·litzi als pares, que no tiri endavant accions tan poc pensades com l'aparcament que han construït a l'escola Mas Maria sense pensar en la seguretat dels nens, que concretin els dies de visita als ciutadans, que sigui valenta i tiri endavant les mocions aprovades en els plens i proposades pels grups de l'oposició
(contaminació acústica, horaris dels bars i restaurants, remodelació de l’urbanització dels carrers del casc, redacció del nou Pla General Urbanístic, ampliació horària dels serveis d’autobusos, pla de participació ciutadana).
Demanem que deixin de fer declaracions confoses i esperem que de cara al ple de pressupostos pel 2008, no cometin l'abús de no donar prou temps als grups de l'oposició per analitzar l’expedient de pressupost tal com ja varen fer amb les ordenances fiscals.
No mani Sra. Alcaldessa, governi. Els ciutadans de Cabrils volen més i millors equipaments i serveis per Cabrils. Recordi-ho.

A Pasqual Maragall

2007-10-23T23:34:00.000+02:00

Pasqual Maragall té Alzheimer. Aquesta ha estat una de les notícies del cap de setmana que ha colpit a molta gent, tant de l’àmbit polític com social.
Ell mateix va ser l’encarregat de fer pública la notícia a l'Hospital de Sant Pau de Barcelona. Acompanyat de la seva dona, Diana Garrigosa, la seva doctora i un amic íntim de tota la vida, Xavier Rubert de Ventós, Maragall va manifestar: "Primer vam fer els Jocs Olímpics, després, l'Estatut de Catalunya, i ara atacarem l'Alzheimer".
Per una altra banda, Maragall també deixa el PSC, un partit que va ajudar a fundar i a crèixer, dedicant el millor temps de la seva vida al compromís públic --en la lluita antifranquista, l'alcaldia de Barcelona, la direcció del Partit dels Socialistes de Catalunya i la presidència de la Generalitat de Catalunya-- amb encerts i equivocacions com tothom que s’ha dedicat tants anys a la política i al servei als ciutadans. Crec que li hem de reconèixer actuacions notables i propostes innovadores. Avui les seves reflexions sobre els partits, els espais polítics i el compromís europeu son compartides per gent que militen en altres forces polítiques.

Des del PSC de Cabrils volem expressar la nostra solidaritat amb la seva persona i el seu entorn familiar i d’amics. També volem deixar palès el respecte i agraïment que ens mereix la seva figura.
Li hem de desitjar molt coratge per afrontar aquesta etapa de la seva vida. Endavant Pasqual !

Pacte nacional per a l'habitatge

2007-10-10T23:19:00.000+02:00

El Pacte nacional per a l'habitatge és una gran notícia per als catalans. Que més de trenta agents i actors implicats en l'habitatge es posin d'acord per posar-se a treballar per a resoldre un dels grans problemes del pais és molt important. Mentrestant, a Cabrils, el govern municipal perd l'oportunitat de continuar impulsant el pla de Can Botella que conté habitatge de venda i lloguer protegit...és una qüestió de prioritats.

Més de 100 dies de Govern Municipal

2007-10-10T23:16:00.000+02:00

En política, és habitual que es doni un marge de 100 dies als governants entrants per començar a avaluar la seva obra de govern.
A Cabrils, aquests primers 100 dies han estat prou intensos per marcar l’estil del bipartit (CIU, VIC): pacte de govern en minoria, destitució de càrrecs de confiança, canvis de lloc de treball sense justificació, expedients disciplinaris a personal de l’ajuntament, canvis de criteri en les activitats del Centre Cívic, l’adéu de la secretaria titular de l’ajuntament, proposar que cap dels dos dies de Festa Major sigui festa local, un ple ordinari a l’octubre amb expedients heredats del mes de maig, cap proposta nova i engrescadora per Cabrils, renec per part dels membres de CDC de la seva pertinença al govern de la legislatura anterior (incloent crítiques a l’anterior alcalde de CDC), pals a les rodes per aprovar el ROM, cap intenció de complir el programa electoral (el de CiU ja que el VIC ja va dir que no en tenia)...
Aquests 100 dies també ens han servit per mostrar-nos la poca o nula activitat en obra de govern: no ens poden explicar quin és el pla de neteja i d’actuacions a les urbanitzacions, ni com es troben els processos de recepció de les diferents urbanitzacions, es queixen als mitjans de comunicació de la nova rotonda sense aportar solucions (com si la resolució no anés amb ells), tampoc sabem res al respecte del tancament de la carretera de la Mútua, ni de com estan les obres del nou edifici del Mas Maria, ni de com es troba el procés del nou IES, ni de com es planteja ampliar l’escola bressol que s’ha quedat petita. Res és culpa d’ells; és culpa de l’anterior govern o del personal de l’ajuntament.
Després dels cent dies de govern municipal encara no sabem quin és el model de poble per al que treballa el bipartit (CIU, VIC). No han fet públiques quines són les seves prioritats. El Grup Municipal del PSC, conjuntament amb el GPC, ICV i ERC Consens x Cabrils hem aportat al debat municipal mocions amb contingut polític, pensades per millorar la qualitat de vida de la ciutadania. Quan ens deixen participar, treballem de valent, tot i que veig difícil arribar a punts de consens quan les polítiques i sensibilitats, de CIU i VIC, són tant diferents a les de les forces de progrés de l’oposició.
Després d’aquests primers 100 dies de govern municipal, em preocupa aquesta manca d’iniciativa i d’empenta política del govern de CIU i VIC.

Primer ple ordinari de la legislatura

2007-10-01T22:15:00.000+02:00

El passat dijous dia 27 de setembre, es va fer el primer ple ordinari de la nova legislatura.
Hi va haver poc contingut de fons en l’ordre del dia que el govern havia plantejat en el ple. Molta inèrcia i poques propostes de futur. Més destacables varen ser les mocions que l’oposició en bloc va presentar en el ple com la de la peatonalització de carrers del centre urbà que ha de permetre tenir un centre de la vila més pacífic i dinamitzar el comerç.

Vaig observar una certa tensió i nerviosisme per part del govern en minoria (CIU i VIC) davant les propostes i mocions plantejades per PSC, GPC, ICV i ERC Consens x Cabrils. Això si, el govern va tenir el suport del PPC en tot moment.

En el tema més rellevant portat al ple per part del govern municipal; Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Cabrils i l’empresa SOREA, SA, per a l’execució de l’obra del projecte d’instal·lació de canonades principals de distribució de la xarxa d’aigua potable als sectors de Sant Crist i Montcabrer; membres del govern varen criticar el canvi de criteri del grup municipal del PSC respecte a la posició mantinguda a l’anterior legislatura. El grup del PSC, d’acord amb els altres grups de l’oposició, demana que es convoqui un concurs públic. A aquesta posició ens hi ha portat les consultes i assessorament realitzats durant els darrers mesos. Senyors del govern, rectificar és de savis i queda molt clar que no es pot adjudicar de forma directa una obra d’uns quatre-cents mil euros No obstant, davant la possibilitat de que es perdi una subvenció atorgada per la Generalitat, ens varem oferir per fer les gestions necessàries per a que això no succeeixi.

Una vegada més, els grups de l’oposició ens varem posar a disposició del govern per tal de trobar acords de consens en benefici de Cabrils. Governar en minoria no és fàcil però els bons governants saben buscar el consens en els assumptes més rellevants. N'acabem de viure un exemple a Barcelona.

Entre tots, hem de dinamitzar el comerç local

2007-09-26T00:53:00.000+02:00

El passat mes de juny es va reobrir la botiga de Can Barba després d’un període de remodelació de l’establiment. En Martí i en Xus han apostat amb fermesa per mantenir la botiga i renovar-la. Cal encoratjar-los i desitjar-los sort. Per una altra banda, la centenària Carnisseria de Can Vicenç tancarà les seves portes. Son bones i males notícies que ens mostren les dificultats del comerç local de Cabrils per sobreviure.
El comerç local és un dels principals sectors motors de l’economia i de la creació d’ocupació, sent un element fonamental en la qualitat de vida dels ciutadans, ja sigui com a treballadors, consumidors, receptors de serveis, i sobretot com a residents.
Molts factors influeixen en el desenvolupament del comerç local. Els canvis de costums, la construcció de grans superfícies comercials i la manca i dispersió de locals comercials afecten negativament el comerç a Cabrils. Quan jo era petit, a Cabrils hi havia menys cotxes i més gent voltant i entrant i sortint de les botigues. Eren altres temps pel comerç local de Cabrils i la compra de proximitat estava a l’ordre del dia. Gairebé tothom comprava al poble.
Avui en dia, la gent s’ha acostumat a comprar en els supermercats i altres grans superfícies comercials i únicament compren en el poble els descuits. Aquest poc volum de compra és el que està provocant la crisi del comerç a Cabrils. I és un cercle viciós ja que a menys concentració comercial, menys atracció tenen els cabrilencs per comprar en el poble i més possibilitats de que marxin fora a realitzar les seves compres.
El comerç a Cabrils està concentrat majoritàriament en dos nuclis; Cabrils II i el centre del poble. L’àrea comercial de Cabrils II ha trigat molt a consolidar-se, i en quant al comerç del centre del poble, la manca de relleus generacionals i la carència de locals estan minvant l’oferta comercial.
A les anteriors legislatures, es va iniciar el Pla de Millora urbana de Can Botella que al meu entendre, és cabdal pel desenvolupament del comerç local. Aquest projecte inclou la construcció de 143 places d’aparcament i 1.150 m2 de locals comercials. La construcció d’un CAP i una gran plaça pública permeten convertir aquest espai en un pol d’atracció pels cabrilencs.
L’ajuntament hauria de continuar l’impuls de l’àmbit de Can Botella. Així mateix, s’hauria d’elaborar un Pla de dinamització del comerç de Cabrils per tal d’impulsar-lo, enfortir-lo i consolidar-lo. El Govern de la Generalitat va aprovar l’any passat, el Pla de Dinamització del Comerç Urbà 2006-2009 amb una dotació de 93 milions €. Des de les institucions municipals, hem d’aprofitar aquestes eines i posar-les a disposició del nostre comerç.
És el moment de dinamitzar el comerç i entre tots ho hem de fer.

Maresme digital: un mitjà de comunicació pels maresmencs

2007-09-12T22:44:00.000+02:00

El passat 11 de Setembre es van iniciar les emissions del canal TDT del Baix Maresme i Maresme Central que s'anomena Maresme Digital. Sempre ens hem de congratular pel naixement d'un nou mitjà de comunicació però en aquesta ocasió encara més perquè la nostra comarca en pateix un dèficit històric. També ens hem de congratular perquè Maresme Digital és el primer projecte local multiplataforma (TDT, Internet, Mòbil) que es posa en funcionament a Catalunya. Ara mateix, ja podem sintonitzar Maresme Digital en el canal 24 de la TDT o podem accedir-hi a través de la pàgina web http://www.maresmedigital.tv/ . Una vegada més, els maresmencs estem al capdavant de l'innovació.

Pel que conec del projecte, l'informació i la proximitat seran els dos eixos predominants del canal. Hi haurà actualitat dels pobles del Maresme així com reportatges sobre les nostres festes, entitats i escoles. Això s'aconsegueix mitjançant la creació de la XAM (Xarxa Audiovisual del Maresme) composada principalment per les ràdios municipals. Cadascuna d'aquestes ràdios disposaran d'una càmera de televisió i un ordinador per editar les notícies i els continguts.

L'ajuntament de Cabrils, al igual que altres pobles del Maresme, participen en el projecte fent una aportació econòmica. Esperem que el govern de Cabrils garanteixi que aquest canal el puguin veure tots els cabrilencs i que a més, contingui tanta o més actualitat i continguts de Cabrils com els dels altres pobles del voltant. Des de l'oposició, vetllarem per que això sigui així. Seria trist que els cabrilencs paguessin per un servei que no rebem.

11 de Setembre: Diada Nacional de Catalunya.

2007-09-12T22:42:00.000+02:00

Una vegada més hem celebrat la Diada Nacional de Catalunya. En aquesta jornada, commemorem la caiguda de Barcelona en mans de les tropes borbòniques durant la Guerra de Successió Espanyola l’any 1714. També recordem l’abolició de les institucions de la Corona de Aragó després de la promulgació dels Decrets de Nova Planta.
Les entitats i els diferents partits polítics fan les tradicionals ofrenes florals als monuments de Rafael Casanova i Josep Moragues, tant a Barcelona com a la resta de Catalunya. És típic veure també com les organitzacions i grups independentistes fan les seves ofrenes florals en el Fossar de les Moreres, on van ésser enterrats els defensors del setge de la ciutat de Barcelona. Al llarg del dia, hi ha diferents actes festius i reivindicatius, tot i que cada vegada menys sorollosos i més institucionals, al igual de la poca presència de senyeres o estelades al balcons de les cases.
La Diada reafirma el que som i el que volem ser, hem aconseguit aprovar l´Estatut, un Estatut que reconeix i potencia els drets de Catalunya com a nació, així com els drets de totes les persones a viure en una societat més justa, més pròspera i més solidària. Ara hem de continuar aquest procés essent més ambiciosos a Madrid. Vull destacar que l’Estatut amplia la capacitat dels ajuntaments per poder treballar pel progrés i pel benestar de la gent dels nostres pobles i ciutats.
A la Plaça dels Motius de Cabrils he participat d’aquesta celebració que ha tingut un caràcter festiu i popular, una cantada d’havaneres i un cremat de rom per commemorar la Festa per la Llibertat. Amb la representació de tots els grups polítics representats a l’Ajuntament de Cabrils, l’alcaldessa ha llegit un manifest i s’ha cantat els Segadors.
Visca Catalunya i visca Cabrils

Cal reflexionar sobre els accidents de trànsit

2007-09-12T00:06:00.000+02:00

Les seccions de cartes al director dels diaris, els comentaris en els bars, les notícies, les tertúlies de ràdio i televisió i fins i tot els panells informatius de les autopistes ens recorden contínuament que els accidents de trànsit son un dels grans mals dels nostres temps.

L'entrada en vigor del carnet per punts no s'ha traduït de moment en una baixada significativa de la sinistralitat a Catalunya. Sí que hem pogut constatar que el nou carnet per punts ha castigat el conductor infractor, que ara sabem que correspon del 5 al 10% del total de conductors, i també hem vist que la resta de conductors han conduït amb molta més precaució, però en canvi no ha baixat la mortalitat ni el nombre d’accidents greus...

Crec que hem de reflexionar sobre aquestes dades.

Els ciutadans es queixen sovint de l’estat de les carreteres, de la senyalització, de les noves normes de trànsit, de les decisions que prenen els polítics per reduir la sinistralitat a les carreteres però de veritat creiem que nosaltres, els conductors, no en tenim cap culpa? Hauríem de treballar molt seriosament en l’educació viària ja que s’ha d’incidir en els hàbits i comportaments a la carretera dels nostres conductors.

Amb la introducció del carnet per punts, s’han detectat alguns canvis de conducta en els conductors. Ha disminuït considerablement el nombre de denúncies per no haver utilitzat el cinturó de seguretat. Les infraccions més sancionades han estat la conducció amb una taxa d'alcohol elevada, no dur el cinturó de seguretat i l'excés de velocitat. També hauríem d’afegir parlar amb el mòbil o conduir sense assegurança.

M’agradaria plantejar algunes actuacions que penso que podrien disminuir la sinistralitat :

1.- L’experiència i el nivell de conducció que els conductors novells tenen després d’aprovar l’examen de conduir és molt baix i per tant, s’ha d’abordar com ensenyen a conduir a les autoescoles. En aquestes, s’ensenya bàsicament com aprovar un examen però la realitat és que molts conductors novells no saben que fer en cas de neu, glaç, aquaplanning, sorra.

2.- La potència que tenen els vehicles és desproporcionada tenint en compte l’habilitat i experiència que tenen els conductors novells. Penso que s’hauria de regular la potència dels vehicles dels conductors novells i establir algun tipus de progressivitat en la potència a mesura que augmenta l’experiència del conductor.

3.- Respecte al sistema del carnet per punts, cal ser més àgils i severs a l’hora de tramitar les denuncies, de celebrar els judicis ràpids i aplicar les penes. Penso que una mesura que hauria de ser obligatòria és que els infractors reincidents anessin a cuidar malalts a institucions com l’Institut Gutman.

M’agradaria tornar a un dels meus comentaris anteriors: de veritat pensem que nosaltres, els conductors, no en tenim cap culpa? Crec que l’educació viària és fonamental.

Us convido a reflexionar i actuar amb compromís.

Del ple d'investidura de l'alcalde al ple d'organització

2007-09-04T16:00:00.000+02:00

El 16 de juny es va celebrar el ple d’investidura a l’alcaldia de Cabrils en el que la Sra. Lina Morales (CIU) va ser nomenada alcaldessa. Abans de tot, comentar que la situació de govern en minoria que hi ha en aquests moments a Cabrils (5 regidors en el govern i 8 a l'oposició) fa molt difícil la tasca de l’alcalde.

En el meu discurs del dia del ple d’investidura, ja vaig lamentar que CIU no tingués l’elegància política, voluntat o “fair play” de parlar amb tots els partits per tal de tenir un canvi d’impressions de cara a garantir un govern estable i fort, per desenvolupar polítiques per Cabrils i pels seus ciutadans, i en canvi si que ho va fer amb ICV, VIC i PPC.

És veritat que tal i com havia anat la campanya electoral i tenint en compte les persones que formen part de CIU en l’actualitat, era difícil trobar punts d’apropament per tornar a reeditar un pacte de govern amb el PSC i CIU. No obstant, mai hem d'oblidar el diàleg.

La política municipal en municipis com Cabrils té quelcom especial perquè les persones que composen les llistes del partits polítics son persones que trobes sovint pels carrers del poble i moltes vegades els pots aturat i intercanviar canvis d’impressió o comentar el dia a dia del poble…

Penso que aquest sentit humà de la política municipal no s’hauria de perdre, ans al contrari, s’hauria de potenciar que els representants electes a l’ajuntament siguin persones properes als ciutadans que s’interessin per les opinions que els veïns i les veïnes tenen.

Malauradament això no succeeix. Els que ara parlen d’eliminar la crispació i governar amb un altre estil no fomenten el diàleg i això fa que la convivència es faci molt difícil. Vull recordar que a l’anterior legislatura vaig ser denunciat a la Fiscalia per regidors del VIC i DIU (avui ambdós en el govern municipal de Cabrils) per prevaricació, malversació de diners públics i falsedat documental. La Fiscalia va arxivar el cas i va demostrar la meva innocència però vull insistir en que els regidors denunciants mai es van adreçar a mi per demanar esclariments. Sempre he invocat la importància del diàleg i més en un poble com Cabrils.

Els resultats electorals que CIU va tenir van ser molt menors de lo esperat després de la fusió entre CDC i UDC (DIU en el 2003) ja que van obtenir pràcticament la meitat de vots que la suma de CIU i DIU en els comicis del 2003. Durant la campanya, CIU criticava i pressuposava un pacte previ d’un bloc de progrés amb un tripartit a la cabrilenca i en canvi, han pactat amb el VIC que és una escissió en el 2003 del PPC, (sense projecte tal com va enunciar el seu cap de llista en un debat a TV Mataró).

El PSC va ser la segona força política més votada del poble amb un programa de progrés i realista. Des del primer moment, hem estat disposats a buscar un govern de progrés amb GPC, ERC i ICV. Però el que semblava una més que lògica participació de ICV en un govern de progrés no va ser possible tot i els innombrables i generosos esforços de la resta de grups.

A CIU no li va fer massa gràcia aquesta voluntat de pacte de progrés i des d’aleshores han intentat incorporar de totes les maneres possibles a ICV, PPC però també a ERC i el GPC. A data d’avui, CIU continua sense trobar el moment de reunir-se amb el PSC i responsabilitza als socialistes d’un fracàs del pacte del darrer mandat manifestant que no s’havia fet res en els darrers sis anys. És sorprenent que facin aquestes manifestacions quan CIU va ocupar importants responsabilitats en aquell govern (inclosa l'actual alcaldessa).

Una vegada celebrat el ple d’investidura de l’alcalde, es va celebrar (per llei s’ha de fer dins els 30 dies següents) el ple d’organització de l’Ajuntament que va tenir lloc el dia 19 de juliol. En aquest ple es dóna compte de les resolucions de l’alcaldia delegant competències, nomenant els tinents d’alcalde, periodicitat dels plens, retribucions dels càrrecs electes, composició dels grups municipals. És a dir, tot el que comporta l’organització d’un Ajuntament.
El repartiment del cartipàs en el que el VIC es responsabilitza de regidories com hisenda, urbanisme, urbanitzacions, medi ambient demostra que és el VIC qui té més pes polític en el govern municipal.
És en aquest punt quan constato que darrera d’aquestes idees d’agermanament que consisteixen en agregar i deixar les portes obertes i pactes puntuals a tots els regidors de GPC, ICV, PPC i ERC només s’hi amaga l’interès real de CIU de deixar al PSC tot sol a la oposició i primant els interessos del partit per damunt de l’interès de Cabrils en tot el seu conjunt. Que cadascú ho interpreti com desitgi.

L’escenari que es presenta a Cabrils durant els propers 4 anys és si més no curiós, constatarem fins on arriba la solidesa del govern en minoria que la Sra. Lina Morales dirigeix amb l’ajut de diferents assessors des del 19 de juliol. Potser a mida que passin els mesos veurem l’ombra d’un pacte implícit... a aquestes alçades res em sorprendria.

...temps de vacances

2007-08-29T18:25:00.000+02:00

Després dels comicis electorals que es van celebrar el passat mes de maig i dels plens de juny i juliol, el d’investidura de l’alcalde i el del cartipàs, he creat aquest blog que a partir d’ara utilitzaré per informar, opinar i comunicar, notícies i punts de vista de temes d’actualitat i d’interès. Durant aquest període de vacances, he deixat el blog una mica aparcat. En aquest temps he anat recopilant informacions de diferents temes i escrivint articles que aniré penjant.
Vull agrair a tots els lectors i lectores que em seguiu la vostra confiança. Vosaltres doneu contingut al meu diari personal i per a mi és una experiència molt enriquidora.

Comunicació d'en Quim Colomer sobra la sentència del TJSC

2007-06-26T12:26:00.000+02:00

Respecte a la sentència que anul·la les bases d’un concurs públic de dues places de funcionari a l’ajuntament de Cabrils, m'agradaria fer els següents comentaris:

Aquests dos llocs de treball estan ocupats actualment per dues persones que van entrar a l’ajuntament de Cabrils amb en Josep Grau (CIU) com alcalde i en Lluís Vega (CIU i actual càrrec electe en el govern de l’ajuntament) com a regidor d’urbanisme. Les incorporacions es van realitzar l’any 1998. A més, com va succeir amb molts altres llocs de treball de l’Ajuntament de Cabrils en aquells anys, aquestes places van esgotar el període de temporalitat legal. Així doncs, al haver transcorregut més de tres anys en situació temporal, aquests llocs de treball es van transformar automàticament a laboral fixes l’any 2001.

El maig del 2002, l’Ajuntament de Cabrils convoca el concurs per cobrir les places d’Arquitecte Tècnic i Tècnic de l’Administració General. El motiu pel qual es va decidir funcionaritzar aquestes places va ser per la responsabilitat d’aquestes en l’escala especial professional.

Aquestes places es van convocar en un procés públic no restringit i per tant obert a qualsevol professional que s’hi volgués presentar. Aquestes bases que van ser redactades pel secretari amb la col·laboració de la diputació de Barcelona i la Direcció General d’Administració Pública de Generalitat no van ser impugnades ni pel col·legi d’aparelladors, ni pel col·legi d’advocats, ni per la pròpia administració pública, ni pels potencials aspirants.

L’Octubre del 2002, dos regidors de CIU (en aquell moment a l’oposició de l’ajuntament) recorren el concurs públic presentant un contenciós administratiu.

El desembre del 2005, el jutge es pronuncia en contra del procés administratiu que es va realitzar. Donat que els serveis jurídics de l’Ajuntament de Cabrils i de la Diputació de Barcelona no comparteixen aquest criteri i que aquestes bases i procés de selecció ja s’havia utilitzat en altres procediments de l’Ajuntament de Cabrils (sense que ningú les impugnés), el consistori presidit per l’alcalde Manel Pérez de CiU (i l’Avelina Morales, actual alcaldessa per CIU i aleshores regidora de l’ajuntament) presenta immediatament un recurs de cassació.

No puc entendre els canvis de criteri de CIU i ara de l’alcaldessa Avelina Morales en aquest tema si no és perquè es tracta del peatge que ha de pagar l’alcaldessa Morales per poder formar govern i per l’assessorament de l’Antoni Poblet.

El passat divendres 22 de juny del 2007, el TSJC comunica a l’Ajuntament de Cabrils la desestimació del recurs de cassació i per tant anul·la definitivament el concurs de les places d’arquitecte tècnic i tècnic d’administració general. Aquesta sentència és ferma en el sentit que declara nul·les les bases del concurs i entenc que l’Ajuntament de Cabrils l’ha d’executar.

El que no entendré serà qualsevol altre decisió respecte a la continuïtat d’aquestes dues persones a l’Ajuntament que prengui l’alcaldessa Avelina Morales i que no s’empari en la sentència del TJSC.
Les manifestacions que els actuals membres del govern de CIU han realitzat en el sentit d’acomiadar aquestes dues persones només s’entendria com una venjança personal i que no només perjudicaria a dos empleats municipals sinó que afectaria el funcionament de la corporació i impactaria directament en les arques municipals que hauran de fer front a una despesa pública innecessària si despedeixen aquestes dues persones.

La situació laboral d’aquests dos treballadors amb l’Ajuntament de Cabrils hauria de tornar a la situació anterior al concurs públic anul·lat, és a dir la de laboral fix. És evident que els llocs de treball son necessaris pel funcionament de l’Ajuntament, tenint amb compte que en cap moment durant els gairebé 10 anys en que aquestes persones han estat a l’Ajuntament de Cabrils, s’ha qüestionat ni la seva feina, ni la seva professionalitat i per suposat, no tenen cap expedient disciplinari.

La intenció d’acomiadar aquests dues persones és una clara persecució a la meva persona i al meu entorn, barrejant i posant en dubte la professionalitat de les persones i resolent amb atacs personals assumptes polítics denunciats per un membre del VIC, soci de CIU en el govern municipa. No barregem la política amb les persones.

Durant el període en que vaig ser Alcalde (de l’octubre del 2001 fins el novembre del 2005), l’Ajuntament de Cabrils ha hagut de regularitzar (i encara ho està fent) una situació de precarietat laboral i de manca de conveni laboral de més del 70% del personal de l’Ajuntament de Cabrils. Aquesta és una herència que ens va deixar en Josep Grau, ex-alcalde de Cabrils per CIU. La resolució de situacions irregulars i il·legals ha estat una de les tasques que he hagut de fer en la meva etapa com alcalde així com també vaig iniciar el procés de negociació i aprovació del primer conveni laboral dels treballadors de l’ajuntament de Cabrils.

Discurs d'en Quim Colomer el 16/6/2007 en el ple de proclamació de l´Alcalde de Cabrils

2007-06-20T00:48:00.000+02:00

Bon dia a tothom,

Regidors, regidores, ciutadans de Cabrils, amics i amigues.

És evident que avui és un dia especial. Un dia en el que s'assumeix la gran responsabilitat de proclamar l´Alcalde de Cabrils després dels comicis electorals del 27 de maig.

Amb els vots emesos el passat dia 27 i després de la votació que s´ha produït, haig de felicitar, en nom del PSC i personalment, a la Sra. Lina Morales per la consecució de l´alcaldia en aquest ple d´investidura.

Abans he dit gran responsabilitat perquè crec que és evident que fer-se càrrec de la gestió d´un municipi no és una tasca gens fàcil, i menys a Cabrils amb l´escenari de govern que es presenta.

Lamento que en aquests dies de negociacions, CIU no hagi tingut la elegància política, cortesia, delicadesa, voluntat o “fair play” de parlar amb tots els partits per tal de tenir un canvi d'impressions de cara, no a obtenir l´alcaldia que és important, si no, per garantir un govern estable, cohesionat i fort, per desenvolupar polítiques per Cabrils i pels seus ciutadans, i en canvi si que ho han fet amb ICV, VIC i el PPC.

Senyors de CIU, no comencem bé. Torneu a restar i no sumar, tot i que entenc que no es reuneixen ni les condicions ni hi ha el millor feeling o sintonia amb el PSC, però, tampoc amb GPC? ni amb ERC? Vostès publicaven en l´informatiu de CIU: deixem-nos d´invents! pressuposant un pacte d´un bloc de progrés amb un tripartit a la cabrilenca… i en canvi, com pensen governar vostés? amb els membres del VIC, escissió en el 2003 del PPC (sense projecte tal com va enunciar el seu cap de llista en un debat a televisió de mataró), amb quin tripartit o quadripartit?
Si mirem a diverses viles i ciutats de Catalunya, CIU, PSC, ERC, ICV, PPC, etc… han consolidat molts governs i suposo que ho han fet per responsabilitat de governar fugint de partidismes i personalismes, apostant per sumar voluntats, treball i esforços… paraules que vostès han utilitzat en campanya i en canvi per governar Cabrils, no.
Nosaltres, que hem estat la segona força política més votada del poble amb un programa de progrés i realista, des del primer moment, hem estat disposats a buscar solucions i alternatives diverses pactant per un govern amb GPC, ERC i ICV, una voluntat de suma de vots cap el progrés, en aquest sentit, agraeixo l´esforç del GPC i ERC-Consens per Cabrils que des del primer dia han donat recolzament al PSC.
La lògica i normal possibilitat de que ICV participés en un repartiment generós de regidories i sobretot, posant molt sentit comú i ganes de promoure un govern potent que permetés que Cabrils continui essent un poble de qualitat disposant de més serveis també s´ha esvaït.

Demano avui, des de la meva condició de càrrec electe “respecte personal cap a les persones que de manera voluntària hem triat servir al poble de Cabrils, des del govern o oposició". Senyors, en política tot no s'hi val. Convido a la gent, que explica les mitges veritats, a explicar perquè no han denunciat fins les darreres conseqüències la meva gestió? i no només de manera mediàtica fent vàlida l´expressió “difama que algo queda”.
En qualsevol cas, el PSC de Cabrils encapçalat per Quim Colomer, no posarà pals a les rodes quan hi hagi postulats programàtics de progrés que garanteixin el millor per Cabrils, sempre i quan, s´actui amb legalitat, coherència, dignitat, progrés, sentit comú, rigor i transparència. El diàleg ha de prevaler per sobre dels partidismes i personalismes. Si des de l´alcaldia no s'és capaç de negociar i de gestionar temes, o conflictes sense aportar una proposta escrita, fonamentada i raonada per discutir, Cabrils patirà de valent.

Per últim, no vull acabar la meva intervenció sense fer referència a qüestions que, per obvies, no s'han d'oblidar. Canvien les persones i els projectes, però les idees es regeneren.
Hi ha nous horitzons i nous reptes per Cabrils, uns en execució “nou CEIP”, altres impulsats “nou IES, CAP i habitatges i locals”, altres projectats i altres que hem de respondre amb responsabilitat, com les recepcions i manteniments de vials del poble, qüestions de seguretat i d'altres, sempre des d'una òptica pel progrés del poble.
Els valors i les sensibilitats de les persones seran els que impregnaran les actuacions dels polítics, tant els del govern com els de la oposició, en els projectes i la gestió ordinària. I en aquest sentit, reitero una de les meves conviccions: estem en el temps de les persones i per millorar els serveis i els equipaments.
Per la meva part, penso continuar liderant un bloc de progrés, afavorint més ponts al diàleg i al consens, sempre que dirigim els nostres esforços a augmentar els nivells de benestar i qualitat de vida dels cabrilencs sense distinció d'origen, condició o gènere.
Cabrils és i ha de ser un model sostenible de convivència, pluralitat i riquesa cultural i això ho hem d'aconseguir des del consistori, govern i oposició i amb el conjunt de la ciutadania.

També vull adreçar unes paraules d´agraïment o tota la gent de Cabrils que ens han donat suport al votar-nos, però també als que no ho han fet, perquè això ens ha de servir per no oblidar mai que Cabrils és tot el poble, no una part.
Vull agrair, als regidors i l´alcalde que avui acaben el seu mandat, la seva dedicació i el seu esforç per Cabrils.
També, i en aquest cas molt personalment he de fer esment al bon equip de funcionaris i treballadors que tenim la sort de disposar. Més enllà de la feina ben feta, s´ha entendre que hem de fer tot el possible per millorar el servei que donem als ciutadans.
Per acabar demano, dedicació i treball, serenitat i fermesa, diàleg i consens.
I per damunt de tot honestedat i responsabilitat

Moltes gràcies.

Joaquim Colomer Godàs

16/06/2007